El poder adquisitiu dels treballadors

Les declaracions d'avui del president del Foment, el senyor Josep Sánchez Llibre, sobre la necessitat d'apujar els salaris, perquè els treballadors no perdin poder adquisitiu, tenint en compte el fort augment de l'IPC, sorprenen, no pas perquè no tingui raó, sinó perquè es contradiu amb el que va manifestar pocs mesos enrere.

És evident que la forta inflació perjudica els treballadors, si aquests no veuen incrementat el seu salari, com passa amb pensionistes i treballadors públics. La reducció del poder adquisitiu, provoca alhora una disminució forçada de la despesa i en definitiva també afecta la producció del país.

No cal dir que els moviments econòmics desencadenen uns efectes que poden arribar a convertir-se en una bola que ho arrastra tot. Des de fa molts mesos, per no dir anys, els preus es mantenien força estables, i això ho experimentaven les persones que tenen algun tipus d'hipoteca variable. Ara, amb el fort increment dels darrers mesos del 2021, tot ha canviat i les famílies han de fer un reajustament de la seva economia. També les empreses.

Resistir-se a la pujada dels salaris no és bo per l'economia del país, però també és cert que cal pactar uns increments que no la desestabilitzin. Si només ens fixem en preus i salaris, podem arribar a un punt de no retorn, difícil per al país, que ja té una economia molt feble i poc productiva. S'ha de mirar tots els conceptes i regular també la productivitat. Aquí, Catalunya i Espanya, té una feina a fer important, si es volen mantenir més o menys competitives.

Hem de regular els increments salarials a pactar amb els sindicats, però no podem oblidar-nos del salari mínim, que no pot mantenir-se tan avall. Cada dia llegim escrits sobre la pobresa a casa nostra, i el nombre de famílies que tenen grans dificultats per subsistir. Això és un tema que ens implica a tots, com a membres d'una societat que necessita millorar, per aconseguir ser més justa socialment i econòmica.

El trist paper dels partits polítics a Espanya

Una vegada més ens trobem amb una mobilització ciutadana, en aquests cas els jubilats i pensionistes, on els partits polítics l'única cosa que fan és solidaritzar-s'hi, però són incapaços de liderar el canvi de polítiques socials injustes des del seu lloc, des del Congrés de Diputats on els dos partits d'extrema dreta, PP i C's, no tenen majoria absoluta.

És una vergonya que el PP pugui fer el que està fent, que no és res més que afavorir el gran capital a costa de polítiques nefastes per a la classe treballadora. És una política d'extrema dreta consentida pels partits polítics de l'oposició, el PSOE com a primer culpable.

Es rescaten bancs i autopistes per afavorir banquers i grans empresaris i s'apuja un 0,25% les pensions, d'unes persones que no reben els diners suficients per sobreviure. Tot això passa mentre l'oposició només parla i es queixa, però no fa res efectiu per fer fora un govern corrupte i explotador de la classe obrera i dels pensionistes. 

L'excusa de "no hi ha diners" no serveix quan comprovem que es malgasten diners en altres àmbits, els que afavoreixen els acumuladors de diners. El més trist de tot és que el populisme del PP és capaç de dissimular i aconseguir els vots d'aquelles persones contra qui es programa tota la seva política. 

Cal fer una crida als partits polítics de l'oposició perquè s'encarin d'una vegada amb el PP i el facin fora del govern d'Espanya.

La manca de majoria absoluta trasbalsa els ministres

En diuen globus sonda, però jo més aviat ho anomenaria disbauxa o potser irresponsabilitat. Em refereixo a les darreres declaracions de diferents ministres de l'Estat espanyol, amb contradiccions entre ells o fins i tot rectificant declaracions pròpies del dia abans.

Fa uns dies que la flamant ministra de la quota catalana, la senyora Dolors Montserrat, va manifestar que modificarien els imports dels medicaments que paguen els pensionistes, d'acord amb la seva renda. L'endemà ho negava, no sé si després de ser renyada pel propi president del govern espanyol. Ella mateixa ja s'havia embolicat unes setmanes abans parlant de temes d'Ensenyament, que no sé perquè n'havia de parlar, sobre erasmus entre comunitats espanyoles per alumnes de batxillerat.

Sempre he pensat que era una dona molt xerrameca i ja passa que aquelles persones que els costa està callades fàcilment cometen disbarats. Ella és una persona que quan parla ni respira i aconsegueix que et falti l'alè només d'escoltar-la.

També se les han tingut els ministres Català i De Guindos parlant de les clàusules terra que el segon declarava que els bancs haurien de tornar els imports en el termini de tres mesos, i corria l'altre a negar-ho. Per què passa això?

Segons el meu entendre tot ve degut a la manca de majoria absoluta del PP que els obliga a fer afirmacions que agradin a l'audiència sense pensar en les conseqüències de la seva posada en marxa. Després quan hi paren a pensar s'adonen que allò no pot ser. Si tinguessin majoria absoluta, tal com hi estan acostumats, no tindrien cap necessitat de fer declaracions i tot això que s'estalviarien.

Ens queixem de l'estancament en la gestió política catalana, però l'espanyola no ens va pas al darrere. Sort n'hi ha que estúpidament ens consolem veient què passa als Estats Units.