Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Idea. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Idea. Mostrar tots els missatges

divendres, 9 d’octubre del 2026

Ildefons Cerdà, un osonenc que projecta l'expansió de Barcelona

Aquesta tarda he assistit a la conferència de l'Ateneu arenyenc, a càrrec del professor d'arquitectura Antoni Paricio, "Ildefons Cerdà i l'Eixample de Barcelona". Una xerrada que serveix per commemorar els 250 anys de la mort de l'enginyer de camins, canals i ports, que va dissenyar l'eixample de Barcelona, l'espai a urbanitzar més enllà del centre emmurallat de la nostra capital.

Com sempre, les explicacions del conferenciant han estat clares i entenedores, i han servit per conèixer uns fets que no sempre se'ns han dit correctament, o si més no, els hem interpretat erròniament. 

És curiós com moltes persones, que no són barcelonines, es mostren orgulloses de l'eixample i del seu ideòleg, sense tenir en compte, com molt bé ha explicat el professor, que la realitat té poc a veure amb la idea inicial de Cerdà, encara que ell mateix va acceptar certs canvis, com per exemple el tancament de les illes de cases que, en un principi, es deixaven obertes.

Antoni Paricio ha ressaltat les qualitats de Cerdà, però no s'ha mossegat la llengua per comentar els defectes o errors que se li atribueixen. Ha estat curiosa la referència de les picabaralles entre enginyers i arquitectes i m'ha fet pensar on situaria jo un urbanista. En l'àmbit de l'arquitectura o de l'enginyeria? Debatre això aquí suposaria un article a part.

Des d'aquí agrair la tasca cultural, de difusió de diferents matèries de caràcter general, que ens permet gaudir de nous coneixements o, per aquelles persones més al dia i inquietes, recordar fets que a vegades oblidem o no hi posem prou atenció.

La sala, sense estar plena de gom a gom, feia goig de veure, i les persones assistents, a l'acabament de l'acte, se'ls notava a la cara la satisfacció d'haver-hi estat, en un dia que les temperatures ens han fet obrir els armaris de la roba.

diumenge, 27 de juliol del 2014

Tots contra Podemos

Digueu-me si m'equivoco, perquè no m'ha arribat prou informació, però sembla ser que Rajoy busca a Pedro Sánchez per anar junts contra Podemos. No es tracta, però d'anar junts en unes eleccions, sinó de fer pinya per aprovar les lleis que siguin per tal que Podemos quedi al marge, que no pugui sortir.
No sé si es tracta d'una queixa victimista de Podemos, o bé és cert, encara que a mi no m'estranyaria coneixent com actua el PP. El sentit de democràcia que té el PP ho és tot menys demòcrata. El PP utilitza la majoria absoluta per aprovar totes les lleis que el puguin fer imprescindible i insubstituïble. 
Del PSOE actual, amb el flamant nou cap, no sé què pensar-ne. De totes maneres si és cert que Pedro Sánchez ha posat al mateix lloc els independentistes i els maltractadors, ja no podem esperar-ne res de bo. Els catalans ho tenim clar amb aquest panorama!
Puc entendre que la resta d'Espanya no vulgui ni accepti la idea que un dia Catalunya pugui ser independent, però el que no comprenc, perquè no els considero a tots uns imbècils, que la seva manera de rebatre-ho sigui insultant i fent aquestes comparacions de subnormal. Alguna cosa falla i, o bé és el cap, la intel·ligència, o bé es creuen que amb aquests discursos anormals ens poden fer canviar d'idea.
Podemos ha entrat amb força i si el PP i el PSOE creuen que és cosa d'una foguerada, el millor que poden fer és ignorar-los i ja es perdran pel camí. Si el que pensen és que Podemos té un discurs trencador que pot il·lusionar els que fa temps que demanem un canvi en la manera de fer política, i els fa por, el que han de fer el PP i el PSOE és canviar el seu estil de política i ser més atractius, però mai posant obstacles antidemocràtics. D'aquesta manera estan cavant la seva tomba.