Pluvials i aigües fecals per la mateixa canonada

Arran de la notícia dels problemes del clavegueram de l'escola Sinera voldria insistir en un tema que ja he comentat en aquest blog, però que, malauradament, no serveix de res fins que passa el que passa.

Segons diu la notícia de Ràdio Arenys, el regidor d'Urbanisme ha detectat que les aigües fecals de l'escola Sinera no es varen connectar al clavegueram, sinó al pluvial, i és per això que la merda ha sortit a la superfície i els veïns es queixen de la pudor. 

El cas del rial del Bareu no és únic, i així, per exemple, ho vàrem denunciar els veïns del tram alçat del rial de Sa Clavella, a la llavors alcaldessa de la vila, i no ens va fer cas, sinó més aviat ens va titllar de buscabregues sense to ni so. 

Quan es va remodelar el tram esmentat es va instal·lar una nova canonada i embornals. La sorpresa dels veïns, però, va ser que en aquesta canonada s'hi va connectar els pluvials i les aigües fecals. Les cases tenim dues sortides diferenciades, com determina la norma, per no barrejar l'aigua de la pluja amb les aigües fecals, però en aquest tram de carrer, i m'imagino que en alguns altres, tot va a parar al mateix lloc. 

Aquesta canonada del rial de Sa Clavella va soterrada fins a la Riera, i això vol dir, que les nostres aigües fecals van a parar al final de la Riera i no pas a la depuradora. Curiós, oi? Doncs això que nosaltres vàrem denunciar és una realitat i si sentiu pudor al final de la Riera, no us vingui de nou. A Arenys, per culpa d'una mala gestió tècnica i política, ens podem trobar en situacions com la de l'escola Sinera o del tram del rial de Sa Clavella, i no passa res!

Recordo aquells dies amb tristesa per la manera que se'ns va tractar. Després va passar el que va passar, però cadascú és víctima de la seva manera de ser i comportar-se. Les coses no passen perquè sí. Els nostres polítics han de parar l'orella, reflexionar i prendre decisions. No es pot ser prepotent ni treure's del damunt la gent, encara que a vegades siguem insistents i fins i tot impertinents. Quan hi ha raons, s'han d'escoltar i rectificar. Diuen que rectificar és de savis, i en l'obra pública de la nostra vila hi fa falta molta saviesa.

Què ens passa?

Les notícies que ens arriben de fora són alarmants i, malgrat la distància, ens colpeixen. Potser no tindrà uns efectes directes, o sí?, però en tot cas és molt desagradable i trist veure com ens comportem els humans. Israel ha atacat aquesta matinada l'Iran i no sabem quines represàlies hi haurà. Es quedaran quiets o es venjaran? 

Per altra banda, observava a les xarxes socials com agents federals dels EUA s'abraonaven sobre un senador demòcrata que s'havia atrevit a demanar explicacions a la secretària del departament de Seguretat Nacional, per les deportacions d'immigrants impulsades pel president Trump. No recordo qui comentava fa uns dies sobre la possibilitat d'una guerra civil als EUA. Li agradaria a Trump? Què pretén?

Al Pròxim Orient les coses no estan bé. No és només el genocidi que Israel està exercint a Gaza, sinó que s'està tensant la corda de les relacions internacionals dels estats d'aquella zona amb unes conseqüències difícils de quantificar, però no pas menors.

I entretant a casa nostra (ja en parlava ahir), van mal dades. Serà capaç, el president Pedro Sánchez, d'aguantar els dos anys que queden de legislatura o avançarà les eleccions? Ha demanat perdó, i no és pas la primera vegada, però les coses no s'arreglen només cessant els corruptes. La responsabilitat política va més enllà de la comissió del delicte. El mal que es produeix a la societat quan es descobreixen actes de corrupció no es resol demanant disculpes i cessant els culpables. El problema és que l'alternativa de govern té un currículum tant o més extens en corrupció i indecència.

Em pregunto moltes vegades, de què serveix tanta burocràcia i tants bastons a les rodes a l'hora de confeccionar els expedients per a la licitació de l'obra pública i subministraments, si no s'aconsegueix eliminar la corrupció? Ho he dit en alguna ocasió, abans. Cal agilitzar la maquinària administrativa i reforçar la inspecció i seguiment de tots els processos. No podem continuar a mercè dels corruptes. I encara que només siguin uns quants, podreixen tot el sector públic i provoquen que la política faci pudor de veritat.

Seguiment i control de l'obra pública

Avui he llegit les declaracions de l'alcalde de la nostra vila, queixant-se de l'incompliment del contracte de l'empresa encarregada de la reforma del pavelló municipal. Sembla que l'empresa hauria enviat un escrit als grups municipals de l'oposició denunciant l'equip de govern per no haver pagat la darrera factura de l'obra.

El nostre país té un dèficit important en la qualitat de l'obra pública, i això fa que s'alcin veus en contra de tot el que fa l'administració pública, defensant les preferències a l'obra privada. Davant d'aquesta situació el que cal és millorar el control i seguiment de l'execució de l'obra pública que duen a terme empreses privades que han guanyat un concurs, que no sempre està prou ben plantejat i encara menys controlat.

És bo, doncs, que els nostres tècnics municipals, en aquest cas, estiguin atents en com s'executen les obres i si no es fa bé, s'exigeixi a les empreses que rectifiquin o esmenin allò que no s'ha fet prou bé.

En el cas que ens ocupa, tots vàrem quedar astorats quan vàrem veure que deixaven el pavelló sense coberta durant gairebé dos mesos, i que la pluja feia les seves destrosses. Una irresponsabilitat que algú havia d'assumir. D'acord amb les declaracions de l'alcalde, sembla que no només ha estat aquest l'error de l'empresa, sinó que ha deixat d'executar les millores proposades en l'oferta contractual, i que li varen suposar la seva adjudicació.

Tot plegat, doncs, una suma de despropòsits que han portat a retenir el darrer pagament a l'espera de valorar els danys ocasionats i el valor de l'obra no executada, per poder veure quin és realment el deute pendent.

L’obra pública a Arenys, s’encalla

No és fàcil avançar en l’obra pública en general, però sembla que a Arenys ho tenim més negre que ningú. Es faria llarg relacionar totes les obres i actuacions municipals que s'han fet malament, que han experimentat increments de preu exagerats, per no dir aquelles actuacions que s’han hagut de refer o començar de nou. Trobaríem casos d’obres menors, com els bucs d’assaig, i d’altres de més envergadura, com la canalització del rial del Bareu o la construcció de la nova biblioteca a l’edifici de les Clarisses.

Quin és el problema? Per què és tan difícil començar i acabar una obra sense complicacions? Es tracta d’un problema contractual? Hi ha poca formació per poder seguir bé les obres? És només un problema del nostre Ajuntament o es pot fer extensiu a altres administracions? Penso en el Bareu on el projecte de l’ACA sembla que ha fet aigües.

Aquest desmanec ens afecta econòmicament, perquè el cost es va inflant a costa de tots els contribuents, però també socialment, perquè perdem pistonades i retard en la posada en servei dels equipaments, o augmentant el risc a la població, pel perill d’inundacions i riuades.

Caldria analitzar cas per cas per poder veure’n l’entrellat i intentar posar-hi remei. Les empreses constructores, per assegurar-se els projectes, van a la baixa i això posa en perill la qualitat i durabilitat de les obres. S’acostuma a subcontractar a empreses que probablement no compleixen amb la mínima garantia de fer bé la feina, amb materials de baixa qualitat o treballadors mal pagats, i probablement des de l’administració contractant no es fa un seguiment prou exhaustiu, constant i eficaç, per assegurar que les obres es facin correctament.

Davant d’aquest panorama caldria demanar als nostres representants polítics i tècnics més eficàcia. Posar ordre a tot a la contractació pública procurant que el resultat sigui més efectiu, amb l’aprofitament de recursos, evitant malbaratar-los i donar un millor servei i imatge. I, si és necessari, exigir responsabilitats a qui no hagi actuat com calia esperar i es va comprometre.

La pedregada maleïda

Ahir a Arenys de Mar estàvem avisats que ens arribaria una tempesta que podia fer mal. L'hora d'inici era les 8 h del vespre i la previsió anava fins a la una de la matinada. Poc abans de les 8 h el cel es va ennegrir i tot feia presagiar que les previsions es complirien. Teníem una mica de por tot recordant unes pluges de finals de maig que ens varen inundar locals i pisos. 

El vent bufava i els llampecs es podien veure al darrere dels tres turons. La negror estava aturada al perfil de la serralada litoral i no es veia avançar, però teníem totes les portes ben tancades i les botes d'aigua a punt per si ens calia travessar el rial.

Finalment, tot va acabar en un ensurt i ni una gota d'aigua. Ens havíem estalviat la tempesta, però continuem necessitant que plogui. Les pluges de fa dos mesos se'ns varen posar molt bé, però no n'hi va haver prou i la sequera torna a tocar la porta.

Mentre nosaltres patíem inútilment hi havia altres poblacions que es lamentaven de la pedregada rebuda. Tots hem pogut veure les conseqüències sofertes a Sant Pere de Torelló, i uns veïns de Tavertet es dedicaven a desembussar els embornals del carrer per evitar que l'aigua embassada els entrés a les cases. Un problema que es repeteix cada vegada que plou fort. Problemes de l'obra pública mal feta i mal mantinguda. 

Recordo de la meva infància una pedregada el dia de Santa Anna, a Vic. Totes les teulades d'uralita que podia veure des del balcó es varen haver d'apedaçar, i molts anys després encara hi havia ben visibles les marques.

Segurament que molts Santperencs recordaran la data d'ahir. Alguns d'ells hauran de rascar-se la butxaca per arreglar el cotxe abonyegat o les teules trencades. Les pedregades no fan cap bé. Esperem neguitosos la pluja, però no volem aquests cops maldestres que ens foraden les cases i les butxaques.

Sant tornem-hi!

Avui toca recuperar el ritme d'activitat de l'any després d'un parèntesi festiu, que no vol dir sense treballar, si més no per a uns quants. D'alguna manera, però, es faci festa o es treballi, les festes nadalenques actuen com una pausa en molts aspectes de la nostra vida, tant de la feina com del lleure, amb un component més familiar, si bé no per a tothom, sí per a la majoria de les famílies del nostre país. Dissortadament n'hi ha que ni tan sols ara ho poden viure amb il·lusió. I en això també hi hauríem de pensar.

    Tot i la pressió del moment, fins i tot en temes polítics també s'ha amortit una mica, però estic segur que amb pocs dies recuperarem la dinàmica anterior, la qual cosa no sé si és desitjable o caldria calmar-se i caminar més assenyadament i sense tantes presses. Quan es corre massa es cometen errors, i al nostre país ja en portem una colla de molt seguits.

    Els nois han tornat a l'escola, mentre el govern de la Generalitat ha creat una comissió especial per analitzar què està fallant al nostre sistema educatiu i què podem fer per millorar-ho. Poc abans de les vacances de Nadal hi va haver un gran batibull pels resultats PISA. Semblava com si el món s'acabés, com si fos una novetat i no una cosa que arrosseguem de temps. No sé què ens passa, però sempre estem tapant forats, intentant resoldre tot allò que ens peta als dits, sense capacitat per planificar i veure-les venir.

    Un dia, en aquest blog, parlava de la necessitat de planificar. De saber planificar i fer-ho transparent, perquè tothom ho vegi i hi pugui dir la seva. En parlava en clau local, però ho podem fer extensiu a nivell de país. No sé com és possible que no tinguem uns dirigents que s'ho prenguin seriosament i, abans que tot se'n vagi en orris, hi hagi capacitat d'encarrilar bé les coses. Et pot agradar més o menys, però el que no és de rebut és que no es prevegi el que pot arribar a passar. I això ho podem aplicar a mil llocs.

    I es posarà en marxa l'obra pública que també ha quedat mig aturada. No sempre per qüestió de vacances, a vegades és per un problema greu en les licitacions. No sempre el millor preu és la bona opció, i en l'obra pública això queda clarament demostrat. A la nostra vila hi ha obres pendents des de fa unes quantes dècades i no crec que l'any que hem encetat canviï gaires les coses.

    Avui, doncs, ens hi hem de tornat a posar, i alguns amb nous objectius, promeses que no sempre s'acaben complint. Agafem-nos-ho bé, i si les coses ens venen de cara, aprofitem-ho i no siguem desagraïts.

No n'hi ha prou amb bona voluntat

Les persones que defensem l'administració pública, perquè creiem, entre altres encàrrecs, en la seva funció social i redistributiva dels recursos, dins del marc i les possibilitats legals existents, sovint hem d'empassar-nos gripaus i mirar de trobar una resposta o justificació per a moltes de les coses que no acaben de funcionar. Acostumem a dir que la burocràcia és una llosa que alenteix les gestions i les complica, i els casos de corrupció han fet que el control hagi endurit la fiscalització de tots els moviments, i això encara ha agreujat la capacitat de resposta de les institucions, sobretot la municipal.

Si bé és cert que els tràmits es compliquen hi ha un altre element que és molt pitjor i que no en som prou conscients, si més no per arribar a trobar solucions que ens treguin d'una certa paràlisi i, sobretot, d'un grau d'ineficiència perillós. La preparació i coneixement de l'administració i la gestió pública de molts dels càrrecs públics és deficient. Si això hi sumem una mala organització de les institucions amb més o menys bons professionals, el resultat deixa molt que desitjar. El voluntariat és molt positiu i lloable, però no n'hi ha prou. És encomiable l'honestedat, l'esforç personal i la dedicació del temps lliure als altres, però cal formació, coneixement i criteri.

A nivell local em preocupen diferents temes que m'agradaria que es poguessin resoldre per al bé de tothom, però soc poc optimista. L'obra pública a Arenys arrossega una història de desencerts que fa basarda, i tot s'acaba abocant-hi diners, construint malament, i amb una necessitat de manteniment urgent que no caldria si s'hagués fet bé des de l'inici. Es van alternant governs, de diferents colors, que ens agraden més o menys, però els problemes subsisteixen i les obres s'encallen eternament. 

És important afegir, que no sempre l'administració local està en condicions d'actuar lliurement, sinó que hi ha administracions supramunicipals que la condicionen fins al punt que en molts casos la inhabiliten per poder tirar endavant temes que són vitals per a nosaltres, però que des de fora no es veu de la mateixa manera. Les competències que té la Generalitat, l'Estat, la Diputació, o organismes i empreses com l'ACA, Renfe i Adif, són a vegades un impediment per millorar la nostra vila. Llavors no n'hi ha prou amb bon gestors, sinó que cal molta pressió i insistència, sense que això sigui garantia d'èxit.

Hem d'agrair l'esforç i dedicació dels nostres representants polítics, però els hem d'exigir professionalitat i saber assessorar-se d'allò que desconeixen, de manera que no s'excusin en el desconeixement per no desencallar tot allò que fa anys que tenim aturat o empantanegat.

I encara el clavegueram

El web de Ràdio Arenys treu la notícia de l'aprovació, al Ple del Consell Comarcal del Maresme, d'aquest dimarts passat, del projecte de desviament del clavegueram d'Arenys de Munt cap a la depuradora instal·lada a Canet de Mar. Un projecte que fa massa temps que està empantanegat i que sabem que el govern municipal de la nostra vila s'ha fet un tip d'anar-hi al darrere pels problemes que el funcionament actual ocasiona a la nostra xarxa de clavegueram.

És una llàstima que projectes tan necessaris com aquest, hagin de passar per aquest calvari fins a ser una realitat. Malgrat tot, encara no podem cantar victòria. Certament és una bona notícia, però el procés encara serà llarg fins que el desviament del clavegueram no sigui efectiu.

Com molt bé diu la notícia, el proper pas serà trobar una empresa que es vulgui fer càrrec de l'obra. Tots sabem com està el tema de les obres, i en concret de les obres públiques, amb uns marges de benefici molt ajustats, uns augments de preu dels materials molt destacats, la qual cosa ha provocat en més d'una ocasió que la licitació no aconsegueixi cap oferta, o fins i tot que hi hagi obres que s'abandonin a mig fer.

Hem de creuar els dits i confiar que en aquesta ocasió les coses aniran de manera diferent i que es trobarà qui pugui fer l'obra, amb la màxima rapidesa i que finalment aconseguim alliberar la nostra xarxa de clavegueram i evitar els problemes que des de fa anys s'hi produeixen.

És bo que prenguem consciència de les coses que passen sota terra. És per això que sempre he demanat que es faci més pedagogia, que s'expliquin bé les coses, perquè tothom entengui que sovint hi ha dificultats que es desconeixen i que pot ajudar a entendre quina és la tasca de l'administració, a l'hora de resoldre temes que aparentment serien molt fàcils de solucionar. 

La xarxa del clavegueram de la nostra vila necessita una revisió a fons, i això vol dir destinar-hi molts diners. De moment, si aconseguim que el desviament sigui una realitat ben aviat, hi tindrem molt de guanyat.

 

El nou accés a la ciutat de Barcelona

Coincideixo amb l'escrit de l'Antoni Bassas al diari ARA, quan es pregunta si les retencions que anuncia l'equip de govern municipal barceloní, una vegada inaugurat el túnel d'accés a la ciutat per sota de la plaça de les Glòries, són de caràcter temporal o estructural.

Quan vaig llegir l'avís del govern municipal sobre els problemes que hi hauria aquest primer dilluns d'obertura del túnel no m'ho acabava de creure. La idea que en vaig treure és que no es tracta d'unes retencions provocades per la novetat, sinó pel nou disseny. Unes retencions que hauran vingut per quedar-se. Si és així, no cal dir que el resultat és pèssim, i caldria denunciar els responsables municipals per haver malgastat tants diners en unes obres que seran perjudicials per a la població.

La solució que donen per evitar les restriccions és absurda. Demanar que la gent utilitzi el transport públic està molt bé, però cal millorar-lo i fer-lo més efectiu. Si el transport públic continua malament com fins ara, no es pot demanar a la gent que l'utilitzi, i encara menys posar-ho d'excusa per evitar unes retencions de mobilitat amb la inauguració d'unes obres tan costoses.

Antoni Bassas és prou moderat en la seva reflexió, i s'ha d'entendre que formula una pregunta retòrica. Ell prou veu que és un nyap, i que només mereix una denúncia per com s'ha dissenyat la solució a l'entrada de vehicles a la ciutat.

El gran problema dels nostres representants polítics és la mediocritat de la majoria d'ells, i el fet que treballant amb els diners dels altres no es prenen prou mesures per aconseguir eficàcia i eficiència en l'obra pública. Quan inverteixes uns diners és per millorar resultats. Si el que aconsegueixes és per anar a pitjor, això és un fracàs i una mala inversió. Si ho fas amb diner públic caldria demanar-ne responsabilitats. Hi ha prou problemes financers com per permetre una mala inversió com aquesta.

Aquest cap de setmana el diari ARA també ens explicava els diners invertits en la famosa línia 9 del metro de Barcelona, i tota la maquinària i infraestructura que no ha servit de res i que s'haurà de llençar o reconstruir. No és lògic que passi tot això a l'administració i ningú doni la cara per la seva ineptitud. No és estrany que els nostres polítics rebin tanta crítica. Crec que en moltes ocasions s'ho mereixen de sobres.

Un dèficit en infraestructures que s'acumula any rere any

Avui el diari ARA parlava d'obra pública a Catalunya i comentava que gairebé patim un dèficit públic en infraestructures de 35.000 milions d'euros. Això són els diners promesos i que no s'han acabat, de moment, invertint, algunes obres de les quals encara no se sap quan començaran. 

He parlat moltes vegades en aquest blog de la importància de tenir en compte els resultats, també els pressupostaris, els reals, els que s'han acabat executant. Ens queixem sovint de la poca inversió que fa l'administració pública espanyola a Catalunya, sense tenir en compte el pes que té en el global de l'economia espanyola. Parlem de la inversió prevista, en els pressupostos inicials que s'aproven, quan s'aproven, però molt pitjor és fixar-se en la seva execució.

D'alguna manera sembla que hi estem tan acostumats, que ja no ens ve de nou. Foment del Treball s'ha queixat, i són ells qui han fet el càlcul que explicita la informació del diari. Com molt bé diuen, aquesta informació hauria de ser pública perquè sinó, es distorsiona els pressupostos generals, perquè les obres no executades van apareixent any rere any als comptes, però no es fa cap tipus de valoració de l'estat de les obres, o el que ja s'hi ha invertit.

Quan es demana transparència, també vol dir això. Es tracta de donar les xifres d'una manera clara i gens confusa, perquè puguem tenir coneixement exacte de quina és la realitat. Quan el govern espanyol declara que tirarà endavant una inversió a Catalunya, sembla com si ens fessin un regal, i la resta de comunitats autònomes ens ho tiren en cara, com si fóssim uns mimats, uns privilegiats.

Segons l'estudi de Foment del Treball, i que es parla en aquesta informació del diari, durant el període de 2013-2020, l'execució de les inversions programades a Catalunya per part de l'Estat només arriba al 67% del previst, i com diu Josep Sánchez Llibre, hi ha un 33% que es perd pel camí. Sánchez Llibre afegeix que la Generalitat és més complidora, però també hi ha una part d'inversió prevista que no s'executa.

Aquest és el panorama que tenim a casa, i després no s'entén que hi hagi tanta gent que desconfiï dels polítics, i tants que voldrien sortir d'Espanya per poder fer una millor gestió de l'obra pública. 

El desviament del clavegueram torna a ser notícia

La notícia que l'avantprojecte de l'estació de bombament de l'aigua i el corresponent desviament del clavegueram estarà enllestit a finals de mes, seria una molt bona notícia si no fos que estem molt escarmentats que les obres públiques s'endarrereixin, i que es tracta d'una obra essencial que fa molt temps que hauria d'estar resolt.

Sembla que a finals d'aquest mes de juliol es podria lliurar l'avantprojecte a l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), que és qui s'haurà de fer càrrec de les obres, però en intervenir-hi tantes administracions, el perill és que no s'avanci suficientment, i que l'obra s'endarrereixi encara més.

La informació de Ràdio Arenys diu que la consellera comarcal ho veu d'aquesta manera, i que es tracta d'una obra que afecta els dos Arenys, però qui en rep les conseqüències és Arenys de Mar, cada vegada que hi ha pluges importants. Arenys de Munt ha de beneir l'emplaçament al seu terme municipal, i això esperem i desitgem que acabi passant, i que els tràmits per a la requalificació dels terrenys no s'allarguin gaire més.

Arenys de Mar té una sèrie de projectes encallats que porten molts anys endarrerits, i que són de vital importància. El Rial del Bareu, el clavegueram, el desviament per fora de la població de l'accés entre la N-II i l'Autopista, el mateix accés a l'autopista, entre els dos Arenys, el camí cap a Caldes d'Estrac... tot això sense parlar de temes que només afecten a la pròpia administració local. Tots els descrits hi ha com a mínim una administració supramunicipal que ens fa la guitza, i no sempre ens posem d'acord.

Aquest arrossegament dels temes cansa molt i fa perdre la confiança en l'administració pública del nostre país. No és estrany que la gent es senti estafada i poc escoltada, quan observa el poc cas que es fa de les reivindicacions, penso jo assenyades, d'unes obres que són necessàries per a la vila.

Seguirem el procés d'aquest desviament del clavegueram que baixa d'Arenys de Munt, amb molta paciència, però sense defallir. Confiem que els nostres polítics siguin prou rotunds en la pressió a les altres administracions, perquè no s'allargui més.

Poca confiança en les municipals del mes de maig

Si hagués de resumir en una frase què i com penso de cara a les properes eleccions municipals a la meva vila empraria el titular d'aquest escrit. No hi confio perquè he quedat molt decebut de la manera de fer dels polítics d'Arenys de Mar, i no hi sé veure una solució, si més no a mitjà termini. 

Per dir-ho d'alguna manera parlaria que tot plegat és més del mateix i que el benefici que en traiem els vilatans és molt escàs. Considero que no ens mereixem uns governants que no saben escoltar-nos, sobretot quan estan al govern, i en podem trobar molts exemples.

Ahir en el meu post diari parlava d'un article d'Itziar González a l'ARA i em lamentava del poc cas que ens fan. No n'hi ha prou en endegar un procés de pressupostos participatius anual, quan s'és incapaç d'escoltar els veïns en el moment de tirar endavant una obra pública.

No voldria, però que semblés que em carrego l'equip actual i lloo la feina dels grups que ara són a l'oposició. Quan l'alcalde defenestrat va arribar al poder es va carregar l'Oficina d'Atenció Ciutadana, que atenia en horari de tarda, també, les sol·licituds, queixes i suggeriments de manera presencial. Es va deixar de prestar aquest servei a la policia, en horari de dissabtes, o al local del carrer Doedes, per facilitar l'accés a les persones que viuen a la part alta de la vila. 

El govern que va sorgir arran de la moció de censura va prometre que restabliria el servei. Ho va fer públicament en una reunió que jo vaig ser-hi present. Han passat dos anys i la promesa ha quedat en no-res. Quina confiança em poden merèixer ERC, PSC, PDECat-JxA...? Tampoc he vist que des de la CUP, que es va quedar a l'oposició donant suport al govern, ho hagi reclamat mai.

Quina confiança podem dipositar si coses tan simples, però útils i beneficioses per als vilatans, no s'arriben a executar? Què podem esperar d'aquests grups, o d'altres que hi pugui haver que només parlen de llista unitària, quan el que volem és que ens gestionin l'ajuntament?

Poca, molt poca confiança és la que tinc dipositada en el futur electoral a Arenys de Mar.

Els Jocs del Mediterrani, uns jocs de pissarrí?

Casualment he estat veient la retransmissió de la competició de natació dels Jocs del Mediterrani, pensant que es tractava d'una realització televisiva en directe. Després he sabut que es tractava d'una retransmissió de les finals de natació d'ahir dilluns. He vist com la Mireia Belmonte lliurava la medalla de bronze a la nadadora portuguesa, crec, després d'esperar inútilment que alguna patum esportiva ho fes.

Sembla ser que aquesta no és la primera pífia dels Jocs de Tarragona, que ja varen començar malament quan es varen ajornar un any. Això ha fet que coincidissin amb el Mundial de Rússia i que el ressò se n'hagi ressentit força. Sigui el que sigui, però, no hi ha excusa per les fallades que sembla ser que hi estan havent.

La inauguració, amb la presència del rei espanyol i el president del govern de l'estat, també va resultar polèmica. Sembla ser que, amb l'excusa que s'havien exhaurit les entrades, se'n varen denegar al govern català, i a federacions i entitats esportives. Per les imatges que es varen poder veure, l'estadi es trobava força buit, però, això sí, amb moltes banderes espanyoles. Per què serà?

Desconec els diners que haurà costat la celebració d'aquests Jocs de Tarragona a l'erari públic, i tampoc sé els beneficis que se n'hauran tret. Ja sé que no tot s'ha de jutjar pels beneficis econòmics, però sí que és bo tenir-ho en compte i que no ho haguem de sumar a tot el reguitzell d'obra pública ineficient i absurda, que només serveix per posar-se medalles els polítics de torn. Em ve a la memòria l'informe del Tribunal de Comptes Europeu sobre l'AVE: car, ineficient i sense passatgers.

L'obra pública, un tema pendent de solució

Llegint els problemes que té Arenys de Mar en aquests moments amb diferents obres que s'estan realitzant a la vila, entre elles les obres del barri de Sant Elm, per culpa de la suspensió de pagaments de l'empresa constructora, penses novament en el gran problema de l'obra pública, en general, probablement perquè no s'estan fent bé les coses, i en això no tenen la culpa els càrrecs polítics, sinó la normativa que s'ha de seguir i que no està donant bons resultats.

El principal problema està a l'hora de licitar el concurs per adjudicar les obres, que es basa excessivament en el cost i no tant en altres aspectes qualitatius i de garantia que et poden aportar les empreses que hi concursen. Sí que és cert que l'administració pública preveu l'eliminació d'aquelles ofertes que són exageradament baixes, però el fet que a l'hora de sumar barems pesi tant l'oferta econòmica, fa que massa sovint les empreses adjudicatàries tinguin problemes de finançament i no puguin acabar l'obra, la qual cosa la retarda i l'encareix.

És important com es presenta i es pressuposta l'obra abans de licitar-la, un preu a partir del qual les empreses concursants fan els seus números, obligatòriament sempre a la baixa, la qual cosa provoca sovint que les més honrades desisteixin de concursar-hi i les més agosarades abaixin ostensiblement el preu. Si a més les empreses no tenen prou consistència, és llavors quan apareix el problema.

Malfiar, de principi, que l'administració pública no procura per l'estalvi del diner públic, pot ser la raó perquè es doni tanta importància al preu de sortida a licitació, i tant poca el nivell de qualitat de l'obra i l'empresa que ha guanyat el concurs.

Qui controla l'obra pública a la nostra vila?

La discussió sobre l'externalització de serveis per part de l'administració pública és un tema força escabrós, amb opinions favorables i d'altres contràries que costa posar-se d'acord. Això, però no passa sempre, perquè hi ha un tipus d'obres i serveis que ningú en discuteix la necessitat de licitar-les perquè les empreses privades puguin accedir a la seva execució.

Al nostre municipi hem sentit a parlar sobre la necessitat de municipalitzar serveis com el tractament de l'aigua, els treballs d'enterrament al cementiri, el tanatori... Hi ha exemples d'aquests serveis que són municipals i que funcionen prou bé. Per altra banda Arenys compta amb serveis municipals que en altres municipis són externalitzats, la brigada o la residència geriàtrica, i que algú podria qüestionar-ne la municipalització, si no fos perquè hi ha una llarga tradició.

L'externalització en sí mateixa no és bona ni dolenta sempre i quan es faci bé. Externalitzar un servei no vol dir oblidar-se d'ell i confiar cegament amb la gestió privada, sinó que comporta la confecció d'unes bases tècniques de gestió molt ben fetes que, entre altres, permetin un seguiment exhaustiu del seu funcionament i poder trencar el contracte si no es compleixen els acords fixats d'inici.

Les obres públiques de gran envergadura són les que es liciten perquè l'empresa privada hi concursi. Rehabilitacions d'equipaments i urbanització de carrers són els més corrents i on, a la nostra vila, acostumen a provocar problemes per una mala execució. Podríem relacionar una bona colla d'obres que no s'han fet bé i s'han hagut de refer parcialment o de manera total.

Les obres de substitució del clavegueram del Rial Sa Clavella, que es varen fer a corre-cuita per acabar a temps i rebre la subvenció corresponent, es varen fer malament i encara ara hi ha habitatges, llavors deshabitats, que en ser rehabilitats es troben que la seva finca, per error, no està connectada a la xarxa. La pregunta que ens fem: Qui es fa responsable del cost d'aquest arranjament? La constructora que ja va cobrar per l'obra feta? Ho haurà de pagar el municipi? Se li exigirà el retorn del cost a l'empresa que no ho va fer bé? Quina garantia tenim que això no es repeteixi en un futur, en altres habitatges? Aquest problema no és nou, sinó que hi ha altres cases que es varen trobar amb el mateix.

I de tot això en surt la pregunta estrella: quin control de qualitat de la feina feta hi va haver per part dels serveis tècnics municipals? És possible que l'ajuntament de la nostra vila no realitzi un control tècnic exhaustiu que garanteixi que les obres es fan bé? 

Licitada una obra pública farcida d'errors

De la lectura de la notícia de Ràdio Arenys sobre les obres de les feixes del Xifré se'n dedueix que l'Ajuntament d'Arenys de Mar va aprovar un projecte mal redactat que es va licitar posteriorment, i no ha estat fins al moment d'executar l'obra que s'han adonat dels errors que obligaran a modificar el projecte. Alguna responsabilitat?

Ja no es tracta d'excel·lència, sinó simplement de coneixements tècnics bàsics, que fa massa temps que es repeteixen en la nostra administració local. Algú no tant optimista diria que estem de sort si se n'han adonat abans d'acabar l'obra. Trist, patètic i denunciable. Ens ho agafem en broma, com si no tingués conseqüències, entre elles l'econòmica. Quants diners malgastats per no fer bé la feina? Què li passa al nostre Ajuntament?

Després de fer-se efectiva la moció de censura i el canvi de govern, vàrem conèixer la creació d'un nou lloc de treball, sense concurs públic en tractar-se d'un càrrec de confiança: Cap de protocol. En aquell moment ja ho vaig criticar, no tant per la persona escollida, sinó per la necessitat de cobrir aquest lloc de treball i no un altre més important i necessari en aquells i aquests moments: Gerent.

S'evidencia una gran desorganització tècnica i administrativa perquè no hi ha qui en sigui un responsable real i efectiu. Em comenten, però jo no ho he pogut contrastar, que aquest mes d'agost no hi ha cap arquitecte municipal treballant, sinó que tots són de vacances. Si això fos cert, seria un greu error de planificació i d'atenció ciutadana. 

Els diferents exemples d'obra pública mal feta, que ha provocat reformes posteriors són una mostra del descontrol tècnic del nostre ajuntament al llarg dels anys. Moltes vegades han estat els propis polítics qui han realitzat inspeccions o defensat propostes per sobre dels tècnics, que o bé se n'han desentès o se'ls ha silenciat. En cap cas qüestiono la capacitat dels nostres funcionaris municipals, que no poso en dubte, sinó de la mala organització interna. L'actual govern ha perdut una nova oportunitat de posar-hi remei.

L'obra pública a Arenys és la cançó de l'enfadós

Les notícies arriben a ser avorrides quan es repeteixen cíclicament, sense que s'avanci en res. A Arenys resulta tradicional que es vagin anunciant obres públiques en un termini més o menys curt sense que s'arribin a realitzar mai. Això crea desconfiança i incredulitat entre els veïns.

Si fem una mica de memòria tots recordarem una colla de promeses en inversió pública que han anat apareixent de tant en tant, sense que les haguem vist començar: La canalització del rial del Bareu, el cobriment d'una part de la Riera, la rampa del capdavall de la Riera on hi ha l'ascensor que no funciona, l'ampliació del CAP (aquesta fa temps que no se'n parla), el camí cap a Caldetes, el passeig marítim cap a Canet, l'espigó davant la platja de la Picòrdia, la carretera de circumval·lació d'Arenys, des del giratori del Caprabo, el pas subterrani a la platja, al costat de l'estació del tren...

Me'n deixo més que tots podríem anar-hi afegint, i l'excusa sempre és la mateixa: manca de diners, però passa ara que estem en una crisi financera, i ha passat abans quan el diner encara corria. Perquè hi ha altres raons, una de les quals és la manca d'ambició dels nostres polítics, que s'han entretingut en els petits detalls i s'han oblidat de les grans obres.

Busqueu en el mapa algun poble o ciutat que hagi experimentat millores urbanístiques en els deu darrers anys, jo en tinc un al cap, i analitzeu per què ha succeït. No tothom serveix per governar, ni tothom és eficient en el treball. N'hi ha que hi tenen traça i deu ser que a Arenys no hem estat de sort o bé no ens ho hem merescut. A veure si el maig vinent els partits polítics a Arenys ens presentaran un bon ventall de persones competents i tindrem l'encert d'escollir els millors, al marge del seu color polític.