dilluns, 29 de febrer del 2016

El referèndum català és el gran problema d'Espanya

L'afirmació del títol d'aquest escrit pot interpretar-se com una burla, una ridiculesa o realment patètica. Si aquest referèndum és el gran problema d'Espanya vol dir que l'Estat no funciona i els seus responsables polítics encara menys.
Pablo Iglesias hi condiciona el pacte, Pedro Sánchez es decanta per C's, i Rajoy veu en el pacte PSOE-C's una manera d'avalar el referèndum de Catalunya. Algú em pot explicar on és la trampa Estan parlant del mateix?
Deixar votar els catalans, els que volen la independència i els que no la desitgen, és el gran problema d'Espanya. No ho és l'atur, ni la crisi econòmica, ni ho són les retallades en salut, ni els desnonaments, ni la precarietat laboral, ni... El gran problema és la mania d'uns quants catalans en voler decidir el nostre futur.
És evident que no hi ha cap manual de democràcia que pugui explicar la contradicció que sorgeix quan s'afirma que votar no és democràtic. Utilitzar la immobilitat de les lleis per demonitzar el dret a decidir sí que és democràtic?
Resulta, doncs, que si no hi ha govern a Espanya és per culpa del referèndum català. Ja té nassos la cosa!

diumenge, 28 de febrer del 2016

Votacions per passar l'estona

A pocs dies del debat d'investidura, presumiblement fallit, la notícia del dia passa pel resultat de la consulta interna del PSOE en relació al pacte amb C's. Poca participació i majoria favorable al pacte fan parlar a militants i aficionats a la política, en un moment que no acabem d'entendre si es tracta d'un joc o tot això va seriosament.
Com ja deia l'altre dia, el pacte entre PSOE i C's no porta enlloc, sinó va acompanyat d'altres suports que, de moment, no s'esperen. El PP està desitjant que passi de pressa la setmana i tornar a intentar construir el gran pacte, el que sí que donaria prou vots per escollir president i no ho tinc tan clar, per aconseguir estabilitat.
Diuen que la majoria dels votants de C's apostarien per un pacte amb el PP, que ja sabem que no sumen i que necessiten més vots. La gràcia de C's és haver aconseguit sembrar el dubte entre suficient gent sobre la seva ideologia. A Catalunya ho tenim clar des de molt el principi. Tot i que es va alimentar de militants i simpatitzants de PP i PSOE, la ideologia predominant és clarament de dretes i l'única cosa que els uneix és la seva lluita contra tot allò que fa olor de català.
No és estrany que els obedients i fidels seguidors del seu amo, del PSC, hagin faltat més a la cita de la consulta, encara que els que ho han fet han donat màxim suport a Pedro Sánchez. Per al PSC sumar-se a C's és molt gros i probablement si no en fan fàstics és perquè consideren que el pacte no tirarà endavant. 

dissabte, 27 de febrer del 2016

Pla estratègic per Arenys de Mar

Ja tenim pressupost, molt bé! Sembla ser que l'alcalde també s'ha tret de la màniga un PAM, perfecte! Ahir, jo demanava als grups de l'oposició que fessin un seguiment del Pressupost. Que no n'hi ha prou en aprovar un pressupost, sinó que cal mirar que es compleixi i no es modifiqui sense motius realment importants i, sobretot, que no es desvirtuï el sentit del pressupost inicial. Normalment al final el que es liquida no té gaire a veure amb l'inicial. A Arenys, vull dir.
Avui afegiria una altra demanda. M'està molt bé que tinguem un hotel a la Riera, i que decidim on traslladar la Biblioteca, o com endrecem la darrera part coberta de la Riera, però què vol ser Arenys de Mar en un futur? 
Està molt bé que anem posant pedaços a tot el que es va trencant, però no hi ha un full de ruta a seguir? No sabem què ens espera en un futur no massa llunyà? Hem de continuar patint la desinversió i veient com es degrada tot, des de l'espai públic fins al comerç?
Com que no he vist el PAM de l'alcalde, potser demano una cosa que ja té previst, però en tot cas, com que no m'ho ha explicat, m'avanço. Seria possible consensuar un Pla Estratègic per Arenys de Mar? Aquesta és la meva petició. Ens hi posem seriosament?

divendres, 26 de febrer del 2016

Pressupost aprovat, nyap reconegut

He llegit que, tal com es preveia, ahir el Ple municipal va aprovar el Pressupost 2016, i ho va fer amb el vot de qualitat de l'alcalde, després que es produís un empat a 7 vots, gràcies a les dues abstencions del PSC i una de les CUP.
Destaco el reconeixement del primer tinent d'alcalde que havia obrat de manera irregular en la signatura del conveni amb la productora Brutal Media. Ningú va pensar que es tractava d'haver ficat la mà a la caixa, sinó de no haver fet bé les coses, i això en l'administració pública és greu.
La impressió que dóna l'actual equip de govern és de desconeixement de la normativa de l'administració pública, improvisació i desmanec a l'hora de prendre decisions i opacitat ara que es parla tant de transparència.
Em preocupa, però, el descontrol de Secretaria i Intervenció. Se'm fa difícil pensar que es signés un conveni sense pressupost. Un fet que estaria fora de lògica en la vida privada, en la pública es converteix en una irregularitat que no s'hauria de produir.
I l'anècdota és el PAM de l'alcalde. Després de mesos reclamant des de l'oposició un Pla de mandat, sembla ser que l'alcalde se n'ha tret un de dins del barret, com art de màgia.
Quan molts ajuntaments debaten i consensuen els programes d'actuació municipal a la nostra vila la transparència i participació destaca per la seva absència. Aquí a Arenys el PAM apareix d'un dia a l'altre com si es tractés d'un acudit. Llavors ens deixaren votar on traslladem la biblioteca, perquè no sigui dit que els arenyencs no podem participar. I el Pla d'Equipaments? Des d'aquí el meu reconeixement al grup municipal d'ICV que sembla ser que és qui té les coses més clares.

dijous, 25 de febrer del 2016

Els recels d'un pressupost en brut

Arran de la més que probable aprovació del Pressupost 2016 en el Ple municipal convocat per aquesta tarda, i tenint en compte la importància que ha tingut en les negociacions per obtenir la majoria mínima necessària per tirar-lo endavant, m'agradaria fer una observació que no és la primera vegada que m'hi refereixo.
Demanaria a tots els grups municipals que amb la mateixa dedicació i escrupolositat que han demostrat a l'hora d'analitzar la proposta de pressupost presentada per l'equip de govern, i sobretot aquelles formacions que amb el seu vot facilitaran la seva aprovació, analitzin també, quan sigui l'hora, el pressupost liquidat.
Resulta que tots plegats, i els grups municipals amb més culpa, ens fixem molt en el pressupost inicial, però ens oblidem del pressupost final, el que es liquida. A Arenys de Mar hi ha el costum de portar al Ple modificacions de crèdit mes rere mes, de manera que al final el pressupost resultant no té res a veure amb el pressupost aprovat inicialment.
És responsabilitat de l'equip de govern de fer una bona gestió del pressupost, i entenc que no es pot prendre l'eina com una joguina que podem anar canviant cada vegada que ens passa pel cap. És responsabilitat del govern local, però també dels grups de l'oposició.
Una moció de censura pot ser o no convenient, però el que sí que és important és que des de l'oposició es faci una fiscalització de la gestió del govern i, si no es fa, en tenen una responsabilitat.
El PSC s'abstindrà perquè es pugui aprovar el pressupost, i una de les raons és perquè s'ha reduït la partida pressupostària de protocol d'alcaldia. El mes d'abril o maig de l'any vinent em podran argumentar el suport del pressupost liquidat?

dimecres, 24 de febrer del 2016

PSOE i C's signen un pacte per anar on?

Què hi ha al darrere del pacte entre PSOE i C's? un acord tàcit perquè s'hi incorpori el PP?
Les declaracions de Rivera després de la signatura del pacte amb el PSOE, que de moment no porta enlloc, les podria reproduir qualsevol franquista o nostàlgic de l'Espanya d'ara fa quaranta anys.
No sé si Sánchez és prou conscient del que està signant, o simplement farà qualsevol cosa per poder arribar al govern espanyol, encara que sigui sacrificant els principis elementals del socialisme i arrastrant el partit al fons de l'abisme.
Puc imaginar-me els problemes de consciència de Miquel Iceta veient cap on els guia Pedro Sànchez. El PSC coneix molt bé C's, quins varen ser els motius de la seva creació i quin és el seu gran objectiu.  Sánchez i els qui l'assessoren probablement es troben ofuscats, però estic segur que tard o d'hora obrirà els ulls, tant de bo no sigui massa tard.
Es tracta d'un pacte que no suma per al debat d'investidura i que condemna a un fracàs de govern, a no ser que realment tinguin el PP a punt de sumar-s'hi. Si és així, qui queda més malparat és el PSOE, amb una imatge de partit d'esquerres molt desdibuixada. És una segona part del pacte de la mesa del Congrés, amb un president socialista, però amb una majoria de PP+C's.

dimarts, 23 de febrer del 2016

Les propostes de C's per al pacte

M'he llegit les propostes que presenta C's al PSOE per aconseguir un pacte que els permeti, amb el permís de molts altres partits polítics, aconseguir formar govern a Espanya. No he llegit el contingut del document, sinó simplement els titulars i haig de dir que la majoria d'aquestes propostes les trobo bé, fins i tot alguna que han guardat sota la màniga.
La supressió dels aforaments i privilegis judicials per a casos de corrupció la considero una bona proposta i és digne de tenir en compte. El matís dels casos de corrupció és important ja que el polític ha de tenir algun tipus d'empara en la seva tasca de presa de decisions, però mai quan es tracti de corrupció.
La rebaixa de 500.000 a 250.000 signatures per tirar endavant una Iniciativa Legislativa Popular és interessant, tot i que els resultats acostumen a ser molt decebedors. Potser caldria modificar alguna cosa més en la tramitació d'aquestes iniciatives, per evitar que es convertissin en no-res.
La despolitització de la Justícia és bàsica per aconseguir un sistema democràtic de garantia, però veig complicat trobar un sistema que ens garanteixi aquesta despolitització, perquè no només és culpa del sistema d'escollir els membres del Tribunal Constitucional o el Tribunal Suprem, sinó també per la mateixa idiosincràsia dels seus candidats.
La supressió de les diputacions és un tema més discutible. Estic a favor d'una reorganització institucional que tendís a la racionalització de l'estructura actual. La meva idea passa per entendre l'ajuntament com el representant de l'Estat a la població. Amb el funcionament actual, les institucions esdevenen competidores en lloc de col·laboradores. Caldrà veure com es distribuirien les funcions i els recursos entre les administracions resultants.
Quant a limitar a vuit anys el mandat del president del govern, jo apostaria per allargar un any els mandats i limitar a deu anys tots els càrrecs polítics. Cal recordar que hi ha polítics que han estat diputats des del 1979. Això és un escàndol.
I jo hi afegiria la supressió del Senat. Pensar en que esdevingui la cambra de representació territorial és una quimera. És millor que desaparegui i ens quedem amb el Congrés de Diputats.


dilluns, 22 de febrer del 2016

Indecents declaracions del ministre de l'Interior

Podria titllar de penoses les declaracions del ministre de l'Interior en funcions, però seria injust. Els qualificatius que és mereix són d'indecents i menyspreables. No dic res del senyor Albiol perquè amb la cara paga. Amb la seva relativament curta experiència política ja ens ha demostrat quin peu calça, i si hi continua podrem observar prou escàndols.
El pitjor ministre de la història democràtica espanyola, el senyor Jorge Fernández Díaz, té la barra i la indecència de dubtar públicament de la justícia espanyola, quan ha estat això el que ha criticat sempre dels altres partits, sobretot dels nacionalistes. On s'és vist que pugui posar en dubte el treball dels jutges pel fet que vagin caient polítics del PP, per actes de corrupció?
El PP ha demostrat que té la corrupció com a mal endèmic dins del partit, la qual cosa no vol dir que tots els seus polítics siguin corruptes, però sí que n'hi ha una bona colla i amb delictes prou significatius com per posar en perill la reputació del sistema polític espanyol.
Mai he pensat ni dit que el ministre fos un corrupte o hagués actuat com a tal. La meva crítica s'ha dirigit cap a la seva incompetència, la seva actuació sectària i interessada, políticament, i la seva furiosa ràbia contra el nacionalisme català, que l'ha fet acusar a dirigents catalanistes sense proves i utilitzar les clavegueres de l'Estat, i ara que van apareixen els casos dels seus amics i companys de partit, ara és quan posa en dubte l'encert i intencionalitat dels jutges. 
El PSOE demana la seva dimissió, i tots sabem que això a Espanya, i sobretot en el PP és gairebé un miracle, amb l'excepcionalitat d'Esperanza Aguirre. Per dignificar la política, persones com el ministre esmentat i el mateix president en funcions haurien d'abandonar la política i permetre recuperar la dignitat i sentit democràtic de la política espanyola.

diumenge, 21 de febrer del 2016

El concepte de democràcia de Rajoy

La decisió del primer ministre britànic de convocar un referèndum el mes de juny perquè la ciutadania decideixi si vol continuar a la Unió Europea és un mostra ben clara del diferent concepte que es té de democràcia a la Gran Bretanya i a Espanya.
Cameron té majoria absoluta com Rajoy, però el seu comportament és totalment diferent. No es tracta de mirar si ens agrada més un polític o l'altre, sinó de saber apreciar el seu tarannà democràtic. Cameron actua amb la tranquil·litat que suposa disposar de majoria absoluta, però malgrat això convoca un referèndum que pot perdre, com també va permetre el referèndum escocès que va acabar guanyant.
No és estrany doncs que molts catalans desitgin sortir d'Espanya, encara que no sapiguem què ens pot passar a fora, però consideren que a dins ja no hi ha al·licients per continuar-hi.
Les negociacions actuals per aconseguir formar govern a Espanya es basen en la por. El fet de no comptar amb majoria absoluta i no poder fer allò que els plagui encara que sigui el contrari del que han promès durant la campanya electoral, els debilita.
A mi em sabria greu que la Gran Bretanya decidís sortir de la Unió Europea, però defensaria on fos la possibilitat dels britànics de poder-ho decidir. A casa nostra podem estar d'acord o no de sortir d'Espanya, però el que realment és democràtic és defensar la possibilitat que els catalans ho puguem decidir.

dissabte, 20 de febrer del 2016

El sou de l'alcalde de Girona

Diuen que el president Tarradellas una vegada va dir que el que no es podia fer en política era el ridícul. Aquesta situació és probablement la que ha viscut Albert Ballesta, des de que s'ha fet càrrec de l'alcaldia de Girona.
En el tema dels sous dels polítics hi ha molta demagògia i la crítica no sempre és encertada. Jo sempre he pensat que els polítics han d'estar ben pagats, però amb transparència total, sense afegitons ocults. Normalment els sous fixats són baixos i fins i tot, en alguns casos, perillosament baixos. 
És per això que no pretenc criticar el sou de l'alcalde de Girona, sinó en tot cas la manera de treballar el seu augment. Ballesta ha entrat amb mal peu a l'alcaldia per fer malament les coses. La manera com hi ha accedit, l'error en el jurament i ara amb el frustrat augment del sou, li suposen una càrrega que haurà de suportar durant tot el seu mandat.
En política no s'acostuma a jugar net i les enveges són cruels i persistents. El diàleg acostuma a substituir-se per la crítica i fins i tot el descrèdit i la infàmia. Això, que no és agradable, s'ha de conèixer i obliga a actuar més escrupolosament i amb intel·ligència. L'alcalde de Girona sembla ser que no ha estat encertat en les formes i caldrà que realitzi un curs accelerat, sinó vol viure un calvari difícil de suportar.

divendres, 19 de febrer del 2016

El sou de l'alcalde d'Arenys de Mar

He entrat al web municipal per llegir el comunicat oficial arran de la dimissió de la regidora del PP, Belen Quintero, com a membre del govern. Si ho interpreto bé, el govern es va comprometre a subvencionar en 60.300 euros la productora Brutal Media, per la producció de la pel·lícula Laia, amb el compromís que les despeses repercutissin a empreses locals. Em sembla bé.
El conveni es signava el 2016 i es preveia rebre una subvenció de la Xarxa Local de la Diputació de l'exercici 2016. És a dir, tota l'operació es feia en el pressupost 2016. S'avançaven esdeveniments, però era factible.
El problema sorgeix quan la productora avança el rodatge a finals de 2015, amb pressupost 2015, i es signa el conveni. No sé veure en el comunicat en quina partida pressupostària se sustenta el conveni ni si té l'informe favorable d'Intervenció.
Tampoc entenc el paràgraf on diu que "l'alcalde contactarà amb tots aquests proveïdors per comunicar-los aquesta eventualitat i reiterar-los el compromís adquirit". Empreses del sector de la restauració, segons el comunicat. Què vol dir això? Que aquests restaurants no han cobrat ni cobraran fins que l'Ajuntament pagui la subvenció a la productora? I quan serà això? Quan la Diputació de Barcelona acordi subvencionar l'Ajuntament?
El comunicat m'ha portat al link de la reestructuració del cartipàs municipal, d'aquí a la composició municipal, i finalment a retribucions i indemnitzacions dels càrrecs electes i personal eventual. No m'hi havia fixat mai, però suposo que és degut a la nova llei de transparència.
He mirat què cobrava l'alcalde i m'ha semblat que era poc, però quan he vist el que cobrava el personal eventual m'ha entrat un dubte: si el cap de comunicació cobra 1.858 euros bruts al mes, i catorze pagues, llavors les dotze pagues mensuals de 47.430,74 euros de l'alcalde em sembla excessiu.

Retribucions de càrrecs electes:
blanc
CàrrecDedicacióSou en euros bruts mensual (12 pagues)
Estanislau ForsAlcaldeExclusiva47.430,74
Xavier Masgrau1r Tinent d'AlcaldeExclusiva38.000
Susanna MirRegidoraParcial (90%)29.000

dijous, 18 de febrer del 2016

Els arenyencs ens mereixem una explicació

Com no podia ser d'una altra manera, els grups municipals de l'oposició a l'ajuntament d'Arenys de Mar s'han manifestat davant la notícia de la dimissió com a membre del govern de la regidora del PP, Belen Quintero, però sobretot per les acusacions de gestió estranya per part del govern municipal, culpant directament el tinent d'alcalde Xavier Masgrau.
Ahir, en el meu post, demanava als grups de l'oposició si en el cas de confirmar-se les acusacions de la regidora del PP no havien de dir res al respecte, sobretot aquelles formacions que amb la seva abstenció permetien l'aprovació del Pressupost de 2016.
Per a bé de la nostra vila cal esperar que tot tingui una explicació, però en el cas que siguin certes les acusacions, s'haurà d'exigir responsabilitats i fins i tot la dimissió del regidor que ha actuat il·legalment.
La situació és desagradable, perquè en res ens beneficia, ens agradi més o menys l'equip de govern actual. En una població de les dimensions de la nostra vila caldria esperar més harmonia i treball conjunt. La nostra vila fa anys que viu un retrocés econòmic i social que no es compensa amb les pinzellades culturals que ens poden satisfer. Els nostres representants polítics han de treballar plegats per aconseguir frenar aquesta tendència i trobar la manera de recuperar la capitalitat que Arenys tenia entre les poblacions del voltant.
L'ajuntament d'Arenys, a diferència de la majoria de poblacions, no té un dèficit perillós, i disposa de recursos suficients per invertir, però ho ha de fer amb encert. És per això que em preocupa tant quan veig que els temes que centren l'atenció són el cobriment d'una pista esportiva o el trasllat de la biblioteca municipal, sense que això vulgui dir que no ho consideri important, però probablement avui no és prioritari. 
Ara toca resoldre el nyap que ens ha mostrat la regidora Quintero, i després, des de l'oposició o el govern, treballat plegats per reconduir la gestió pública, deixant de banda els brindis al sol, les actuacions populistes i l'engany a la població, atacant directament els problemes reals que tenim avui a la vila.

dimecres, 17 de febrer del 2016

Belen Quintero deixa el govern municipal

Què està passant a l'Ajuntament d'Arenys? Tan mala persona és el tinent d'alcalde Masgrau? Prevarica l'equip de govern de la vila? Intervenció i Secretaria beneeixen la gestió del govern?
Avui s'ha fet públic que la regidora del PP, Belen Quintero, que havia donat suport incondicional a l'actual alcalde, deixava les seves responsabilitats delegades de govern per discrepància en la manera de gestionar de l'equip de govern, sobretot del regidor i mà dreta de l'alcalde, el senyor Xavier Masgrau.
Segons la notícia, Belen Quintero diu que un conveni amb la productora Brutal Media, per import de 60.000 euros, ha estat la gota que ha fet vessar el got. Això vol dir que hi ha altres coses fosques, oi? Què s'està fent malament? Quintero diu que el conveni no havia passat per la Junta de Govern, però jo li demano: figurava en el pressupost municipal, o en les Bases d'Execució del Pressupost?
I demano als altres partits de l'oposició, sobretot els que permetran que s'aprovi el Pressupost 2016, PSC i CUP: el seu grup municipal no hi té res a dir?
No serà que la regidora del PP s'ha equivocat i el procés per a la signatura del conveni s'ha seguit escrupolosament? Perquè si Belen Quintero té raó, com pot ser que un govern en minoria actuï amb total impunitat sense que l'oposició controli res?
L'alcalde, durant el darrer Carnaval, es va disfressar d'àngel. Xavier Masgrau ho va fer de dimoni? Perquè resulta que en el cas Ateneu, el dolent és Masgrau, i ara també en aquest conveni. Els vilatans ens mereixem una explicació clara i transparent de l'alcalde, i si no ho aconseguim, que ho facin els partits de l'oposició, no?
Només ICV i ERC es queixen de la manera de governar de l'alcalde? (penso en l'aprovació per Junta de Govern del canvi urbanístic de la plaça Lloveras. Les CUP, com és habitual en ells, divideixen el vot, per despistar..., però permeten que s'aprovi el Pressupost. 

dimarts, 16 de febrer del 2016

La M. Antònia ens va anunciar el nom del president

Tot i que ja es dóna la data de la investidura del nou president del govern espanyol, el socialista Pedro Sánchez, la informació que ens arriba dels seus contactes amb Podemos, ERC i DiL fa preveure que el suport no serà suficient i caldrà buscar una alternativa. 
De totes maneres, amb l'experiència catalana, no podem descartar cap jugada de darrera hora que ens proporcioni l'acord necessari perquè el líder del PSOE sigui el nou president del govern. De fet en això jo no n'hauria de dubtar, perquè en la darrera tertúlia del nostre grup, la M. Antònia ens va informar que tindríem president socialista. I si la M. Antònia ho diu...
No vàrem aconseguir que ens donés molts detalls, però estava convençuda que Pedro Sánchez tindria el suport de Podemos i suficients abstencions com per aconseguir la presidència. Veurem si ho encerta (cal dir que mai va preveure que el president català fos en Puigdemont).
Avui Pablo Iglesias recordava als socialistes que no fa gaires mesos el PSC defensava una consulta legal. La política té això. Es fan moltes declaracions, promeses i amenaces, i al cap dels anys es demostra la incoherència i el canvi de jaqueta. La sort de molts polítics és que tots plegats tenim poca memòria, i no sortim al carrer a denunciar l'engany que patim els electors. N'hi ha que ens canvien el discurs l'endemà mateix de guanyar les eleccions, i d'altres esperen una mica més. M'agrada que hi hagi qui s'encarregui de recordar-nos què han dit i quan, que ens refresquin la memòria i els puguem deixar en evidència. Malgrat tot... continuen guanyant les eleccions.

dilluns, 15 de febrer del 2016

Catalunya és present en la ment dels negociadors

El més trist de la situació política espanyola no són les dificultats per aconseguir un pacte de govern progressista, sinó l'interès dels partits polítics per fomentar la divisió i el rebuig als altres. El PP demana al PSOE que repudiï, per escrit, els vots d'ERC i DiL. C's manifesta que només pactarà amb el PSOE si aquests rebutgen per escrit la consulta independentista. És a dir, en lloc de treballar per sumar, es dediquen a restar.
Els catalans sabem que en aquesta nova legislatura, governi qui governi, en cap cas s'autoritzarà una consulta democràtica per poder decidir què volem ser. Això, que per a molts unionistes i nacionalistes espanyols és una evidència aclaparadora, si tinguessin un mínim de sentit democràtic, comprendrien que és una bestiesa i que, democràticament, no s'aguanta.
No hi ha arguments serens i tranquils que puguin defensar la prohibició d'una consulta. Tot el que poden dir és que les lleis no ho permeten, però les lleis es canvien. No entendre això és d'una manca de sensibilitat democràtica espaterrant. Aquest és el trist paper del sistema polític espanyol.

diumenge, 14 de febrer del 2016

Muriel Casals i Esperanza Aguirre són notícia

Dues dones són notícia avui a la premsa. Es tracta de l'expresidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals, i de la ja expresidenta del PP madrileny, Esperanza Aguirre. Muriel ens ha deixat després de l'accident que va patir a finals de gener, i que no ha pogut superar les ferides. El cas d'Esperanza Aguirre és diferent i té a veure, o no, amb la corrupció del PP.
Muriel es va pronunciar clarament a favor del procés constituent i la independència de Catalunya, essent presidenta d'Òmnium Cultural, una entitat amb socis favorables a la independència, però també d'altres que no pensaven el mateix. No sé què ha passat amb aquests darrers, però em consta que alguns han estripat el carnet de soci, contraris al posicionament de la seva presidenta.
Sempre he entès la posició de l'ANC, però no tant la d'Òmnium. Em passa una mica com en el cas del Barça. Aquest club també té socis que no estan a favor de la independència, i això ha de fer pensar els seus responsables de junta.
Ens hagi agradat més o menys, hem de ser capaços de reflexionar sobre el paper de les entitats i els límits dels seus pronunciaments. Com és obvi Òmnium Cultural no tindria raó de ser si no es posicionés clarament a favor del país, del dret a decidir, però de la independència també? Aquí jo hi tinc els meus dubtes.
Tot això, però, no voldria que servís per qüestionar el paper de Muriel Casals, ara que ens ha deixat víctima d'un desgraciat accident. Muriel va lluitar per tot allò que creia sincerament, i és un exemple per a moltes persones, que a vegades ens limitem a jutjar des de l'altra banda de la plaça. L'exemple de Muriel Casals ens ha de servir per treballar intensament per trobar una sortida positiva per a Catalunya. S'ho mereix, i a ella li hem de dedicar.
D'Esperanza Aguirre no sabria dir-ne gaires coses positives, tot i que segur que en té. Sempre l'he considerat una persona que actuava per interès personal, i que el servei a la població era una excusa per estar a dalt i viure de la política. I amb això no vull dir que Aguirre hagi actuat de manera corrupta, simplement sospito que ha viscut de la política sense importar-li gaire el servei als altres. Segur que la seva dimissió amaga uns objectius que no trigarem a conèixer.

dissabte, 13 de febrer del 2016

President Puigdemont, no només els altres ho fan malament

He escollit la columna de l'Antoni Bassas, avui al diari ARA, perquè m'ha semblat interessant tenir present que l'autocrítica és necessària per anar fent camí. No ens podem mirar sempre el melic, ni creure que només els altres s'equivoquen.
Tal com diu l'Antoni Bassas, el president denunciava la renúncia del govern espanyol a invertir a Catalunya, en el seu discurs d'inauguració de la línia 9 del metro de Barcelona, mentre milers de barcelonins quedaven atrapats a la C-17, per culpa d'unes obres, al meu entendre, mal planificades.
Governar no és fàcil i cal estar pendent en tot moment de totes les circumstàncies. El manteniment de les carreteres s'ha de planificar bé, i organitzar-lo per a quan menys molèsties puguin ocasionar. Una cosa són els accidents i esdeveniments fortuïts i involuntaris, i una altra de molt diferent són les obres de manteniment, que podem preveure i decidir quan es fan.
De ben segur que els responsables de carreteres tenen clar quins dies i hores són les més concorregudes en cada moment i a cada tram, i a partir d'aquí es pot decidir quin és el millor moment per treballar-hi, reduint el nombre de carrils disponibles. Probablement un divendres laborable al matí és un dels dies que no té grans afectacions, però cal estar alerta de la singularitat dels divendres. Si coincideix en què Barcelona celebra la seva festa, és previsible que molts barcelonins decideixin avançar el seu cap de setmana a la segona residència. Això s'havia d'haver previst i, probablement, suspendre les obres de manteniment d'aquell dia.
Està bé que reclamem la gestió dels trens de rodalies i la inversió que ens nega l'Estat a Catalunya, però no podem descuidar-nos de les nostres responsabilitats. Penso que hauríem d'ensenyar targeta groga al conseller i al seu equip, i demanar-los que estiguin més atents en la seva feina.

divendres, 12 de febrer del 2016

La plaça Lloveras no va en el lot participatiu

Avui els diaris digitals es fan ressò del rebuig del president espanyol en funcions a estrènyer la mà de Pedro González en la trobada que han mantingut els dos dirigents mentre duren les converses per trobar president del govern. Sembla ser que s'ha tractat d'un simbolisme i que d'amagat si que les han encaixat.
Ja ho dic sempre que les formes tenen importància, i aquest gest de Rajoy pretén demostrar el seu enuig perquè el líder socialista li refusa la proposta de gran pacte sota el seu mandat. Les formes són importants, perquè sinó no caldria que els dos dirigents es trobessin, sobretot per part de Pedro Sánchez que, des del primer dia, ha negat la possibilitat de cedir a Rajoy quatre anys més de presidència del govern.
A Arenys de Mar també estan negociant, però en aquest cas es tracta d'aconseguir el suport necessari per aprovar el pressupost d'enguany. Al marge de declaracions d'algunes formacions de l'oposició que es neguen a votar favorablement el pressupost, perquè no és el que ells voldrien, desconec els punts de discòrdia de formacions com el PSC i les CUP, que poden acabar aprovant-lo.
És allò que parlava l'altre dia de la transparència. Tot i la nova llei de Transparència i Bon Govern, som molt lluny d'aconseguir una gestió transparent i encara més participada. Perquè ens prometen que podrem decidir com endrecem l'últim tram cobert de la Riera, o bé on volem instal·lar la biblioteca, però no podem opinar si ens agrada que a la plaça Lloveras hi construeixin un hotel. La incoherència del govern municipal ens fa dubtar que el seu discurs participatiu sigui realment sincer. De fet, la primera cosa que va fer l'actual alcalde en el mandat municipal anterior va ser eliminar la regidoria de Participació Ciutadana. Això més que un gest va ser una decisió de com pretenia governar.

dijous, 11 de febrer del 2016

La participació com a excusa per les diferències polítiques

Cada vegada parlem més de participació, però caldria estar alerta de no prostituir la paraula i que només la posin en pràctica quan als polítics els interessa o bé no es posen d'acord. La participació ens l'hem de creure i no jugar amb ella. 
El president de la Generalitat ha manifestat que demanarà al territori la seva opinió sobre BCN World, per l'enfrontament intern del mateix govern i pacte. El conseller d'Economia diu que la consulta s'ha d'estendre a tot el territori català. CDC està a favor del projecte i també la majoria de la població del veïnat. ERC hi està en contra i busca el suport de tots els catalans contraris al projecte. 
Com podem veure, els partits polítics juguen amb nosaltres, fent-nos creure que són molt participatius i volen la nostra opinió, quan en el fons el que busquen és que guanyi la seva opció. Pot ser aquest el motiu que cada vegada tinguem menys fe en els nostres polítics i ens creguem menys la participació.
A la nostra vila l'alcalde promet moltes consultes, però el seu govern és incapaç de presentar un Programa d'Actuació Municipal. Es parla molt de transparència, però desconeixem què s'està fent a l'ajuntament.
Confio que la petició d'ICV tingui més suport dels altres partits de l'oposició, i forcin a que el govern, en minoria, confeccioni el PAM abans de que s'aprovin els pressupostos. La meva por, però, és que tot quedi en un no-res, i continuem el mandat municipal amb actuacions a mata-degolla, sense planificació ni transparència.

dimecres, 10 de febrer del 2016

El federalisme de Pedro Sánchez

No és parlar per parlar, sinó que ho penso seriosament: m'agradaria que el candidat socialista a presidir el govern espanyol em digués clarament què entén per estat federal. Em temo que no ho sap ben bé, o sinó que la seva definició de federalisme és molt diferent a l'estàndard.
Ahir es parlava de la pàgina 53 del document del PSOE, abans i després de modificar la referència al federalisme. No cal insistir-hi, però és evident que per aconseguir suport polític tot s'hi val. També m'agradaria saber què en pensa Miquel Iceta. No pas el que diu, sinó el que realment pensa de tot plegat. Voldria creure que l'Iceta s'ho creu això del federalisme, encara que no li corri gaire pressa. Fa un temps que hauríem dit que això li restava vots al PSC. Ara, tal com estan, ja no els fa falta.
Avui no he seguit gens les notícies, i per tant no sé res de les declaracions de Jordi Pujol a l'Audiència Nacional, ni tampoc com segueixen les negociacions de Pedro Sánchez per aconseguir el suport necessari perquè sigui investit. Personalment crec que, tot i no ser sant de la meva devoció, és la millor alternativa, vist el panorama polític espanyol. Per a Catalunya cap opció és òptima, però sabem segur que amb Rajoy no podem millorar i amb la col·laboració de Rivera encara menys. Que Déu hi faci més que nosaltres!

dimarts, 9 de febrer del 2016

El cas Rita Barberá cada vegada més fastigós

No només la corrupció empastifa la política, sinó també els tripijocs que els polítics fan per defensar-se mútuament i no haver de donar la cara, o si més no, que això resulti el més complicat possible. El cas de l'ex-alcaldessa de València Rita Barberá és realment fastigós. Com ja sabeu el PP la va escollir com a senadora en representació de les corts valencianes i ara, davant la possibilitat que es convoquin noves eleccions, i per tal de conservar-li l'aforament, l'ha situat a la Diputació Permanent del Senat. 
El PP té la barra de deixar-la sense la presidència de cap comissió del Senat, però la protegeix al màxim, li assegura que continuï vivint de la política i en dificulta la seva judicialització. De què tenen por? D'entrada no ha estat ni imputada ni investigada. Si no és culpable ningú no hauria de tenir por de res, i deixar que la Justícia treballi més còmodament. 
Aquesta actitud del PP és la clara demostració que hi ha una bona colla de polítics, molts d'ells dins del seu partit, que són a la política per enriquir-se a costa de tota la ciutadania. D'això en són responsables tots els seus dirigents, amb Mariano Rajoy al capdavant.
El que encara és més trist és que a sobre que ens roben, ens prenen per babaus, i si ens queixem, ens reprimeixen. Certament el sistema polític espanyol està en crisi pel mal fer dels polítics que han governat els darrers anys. La societat es troba malament, però els seus líders, els que vàrem votar perquè tiressin el país endavant, no fan més que procurar per ells mateixos i ens deixen a l'estacada, amb un somriure sota el nas.

dilluns, 8 de febrer del 2016

Un barret de palla d'Itàlia

Aquest cap de setmana vaig assistir al Teatre Principal, a la representació de l'obra del dramaturg francès Eugène Labiche, Un barret de palla d'Itàlia, sota la direcció de Jordi Pons, que atesa la gran expectació creada, va obligar a allargar les representacions inicialment previstes.
Des que vaig aparèixer per Arenys de Mar, he seguit totes les obres que en Jordi ha dirigit, i no me n'he volgut perdre mai cap. Sempre he pensat que Arenys comptava amb un enamorat i enginyós del teatre, amb una capacitat extraordinària per fer parlar els diferents personatges tal com ell vol, amb el permís dels autors de les obres, i fent ressaltar tots els missatges subliminars que el text pugui portar.
Haig de confessar que en aquesta ocasió tenia certs dubtes interns, perquè no les acabava de tenir totes. Per res del món volia que aquella sensació de trobar a faltar un nou muntatge quedés desdibuixada per un cert regust a poc.
Reconec que a mi m'agrada llegir més enllà del que em diuen. Potser per l'experiència del món franquista en què t'obligaven a llegir entre línies, ha fet que sempre esperi alguna cosa més del moviment escènic que em regalen.
Sigui pel que sigui, l'obra no em va entusiasmar, i no culpo ni els actors ni el director, més enllà d'haver-la escollit. Sé que no gaire lluny de la meva butaca hi havia persones que s'ho passaven d'allò més bé. Aquesta és la sort de viure en societat, que no tots pensem el mateix, ni ens delectem amb les mateixes coses.
Fa dies que no coincideixo pel carrer amb en Jordi, i si en tinc l'oportunitat m'agradaria que em comentés allò que signa en el programa de mà, que "aquest és el quart intent, al llarg de més de quaranta anys, de posar en escena" aquesta obra i que l'any 1969, jo en aquella època era molt lluny d'Arenys, l'Agrupació Artística Arnau (A/3) es varen plantejar representar-la, però al final es varen decantar per l'Òpera dels tres rals. Crec que la decisió va ser molt encertada, encara que potser en aquella època, l'obra d'aquest diumenge no m'hauria provocat els sentiments que ahir vaig percebre.

diumenge, 7 de febrer del 2016

C's i PP junts contra la supervivència del Delta

Una evidència més de les similituds entre PP i C's és el seu posicionament amb la llei aprovada pel govern espanyol que posa en perill la vida del Delta de l'Ebre. Caldrà esperar a saber què en diu Europa, després de la visita que demà fa una comissió de Brussel·les, però si no vaig errat ja es va manifestar anys enrere i el PP hi ha tornat.
El PP es queixa que Pedro Sánchez no vol dialogar amb ells, que han obtingut més de set milions de vots, però no afegeixen que la majoria de vots han estat contraris al PP i que durant els quatre anys de majoria absoluta han estat ells que no han volgut dialogar amb ningú.
Els resultats electorals del 20 de desembre han deixat un panorama molt complicat. Deixant de banda el tema Catalunya, és comprensible que Pedro Sánchez no vulgui saber res d'una gran coalició amb el PP de la majoria esclafadora dels darrers quatre anys i que Podemos tampoc vulgui sentir a parlar de C's. El que no entenc són les mirades de Pedro Sánchez a Albert Rivera. No s'adona que és més del mateix del PP?
C's ha pretès conformar la dreta espanyola a imatge d'Europa, deixant a banda els components franquistes i casposos del PP, però s'ha convertit en un partit centralista i anti comunitats autònomes, però sobretot contra Catalunya. No us vingui de nou que l'única raó de no defensar el Delta és perquè és una manera més d'anar en contra dels catalans.

dissabte, 6 de febrer del 2016

Europa ens avergonyeix

Els catalans de la meva generació hem passat del somni al desencís i avergonyiment de pertinença a Europa. Recordo els anys de dictadura franquista en què estàvem segurs que només Europa ens en podia alliberar. Aconseguir entrar a l'Europa democràtica era l'única manera de deslliurar-nos de la repressió feixista. 
Finalment va succeir el que era imparable, encara que no de la millor manera possible, amb una transició que ens ha portat a un carreró sense sortida, però en un sistema democràtic amb els seus defectes, però lluny d'aquella repressió que vàrem haver d'aguantar. 
Som a Europa, però cada vegada sentim més vergonya de la incapacitat de liderar un projecte comú i solidari, amb iniciativa i sense una dependència tan descarada de fora i, sobretot, del gran capital. Una Europa que és incapaç de coordinar serveis tan elementals i necessaris com és l'acollida dels refugiats del nord d'Àfrica. Que ens hem obert la boca de solidaritat i no hem sigut capaços d'avançar en res. El Canadà, sense tants escarafalls ens ha passat la mà per la cara i ens ha fet sentir molt malament.
No és només el cas dels refugiats, encara que sigui prou greu, sinó que tampoc hem aconseguit construir un model just per a totes les nacions i estats europeus, i hem engrandit les desigualtats entre rics i pobres, a uns nivells extrems que han arraconat moltes persones per sota del llistó de la supervivència.
En un moment que es posen en dubte l'eficàcia i fins i tot la dignitat de moltes institucions mundials, com l'ONU, el FMI o el mateix Tribunal Penal Internacional, la Comunitat Europea ha continuat sense pena ni glòria essent la riota de la resta del món occidental, però també del món a qui representava que acudíem a salvar de la misèria i la guerra. No és estrany doncs que aquelles persones que somiàvem poder formar part d'aquesta Europa idealitzada, sentim una gran decepció, però també vergonya col·lectiva, i molt poques esperances d'aconseguir canviar un rumb que de moment no se li veu una sortida satisfactòria a curt termini.

divendres, 5 de febrer del 2016

Parlarem d'en Rajoy, en Sánchez, l'Iglesias i en Rivera

Em diuen que la corrupció sí que fa mal, i que si les dades del CIS donaven un lleu augment en intenció de vot al PP era perquè l'enquesta l'havien fet abans de les darreres notícies sobre la trama corrupta del PP valencià. Voleu dir que no fa molt temps que se sap que a València el PP ho tenia tot podrit? Vindrà ara d'unes quantes causes més?
Ha arribat el cap de setmana i avui, primer divendres del mes de febrer, recuperem la tertúlia amb els amics i amigues arenyenques. És cert que han passat coses des de la darrera vegada, perquè el mes de gener no ens vàrem trobar, però també és veritat que la temàtica no canvia gaire. Podem continuar parlant d'eleccions, de corrupció i de procés constituent. En la darrera reunió parlàvem de les dificultats de constituir govern a Catalunya i ara ho haurem de fer sobre Espanya. 
Avui s'ha confirmat que el govern del PP ha presentat recurs contra la conselleria d'Afers estrangers catalana. És qüestió de semàntica o de competències. Si el conseller farà el mateix que venia fent fins ara el seu antecessor, es tractaria simplement que no els ha agradat el nom que han posat a la conselleria. 
L'actitud d'uns i altres i la impressió que tenim no sempre coincideix. Personalment ho trobo molt ridícul, com si les negociacions entre els polítics de torn fos una representació teatral, més aviat un sainet que no pas un drama, tot i que el resultat pot ser dramàtic.

dijous, 4 de febrer del 2016

Un mes per aconseguir la nominació

Com que tenim els partits polítics entretinguts, ens dediquem a estudiar enquestes per fer-ho tot plegat una mica més emocionant. Què passaria si tornéssim a votar? doncs que el partit polític de la corrupció més impressionant de la història de la democràcia espanyola tornaria a guanyar. Sorpresa? No.
Continuem comprovant que ser corrupte, en política, no és motiu de càstig i d'això se n'ha beneficiat des de fa temps el PP espanyol. Les dades que dóna l'enquesta del CIS fa que els quatre partits polítics més votats el mes de desembre passat tinguin unes petites fluctuacions, essent a la baixa les del PSOE i C's, i millorant lleugerament els altres dos.
I a Catalunya practiquem el joc del gat i la rata. El Parlament registre lleis i Madrid s'ho mira d'esquitllada i prepara el recurs. No sé si aquesta serà la tònica general d'aquests suposats 18 mesos. Penso que ens ho hem d'agafar en calma, i aquells que no formem part del grup de persones que prenen les decisions, en un sentit o l'altre, anar-ho observant, també d'esquitllada, i agafant-ho com a tema de debat durant l'esmorzar de la feina.
Més que tot per procurar-nos una vida saludable, sense ensurts ni crisis nervioses, ni tensió innecessària. Caldrà veure si els nostres polítics tindran suficient resistència. És com el joc d'estirar la corda, molt propers a la frontera i relliscant malgrat la sequera.
Pedro Sánchez ha demanat un mes per poder aconseguir l'acord que li permeti ser el nou president del govern espanyol. Ah! també vol que Rajoy li consulti cada moviment que pensi fer respecte als insensats catalans.

dimecres, 3 de febrer del 2016

Necessitem més denúncies i menys insults

Aquests darrers dies, a nivell local, hem pogut llegir notícies sobre la inquietud dels veïns per actes incívics al carrer o concentració de persones poc respectuoses amb la calma i tranquil·litat que cal esperar a l'espai públic. Són situacions que es repeteixen sovint en molts llocs i que dóna la impressió que cada vegada més van en augment.
Tots necessitem un espai de repòs i la nostra llar és el lloc ideal. És per això que les persones que es troben amb conflictes prop de casa seva es preocupen i se senten incòmodes, encara que no existeixi un perill imminent. Són a vegades simplement sensacions, però suficients per desestabilitzar-nos.
Encara que algú pugui pensar que les meves reflexions són típiques de la gent gran, que sempre troben que el passat era millor, crec fermament que hem perdut en qualitat de vida social, essent molt fàcil faltar el respecte dels altres i guanyar en insensibilitat i egoisme. 
Bona culpa dels problemes dels nostres fills ve de nosaltres els pares, que hem delegat a professors i a la pròpia societat la nostra responsabilitat d'educar-los. L'exemple de molts pares també condiciona l'actitud dels fills i els condemna a caure en la pràctica del menyspreu, la manca de respecte i la insolidaritat.
Evidentment que no tot és negatiu ni tots els joves són iguals. És fins i tot admirable alguns comportaments que superen tota la impressió i deseducació de molts programes televisius, sobretot de la televisió privada. Opinadors, presentadors o tertulians televisius que insulten, degraden i menteixen vilment per provocar l'audiència, viuen impunes la seva actuació, perjudicant severament la convivència.
No volem un estat repressor que coarti la llibertat de les persones, però no estaria de més que es vetllés pel mal que provoquen segons quines declaracions i actituds públiques de personatges que tenen una influència negativa i important sobre una gran majoria de ciutadans. Hem de col·laborar en vetllar pels bons costums, denunciant tot allò que atempta la seguretat i bon funcionament de la nostra societat.

dimarts, 2 de febrer del 2016

Recursos humans a canvi del Pressupost

El rei ha encarregat a Pedro Sánchez la formació de govern, després que Rajoy no disposés de suport suficient per poder ser elegit. L'alternativa del rei tampoc no és gens clara. Les possibilitats que el líder del PSOE aconsegueixi els vots necessaris són encara menors que les de Rajoy, o en tot cas necessita més filigranes.
He llegit que Iceta, en nom del PSC, animava Pedro Sánchez a aconseguir l'objectiu de formar govern i, tot i que semblaria la cosa més normal del món, resulta un xic insòlit tenint en compte els enemics que té dins de les files socialistes. Aquesta divisió interna no li és favorable i li dificulta les possibilitats d'arribar a la Moncloa.
Entretant, a la nostra vila continua el diàleg entre el govern municipal i el PSC per aconseguir la seva abstenció en la votació del pressupost, comptant que les CUP es mantindran en la seva posició. He llegit que una de les condicions que exigeix el PSC local és la de millorar l'Àrea de Recursos Humans, la qual cosa no acabo d'entendre en què consisteix.
Segur que algun dels regidors, que sé que em llegeixen, potser m'ho podrà aclarir. Em consta que durant tot el mandat anterior, l'Àrea o el Servei de Recursos Humans va ser motiu de polèmica i, pel que sembla, la cosa continua. En principi, potser no caldria parlar-ne, però quan veus que és una de les condicions perquè el govern pugui aprovar el pressupost, potser sí que els vilatans hauríem de saber de què es tracta, que sigui tan prioritari.
Des de fora entenem millor tot el treball per millorar la neteja i l'arranjament dels carrers, rials i clavegueram, perquè ho podem palpar i, sobretot, perquè portem massa anys parlant del mateix sense aconseguir res. Si parlem tant de transparència, ens hi poden ajudar els mitjans de comunicació local? i els mateixos regidors? 
Ara entraria a parlar de la transparència i de la manca de resposta de l'equip de govern a moltes consultes, però ho deixarem per a un altre dia.

dilluns, 1 de febrer del 2016

Tenen llicència d'activitats les sales i teatres de la vila?

Ahir l'Ateneu arenyenc va convocar els seus socis per informar-los de com està el tema de la subvenció que la Diputació els va concedir per a les obres de la planta baixa i que no han pogut executar perquè no disposen de llicència d'activitats. Segons la junta de l'entitat la culpa és de l'Ajuntament, però per què?
Si fos periodista hauria anat a demanar a les dues parts quina era la seva visió per després informar i opinar fins i tot, però no és el cas. A casa hem rebut l'escrit de l'entitat explicant què passava i hem llegit les opinions de l'alcalde o del mateix primer tinent d'alcalde, explicant la seva versió. 
Potser és molt clar, però jo no ho acabo d'entendre. És evident que un espai de concurrència pública on es porten a terme activitats diverses, necessita disposar de llicència per aquestes activitats, i també de les mesures arquitectòniques, d'aforament i condicions mínimes de seguretat, i l'administració ha de vetllar perquè es compleixin.
Les preguntes que llanço des del meu bloc són: Per què l'Ateneu no té llicència d'activitats? L'ha sol·licitat i no l'ha obtingut perquè l'equipament no reuneix les condicions mínimes necessàries? No l'ha sol·licitat mai? Amb les obres projectades es podria aconseguir la llicència?
I aprofitant l'avinentesa preguntaria: Té llicència d'activitats l'edifici del Calisay? i el Teatre Principal? i la Sala de festes Principal? i els Seràfics? En té coneixement l'Ajuntament? A tots aquests espais, que s'hi organitzen actes i festes, es compleixen les normes de seguretat?
Els pares, pels nostres fills, però també per a nosaltres mateixos, ens agradaria saber que tots els espais de concurrència pública de la vila tenen els permisos en regla. Davant de la situació de l'Ateneu, molt em fa témer que hi força descontrol, i que seria interessant i necessari que se'n fes un repàs. Per cert, si a l'Ateneu no se li pot donar la llicència d'activitats, en tot cas no serà culpa dels tècnics, oi?