Ha cridat l'atenció!

Aquests dies s'ha fet viral un vídeo que ha penjat a Instagram l'actriu catalana Assumpta Serna, queixant-se de l'atenció o no atenció rebuda per part del Departament de Drets Socials i Inclusió. Segons comenta, ni la resposta del Departament li arriba, ni el suport que rep la seva mare, de 100 anys, és el que considera just, després de tota una vida.

Són moltes les adhesions que ha rebut i les signatures que recull per fer arribar al Departament de la Generalitat i, segons diu també, ja hi ha algun polític que se li ha posat en contacte, la qual cosa no sé valorar si és bo o no. Em refereixo que s'acostuma abans a reaccionar quan algú ho fa públic a les xarxes, sobretot si aquest algú té nom i cognoms coneguts, que no pas si envies una instància, en privat.

Hi ha un mal costum de no respondre les instàncies, o fer-ho tard, tot i el que diu la llei i els terminis establerts. És allò de qui dia passa any empeny. I l'actual govern de la Generalitat ha proclamat en més d'una ocasió la seva voluntat de donar resposta a la gent i escurçar terminis. Es parla molt, però es fa poc.

La iniciativa de l'Assumpta Serna ha rebut algunes crítiques i penso que en un país normal, on els canals de comunicació entre l'Administració i els administrats funcionessin, no seria necessari i fins i tot contraproduent, perquè s'hi suma aquell que es queixa per vici i sense arguments. Però el nostre país no està normalitzat, La resposta de l'Administració és lenta, quan existeix, i poc satisfactòria.

I parlant de la dependència de la gent gran o amb dificultats per fer una vida normal, hem de dir que la resposta no és bona. Es triga massa a respondre a la ciutadania i el suport que s'ofereix no es correspon amb el que seria just, utilitzant paraules de la senyora Serna. No ho és en temes de dependència, ni en temes de discapacitat. En aquest darrer cas, proveu de telefonar per veure com està el vostre expedient de sol·licitud, i la resposta immediata del robot és que poden trigar divuit mesos. No se us acudeixi reclamar-ho abans.

El govern català, en temes de comunicació i atenció necessita millorar.

Aprofitant l'avinentesa del relleu...

Avui s'ha conegut el relleu davant del Departament de Drets Socials i Inclusió, amb la dimissió de la fins ara consellera, la senyora Mònica Martínez Bravo, que serà substituïda pel senyor Raúl Moreno. Aquesta crisi de govern ha vingut motivada per raons personals de la consellera, a qui el president Illa ha agraït tota la feina feta.

Martínez Bravo se'n va i deixa la conselleria amb una colla de reptes pendents de resoldre. Tot el que fa referència al sensellarisme, la pobresa infantil, l'envelliment de la població o les migracions, conforma un paquet prou gran i problemàtic per ocupar totes les hores de dedicació del nou conseller. Cal treballar a fons per anar trobant solucions als temes que afecten aquest àmbit i, a poder ser, amb la màxima participació i col·laboració de la Taula d'entitats del Tercer Sector.

I en la línia de la voluntat del govern, manifestada no fa gaires mesos pel conseller de la Presidència el senyor Albert Dalmau, d'escurçar els terminis de les tramitacions administratives en temes tan sensibles com poden ser la valoració del grau de dependència de les persones, o de la seva discapacitat, cal millorar i agilitar aquesta transformació promesa. Avui, quan truques al departament, et deixen clar que la valoració de la discapacitat té un termini de divuit mesos. 

No té cap mena de lògica ni moralitat, que una persona d'edat avançada hagi d'esperar un any i mig perquè se li valori la seva situació familiar i personal, i es prengui alguna decisió per ajudar-la. Aquesta lentitud no té cap mena de justificació, i si no s'aconsegueix desencallar-ho no es podrà parlar d'una atenció adequada a les persones. No pot ser que els nostres dirigents polítics s'omplin la boca de bones intencions i tot quedi en paper mullat.

Esperem i desitgem que el canvi de responsable de la conselleria serveixi per avançar en la línia promesa i que la resposta a la ciutadania sigui la que ens mereixem.

La inclusió en salut i en les relacions socials

Darrerament la paraula i concepte "inclusió" apareix sovint i realment té importància, probablement més de la que li acostumem a donar. L'altre dia, parlant de participació ens explicaven que més important que la representativitat eren la diversitat i la inclusió, una havia d'anar de la mà de l'altra.

Avui llegint el diari ARA i més tard la notícia de Ràdio Arenys, entrevistant la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, ha aparegut el concepte inclusió directament o d'esquitllada, però és important reflexionar-hi.

L'entrevista de Lara Bonilla a Beth Rodergas i Estel Solé, al diari ARA, parlen de l'endometriosi, una malaltia crònica que és molt desconeguda i que afecta les dones, i els símptomes més coneguts són el dolor durant la menstruació i el dolor pelvià, i també la infertilitat. Cada vegada anem descobrint noves malalties, algunes poc diagnosticades la qual cosa afegeix un problema a les persones que les pateixen.

El motiu que la consellera Dolors Bassa vingués a Arenys de Mar ha estat la celebració del dia mundial de l'Autisme, una malaltia més coneguda, però que deixa molt indefensos els familiars dels que ho pateixen.

Podríem afegir aquí els celíacs que es veuen obligats a menjar uns productes sense gluten, que escassegen i són prohibitius econòmicament. Per què parlo de la inclusió? Perquè la nostra societat vetlla molt poc per tenir en compte aquests col·lectius afectats per aquestes malalties, amb totes les seves conseqüències. No s'ha treballat suficientment la seva inclusió a la societat, facilitant que les persones amb pocs recursos puguin viure sense tantes dificultats la malaltia diagnosticada.

Començava parlant d'inclusió en el cas de la participació, perquè és important la diversitat i no sempre tothom té les mateixes possibilitats d'interactuar, i és per això que s'ha de vetllar perquè tothom hi pugui ser i donar-se a conèixer i opinar. Quant a les malalties, cal millorar la investigació d'aquelles que encara són mig desconegudes, i trobar la manera que les famílies dels afectats les puguin tirar endavant sense haver de fer sacrificis sobrehumans.