Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Desconeguts. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Desconeguts. Mostrar tots els missatges

dilluns, 31 d’octubre del 2016

Castigar el No o els abstencionistes?

Entenc que la gent de partit, aquells que gairebé des que neixen políticament entren a formar part d'un partit polític i s'empassen centenars d'assemblees i comissions i organitzen les primàries i pengen cartells i fan el porta a porta... per a totes aquestes persones la disciplina de partit ha de ser una cosa inviolable, al mateix temps que s'encarreguen d'anar pujant dins del partit, fent-se molt amics dels líders per esperar a ocupar un lloc de prestigi. Molts d'aquests no els cal estudiar ni buscar feina perquè ja la troben dins del partit.
Jo penso d'una manera totalment diferent, i m'agradaria poder votar les persones i no les llistes. Unes llistes que hi acostumen a haver infiltrats que no em mereixen cap tipus de confiança i on la majoria són desconeguts per a mi.
Com que m'agradaria poder demanar responsabilitat a la persona que escullo per representar-me a l'Ajuntament, al Parlament... veuria molt bé que, fos del partit polític que fos, opinés diferent d'altres companys de partit, si ell no ho troba bé. En aquest cas no hi hauria càstig per indisciplina. L'únic càstig que obtindria el meu representant seria dels seus votants si no actuava com hauria promès i deixés d'escoltar-nos, no ens volgués rebre...
Aquest és el meu model de democràcia i no està a les meves mans canviar-ho, perquè no m'ho demanaran. Si m'ho demanessin els ho diria. Per tant, no em suposa cap escàndol que uns diputats hagin votat de manera diferent al dictat dels líders provisionals, perquè ho han fet amb arguments i convicció. És més, jo castigaria els que es varen abstenir, perquè han votat en contra de totes les seves promeses i han enganyat els electors, els que els varen votar. Aquests sí que es mereixerien el càstig.

dijous, 14 d’agost del 2014

La ultradreta contra la família Pujol

Avui s'ha tornat a parlar de l'afer Pujol per l'anunci de PxC de presentar-se com a acusació popular. La premsa l'ha presentat com 'la ultradretana plataforma per Catalunya'. Per altra banda, fa pocs dies que aquella entitat que es fa dir 'Sindicat', els de 'Manos Limpias', també va presentar acusació per diferents delictes, a la família Pujol. 
La ultradreta espanyola i la catalana coincideixen, doncs, en l'interès per acusar la família Pujol per tota una sèrie de delictes. 'Manos Limpias' presenta querelles i denúncies a tot aquell que es mou en direcció oposada i PxC necessita protagonisme per no perdre punts de cara les properes eleccions municipals.
Amb això no pretenc justificar res, ni estalviar cap tipus d'investigació ni judici a qui presumptament ha actuat de manera fraudulenta i que pot haver fet més del que fins ara s'ha conegut. Una altra cosa és la manera com ho fan aquests dos col·lectius, de qui m'agradaria pensar que estan lliures de qualsevol tipus de sospita de corrupció.
És trist que no puguem tenir prou confiança en les nostres institucions per estar segurs que obren correctament i que els seus judicis són justos. És trist que apareguin grups com 'Manos Limpias' que es creguin els únics capaços de fer justícia, els únics que obren correctament, els que tenen raó i els únics que procuren per a la societat, en aquest cas espanyola.
Seguiran més capítols, però a mi m'agradaria que el protagonisme fos per al Parlament català, i per als tribunals de justícia a qui correspongui jutjar la història dels fets relacionats amb la família Pujol. Tot el que es mogui per uns interessos desconeguts i tèrbols, no ens pot fer cap bé, ni ens pot ajudar a conèixer tota la veritat de la història.