Tret de sortida al Consell d'Infants d'Arenys de Mar

L'acte d'aquesta tarda a l'ajuntament de la vila podrà semblar per alguns una petita escenificació sense importància, però permeteu-me que us digui que la formació i l'educació es comença de petits. Si hem d'esperar a ser grans per entendre com ens hem de comportar socialment, ho tenim clar! Potser per això el país va com va.

Aquesta tarda es constitueix el Consell d'Infants d'Arenys de Mar, amb alumnes de cinquè i sisè curs de les tres escoles de la vila, del Centre Obert Tallaferro i del cau Flos i Calcat. Es tracta de posar en pràctica un exercici que de grans sembla ser que ens costa prou: dialogar i consensuar actuacions per al bé de la nostra vila.

Sense entrar en el detall del seu funcionament, el que s'ha de valorar és la intencionalitat de la seva creació, com a plataforma de participació en la vida pública de la vila. És d'agrair la iniciativa del govern municipal i la col·laboració i participació de les escoles, perquè contribueix en la formació dels nois i noies en el debat públic en temes que ens afecten a tots.

L'experiència de moltes poblacions que fa temps que compten amb aquest consell participatiu, haurà animat l'actual equip de govern a tirar-ho endavant. És una proposta, de lluny més agraïda que mantenir actius el conjunt de consells de participació que tenen reglament aprovat en aquest ajuntament, la majoria dels quals fa mesos o possiblement anys que no es convoquen.

No es tracta d'aigualir la festa, però sí de recordar que la participació no és un aparador bonic que muntem i desfem segons ens convingui, sinó que s'hi ha de creure i posar-ho en pràctica de manera constant i viva.

Desitjo un bon futur al nou Consell d'Infants d'Arenys de Mar.

PSOE i C's signen un pacte per anar on?

Què hi ha al darrere del pacte entre PSOE i C's? un acord tàcit perquè s'hi incorpori el PP?

Les declaracions de Rivera després de la signatura del pacte amb el PSOE, que de moment no porta enlloc, les podria reproduir qualsevol franquista o nostàlgic de l'Espanya d'ara fa quaranta anys.

No sé si Sánchez és prou conscient del que està signant, o simplement farà qualsevol cosa per poder arribar al govern espanyol, encara que sigui sacrificant els principis elementals del socialisme i arrastrant el partit al fons de l'abisme.

Puc imaginar-me els problemes de consciència de Miquel Iceta veient cap on els guia Pedro Sànchez. El PSC coneix molt bé C's, quins varen ser els motius de la seva creació i quin és el seu gran objectiu.  Sánchez i els qui l'assessoren probablement es troben ofuscats, però estic segur que tard o d'hora obrirà els ulls, tant de bo no sigui massa tard.

Es tracta d'un pacte que no suma per al debat d'investidura i que condemna a un fracàs de govern, a no ser que realment tinguin el PP a punt de sumar-s'hi. Si és així, qui queda més malparat és el PSOE, amb una imatge de partit d'esquerres molt desdibuixada. És una segona part del pacte de la mesa del Congrés, amb un president socialista, però amb una majoria de PP+C's.