Què podem fer per millorar-ho?

Avui, en una tertúlia radiofònica, parlàvem de convivència, de participació, de corresponsabilitat. Crec que vivim uns moments massa pressionats per la política, les picabaralles ideològiques i la manipulació de les idees. Ens oblidem de viure i compartir. De tenir en compte els veïns. Les notícies que ens arriben sobre decisions judicials, enfrontaments verbals als parlaments i la corrupció que ho empastifa tot, ens capfica i no ens deixa temps a conrear el veïnatge.

En un moment donat de la xerrada he comentat la iniciativa ciutadana de Tàrrega, de saludar i somriure. Ens trobem vilatans pel carrer i passem com si no hi hagués ningú. La salutació pot semblar un fet menor, però no és així. Hem de desitjar un bon dia a aquella persona que tenim per veí, que ens trobem sovint, però que desconeixem. Curiosament, preparant aquest post, he trobat a Internet que demà, dia 21 de novembre, és el dia mundial de les salutacions. 

El conductor del programa comentava que avui ja no saludem quan entrem en una botiga. Jo crec que és una mica exagerat. Penso que encara hi ha el costum de saludar en entrar en un local on hi ha altres persones. Potser menys que abans, perquè també les botigues no són iguals, amb més supermercats i menys botigues del barri.

Hem parlat de participació i compromís amb la institució que ens governa la vila. He comentat que tothom hauria de passar per l'ajuntament en un moment de la seva vida. Ja sé que no es pot interpretar literalment, però la idea és que tothom hauria de ser conscient què representa dirigir la política d'un municipi, organitzar els serveis i millorar la vida de tots els vilatans. Es tracta de posar-se al servei dels altres. 

Hi ha qui ho fa a través d'entitats i associacions. També és vàlid. Es tracta de sortir de la zona de confort i afrontar nous reptes, pensant sempre en els altres. Estic convençut que aquest seria el remei per millorar la convivència, i segur que temes com la recollida selectiva de la brossa, per posar un exemple molt d'avui, sortiria millor. Cal posar-hi ganes, interès i voluntat. Hem d'alçar-nos del sofà i mirar què podem fer perquè la nostra vila sigui millor.

Podem parlar clarament de feixisme

Entristeix veure com un dels temes que es fa present en els pactes entre el PP i Vox per assolir les majories als governs i parlaments autonòmics és la llengua catalana. Em refereixo, esclar, a les Illes Balears i al País Valencià. És preocupant que la base del suport de Vox a les presidències autonòmiques del PP en aquestes dues comunitats sigui frenar el poc ús del català, com si es tractés d'un virus a combatre i la causa de tots els mals d'aquests territoris.

La catalanofòbia declarada de Vox i la majoria del PP, ens ha de fer reflexionar molt. En un país amb tants problemes de desigualtat, que posen el llistó de la pobresa tan avall, indigna que els nous dirigents només es fixin en la llengua i de quina manera poden posar més traves per aconseguir convertir-la en una llengua residual i d'ús purament domèstic.

Indigna pensar que l'esquerra, quan ha governat, tampoc ha fet gaire res per potenciar-ne l'ús, i ho ha deixat a mans de la improvisació i la iniciativa ciutadana, sense els recursos ni la planificació necessària perquè la llengua i la cultura pròpia d'aquest territori tingués el reconeixement i suport necessari. Em fa ràbia pensar que molts votants i militants d'esquerra d'aquests territoris es freguen les mans, culpant la dreta de tots els mals, quan ells no han estat capaços d'establir les bases perquè el que està passant ara no arribés a succeir.

I sabem, els catalans, que el proper govern espanyol, que és el que realment marca les directrius a seguir a tot l'Estat, estarà format per les mateixes forces polítiques, per la qual cosa el retrocés de la nostra llengua, la nostra cultura i tots els drets diferencials que tenim, més o menys respectats, està assegurat. Som conscients que haurem de batallar no pas per avançar en res, sinó per recular el mínim possible. I en això no ens hi ajudarà ningú, ni Europa, ni Espanya, ni molts partits catalans que han sucumbit a la pressió de la resta d'Espanya, i ja els va bé.

I sap greu, perquè l'enfortiment de l'extrema dreta, per no parlar clarament de feixisme, es prou motiu de preocupació com per haver d'estar pensant i defensant la llengua. És evident que molts altres drets estaran en perill, alguns anecdòtics, però d'altres de profunds i contundents. Aquesta simfonia, que fa tant de temps que escoltem, perdurarà i ens marcarà el camí tortuós, però no podem defallir. Ara més que mai ens toca lluitar contra el mal que nosaltres mateixos hem creat i envalentonat.

L'agenda de l'alcaldessa

Aquests darrers mesos abans de les eleccions l'agenda de l'alcaldessa, pel que fa a actes públics, s'ha animat de tal manera que fins i tot fa angúnia. L'esforç sobrehumà per poder demostrar que es fan coses, posa en perill la salut, però al mateix temps deixa en evidència que les convocatòries electorals, si per alguna cosa serveixen a casa nostra, és per als miracles d'última hora, després de mesos i anys sense que s'hagi fet res.

Abans no ho impedeixi la llei electoral, cal fer tota mena d'actes públics i demostracions que es treballa, i a favor hi ha el fet que la nostra memòria és efímera. Ens oblidem del passat amb molta facilitat, i és per això que cal insistir a darrera hora perquè en el moment de dipositar el vot, la gent recordi tot allò que fa pocs dies els han dit.

Sortosament la ciutadania no es deixa enredar fàcilment i, tot i agrair que es facin coses, encara que sigui al final del mandat, recordem tot el que se'ns va prometre i no s'ha fet. I no cal anar gaire enrere. Podríem repassar els darrers plens municipals i els acords que es varen prendre, com l'oficina de l'habitatge, o els "ho tindrem en compte" als diferents precs dels grups municipals de l'oposició. Ens adonarem que la majoria de coses encara no han tingut resposta.

Està molt bé que s'inaugurin exposicions amb discursos amables i agraïments. És bo, però no ens podem quedar només en això. La gent s'adona de les coses que es fan a darrera hora, però queda més oblidat tot allò que té un recorregut intern i que no s'acaba fent, o trigant més del que seria normal.

El regidor de cultura ha tingut quatre anys per aprovar el reglament del Consell de cultura i crear aquest òrgan de participació. Hi ha un pla de mobilitat on després d'una exposició pública s'hi varen presentar al·legacions que no s'han respost. Hi ha una ordenança de mobilitat que s'ha proposat a la ciutadania que hi presenti comentaris i suggeriments, però encara no s'ha publicat al Butlletí Oficial de la Província. Hi ha un document aprovat ara fa set anys, el Codi Ètic de l'Ajuntament d'Arenys de Mar, que preveu la creació d'un Comitè d'ètica que s'ha de renovar cada dos anys, i que s'encarregarà, entre altres coses, de redactar un informe anual, però que encara esperen que se'ls convoqui. I podríem continuar...

És molt fàcil culpar els altres d'inoperància, i amagar la pròpia tot organitzant actes festius i parlaments, però això no és el que els arenyencs esperen del nostre govern municipal, i per això necessitem un canvi!