Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Regal. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Regal. Mostrar tots els missatges

dissabte, 15 de juny del 2019

Albiol es queda sense alcaldia

Contra tots els pronòstics Albiol s'ha quedat sense alcaldia. Albiol va fer una campanya amagant la marca del PP que havia obtingut molt mals resultats i va aconseguir una gran victòria, però que no ha estat suficient per poder ser nomenat novament alcalde de Badalona. Tal com ha passat en molts d'altres municipis, la llista més votada no ha obtingut el regal de l'alcaldia, sinó que l'oposició ha aconseguit la majoria absoluta amb un altre candidat. 
El caràcter i l'actitud d'Albiol, sovint en posicionaments polèmics, ha fet que molts badalonins, però també d'altres municipis, estiguessin pendents de què acabava passant en la constitució del nou Consistori. Molts adversaris que renunciaven a la seva opció sempre que aconseguissin evitar que Albiol tornés a l'alcaldia. 
Per Albiol és una patacada després d'haver fracassat com a parlamentari català i ara no haver aconseguit l'alcaldia. Albiol no és persona de segona fila, necessita estar al davant i polemitzar amb qui sigui. No me'l ser imaginar de líder de l'oposició durant quatre anys, però és massa jove per renunciar a la política i no té, dins del PP, cap esperança o al menys això em fa pensar, atesa la situació en què es troba el partit.
Qui sí ha triomfat al marge del partit ha estat el nou alcalde de Terrassa que va dimitir arran de l'actitud del PSC en l'aplicació de l'article 155 de la Constitució i s'ha presentat en una nova llista i ha aconseguit fer fora el PSC de l'alcaldia. Albiol ho ha intentat amagant les sigles del PP, però n'ha quedat fora. Veure ara quin paper l'espera i si el respectarà durant gaire temps.

diumenge, 8 de novembre del 2015

Ara és Duran qui s'encomana a la majoria silenciosa

Sembla ser que els partits polítics que són incapaços d'obtenir suficients vots per al seu projecte s'excusen en la majoria silenciosa. És una manera com una altra de buscar culpables en lloc d'acceptar que potser el programa que prediquen no és prou atractiu. En això hi han jugat d'una manera especial els partits espanyolistes a Catalunya. En les darreres eleccions catalanes, però, es va demostrar que tot i l'alta participació, els independentistes varen mantenir-se a dalt.
Ara és Duran i Lleida, que va perdre estrepitosament les eleccions al Parlament català, quedant-ne al marge, qui està reclamant que aquesta majoria silenciosa surti a salvar-lo de quedar definitivament fora de joc i perdre totes les prebendes d'aquests llargs anys de vida política. Sempre li quedarà l'amistat del PP per rebre'n algun regal compensatori.
Des de fa molt temps Duran i Lleida ha demostrat que no té cap tipus de problema de caure en  ridícul. Sempre havia xulejat davant de CDC de la seva força i aportació a la Fundació CIU. A la primera ocasió que ho podia demostrar, però, s'ha vist clarament que el 25% de quota era un regal excessiu. 
Aquests dies se'ns presenta com el Messies que ha de salvar-nos de l'infern de la DUI. L'única persona capaç de dialogar amb l'inepte president del govern espanyol. Insisteix perquè ens ho acabem creient, però la seva credibilitat ja fa temps que ha arribat a mínims insòlits. Les eleccions al Congrés espanyol li poden salvar el cul, parlant clar, però en cap cas serà decisiu en les possibles determinacions que es prenguin des de Madrid. El PP el volia perquè arrossegués CIU, i no per aportar-los la mínima expressió d'UDC.