Un estiu anormal per al turisme

Una de les incògnites és què passarà aquest estiu, si es podrà viatjar per vacances o ens haurem de quedar dins del país. El cas de les Balears, on hi ha gairebé un 2% de persones nascudes a Alemanya que estan empadronades a Mallorca, crida l'atenció i hi ha una pressió sobre el govern alemany, perquè deixi sortir del país aquest estiu, i sobre el govern balear, perquè hi puguin entrar. 

No hi ha dubte que si les portes es mantinguessin tancades seria una bona sotragada per al món del turisme i agreujaria la situació econòmica que ja s'està patint. Sembla, però que el govern alemany ha canviat d'opinió, i si en un principi prohibia que els alemanys sortissin del país per anar de vacances a l'estranger, ara ja no hi posarà traves, i podria ser que a partir de mitjans de juny ja obrís les portes.

Caldrà veure si, al marge de les Balears, també hi ha incidència a Catalunya. Els alemanys també hi tenen tirada, encara que no sigui turisme de residents temporals, sinó de passavolants, i més aviat amb poques despeses, però que al cap i a la fi també sumen i donen treball. Un turisme que caldria replantejar, però que no es pot fer de cop i volta, i que prescindir-ne ara, tindria conseqüències negatives.

Haurem d'esperar a veure com evoluciona tot plegat, i si el desconfinament pot anar sent progressiu fins arribar a l'estiu. De ben segur que serà un any anormal, però es tractaria de recuperar el que es pugui, i no haver d'esperar a finals d'any per normalitzar la situació, sobretot tenint en compte que ja es parla del mes d'octubre que hi pugui haver algun rebrot del coronavirus.

A la recerca de la vacuna al coronavirus

Estem iniciant el desconfinament amb molts dubtes i un lideratge poc clarificador per part de les autoritats sanitàries. No sabem el temps que comportarà aquest desconfinament fins arribar a la "nova normalitat", és a dir, fins a poder fer una vida menys estressant i més tranquil·la. Sense haver de patir per ser contagiats pels nostres veïns i companys de treball.

Aquest desconfinament, encara sota el paraigua de l'estat d'alarma, no és cosa d'un mes o dos, sinó que ja es parla de com es viurà l'inici del nou curs escolar, el mes de setembre, i es prenen mesures amb vigència fins al mes de desembre. Està clar que l'objectiu dels investigadors és aconseguir la vacuna que freni l'atac del coronavirus, i ja estan sortint veus optimistes que parlen de poder-ne disposar a finals d'aquest mateix any. No tothom ho veu de la mateixa manera, però no hi ha cap dubte que existeix una forta pressió perquè sigui el més aviat possible.

També ens diuen que correm massa amb el desconfinament, i que el perill d'un rebrot encara pitjor, és molt alt. Volem un estiu de sol i platja, però ningú no ens el pot assegurar. Encara hi ha festivals d'estiu que no s'han cancel·lat, tot i que és pràcticament segur que els macroconcerts no es podran celebrar. 

Davant d'aquest panorama, i preveient que es trigarà en obrir les fronteres internes europees, el turisme d'enguany serà pràcticament inexistent, i molts negocis turístics se'n ressentiran de mala manera. Alguns signarien perquè tot s'acabés aquest 2020 i poguéssim començar el 2021 de zero, sense perill de contagi, amb tota la maquinària productiva en marxa. Tota la maquinària que hagi pogut subsistir, després de la frenada econòmica tan bestial. Tot això serà possible si arriba a temps la desitjada vacuna.

El govern espanyol rectifica novament

Ningú no em podrà discutir si afirmo que el govern espanyol s'ha mostrat com un caga-dubtes, ordenant i rectificant a continuació les mesures a prendre. No es pot dir que siguin canvis fruit dels esdeveniments, sinó d'haver pres malament les decisions. A tot això s'afegeix el fet que en cada ocasió han negat la proposta del govern català i d'alguna altra comunitat autònoma, per acabar aplicant-ho. 

Això passarà ara amb la regulació horària de les sortides a passejar de la població. Algú podrà dir que es fa per evitar el que va passar diumenge, però era previsible i se'ls havia advertit, però en aquell moment el que calia era tenir criteri propi i menystenir les altres opinions.

El govern espanyol ha volgut quedar-se amb el control de tot, i decidir des de la distància. Fins i tot ha arribat a decidir que el territori ideal per al desconfinament eren les províncies. Potser és que només s'han fixat en Madrid, Múrcia o La Rioja. No deien que el coronavirus no era cosa de territoris? Doncs per què desconfinen per províncies? És el mateix Barcelona que Tavertet?

Caldrà veure si al final també canvien la decisió i permeten que les comunitats autònomes ho diversifiquen en funció d'altres criteris, com per exemple les àrees bàsiques de salut.

Al ministre de sanitat li ha tocat fer el paper del fill tonto, fins al punt de convocar i desconvocar rodes de premsa, i procurant inventar-se excuses per no fer més el ridícul, però no se n'ha sortit. La història el recordarà com el que ha estat, un personatge desbordat i incapaç de liderar un projecte amb sentit comú. Només ha tingut veu i protagonisme per imposició, gràcies a la declaració d'estat d'alarma.

Desconfinament per províncies

He estat tota la tarda concentrat en diferents qüestions i m'he perdut els acords del consell de ministres. Ara, abans de començar a escriure el post del dia, he intentat mirar a les xarxes quins comentaris sortien i només he vist que queixes per la manera com el govern espanyol vol fer el desconfinament per fases. Si no ho entès malament, la unitat presa per decidir com es desconfina és la província.

La veritat és que m'ho hauré de llegir bé, perquè sense veure-ho no ho puc comentar, i encara menys criticar. De totes maneres em sorprèn que s'agafi la província, perquè hi ha prou diversitat en una província com per prendre decisions diferents. 

M'imagino Tavertet, on no hi ha hagut cap cas de coronavirus, i al seu costat Igualada o la mateixa Barcelona. Totes tres poblacions són de la província de Barcelona, però la situació no té res a veure una de l'altra, ni per configuració, nombre d'habitants, ni pels efectes del coronavirus.

La qüestió és continuar manant des de Madrid, quan el que caldria seria fer-ho des de més a prop. Els socialistes catalans no ho criticaran, no pas perquè no ho pensin, sinó perquè qui ho decideix és el seu partit i el ministre que ho regula, no hi pintaria res, si no fos perquè el PSOE governa. En el cas que això ho decidís un govern del PP, l'actitud del PSC seria diferent. I de què se'n diu d'això? Sentit comú? NO! Objectivitat? NO! Això és partidisme, sense escrúpols. Un mal de tots els partits polítics. 

Ara em poso a llegir la notícia, a veure si l'entenc millor i els haig de donar la raó. Molt em temo, però... Gat escaldat...

A Arenys, la Festa Major perilla!

S'han fet un tip de dir-nos que el desconfinament seria gradual i de manera lenta, probablement més lenta del que ens pensem, i és per això que de mica en mica es van cancel·lant actes multitudinaris, que quant més ens acostem a l'estiu més n'hi ha. 

Avui hem conegut que s'han cancel·lat tots els actes previstos per al mes de juny, entre els quals a casa nostra hi ha la crema de la bota i la festa de Sant Joan, amb revetlla i foguera. Recordo que fa anys, arran d'uns incendis importants al nostre país, alguns municipis varen suspendre el castell de focs, no pas a Arenys. Ara tot fa témer que no serà només el castell de focs que es suprimirà, sinó que ens podem trobar que la mateixa Festa Major quedi ajornada.

A Arenys, per als forasters, tenim dos dies assenyalats com a Festa Major, el 9 de juliol, i la festa petita, per Sant Roc, el 16 d'agost. Una festa, aquesta, que cada vegada és més gran i participada. De moment la Festa Major, a primers de juliol té tots els números per ser cancel·lada, si més no alguns dels seus actes, els més multitudinaris. L'agost encara el veiem lluny i som optimistes, però arribarà el dia que caldrà prendre la decisió, i convé pensar en qualsevol possibilitat, perquè no ens vingui de nou.

Les festes no són el més important, sobretot quan ho posem al costat dels problemes econòmics que es derivaran d'aquesta epidèmia, però no les podem deixar de banda, perquè són una manera d'animar la gent, entretenir i donar alegria, que sempre va bé.

Avui llegia a Guillem López Casanovas parlant de les conseqüències del coronavirus al turisme, i he vist que era molt optimista, encara que no parlava dels treballadors habituals que s'han quedat sense feina, i això comporta una manca d'ingressos a la família, i problemes per arribar a finals de mes.

Abraçades a tot ca i quitxo

La gent que em coneix sap que no sóc home de grans petons i abraçades. És per això que aquests dies, quan llegeixo comentaris de persones que enyoren poder tornar a abraçar-se m'adono que és un fet que no he trobat a faltar en tots aquests dies de confinament.

Hi ha un programa de televisió que protagonitza en Joan Maria Pou, que he vist molt poques vegades, precisament perquè es dedica molta estona a abraçar a tot ca i quitxo, i més aviat em molesta de veure-ho, com si m'hi trobés al mig. Ho trobo molt poc natural, encara que probablement la gent que hi està acostumada ni se n'adona.

Recordo una vegada que em vaig trobar amb una comunitat creient en un local de Barcelona, quan hi vivia, que practicaven l'oració i cap al final tothom es va aixecar i es van dedicar a abraçar-se entre ells, i jo al mig. Us asseguro que m'ho vaig passar molt malament, i va ser el motiu per no tornar-m'hi a acostar.

Sempre he intentar mantenir la distància amb els meus interlocutors, distància física s'entén. Fins i tot em venia de nou el costum, molt arrelat a Barcelona, d'encaixar les mans en trobar-se. Jo sempre he pensat que amb la paraula i els gestos n'hi havia prou i no calia el contacte. La pandèmia actual em va a favor en aquest sentit. M'imagino que en el desconfinament progressiu demanaran que s'evitin els contactes. Per a mi no serà cap problema, ans el contrari. Em trobaré com peix a l'aigua.

Oriol Mitjà elaborarà l’estratègia del desconfinament

He llegit que el govern català ha designat el metge Oriol Mitjà perquè elabori l'estratègia del desconfinament a Catalunya, però em sorgeix un dubte. Si les competències durant l'estat d'alarma són del govern espanyol, de què servirà el treball que pugui fer Oriol Mitjà si no coincideix amb el que es dicti des de Madrid?

Tot i haver passat tot el que ha passat arran del Procés, els catalans ens entestem en creure que podem anar per lliure, i no ens adonem que no és possible, que per més que vulguem, hem d'anar de la mà de Madrid i creure, que no ens deixen decidir ni ens escolten.

Veig en la decisió del president de la Generalitat una mesura que només pot comportar crispació i més enfrontaments. No dic que no ho hagi de fer, però sí que és bo tenir-ho present i no viure enganyats. Les declaracions a la xarxa per part de l'epidemiòleg Oriol Mitjà no han agradat a Madrid, i per això no hi ha mèrits que valguin si aquests venen d'un independentista perillós.

Escoltarem què proposa el doctor, però estarem atents a què ordenen des de Madrid. Perquè ara qui mana és el ministre de Sanitat, que és català perquè entrava en la quota, encara que no en té ni idea i només fa el paper que li fan jugar, balla al so de la cançó i del vent que bufa per a les espanyes.