Per què estem sense llum?

Aquesta nit, a les 4 h 53' ha saltat el corrent elèctric i 13 minuts més tard n'hem tornat a tenir. A les 18 h 13' hem tornat a quedar sense llum, i també hem trigat 13 minuts a recuperar-la. Estava previst? No. Algú ens dirà el motiu? No. Cal preguntar-ho? No val la pena, ja que tampoc no ens ho diran. A més, on ho hem de demanar? Al Xatbot de la companyia elèctrica? A una adreça de correu que no acabarem de trobar per enlloc?

Defenso el procediment de presentar queixes per escrit. De presentar instàncies a l'administració pública. A requerir explicacions sobre el mal funcionament dels serveis públics, gestionats per un organisme públic o una empresa privada o semipública. No ens podem limitar a queixar-nos a les xarxes socials i esperar que les coses es resolguin. Després de la meva defensa em pregunto si serveix d'alguna cosa. Voldria pensar que sí.

Ens queixem de com funciona el nostre Ajuntament, la Generalitat o el govern de l'Estat. Els acusem de tot i més. Per què no ens queixem de l'empresa que ens subministra l'electricitat, o el gas, o l'aigua, quan no ens ofereixen un bon servei? Potser voldríem fer-ho, però no sabem ni per on començar. Necessitem que algú ens hi ajudi i hem de trobar la manera que això sigui possible, sobretot pensant en les persones que tenen menys facilitat per espavilar-se.

La llum, el gas, l'aigua, el transport públic, són serveis essencials. Són serveis bàsics que s'han de garantir i de la millor manera possible. Són serveis responsabilitat de l'administració pública, que no els gestiona directament, però que és al darrere, per garantir que funcionin correctament. I s'han de donar explicacions.

De la mateixa manera que s'ha d'obligar als responsables de Rodalies d'informar de totes les anomalies que ens afecten, també aquestes empreses subministradores ens han de donar compte i explicacions de tot allò que no funciona. Potser hi haurà motius suficients que ho justifiquin, però ens els han de dir. No ens poden deixar a l'estacada, com si no existíssim, com si no patíssim les conseqüències.

Per què no ens fan cas?

Avui TV3 s'ha fet ressò d'un problema que patim els arenyencs i concretament les persones amb mobilitat reduïda a l'hora d'agafar el bus que arriba a l'hospital comarcal de Mataró. Des de fa anys s'ha anat reclamant a l'empresa concessionària que disposés de vehicles adaptats pensant en les persones que tenen dificultats de mobilitat, sigui perquè necessiten les crosses o bé perquè van amb cadira de rodes.

Avui és inimaginable que un servei públic de transport no compti amb accessibilitat per a tothom, sigui una empresa pública o una empresa privada amb concessió pública, com és aquest cas. Per què no ens fan cas?

La defensora del vilatà ha estat molt insistent en el tema, i crec que el govern municipal també hi ha intervingut, i malgrat tot el vehicle continua essent un obstacle perquè les persones amb dificultats de moviment hi puguin accedir. Què més s'ha de fer?

No és lògic que els veïns s'hagin de mobilitzar i convocar la televisió catalana per denunciar públicament aquesta anomalia. És un incompliment de la normativa més elemental i hi ha responsabilitats que no es poden defugir. 

La Generalitat, que és la responsable del servei, no pot mirar cap a un altre costat i ens ha de dir si és l'empresa que incompleix la normativa, privant una part de la població de l'ús del transport públic, o bé si en el contracte establert no s'especifica l'obligatorietat, la qual cosa requeriria una rectificació.

Caldrà veure si amb l'acció dels veïns afectats i molestos pel poc cas que l'empresa i l'administració els ha fet fins ara, una vegada fet públic per la televisió del país, es corregeix l'anomalia i s'hi posa remei. Ja és ben trist que les coses només puguin arribar a funcionar a base de denúncies i que no n'hi hagi prou amb notificacions, instàncies i preguntes. 

Alfabetització digital

Avui he rebut un correu electrònic de la Biblioteca Pare Fidel Fita amb la informació de les activitats del mes de novembre i m'he fixat en el programa Connecta't. Desconec l'abast del mateix i, sobretot, la resposta que té de possibles participants en les sessions.

Concretament, es tracta d'una sessió per treballar la signatura digital, i una altra que tractaran el tema de la carpeta ciutadana. Són dos aspectes del dia a dia que encara hi ha molts vilatans que no utilitzen, però que poden ser molt interessants, per no dir necessaris.

La signatura digital avui dia potser no és imprescindible, però és molt recomanable disposar-ne per fer molts tràmits via telemàtica. El mateix Ajuntament ofereix la possibilitat de presentar instàncies en línia i, encara que es poden utilitzar altres eines, la signatura digital és molt pràctica. També per poder signar documents, en PDF, i evitar haver-los d'imprimir i posteriorment escanejar.

Quant a la carpeta ciutadana s'ha de dir que és una bona pràctica poder tenir arxivada tota la correspondència i intercanvi de comunicats, via instàncies i expedients administratius, entre el vilatà i l'Ajuntament. S'ha de dir, encara que sigui de passada, que a començaments d'aquest mandat hi va haver un canvi de subministrador informàtic i va desaparèixer tota la informació. Tot i que s'ha insistit en la necessitat de recuperar-ho, fins al dia d'avui només s'ha comunicat que s'hi estava treballant, però continua buida. 

M'agradaria saber que la convocatòria d'aquestes sessions arriba arreu de la vila i que les places per poder-hi assistir s'omplen. Que ningú deixi d'anar-hi per desconeixement. Si no és així, demanaria que tant l'Ajuntament com la mateixa Biblioteca en féssim més difusió. Surt a l'agenda municipal, però potser no és el principal lloc per als candidats a aquestes formacions i caldria insistir per altres vies.

Molt a millorar, encara

Avui llegia la notícia del reconeixement a la qualitat i la transparència de la comunicació pública local a través dels canals digitals municipals de l'Ajuntament de la nostra vila, i he pensat que és bo que l'administració pública treballi perquè la informació sigui transparent i arribi a tota la ciutadania, o si més no a les persones que saben moure's per Internet. 

Si mirem uns quants anys enrere ens adonarem que ara tenim moltes més facilitats per poder conèixer el dia a dia del nostre Ajuntament, i d'alguna manera poder fiscalitzar la feina dels nostres representants polítics, que per la seva banda han de procurar no quedar enrere i tenir la informació al corrent. Les dades a mitges o endarrerides no ajuden gaire, i això obliga a actualitzar-les constantment, la qual cosa no sempre és fàcil ni automàtic.

Tot i que celebro el reconeixement al nostre Ajuntament, també haig de dir que hi ha moltes coses a millorar i que m'agradaria que el nostre govern municipal s'hi esmercés una mica més i no s'arrepengés amb aquest premi, pensant que tot funciona correctament.

Les persones que acostumen a consultar el web municipal s'hauran adonat que no hi ha tota la informació, ni aquesta arriba a temps. No hi consten totes les actes de les reunions dels consells de participació, hi ha enllaços que no funcionen des de fa temps, els convenis amb entitats i institucions no estan actualitzats, i hi ha ordenances vigents que no hi figuren o que no contemplen modificacions que s'han fet des de la seva aprovació inicial.

Sempre tot és millorable, i d'això se n'ha de ser conscient. M'agradaria que hi hagués més transparència en les actuacions que justifiquen els assoliments d'objectius referenciats en el Programa d'Actuació Municipal (PAM). I això és important per guanyar credibilitat en la informació que es fa constar al web municipal. Hi ha objectius que fàcilment es pot comprovar si s'han complert o no, però d'altres resulta més difícil, i és aquí on cal entrar més a fons per saber què s'ha fet i què no.

M'imagino que el reconeixement a la transparència no entra a valorar el grau de resposta a les instàncies i escrits que els vilatans adrecen al govern municipal, perquè en aquest cas suspendria. No puc entendre la desídia del nostre govern a l'hora de respondre. És tan difícil? No estem parlant que es trigui molt a respondre, sinó simplement que no es fa. Aquesta és una de les altres coses que caldrà canviar amb el nou govern.

Compliments de darrera hora

Allò que no s'aconsegueix durant tres anys i mig és possible aconseguir-ho l'últim mig any abans de les eleccions. Acostuma a passar perquè interessa quedar bé, sobretot si pretens continuar governant, i encara més quan els primers anys de mandat has passat olímpicament de la gent. A darrera hora tot són corredisses i bones cares. Passarà amb tot?

Avui llegia que el govern d'ERC d'Arenys de Mar organitzarà una consulta pública perquè els vilatans puguem opinar i, si fa el cas, presentar al·legacions a la proposta d'ordenança de mobilitat que es vol aprovar. Això és el que es reclama des de fa anys sense que el govern d'ERC ho tingués mai en compte. Ara, gràcies a trobar-nos a tres mesos de les eleccions municipals, i que algú ha picat la cresta al regidor de torn, tindrem consulta pública.

És cert que també es va presentar públicament la proposta de Pla de mobilitat, i la gent va poder presentar-hi al·legacions. El problema està que el procés va acabar en no-res, i mai més hem sabut què ha passat amb les al·legacions i amb el Pla de mobilitat. No ens agradaria que aquesta vegada, amb l'ordenança, passés el mateix. Està molt bé consultar l'opinió de la gent, però després se n'ha de fer cas, o si més no respondre per què no s'accepten les propostes.

El problema de fons és no creure's això de la participació i escoltar l'opinió de la gent. Queda molt bé dir que tenim projectes participatius, però quedar-nos amb un de sol, i ser incapaços de dinamitzar els consells de participació, convocar l'Audiència Pública, tot i estar regulada al Reglament Orgànic Municipal (ROM), i no respondre les instàncies que es presenten a l'Oficina d'Atenció Ciutadana (OAC).

Per què serveix una OAC si quan demanes una cosa no et responen? Entenc que a vegades les coses se les troben a sobre i no saben com despistar. Algun govern defenestrat ja va intentar carregar-se l'Oficina, i si més no va aconseguir que no avancés en tràmits i atenció ciutadana. També va fer desaparèixer la regidoria de Participació Ciutadana, encara que després es va recuperar. L'actual govern, potser no ha paralitzat l'OAC, però si no es dona resposta a la preguntes que es presenten, ja em direu de què serveix?

Pensant en la immediatesa de les eleccions, animo a tots els arenyencs a sol·licitar la participació en la gestió pública, i a veure si d'aquesta manera s'aconsegueix el que s'ha negat durant més de tres anys.

Bufetada d'Arenys en Comú a l'alcaldessa

Ahir dimecres l'Assemblea local d'Arenys en Comú va decidir sortir del govern municipal i passar a l'oposició. El motiu que esgrimeixen és la decisió unilateral de l'alcaldessa Annabel Moreno de retirar la delegació de competències a la regidora de la CUP, Ona Curto, sense haver intentar cap tipus de diàleg. Una decisió que es pot interpretar en clau electoralista.

De ben segur que Annabel Moreno no esperava que Arenys en Comú trenqués el pacte de govern, i això ho avalaria el fet que, abans de fer pública la retirada de competències delegades a la portaveu de la CUP, hagués contactar amb el PSC per intentar assegurar la governabilitat de la vila. Amb la retirada del pacte d'Arenys en Comú, després que un dia abans ho hagués fet la CUP, l'alcaldessa queda en minoria i haurà de trampejar la situació fins a finals del mandat.

Com que de ben segur no hi haurà moció de censura per fer fora l'alcaldessa, el seu càrrec no perillarà i el mes de maig es presentarà a les eleccions amb la intenció de revalidar el càrrec, sempre i quan els vilatans i vilatanes li donin suport suficient per obtenir la desitjada majoria.

Si una cosa s'ha criticat a l'actual alcaldessa és la seva falta d'empatia i de no escoltar les veus crítiques cap a la seva gestió. Ha estat una pràctica impossible la resposta a les instàncies que la població ha presentat al Registre Municipal durant tot el mandat. La decisió presa per intentar salvar els mobles davant la crítica continuada sobre la brutícia i la gestió de la recollida selectiva de la brossa, no sembla haver obtingut el fruit esperat. Retirar la delegació a la CUP no li ha sortit de franc, i ara haurà de governar en minoria fins al final del mandat.

ERC pot fer front la resta del mandat en solitari, i no cal dir que tots esperem que ho faci amb encert, millorant tota la gestió que s'ha criticat fins ara. Difícilment millorarà l'atenció personalitzada cap a vilatans crítics, però no és una circumstància que de moment els preocupi gaire. No cal dir que tots els partits polítics arenyencs estaran preparant l'estratègia per encarar les properes eleccions de la manera més favorable possible. El PSC té molt a decidir i pot condicionar el seu futur en funció de quin sigui el paper que vulgui jugar fins al final del mandat.

La política local s'ha tornat interessant, amb unes decisions preses per les assemblees dels partits polítics que han sorprès a més d'un. Potser a qui més a la pròpia alcaldessa i el seu grup municipal. Els arenyencs, però el que desitgem és que no estiguem deu mesos més aturats, sinó que el govern municipal, amb la força que tingui, i amb la lleialtat institucional que se suposa a la resta de forces polítiques de l'oposició, gestioni correctament l'ajuntament, i millori la convivència i salut democràtica de la vila.

Com canalitzar les nostres queixes?

Tot faria pensar que amb l'arribada de les xarxes socials tindríem molt més fàcil fer arribar les nostres queixes als nostres governants, ja sigui a nivell local, autonòmic o estatal. És molt fàcil utilitzar qualsevol de les eines que trobem per Internet per escriure allò que no ens agrada, que ens preocupa o molesta, i d'aquesta manera aconseguir que qui en tingui responsabilitat hi pugui actuar. Això és el que ens crèiem, però al final arribem a la conclusió que no funciona d'aquesta manera.

Potser sí que els nostres polítics se n'assabenten de moltes coses, però de la mateixa manera que ens és fàcil d'escriure-ho, també els és senzill girar pàgina i fer com si allò no existís o no anés amb ells. La realitat diària crec que em dona la raó, i per això veiem tantes vegades com es repeteixen les mateixes crítiques sense que ningú hi posi remei, no ja responent a les mateixes xarxes, sinó solucionant aquells problemes que ens preocupen.

Penso que el més important de tot és trobar la manera de canalitzar les nostres crítiques, suggeriments i aportacions per resoldre els problemes que es presenten pel sol fet de viure en societat. Cal que el circuit sigui d'anada i de tornada i que en quedi constància més enllà del que veiem per internet, que és efímer, encara que ens pugui semblar que perdura per sempre.

L'administració pública té el Registre de Documents que s'encarrega de rebre els escrits que la ciutadania els hi dirigeix i, en principi, té l'obligació i el compromís de donar-hi resposta. No sempre és una resposta satisfactòria ni necessàriament del nostre gust, però sí una resposta argumentada als nostres suggeriments o peticions. Quan l'administració pública no respon, tenim els síndics que ens defensen davant d'aquesta omissió administrativa, perquè ens ajudin a insistir en la nostra demanda. Són uns síndics també d'abast local, autonòmic o estatal, i que podem utilitzar quan considerem que l'administració pública no ha respost o no ho ha fet com caldria.

Aprendre a utilitzar els mecanismes que hi ha creats i exigir de les institucions el compliment de les seves obligacions i responsabilitats és una manera d'ajudar a que tothom faci la seva feina. No vol dir que no puguem servir-nos de la comunicació via internet per fer més difusió d'allò que ens preocupa, però no podem oblidar-nos de les eines que estan a les nostres mans i que els nostres governants tenen l'obligació de respondre. 

És bo que ho tinguem present i ajudem a fer-ne difusió. Diuen que parlant la gent s'entén, i a vegades més que parlar el que fem és escridassar i insultar. És comprensible que davant la no-resposta adoptem el criteri de sortir a esbombar-ho tot, però no ens oblidem del primer pas, molt necessari, per no dir imprescindible, perquè els nostres polítics aprenguin a escoltar-nos i donar-nos resposta a les nostres inquietuds.

Arenys de Mar compta amb un Comitè d'Ètica que no s'ha reunit mai

He volgut destacar l'escrit que publica Enric Sierra a la revista L'Agenda d'aquest mes de març en relació al Comitè d'Ètica que, segons el Codi Ètic aprovat per l'Ajuntament d'Arenys de Mar l'any 2016, hauria de vetllar pel comportament ètic de la pròpia administració, els seus càrrecs públics, els treballadors municipals i les empreses i entitats que tinguin relació amb l'administració local. Segons se'ns informa, aquest Comitè d'Ètica no s'ha reunit mai, i això no ens estranya gens.

Estem massa acostumats a la manera de fer dels nostres representants polítics de la vila, que potser parlen molt de participació i servei als vilatans, però que a l'hora de la veritat no en fan cas. Se n'obliden completament, i el tracte que rebem és molt dolent. Se'ns acusa de tot, però mai accepten que no han fet els deures.

Probablement, si el Comitè d'Ètica s'hagués reunit i hagués funcionat, no ens trobaríem en la situació actual en què no se'ns responen les instàncies que presentem al Registre Municipal, tot i que em consta que el Defensor del Ciutadà, tant l'actual com l'anterior en el càrrec, ho han plantejat en més d'una ocasió.

Aquests dies se'ns parla de quins seran els candidats a l'alcaldia a les eleccions de l'any vinent. En això sí que hi dediquen temps, però no en servir millor les persones que els hauran de votar. Arenys té un problema important amb els polítics de torn. Observem moltes picabaralles entre els grups municipals, però mai en sortim beneficiats. Sempre són excuses per culpar-se entre ells, i en cap cas acceptar el mal servei que rebem els vilatans.

Em preocupa la situació actual, però també el futur immediat. Si els nostres polítics no són capaços de complir amb els compromisos adquirits (en aquest cas la reunió anual i seguiment del compliment del codi ètic), quina confiança hem de dipositar en ells?

Des d'aquí animo la defensora de la ciutadania, membre d'aquest Comitè d'Ètica, que faci els possibles perquè s'iniciïn les reunions promeses, i que d'aquesta manera tinguem l'esperança que el tracte que el nostre equip de govern ens presta millori substancialment.

Una vegada he acabat d'escriure l'article d'avui, he rellegit el que vaig escriure el dia 26 de novembre de 2015, quan s'estava treballant en l'elaboració del codi ètic. Ja llavors no era gaire optimista, però volia pensar que serviria d'alguna cosa. Malauradament, hem pogut constatar que els dubtes tenien fonament.

Qui ha posat benzina al foc?

És interessant llegir segons quines opinions d'articulistes i escriptors sobre l'actuació de la policia a instàncies judicials, tan emparentades amb el poder executiu espanyol. Avui us recomano l'article al diari ARA, Ja són a l'abocador de la història, de l'escriptor Suso de Toro. El subscric totalment i  felicito el seu autor per explicar les coses d'una manera tan simple i entenedora.

Realment és la ignorància del president del govern espanyol el que ens fa tan mal als catalans, però també la mala fe d'alguns polítics del PP català, persones que no han estimat mai el país i que sempre han buscat excuses per menysprear Catalunya i confondre els seus socis de Madrid. M'heu llegit més d'una vegada l'enveja respecte al País basc on sempre ha posat per davant el país, sense perdre la seva ideologia dretana. A Catalunya el PP català sempre s'ha posat al costat del PP espanyol per torpedinar les nostres lleis, institucions, cultura i llengua.

Vivim uns moments difícils que no podem destensar sota el perill de resultar esclafats per la intolerància, la falta de democràcia i la desaparició dels nostres drets civils, no ja com a poble, sinó com a persones que defensem la nostra identitat.

Hauria estat molt fàcil evitar la situació actual, i menteix qui diu que ha estat provocada pel govern català. Amb un govern espanyol mínimament intel·ligent no hauríem arribat a exigir la independència. Només quan et sents trepitjat, menystingut i arraconat, és quan decideixes aixecar el cap i prendre la iniciativa. Segur que el govern català ha pres decisions equivocades, però qui ha posat benzina al foc ha estat el PP, amb un reguitzell de ministres que em resisteixo a anomenar en aquest bloc.

No m'agrada com està anant el govern del meu poble

És molt trist tot el que es va sabent de com ha funcionat l'Ajuntament d'Arenys de Mar en mans de l'exalcalde Estanis Fors. No puc entendre com és possible que s'hagi governat tan malament i voldria saber si no s'hauria d'exigir responsabilitats, no només als polítics, sinó també als tècnics municipals que ho varen permetre. O és que els polítics ho varen fer sense autorització? I tot acabarà en no-res?

Em va decebre Junts per Arenys, em deceben els membres del nou govern i també la CUP. Potser l'única que té les coses clares és la representant del PP. No m'agrada el to que agafa el nou govern. Si desitgen que els vilatans confiïn en ells, cal que expliquin bé les coses i que ens convencin que els passos que fan són els encertats. Si amaguen coses en seran igualment responsables.

Tinc molta por que perdrem tres anys més, sense resoldre els problemes que ens afecten ni treure'ns del cul-de-sac on ens han ficat. Continuarem veient com es van tapant forats, però cap millora ni en l'atenció a la ciutadania, ni en la neteja ni el clavegueram. Em temo que el viver d'empreses haurà estat un bluf i no en traurem cap profit. Continuarem sense que arribin indústries, el comerç anirà morint, inclòs el mercat municipal, la mobilitat continuarà caòtica, i ens continuarem discutint on volem ubicar la biblioteca.

Les instàncies no es respondran, o amb una mica de sort trigaran uns mesos a contestar-les, però lluirem molt l'etiqueta de govern obert i transparent. Tindrem molt bones relacions amb les administracions, per la feina del cap de gabinet, però l'organització interna continuarà essent un caos.

Els que em coneixen saben que desitjaria que tot això no succeís i que m'ho hagués d'empassar, però molt em temo que el temps em donarà la raó. Ni govern ni oposició responsable, amb hores de treball efectiu.

Arenys de Mar, vila firal

Sovint em pregunto si el nostre ajuntament ha valorat el rèdit d'organitzar gairebé cada cap de setmana un tipus de fira o altra al llarg de la Riera. M'han vingut ganes de preguntar-ho, però he desistit, bàsicament perquè el nostre ajuntament no acostuma a respondre les instàncies. Si més no aquesta és la meva experiència. Tampoc m'ha animat a formular la pregunta el fet que després de ser convocat a l'ajuntament, descobreixo que m'han mentit.

M'agradaria conèixer els beneficis per al comerç o els restaurants,  el fet que molts caps de setmana s'instal·lin carpes a la Riera d'Arenys. Aquestes fires atrauen persones de poblacions veïnes? Els visitants, forasters o locals, acostumen a comprar? S'anima a vilatans a participar amb els seus estands?

Voldria pensar que sí. Que el reguitzell de parades setmana rere setmana no només és una distracció i aparador de productes més o menys repetits, sinó que contribueix a la dinamització comercial i econòmica de la vila. 

Fa uns dies parlava de pla estratègic. Ara ja tenim un Programa d'Actuació Municipal, amb moltes accions a dur a terme. Sabem, però què volem que sigui l'Arenys del futur? Tinc la impressió que el govern actual no ho sap gaire i, sobretot, que ens enganya contínuament. No havíem quedat que es mantindria la zona verda de la Picòrdia?

Avui ens entretenim amb les cues per autoinculpar-nos

A vegades els gestos tenen importància i això és el que ha pretès l'ANC convocant els catalans sobiranistes a autoinculpar-se en solidaritat al president Mas i les dues conselleres, després que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya admetés a tràmit la querella presentada pel Fiscal General de l'Estat a instàncies del govern de Rajoy.

Suposo que mentre Junqueras i Mas estudien la millor manera de sortir ben parats de la situació en què ens trobem, cal anar fent bullir l'olla i aquestes cues d'avui poden ser una bona excusa. El fons de la qüestió no té cap importància, però d'aquesta manera mantenen la gent engrescada.

Si l'ANC s'encarrega d'engrescar la gent, ja hi ha qui ens avorreix amb discursos repetits sense cap possibilitat d'èxit. Avui tornàvem a llegir els grans arguments i la defensa de l'encaix català a Espanya per part de Joan Herrera.

Fa uns mesos ens queixàvem de la innocència (o engany) del PSC quan defensava el model federalista. No és que sigui un mal model, sinó que amb els interlocutors que hi ha a Espanya (PP i PSOE), no hi ha cap possibilitat d'aconseguir-ho. Quan una cosa és impossible resulta absurd defensar-ho com a alternativa. Ara és quan l'estimat Herrera, divagant contínuament, arriba a la conclusió que s'ha de treballar amb Espanya per trobar l'encaix de Catalunya. És cert que ens avisa que ho veu difícil, però s'hi ensopega. La sortida: aliar-se amb Podemos.

Podemos no és cap garantia de canvi per a l'encaix del nostre país. Ara que no tenen cap responsabilitat ja no ho veuen bé, imagineu-vos si mai arriben a tenir poder decisori. Podemos, de moment, serveix per anar clavant batzegades a tothom. A Espanya a PP i PSOE i a Catalunya qui rep també és la CUP. Potser és la millor manera perquè tothom obri els ulls i actuï amb coherència i determinació. El millor exemple de que Podemos no és cap solució per a Catalunya és que el líder indiscutible és a Madrid i la resta només obeeix. El poder està tant o més centralitzat que en el cas del PSOE i el PP. Potser... m'he passat de ratlla, perquè quin poder té el PP català?