La cara dels dolents de la pel·lícula

A diferència de les pel·lícules, a la vida real els dolents no sempre fan cara de dolent, vull dir que les aparences enganyen i si els dolents es poguessin detectar per la cara que fan, seria molt fàcil arrestar-los i engarjolar-los.

Tot això ho dic arran d'una informació dels mossos d'esquadra sobre una operació que ha comportat detenir a quinze persones i fer no sé quants escorcolls, a Llinars i Barcelona. Resulta que entre aquestes persones hi havia quatre policies locals de Llinars. Qui ho havia de dir!

Semblaria que en una població petita, on gairebé tothom es coneix, resultaria difícil no delatar-se pel tràfic de marihuana i blanqueig de diners. Això ho veus més fàcil en ciutats com Barcelona, on amb prou feines coneixes els veïns de l'escala.

Seria un error arribar a la conclusió que t'has de malfiar de tothom, fins i tot del teu veí de sempre. No podem anar per la vida desconfiant dels altres, però tampoc ser més ingenus del compte. A nosaltres no ens correspon fer de detectius, sinó que ja hi ha la policia que se n'encarrega. A Llinars, quan s'ha sabut tot això, els veïns han corregut a dir que ja s'ho pensaven, però per què ningú no ho va denunciar? Acostuma a passar que quan t'assabentes d'alguna cosa, llavors dius que ja t'ho pensaves. Probablement no ho tenien tan clar.

Brussel·les agraeix la iniciativa catalana

La resposta d'agraïment del comissari d'immigració europeu a l'oferta d'acollida del nostre president és una altra manera de deixar en evidència al govern espanyol, que es va sentir tan sorprès, dolgut i emprenyat per la decisió presa des de Catalunya. En pocs dies aquesta oferta i la llei de pobresa energètica suspesa pel Tribunal Constitucional han estat una mostra dels despropòsits espanyols.

Tot plegat forma part de l'anecdotari d'aquest govern en crisi i decadència, però que encara ens ha de donar molts disgustos. Malauradament la ciutadania està tan confosa que no acaba d'enterrar qui l'ha menyspreada i mentit amb una majoria absoluta demolidora que ha alimentat els pitjors corruptes de la història espanyola.

Si el nostre país fos un país normal i hagués estat capaç d'enterrar tot el passat franquista, un partit com el PP, amb les demostracions de corrupció i engany, faria temps que hauria desaparegut. Però ni el nostre país és normal, ni ha estat capaç de deslliurar-se del passat franquista, sinó que molts franquistes i hereus continuen tallant el bacallà.

Quan llegeixo opinions favorables a continuar amb aquesta Espanya carca i sense il·lusió, no sé si pensar que són uns ingenus o bé que són uns vividors.

Amb la infanta Cristina crec que s'han barrejat els papers

A mi que m'ho expliquin bé, perquè no ho acabo d'entendre. Quines són les funcions del fiscal anticorrupció? Quina relació té amb els jutges? de qui està a favor? Agrairé que algú m'ho respongui.

Em pensava que el fiscal més aviat accentuava les penes, vull dir que ho feia tot més gros, però observant el que està passant amb la germana petita del rei Felip VI, el fiscal estaria fent funcions de defensa, però amb més força i amb més influència del que podria tenir un advocat defensor.

Que quedi clar que no tinc cap interès especial a que culpin Cristina de res, però en tot cas sí que m'agradaria que el procés seguís el mateix camí que si es tractés de la meva persona. El fiscal anticorrupció també em defensaria tan aferrissadament? 

Es tracta d'un paper equivocat del fiscal o bé del jutge? quin interès hi pot tenir el jutge Castro en imputar la infanta, tot i la insistència del fiscal en desimputar-la? Si és cert que la infanta ha actuat al marge de la llei, conscientment, per què no se la pot jutjar? quin interès hi té el fiscal?

Avui pot passar qualsevol cosa. M'imagino que tothom té clar que a Espanya no hi ha divisió de poders, que s'ho han passat pel forro. Seria ser molt ingenu creure que tots som iguals davant la llei, encara que ens ho digués el pare del rei. Jo entenc que el PP el vulgui aforar en un país que els aforats ens surten pels descosits. Som una monarquia de pissarrí, bananera, i més en veurem florir.