Els primers conflictes del PDECat

En un dia en què es fa difícil no parlar de la mort sobtada de la senadora i ex-alcaldessa de València, la senyora Rita Barberà, hi ha dues notícies que m'han fet cridar l'atenció. Per una banda les discussions internes sobre compatibilitat de càrrecs en el PDECat, i per l'altra, una mica més lluny, els rumors d'un possible frau, a escala internacional, en el recompte de vots en les eleccions nord-americanes. 

Parlar de Rita Barberà, el dia de la seva mort, no és fàcil, sobretot per la interpretació que es pot fer de les paraules. No ha estat mai santa de la meva devoció, m'he cregut sempre que no era aigua clara, i farà ràbia no saber què hi havia de veritat, però en tot cas tenim prou personatges investigats com per fixar-nos-hi i deixar l'ex-alcaldessa que reposi en pau eternament.

És preocupant que la direcció del PDECat es dediqui a discutir si han de respectar o no l'acord d'incompatibilitat de càrrecs, i no es dediquin més a estudiar què poden fer per millorar el país, des de la seva òptica i ideologia. Tornem a ser al mateix lloc de sempre: la política massa vegades és una qüestió de poder i ambició personal i molt poc de servei a la comunitat. Crec que el nou partit comença amb mal peu i no li auguro massa èxit, a no ser que canviï d'estratègia i potser arraconi velles guàrdies que són més un destorb que no pas una crossa. Veurem què hi diu el Consell Nacional que, per cert, hi figura una regidora de la nostra

vila, però no l'ex-alcalde que s'hi va presentar, però no en va sortir elegit. Curiós, oi?

Quant als EUA no sé massa què pensar-ne. Pot ser que Rússia hagi hackejat els vots nord-americans perquè guanyés Trump? És una casualitat que en els estats sorpresa Trump hagi guanyat als llocs amb vot electrònic i Clinton en els presencials? És clar que el sistema electoral nord-americà comporta situacions com l'actual en què perd qui més vots ha obtingut. Si s'accepten les regles s'han d'acceptar els resultats, però si hi ha possibilitat de frau, llavors caldria investigar-ho, si més no per poder continuar confiant en l'electrònica.

Permeteu-me la llicència de la fotografia que acompanya aquest escrit. El toro escapat d'Argentona passejant-se pels carrers de Mataró.

El cas Rita Barberá cada vegada més fastigós

No només la corrupció empastifa la política, sinó també els tripijocs que els polítics fan per defensar-se mútuament i no haver de donar la cara, o si més no, que això resulti el més complicat possible. El cas de l'ex-alcaldessa de València Rita Barberá és realment fastigós. Com ja sabeu el PP la va escollir com a senadora en representació de les corts valencianes i ara, davant la possibilitat que es convoquin noves eleccions, i per tal de conservar-li l'aforament, l'ha situat a la Diputació Permanent del Senat. 

El PP té la barra de deixar-la sense la presidència de cap comissió del Senat, però la protegeix al màxim, li assegura que continuï vivint de la política i en dificulta la seva judicialització. De què tenen por? D'entrada no ha estat ni imputada ni investigada. Si no és culpable ningú no hauria de tenir por de res, i deixar que la Justícia treballi més còmodament. 

Aquesta actitud del PP és la clara demostració que hi ha una bona colla de polítics, molts d'ells dins del seu partit, que són a la política per enriquir-se a costa de tota la ciutadania. D'això en són responsables tots els seus dirigents, amb Mariano Rajoy al capdavant.

El que encara és més trist és que a sobre que ens roben, ens prenen per babaus, i si ens queixem, ens reprimeixen. Certament el sistema polític espanyol està en crisi pel mal fer dels polítics que han governat els darrers anys. La societat es troba malament, però els seus líders, els que vàrem votar perquè tiressin el país endavant, no fan més que procurar per ells mateixos i ens deixen a l'estacada, amb un somriure sota el nas.