Algú del PP començar a dubtar del seu president

Crec que el PP comença a adonar-se que va errar col·locant Pablo Casado a la presidència del partit. Probablement els va animar l'empenta que tenia davant la crisi produïda per la moció de censura a M. Rajoy, i ho varen confondre amb tenir les idees clares. Ser bocamoll no és mai una bona solució, i sinó que ens ho preguntin als catalans, que prou pena passem amb el president que ens ha tocat, però suïcidar-se políticament pactant amb Vox, li comportarà més d'una patacada.

La lluita entre PP i C's per guanyar espai polític a la dreta, no només no els ha reforçat, sinó que han fet sortir de la caverna un monstre que amenaça en absorbir-los. Europa ja crida a l'ordre C's, que tan contents i feliços es trobaven dins del grup liberal. Pactar amb l'extrema dreta? Avui mateix hem conegut l'acord entre els socialdemòcrates i partits de centre per governar a Suècia, aïllant l'extrema dreta. És la tònica dominant excepte a Espanya. De fet, els militants de Vox han sortit del PP. No són tan diferents, ni els de C's tampoc. Veurem què passa a les eleccions europees, no sigui que C's surti del grup liberal per entrar al grup d'extrema dreta europea.

Arran de la lectura de "Per combatre aquesta època", de Rob Riemen

Populisme, una manera de no nomenar pel seu nom feixisme

(Judith Shklar [Homes i Ciutadans]) El terme populisme és un terme molt relliscós, fins i tot si s'aplica a ideologies i moviments polítics. ¿Es refereix a alguna cosa més especifica que a una barreja confusa d'actituds hostils? És simplement una manera poc precisa per referir-se a totes les persones que no són clarament ni d'esquerres ni dretes? ¿La paraula no inclou senzillament tots aquells que han estat ignorats per una historiografia incapaç d'admetre altres possibilitats que conservador, liberal i socialista, i que va oscil·lant entre els pilars de <<dreta>> i <<esquerra>> com si fossin lleis de la naturalesa? ¿El populisme és només una rebel·lió que no té visat per entrar a les capitals del pensament conservador?

(Federico Fellini) El feixisme sempre sorgeix d'un esperit provincià, d'una manca de coneixement dels problemes reals i de la negativa de la gent -per mandra, prejudici, cobdícia o arrogància- a donar un significat més profund a la seva vida. Pitjor encara, presumeixen de la seva ignorància i persegueixen l'èxit per a ells mateixos o el seu grup, mitjançant fanfarronades, afirmacions sense substància i una falsa exhibició de bones qualitats, en comptes de proveir-se d'autèntiques capacitats, experiències o reflexions culturals reals. No podem combatre el feixisme si no reconeixem que no és res més que el costat estúpid, patètic i frustrat de nosaltres mateixos i que ens hauria d'avergonyir. Per tenir aquesta part de nosaltres sota control necessitem alguna cosa més que activisme a favor d'un partit antifeixista, perquè en tot nosaltres hi ha amagat un feixisme latent. Ja va tenir veu, autoritat i confiança una vegada, i pot tornar a aconseguir-ho [...]

(Alexis de Tocqueville, visitant els EUA, 1831) Busco en va una paraula que expressi aquest fenomen, perquè els vells conceptes de despotisme i tirania no són adequats. Per tant, intentaré descriure-ho: veig una multitud immensa de persones, totes semblants i iguals, que giren incansablement sobre elles mateixes per tal d'obtenir els petits i vulgars plaers amb els quals s'omplen l'ànima. Cada una d'elles, vista aïlladament, és com aliena al destí de totes les altres. [...] Per damunt d'elles s'eleva un poder immens i tutelar que assumeix completament la responsabilitat d'assegurar-los els plaer i de vetllar per la seva sort. [...] A aquest poder li agrada que els seus súbdits es diverteixin, sempre que només pensin a divertir-se. Sempre he cregut que aquest tipus de servitud -ordenada, suau, pacífica- que acabo d'esbossar, podria combinar-se millor del que es pensa amb algunes de les formes exteriors de llibertat, i que no li seria del tot impossible establir-se a la mateixa ombra de la sobirania popular.
(Arnold Toynbee [Un estudi de la història]) [...] les civilitzacions cauran, no perquè sigui inevitable, sinó perquè les elits que governen no tenen respostes adequades a les circumstàncies canviants, o perquè només estan centrades en els seus propis interessos.

Aquest cap de setmana ha nascut i ja l'han batejat

Diuen que Rajoy ha regalat un pernil al president nord-americà. És cert? Com s'ho farà per entrar-lo al seu país? Ja hi ha pensat el responsable de protocol? Rajoy, segur que no perquè això no li correspon saber-ho, com moltes altres coses.

I els exconvergents ja tenen nom! Partit Demòcrata Català. Dels tres a escollir, com ja avançava ahir, és el més encertat, tot i que sembla que els ex d'Unió no ho veuen bé perquè s'assembla massa al seu nom: Demòcrates de Catalunya.

Ja se sap, si utilitzes noms genèrics és fàcil que coincideixin amb altres grups. Qui es fa dir demòcrata o liberal o popular es pot trobar amb altres grups amb noms similars. Per cert, sempre m'ha fet gràcia que a Espanya el partit nostàlgic del franquisme i defensor de les elits en contra de la classe treballadora s'anomeni "Popular". No sé a quina accepció del popularisme es refereix. M'imagino que es tracta de vendre fum amb actituds populistes, com molt bé entenem, però mai defensant els interessos de la classe popular. Tota una curiositat!

I ara que parlo del Partit Popular, em ve al cap els insults del cap de premsa de l'Ajuntament d'Arenys de Mar contra els votants d'aquest partit, concretament a les eleccions del 20 de desembre. Els trobo totalment desafortunats i impropis d'una persona pública. Una cosa és criticar i una altra de molt diferent és insultar. I encara més, una cosa és criticar els polítics d'un partit que et sembla que no ho fan bé, i l'altra és insultar els electors.

Es pot criticar el ministre en funcions de Defensa, per les seves actuacions poc democràtiques, per no dir gens, i demanar-ne la dimissió. Dir d'ell que ha estat el pitjor ministre de tots els temps, però no hi ha ni un sol elector que els hagi votat que haig d'aguantar l'insult d'un cap de premsa d'un ajuntament.

Qui ha traït a qui?

El senyor Pedro Sánchez acusa Pablo Iglesias d'haver traït els seus electors. En què es basa? Segons pensa, o fa veure que pensa el líder socialista, el fet que Podemos no hagi volgut sumar-se al pacte del PSOE amb C's és una traïció a les persones que els varen votar el passat 20D. Jo, que no vaig votar Podemos ni els seus equivalents, no estic gens d'acord amb aquesta afirmació. No crec que els votants de Podemos estiguessin molt contents de veure com el seu partit s'aliava amb C's. 

Gosaria a dir que més aviat qui ha traït els seus electors ha estat el propi Pedro Sánchez. No puc entendre un pacte entre el partit socialista i la dreta hipòcrita de C's. La dreta que es disfressa de liberal, per agafar vots a PP i PSOE. També és cert que poca cosa podia fer, perquè Podemos tampoc li posava fàcil, però aquest tancar-se amb C's no crec que hagi agradat massa entre els seus votants.

De fet, la ciutadania, que és intel·ligent i sap què vota, ens explicarà clarament quines són les seves conclusions a tot aquest xou organitzat pels partits polítics, i per què continuen engrescats a anar a votar. Però a qui?

I ara uns quants dubtes: Chacon ha de tornar a ser la número u del PSC? Podemos s'ha de presentar amb IU? ERC i CDC han de fer-ho per separat? Ho ha de tornar a intentar UDC?

Estic segur que una gran majoria pensa que Rajoy és una mala opció, fins i tot per a militants i simpatitzants del PP, això no treu, però, que sumar de qualsevol manera les diverses opcions alternatives sigui un encert. Continuem equivocant-nos creient que l'única cosa important és la suma, sense tenir en compte la necessitat d'aprendre a dialogar, cedir i consensuar.

El vot europeu a CIU ha anat al PP, C's i UPyD

Finalment els representants electes de CIU compartiran grup europeu amb el PP, en el cas de UDC, i amb C's i UPyD, en el cas de CDC. La insistència de Tremosa per aconseguir que el grup liberal europeu no acceptés els diputats de Ciutadans i UPyD, no ha servit de res i, si es mantenen en el grup liberal, estaran obligats a compartit grup, encara que s'hagin inventat no sé què d'un grup de treball.

Al final tot es redueix a les matemàtiques. El grup liberal volia continuar sent el tercer en nombre de diputats, que finalment no ha estat possible, i no es volia deixar perdre el set diputats que li aportaven els partits espanyols. 

Si es confirma que CDC no deixa el grup liberal, la feina de Tremosa serà externa, però també interna. Si li cal suport en temes de Catalunya, ara ho tindrà molt complicat. Sabem que C's i UPyD ho impediran, i en són més. En el cas del grup popular europeu, el representant d'UDC ja no s'ho proposa. De fet ja sabíem des d'abans de les eleccions quina era la destinació dels vots, i en tot cas qui els ha votat no podrà dir mai que el varen enganyar.

Si hi ha qui s'ha encarregat de criticar el PSC pels seus vots al Congrés de Diputats de Madrid, amb el PSOE, ara veurem què passa amb els vots de CDC i UDC en els seus respectius grups europeus. Esperem que siguin coherents i que no vagin de la mà dels partits que tan critiquen a casa.