Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Desencallar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Desencallar. Mostrar tots els missatges

dissabte, 3 de juny del 2023

La gestió municipal, un repte que ens compromet

Una vegada passades les eleccions i en una situació que no se'ns pot acusar d'electoralisme ni interessos de partit hauríem de ser capaços d'analitzar què està passant al nostre ajuntament i intentar ajudar a les persones que l'hauran de tirar endavant per sortir de l'atzucac en què es troba.

La conclusió a què podríem arribar és que la iniciativa política, la voluntat dels governants, queda superada per la maquinària administrativa. A cap polític, sigui del color que sigui, li interessa la paràlisi, el no poder donar resposta favorable a les inquietuds i demandes de la ciutadania. Gairebé sempre si les coses no avancen és per les dificultats que es troben i que impedeixen aconseguir els objectius fixats.

La maquinària administrativa del sector públic cada vegada és més feixuga. Al marge de la capacitat i voluntat dels treballadors municipals hi ha tot un seguit d'obstacles que cal superar i que no són pocs. La desconfiança de poders supramunicipals va crear tota una serie de traves que han dificultat la gestió fàcil dels ajuntaments. La por de molts funcionaris que tenen responsabilitat patrimonial dels seus actes també ha estat una manera d'alentir els processos i encallar, sovint, moltes de les actuacions previstes.

Al marge de fets concrets i situacions específiques, la gestió d'un ajuntament es troba sotmesa a moltes limitacions, ja sigui per recursos econòmics insuficients davant les moltes necessitats, o per manca de personal i preparació adequada. També s'hi afegeix el desconeixement per part de molts polítics del funcionament de l'administració, la seva disponibilitat per dedicar-se a treballar per la vila, i el suport necessari per exercir una gestió eficient i efectiva.

La majoria absoluta aconseguida per l'equip guanyador de les passades eleccions li permetrà tirar endavant el seu projecte polític sense haver de patir per l'oposició de la resta de formacions polítiques, però té el gran repte d'endreçar un desmanec que ningú ha volgut, però que ha acabat passant. Alguns pensem que caldria el suport unànim de totes les forces polítiques per desencallar la situació, perquè al final és el que la nostra vila necessita. Grans projectes no es poden acabar realitzant, per les limitacions exposades, però sí, en canvi, es pot arreglar el funcionament del nostre ajuntament, aconseguint una agilitació dels tràmits, un acostament als vilatans i a les seves necessitats, i una millora de la vida de tothom, tenint molt present aquelles persones que tenen més dificultats per tirar endavant el seu projecte de vida.

Vull pensar que la mà estesa de la nova força política que dirigirà l'ajuntament no és una frase amable, sinó que té un fons real i una voluntat efectiva, i que la resta de partits polítics, cadascú des del lloc que les urnes els han situat, tindran la capacitat de contribuir en la millora de la gestió del nostre ajuntament, perquè tots els arenyencs sortim guanyant d'aquest treball conjunt. Confio que les animadversions personals hauran desaparegut definitivament del consistori.

dissabte, 31 de desembre del 2022

Adéu 2022, en el proper ho farem millor

Acabem un any complicat, que ens deixa un regust estrany i moltes ganes de començar-ne un de millor. Un any on sobresurt la guerra a Ucraïna, per propera, i com totes les guerres, injusta i absurda. El dolor que ens acompanya perdura, perquè no hi sabem veure el final, i això farà que l'any que encetem demà, mantingui un panorama terrible, amb víctimes innocents, fruit d'un despropòsit del president rus, i culpa d'un món que no valora prou les persones.

També acabem l'any amb un repunt dramàtic de la violència masclista, que en un mes ha matat a l'estat espanyol a dotze dones en mans d'uns botxins que havien de ser els garants de la seva felicitat, els seus companys de viatge, i en canvi han esdevingut els criminals que les hi han fet perdre la vida. Uns culpables que no ens poden deixar indiferents i que ens obliguen a trobar solucions immediates a tanta barbàrie i injustícia.

I acabem un any sense un futur massa clar pel que fa als preus de l'energia, de les hipoteques i dels productes bàsics d'alimentació. Un fet que provoca problemes greus a les classes més humils i vulnerables, i que els governs han de mirar de trobar-hi solucions per aconseguir que la seva vida sigui digna.

I en començarem un de nou, que voldríem que fos millor, ja sigui perquè siguem capaços de resoldre els problemes que arrosseguem, i més imaginatius a l'hora de liderar projectes de futur, més justos i equitatius. A nivell municipal, i atès que es convocaran eleccions, tenim l'oportunitat de canviar aquells governs que no han fet la feina, que no han complert les promeses que havien anunciat ara fa quatre anys, i donar suport als que sí que han estat encertats en la seva gestió municipal.

A casa nostra, a la nostra vila d'Arenys de Mar, hem d'aconseguir un canvi de govern que ens permeti millorar les condicions de vida de tots els arenyencs, sobretot dels més vulnerables, i que no disposen d'un mínim que els permeti viure correctament. Però també per millorar la netedat dels nostres carrers i liderar projectes que portem anys encallats. Un nou govern que no faci falses promeses i que les que ens presenti les compleixi. Que reti comptes de la seva feina, amb transparència. Que escolti els vilatans, els animi a participar realment de la vida pública, i doni resposta a les seves demandes, queixes i opinions.

El llistó està molt baix, i estic convençut que el podem aixecar. Cal esperit de servei, humilitat, sinceritat i ganes de treballar i empenta. Cal gent preparada que no només busqui una cadira que li doni rellevància. Calen persones empàtiques, honestes i treballadores. I això ho hem d'aconseguir, perquè segur que entre tota la nostra població disposem de persones que tenen aquest perfil.

Des del meu blog us desitjo una bona entrada d'any, i que tots els vostres anhels i objectius els pugueu dur a terme duran l'any 2023, amb l'acompanyament de tots els vostres amics, familiars i veïns. Totes aquelles persones que formem part d'aquesta bella vila marinera.

dimarts, 6 d’abril del 2021

Negociant el trencament?

L'altre dia comentava les paraules de Jaume Alonso-Cuevillas i va, i se'l carreguen. Jo pensava que era intel·ligent i que tenia un sentit allò que deia, però sembla ser que no ha agradat. Sempre he cregut que enfrontar-se per no treure'n cap guany era una mica estúpid, i que calia guardar les forces per allò que sí se'n podia treure rèdit, però es veu que no és això, si més no a dins de JxCat, o els seus dirigents.

No crec que ERC ho vegi tan malament, i potser sí que ja és hora que decideixin cadascú anar pel seu compte. Que uns es quedin amb el govern, encara que sigui en minoria, i que els altres vagin fent la viu-viu, aprovant allò que els sembli bé i castigant amb el vot contrari quan ho creguin convenient.

Sembla que cada vegada hi ha més gent que no ho veurien malament i potser seria la manera de desencallar-ho, perquè... jo tampoc veig clar que puguin arribar a un acord, que es distribueixin les conselleries, i no passi el mateix que amb el president Torra.

Penso que el canvi de diputat a la mesa del Parlament és el millor que li pot passar a Alonso-Cuevillas, perquè si persisteix la tossuderia de la presidenta, el final seria el que ell no vol, una inhabilitació per una absurditat. 

dissabte, 13 de febrer del 2021

Jornada de reflexió

Els que vàrem votar per correu també podem aprofitar la jornada per reflexionar. En el nostre cas haurem de pensar si realment hem votat el partit polític que es mereixia el nostre vot i si aquesta opció podrà beneficiar la situació política del nostre país, després de tants mesos de no govern, de no avançar, de trobar-nos encallats.

Jo hi he pensat i he arribat a la conclusió que partint de la base que sempre he volgut votar, l'opció escollida és la que més s'avé en la meva manera de pensar, encara que no hi combregui totalment i que potser en moments claus prendria altres decisions. No és fàcil, i això ha de servir per reflexionar que en política dos i dos no sempre són quatre.

Del que dubto més és si l'opció escollida és la millor per desencallar la situació en què ens trobem. No serà fàcil. Realment hi ha dos blocs molt enquistats, amb un equilibri de forces que ho fa tot poc operatiu. Els independentistes necessiten sumar majoria absoluta per no quedar despenjats i perdre tot el que hagin pogut guanyar durant aquests darrers deu anys. Els constitucionalistes volen evitar una nova victòria dels independentistes, però cadascun va per la seva banda, amb dificultats per poder sumar, a no ser que els resultats els siguin molt favorables.

Aquest equilibri entre els dos blocs, podria fer que tornés a entrar en joc els blocs de dreta i esquerra i hauria estat una possibilitat de trencar l'anquilosament i sortir de l'atzucac, però la signatura del pacte dels independentistes per no sumar amb el PSC ho fa inviable, a no ser que aquest pacte es trenqui, la qual cosa també els posaria en evidència.

Caldrà esperar vint-i-quatre hores per veure quins són els resultats i quins pactes són possibles per formar un nou govern, amb la por al cos que no haguem de repetir les eleccions més aviat del compte.

dissabte, 21 de desembre del 2019

Pausa en les negociacions ERC-PSOE

Cada vegada són més les veus que defensen la negociació d'ERC i les ganes de que s'arribi a un acord, que de ben segur no serà del tot satisfactori, però que ha d'ajudar a desencallar la situació en què ens trobem. El PSOE, sobretot el govern, fa gestos que l'honoren, encara que tots sabem que d'un dia a l'altre les coses poden canviar. Avui et defensen això i demà t'ho ataquen.
ERC necessita sentir-se forta i que una gran majoria d'independentistes li donin suport. ERC no té un únic objectiu, com seria l'acord d'investidura, sinó que també treballa per avançar JxCat en unes hipotètiques eleccions, més properes ara que s'ha inhabilitat el president Torra i no sabem quan arribarà a ser efectiu, després dels recursos que de ben segur es presentaran.
Llegia que ERC vol veure l'actuació de l'advocacia de l'Estat, després de la sentència del Tribunal de Luxemburg, per decidir si continua amb les negociacions, i tot fa pensar que es mourà al so de la música que es vol escoltar, si més no fins a obtenir l'abstenció d'ERC en la votació per al nou president del govern espanyol.
Realment la sentència favorable a Junqueras, no sé si en traurà profit, però com a mínim ha fet trontollar els pilars on se sustenta el Poder judicial espanyol, que té esquerdes per totes bandes, defensant el que seria indefensable en qualsevol democràcia. Alguns voldríem pensar que la bufetada rebuda pel Tribunal Suprem servís per canviar el rumb i aconseguir un sistema judicial just i imparcial.

dimecres, 22 de maig del 2019

La CUP aposta per la participació de veritat

M'he llegit les declaracions d'Ona Curto, transcrites a la pàgina web de Ràdio Arenys i hi he sabut veure moltes ganes de canviar la dinàmica del govern municipal que ara plega, però també la dinàmica de l'anterior govern. Es creuen la participació, cosa que no podem dir del govern d'Estanis Fors ni tampoc d'Annabel Moreno, encara que aquests ho dissimulen amb un procés participatiu i el consell d'infants. La resta de consells... 
La CUP té la raó de ser en la gent i per això defensa la participació, perquè no pot ser d'una altra manera. Aquesta hauria de ser la pràctica dels governs progressistes, però no acostuma a passar. La participació és dura, no és un exercici fàcil i a més és molt poc agraït, però en l'actitud dels governants es demostra si s'hi creu o no.
Els governs actuals, en general, creuen que amb la llei de transparència ja en tenen prou. Esforçant-se en ensenyar les misèries ja queden redimits de tota culpa, però no és això. A més, ens trobem en casos com a Arenys que no se'ns deixa veure les actes de les sessions de la Junta de Govern, per posar un exemple. Sempre amb excuses. Tampoc s'ha volgut modificar el ROM, obsolet, per por a haver d'ensenyar massa coses.
L'Ona planteja temes sobre el funcionament de l'Ajuntament i també de formació als treballadors municipals. És important l'organització del personal i la seva formació. Podem queixar-nos més o menys de la burocràcia administrativa, però a vegades hi ha un problema de base i, sobretot, una manca de direcció tècnica que fa carregosa la tasca administrativa. He parlat amb membres de la CUP i tenen molt clar que això ha de canviar.
No és estrany que la CUP es presenti com a revulsiu, perquè es tracta de desencallar l'Ajuntament, adormit des de fa un parell de mandats, amb grans promeses i pocs resultats, per no parlar de l'eficiència que no es veu per enlloc.

divendres, 4 de gener del 2019

Una carta als reis per a un país endormiscat

Tal com comentava dimecres, l'extrema dreta ha esdevingut l'objecte de la majoria de converses entre la població, fins al punt de deixar en segon terme el procés, que n'hauríem de canviar el nom perquè està ben aturat, o bé això és la impressió que en traiem la majoria de catalans.
Faig un esforç per imaginar-me que hi ha algú que hi treballa per dins i que s'està fent alguna cosa per desencallar aquesta situació que fa massa dies no veiem moure's. No sé si sóc jo que he desconnectat força o bé és cert que el nostre president ha callat una estona, evitant més provocacions inútils. Procuro escoltar les declaracions de la presidenta de l'ANC, que em va agradar en el seu discurs de setembre, i que no voldria que acabés en un no-res.
Avui encara no havia fet la carta als reis i he pensat que el millor que podia demanar era un canvi en la inèrcia política d'aquest 2018 i també en les persones que ens han de permetre tirar endavant per aconseguir justícia i llibertat.

dilluns, 17 de desembre del 2018

Hi haurà trobada o no?

Tan difícil és quedar per dialogar? Pel simple fet que ho demanin presoners polítics ja és motiu suficient com per acceptar la reunió entre presidents. Què carai espera el president Torra? Si no pensa dimitir, la qual cosa uns quants independentistes agrairien, que segueixi els consells de persones que són a la presó per defensar la independència de Catalunya.
Es tracta d'estratègia? No s'han fet prou disbarats al llarg d'aquest any de presidència de Quim Torra? No se li demana que accepti les propostes del president del govern espanyol, sinó que es trobin i parlin, i si poden desencallar alguna cosa, millor. Si no poden, cadascú a casa seva i tan trempats.
Als catalans se'ns ha batejat amb molts adjectius, però n'hi ha un que encara no s'ha dit, o si més no és poc popular. Em refereixo a masoquistes. Som masoquistes perquè escollim presidents com Quim Torra i encara somiem en solucionar marrons. 
La credibilitat era positiva abans de l'1-O de 2017, però des de llavors hem perdut molts punts i necessitem recuperar-los. Fins llavors els únics que pixaven fora de test eren els diputats i diputades de C's, però darrerament s'hi ha afegit els del PDeCat i ERC. Defensàvem el prestigi del nostre Parlament i ens feia molta ràbia que uns impresentables de C's actuessin d'una manera tan barroera, com si es tractés d'una bancada futbolera de baix nivell. Ha passat el temps i tampoc és que els diputats i diputades que donen suport al govern de la Generalitat tinguin un paper gaire lluït. Se saben comportar, però no han fet els deures i suspenen a cada Ple.
Desitjo que la reunió dels dos presidents acabi realitzant-se, i que no sigui per culpa del nostre president que no hi hagi el diàleg que tant demanem.

dimarts, 27 de febrer del 2018

Aquest fred ha glaçat les idees dels nostres polítics

Les baixes temperatures i la possibilitat de nevades a cotes baixes ens han entretingut un parell de dies i ens hem alliberat d'aquesta pressió constant que els nostres polítics desprenen amb tantes negociacions, desavinences i aturades. Avui, quan anava a treballar, he pogut veure cotxes que han passat la nit a l'aire lliure, mig empolsinats de neu. A Arenys això no és gaire habitual, i tots recordem grans nevades del passat. Probablement la darrera a començaments del 1984.
A la tarda, però, encara mig pendents si acabarà nevant o no, hem conegut la notícia que la CUP no veu amb bons ulls el pacte o intent de pacte entre JxCat i ERC. No podia ser que a la primera de posar-se d'acord ho trobessin tan fàcil amb la CUP. Què voldrà dir això?
A vegades penso que no s'adonen que al marge d'ells hi som tota una colla. És més, que ells hi són perquè nosaltres els hem votat, i que aniria bé que pensessin una mica en nosaltres. Que se n'assabentin d'una vegada que ja comencem a estar-ne tips! Que si es creuen que totes aquestes negociacions les fan per a nosaltres, s'equivoquen. Nosaltres aviat ho hauríem enllestit.
Potser que escoltin els altres i s'adonin que des de Madrid estan preparant lleis personificades. Van tant al detall que en tindrem una per a cadascú de nosaltres. Evidentment totes elles restrictives de la llibertat que se suposa en un estat democràtic, que ja ha quedat clar que no és el cas d'Espanya.
Senyors i senyores negociadores, acabin d'una vegada o es retiren. Som capaços d'aguantar unes noves eleccions, si això serveix per desencallar tanta comèdia.

dilluns, 5 de febrer del 2018

A l'expectativa dels lletrats del Parlament

No sé si la pluja d'aquests dies frenarà la sequera que patíem des de fa mesos i podrem tornar a veure els nostres pantans mig plens. Les darrers fotografies que ens havien ofert feien pena i probablement haurà de ploure molt més per aconseguir que el nivell torni a la normalitat.
És curiós que tots estem força conscienciats amb la necessitat de ploure, però quan fa dos dies seguits que cau aigua, ja ens molesta. Tenim molt poca memòria, o ens sabem sacrificar molt poc. Tinc la sort que jo prefereixo un temps plujós i fred a la color que acostumen a regalar-nos darrerament els mesos d'estiu.
Estic pendent del temps per aprofitar unes gestions administratives per fer una escapadeta entre setmana, quan la majoria de la gent treballa i et trobes les poblacions de muntanya gairebé buides. Tot sigui que no hi hagi excés de neu i gel.
La setmana ha començat amb les mateixes incògnites en què acabàvem l'altra, però expectants per les notícies que poden sorgir demà dimarts. Els lletrats del Parlament català han de presentar l'informe sol·licitat pel seu president, per conèixer si el compte enrere d'unes noves eleccions està en marxa o bé ho tenim tot congelat. Sigui quina sigui la resposta, JxCat i ERC han de desencallar la situació en què ens trobem, i no crec que la resposta arribi més enllà d'aquesta setmana. 
Hem de reconèixer que tenim més resistència que la suposada, i tenim molt clar que res no ha acabat, encara que ens costi veure la continuació del camí. A veure si demà es resol alguna cosa, o sinó aprofitarem el dimecres per fer una pausa, que ja va sent hora.

dissabte, 2 de gener del 2016

I si enviem les CUP a desencallar la presidència espanyola...

Ja em perdonareu, però segons quines declaracions escolto de polítics espanyols em vénen ganes de riure o potser plorar. Llegia avui a De Guindos reclamant un govern de PP, PSOE i C's, per obtenir una gran estabilitat. Es fot de nosaltres? I que el presideixi en Rajoy, oi? Llavors per què vàrem anar a votar?
Rajoy diu que ha de ser el president del govern espanyol perquè és qui més vots ha obtingut, però no diu que hi ha hagut més votants que n'han preferit un altre. No vol dir res això?
Ja entenc que el PSOE només ha obtingut 90 dels 350 escons del Congrés i no pot presumir gaire, però... oi que no són eleccions presidencials? oi que es tracta d'eleccions parlamentàries? Llavors nosaltres votem la configuració del Congrés. A Madrid mai he votat a un presidenciable amb possibilitats, sinó aquells partits que podien dir-hi la seva, ja fos a l'oposició o en coalició. 
Els senyors del PP es pensen que Rajoy té el dret de ser el nou president del govern, però els seus arguments són erronis. El problema és que el PSOE ha tret mals resultats, però el que encara és pitjor és que el seu líder està qüestionat pels seus, que el volen fora. Llavors, jo amb aquests partits polítics que només juguen a veure qui els liderarà i es fan el llit mútuament, no en vull saber res, ni em podem esperar res de bo.
La solució? podria dir noves eleccions, però... en què canviaria tot plegat? C's perdrien part dels seus votants que tornarien amb Rajoy? Ah, i als del PSC se'ls hauria de cantar les absoltes. Podemos creixeria més? Hi podrien anar els de les CUP i desencallar l'atzucac. Ells en tenen experiència!