Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Favorable. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Favorable. Mostrar tots els missatges

diumenge, 15 de juliol del 2018

Reclamant un referèndum per a la República

Podria parlar de les darreres declaracions del ministre Borrell, però penso que tindré prou oportunitats de fer-ho mentre sigui ministre. No és una persona que pugui passar desapercebuda. Li agrada molt la polèmica, sobretot si la pot iniciar ell. 
La família reial també donarà motius per parlar-ne, però penso que les darreres notícies sobre les proves de la corrupció del rei emèrit no poden quedar silenciades, i cadascú de nosaltres hem d'aprofitar els mitjans que tenim, que són pocs, per escampar-ho.
Perquè el que més mal fa, i ràbia al mateix temps, és que tant el pare com el fill tinguin la barra de donar lliçons de com ens hem de comportar, mentre ells fan tot el contrari. Ja sé que podem dir el mateix dels polítics, però en tot cas aquests se'ls pot acabar fent fora, encara que sigui tard, que els reis no te'ls treus de sobre.
Tenim un país que fa fàstic, amb una casa reial corrupta, uns tribunals judicials corruptes i uns polítics corruptes. Què més podem esperar? Crec que seria el moment per exigir canvis dràstics al país, i si la república catalana ho té complicat a curt termini, comencem per la república espanyola. Exigim un referèndum per decidir si volem continuar aguantant els Borbons, que han ensenyat com actuen, o bé ens decidim per una república. 
No està clar que el resultat fos favorable a la república. A Espanya hi ha molta adoració per a la casa reial, i se'ls perdona tot. És el mateix poder que tenen les revistes del cor, que engalipen molta gent, i no necessàriament ignorant, sinó enlluernades per la fastuositat.

dissabte, 14 de gener del 2017

Impeachment a Donald Trump?

Ahir amb una colla d'amics comentava que tenia la impressió que el nou president americà no duraria els quatre anys de mandat. De totes maneres no en feu gaire cas perquè els meus pronòstics no acostumen a complir-se.
Si em demaneu en què ho argumento us hauré de parlar de coses que són evidents, però no necessàriament concloents. L'actitud que Trump ha mantingut durant tota la campanya electoral i també després de guanyar les eleccions no podem dir que sigui gaire pacificadora, sinó més aviat crispa i ho fa en diferents espais i circumstàncies.
No es tracta de les paraules dites contra els seus adversaris demòcrates, amb l'encara president del país o la candidata superada, sinó també amb la CIA, Mèxic, Xina... L'ús del twitter gairebé com a únic mitjà de comunicació i contacte amb els ciutadans americans tampoc entren dins la normalitat a què estàvem acostumats.
La crispació no és mai bona, encara que pugui semblar letal. La crispació crea més crispació, i la por a perdre poder i privilegis pot provocar reaccions impensables fins ara. Bé, la història presidencial americana ha viscut situacions crítiques que no voldríem veure repetir-se.
Avui he llegit la crònica a La Vanguardia sobre la possibilitat d'un impeachment, com a forma de procés de destitució per part del Congrés Nord-Americà format per la Càmera de Representants i el Senat, avui amb majoria republicana.
Donalt Trump xerra molt, diu moltes coses i no són pas inofensives, per la qual cosa tots sabem que aquesta lleugeresa comporta a vegades problemes seriosos. És una manera molt diferent a la que ens té acostumats Mariano Rajoy.
El passat de Trump no és molt afalagador i els moviments que sembla ser que va fer durant la campanya electoral tampoc li resultarien favorables si es donessin a conèixer. Deia al començament que els meus pronòstics no tenen gaire credibilitat, però si ho diu més gent...