Projectes a llarg termini

Ens hem acostumat a la immediatesa i ens sembla que tot ha d'estar pensat i fet. Si s'allarga massa ja no té interès. La vida, però està plena de projectes que requereixen el seu temps i això entra en contradicció amb l'actitud actual, que no tenim espera.

Avui els diaris tornaven a parlar de l'eix transversal ferroviari. L'equivalent a la C-25, però amb tren, que ha d'unir Girona amb Lleida, passant per Vic i Manresa. Tot i que encara hi ha molta gent que pensa amb mentalitat radial i que només entén les comunicacions que passen sempre per la capital, cal valorar la possibilitat de canviar aquesta tendència. És cert que la majoria de la població catalana està concentrada a l'àrea metropolitana, però això no impedeix que hi hagi relacions bilaterals al marge de la capital.

I el projecte de l'eix transversal ferroviari, que sembla que s'està cuinant, és un projecte a llarg termini. En aquests moments estaríem en la fase d'estudi, prèvia a qualsevol construcció. Un estudi complex, com acostuma a ser-ho qualsevol que analitzi el territori i vulgui intervenir-hi. Passa a escala local i, en aquest cas, autonòmica. Per on ha de passar? De quina manera? Quin és el menor impacte ambiental possible? Quins són els beneficis i els danys?

Un projecte com aquest forma part de la planificació del govern de torn, que ha de comptar amb la participació de molta gent entesa en la matèria, i amb el màxim consens polític possible, perquè les decisions preses afectaran algú o altre, i no avui o demà, sinó d'aquí a deu, quinze o vint anys. Encara que sigui un benefici per al país, segur que hi haurà col·lectius que no ho veuran clar o perdran alguna cosa en el trajecte. Planificar a llarg termini, per tenir-ho clar, i sortir de la improvisació constant. Planificar les obres, però abans les inversions necessàries. S'han de tenir diners i saber-los administrar. 

En més d'una ocasió he comentat que hi ha governs que no saben ni volen planificar, preferint començar i acabar les obres, però llavors et trobes, per exemple, que al país no s'ha construït prou habitatges per donar resposta a la gran demanda actual. Això és una xacra que arrossegarem durant anys!

El perill de l'eclipsi

No vull ser negatiu i només trobar pegues a les coses, però sí que convé prendre totes les mesures possibles per no haver de lamentar danys irreversibles. Arran de l'eclipsi de sol d'aquest dimecres, les autoritats sanitàries ens han advertit del perill que representa mirar-ho sense prendre precaucions. No es pot mirar directament, sinó que cal utilitzar les ulleres pertinents. Ho són totes?

La por d'alguns és tenir la certesa que aquelles ulleres que ens han venut o regalat compleixen fidelment amb tots els requisits per assegurar-nos que no patirem cap lesió ocular. Ens diuen que no podem utilitzar unes ulleres qualssevol. Que han d'estar homologades, i ens donen la referència.

Avui, però, he llegit la notícia que s'han retirat sis models d'ulleres perquè no són segurs i poden provocar lesions oculars. Segons diu el diari, tots sis models tenien el mateix defecte, amb un filtre massa fosc que podia provocar que l'usuari es tragués les ulleres en algun moment, per veure-hi millor. 

Haig d'entendre, perquè no ho he vist en el redactat de la notícia, que es tractava de models d'ulleres homologats i que per això estaven a la venda. N'hi ha d'altres, que no estaven homologats i que els han retirat abans que algú els pogués comprar. Qui no et diu que no n'hi haurà moltes que no t'asseguren la protecció? T'arriscaràs? Com en podem estar segurs?

Probablement, el més segur serà mirar-ho a la televisió, però és evident que l'efecte no és el mateix. A casa n'hem parlat i hem quedat que sortirem al carrer per veure la sensació de l'enfosquiment momentani, però procurarem no caure en la temptació de mirar el sol. Aquesta visió la podrem veure i reveure tantes vegades com vulguem a través dels canals televisius, i ens estalviem haver de lamentar una imprudència o haver estat víctimes de l'especulació d'uns subministradors d'ulleres falses.

Els nostres plàtans

Els arenyencs ens sentim molt orgullosos de la nostra riera, que és el centre neuràlgic de tota l'activitat lúdica, social i comercial. I amb la riera, dues fileres de plàtans que formen part del patrimoni natural a protegir. La concentració de tanta activitat també comporta els seus maldecaps, i obliga a un manteniment i ordenament, que no sempre es porta a terme, provocant moltes queixes entre el veïnat.

    La convivència entre el que es passeja per la riera i qui hi té el seu negoci, no sempre és fàcil, i obliga a dictar unes normes, algunes de les quals venen donades per organismes supramunicipals, perquè tothom pugui fer ús d'aquest espai públic en les millors condicions. Botiguers i restauradors han de poder desenvolupar la seva activitat professional, i els vilatans també han de poder gaudir de les passejades.

    Els plàtans, que estan patint tant o més que nosaltres els efectes del canvi climàtic, necessiten un tractament constant, per a la seva protecció, però també per evitar danys a les persones i el mobiliari urbà. La caiguda d'un plàtan ahir el vespre, després del temporal de pluja que ens va afectar de manera contundent, és un toc d'alarma. Un avís perquè ningú s'adormi, i les persones que tenen responsabilitat en la gestió i organització de la vila, han de tenir-ho en compte i posar-se a treballar.

    No soc gens entès en la matèria i aquí moltes persones, amb coneixement, podrien explicar-nos moltes coses, però crec no equivocar-me si dic que després dels mesos de sequera viscuts, podem témer que la salut dels nostres plàtans no és la millor, i la possibilitat que es debilitin i acabin caient, tampoc no ens hauria d'estranyar. És per això que animaria al nostre govern municipal a encarregar a especialistes en la matèria que analitzin la situació de la resta de plàtans de la nostra riera i puguin valorar el risc de noves caigudes, amb el perill que això comporta.

    En el nostre afany d'urbanitzar-ho tot, especulant i construint en excés, impermeabilitzant el terreny i eliminant bona part de l'entorn natural, encaixem algunes espècies, com per fer-nos veure que existeixen, ens facin ombra i ens alegrin una mica la vista. Tot això, però no és gratuït, i obliga a un manteniment i cura que, ja sigui per desmanec o pels problemes de poc abastiment d'aigua, probablement hem deixat una mica descuidat. Conviure amb les persones no és fàcil, però tampoc ho és amb la natura. Hi ha un seguit d'obligacions que no es poden deixar de banda si volem evitar episodis com el d'ahir, que sortosament no va ocasionar cap dany físic.

En alerta per la Glòria (el temporal)

Estem en alerta pel temporal que han batejat Glòria. Si ahir comentava que esperàvem la nevada, avui haig de dir que de neu res, però molt de vent i sembla ser que la pluja forta està per arribar. He hagut de sortir i he agafat el paraigües més fort que tenia, però el vent me l'ha torçat.

Diuen que cada vegada seran més habituals llevantades com la que estem vivint, i que per tant els ports del Mediterrani hauran de prendre mesures perquè els danys ocasionats siguin els mínims possibles. No és ja que desapareguin les platges, sinó que el mobiliari proper al mar se'n ressent i es fa malbé.

Com acostuma a passar, aquesta tarda la tenia plena d'activitats que no he pogut defugir. És més, ara mateix hauré de desplaçar-me uns quants quilòmetres i més aviat em fa mandra, i una mica la por al cos pels cops de vent que es produeixen de tant en tant.

Dies com el d'avui agraeixes estar a casa ben arraulit, però et vénen a la memòria aquelles persones sense sostre que avui tindran moltes dificultats per aixoplugar-se. Les desigualtats són cada vegada més significatives i això vol dir que no ho estem fent bé. No cal mirar només els països del tercer món, perquè a casa nostra hi ha molta gent que no té suficients recursos per viure el dia a dia, i n'hi ha d'aquests que treballen, però el sou és massa baix. A veure si amb un govern "progressista" a Madrid es notarà el canvi, o bé serà més del mateix.