El costum de mentir

Avui estava fent una llegida en diagonal a les xarxes socials i m'he adonat que estava farcit de mentides. Es tracta de mentides detectables a les quals caldria sumar totes aquelles que no has tingut manera de contrastar, o bé que per manca d'interès no t'hi pares a mirar.

Aquesta allau de mentides fa que desconfiïs de tot el que llegeixes. Ho poses en dubte i probablement la majoria de les coses són certes, però... És allò del gat escaldat. Perquè hi ha fonts de qui no te'n fies, però et trobes amb persones i entitats que reprodueixen informacions sense contrastar. D'elles te'n podries refiar, però com que no són curoses a l'hora de penjar una notícia, al final també en desconfies.

No obstant això, no podem pensar que només a les xarxes socials es menteix. Tots hem pogut comprovar mentides arreu. N'hi ha en seu plenària d'ajuntaments i parlaments. També en trobes davant dels tribunals de justícia, i a la boca de dirigents i magistrats que, en principi, haurien de ser molt escrupolosos, ja que la seva imatge embruta les institucions.

I és per això que trobo força inútil que es convoquin aquestes comissions d'investigació parlamentàries, perquè tots sabem que els compareixents no diran la veritat. Penso en l'operació Catalunya, però no només en aquesta. Podeu fer una repassada a l'hemeroteca i ja em direu a quina conclusió arribeu.

Si el nostre alcalde, o el nostre president, o el jutge suprem menteix descaradament, què en podem esperar? No parlo de mentides pietoses, sinó d'engany manifest, per exculpar-se de qualsevol responsabilitat, o per justificar un posicionament que, d'entrada, podria comportar polèmica.

Potser tots tenim la tendència a mentir, però si no vigilem aconseguirem crear un món fals, sense valors ni interès. No sé si vivim un moment gris de la història o aquesta és la tendència a seguir. A veure si sabem rectificar a temps, abans no sigui massa tard. 

Impresentables al món de la política

Com a tot arreu, al món de la política del nostre país també hi ha persones que hauríem de qualificar d'impresentables. Persones que només aspiren a aconseguir poder personal trepitjant a qui sigui, també als més propers, a qui hauries d'anar de bracet per defensar els teus objectius i servir millor la ciutadania.

Hi ha massa gent que viu de la política sense merèixer-ho. A la política només hi haurien d'anar a parar aquelles persones que tenen un esperit de servei, que defensant els seus principis i ideologia, estan disposats a dedicar bona part del seu temps als altres. La realitat, però és força diferent. Hi ha molt bona gent implicada en política i que considera una prioritat participar i col·laborar perquè les coses funcionin millor, però també n'hi ha que són uns aprofitats.

N'hi ha d'intel·ligents, però també de rucs i incapaços de guanyar-se la vida honestament i que aprofiten el trampolí dels partits polítics per aconseguir diners, poder i nom. Els companys de viatge ho pateixen, i només hi surten perdent aquells que discrepen en les maneres. Aquelles persones que estan convençudes de la necessitat de fer camí junts.

Avui llegia l'acusació de dues militants de Junts pel xantatge que els va fer un alt dirigent del partit. No sé què hi ha de cert, qui té raó ni com acabarà la investigació, però en tot cas cal treballar a fons perquè si els fets són reals, no es puguin anar produint en el món de la política.

Tenim massa casos de corrupció, d'assetjament, d'abús de confiança, i s'hi ha de posar remei. No sé si evitant que les persones s'eternitzin al món polític ho resoldríem. Probablement hi hauria menys casos denunciables, però es fa difícil pensar que tot pugui funcionar com una seda.

És per això que els responsables de les formacions polítiques, sobretot aquelles que tenen capacitat de governar, vetllin pel bon comportament de la seva militància i dels càrrecs que tenen poder de decisió dins del partit i a les institucions públiques. Cal transparència i, si convé, fer caure caps.

Saltant-se la normativa

Recordo els meus pares dir més d’una vegada: “No passen més desgràcies perquè Déu no ho vol”. Avui aquesta expressió no deu ser gaire habitual, no està de moda, però el significat sí que és actualitat, malauradament en massa ocasions.

Aquest cap de setmana hi hagut un tràgic incendi en unes discoteques de Múrcia, amb el resultat de 13 víctimes mortals. Hem sabut que les sales no tenien permís per funcionar, si més no una d’elles, i he llegit que un dels propietaris presideix una entitat en pro de la qualitat al món de l’oci. Com és possible?

Sovint llegim notícies d’incendis o ensorrament d’edificis a països llunyans per incompliment de normatives i desmanec, i ens sembla que aquí no podria passar. Doncs sí!

Quan llegeixo aquestes notícies em pregunto si a casa nostra estem fent bé les coses, i m’entren molts dubtes. Podem estar tranquils? Els equipaments amb concurrència de públic compleixen amb totes les normatives de seguretat? En clau local, estic segur que en Carles Pérez, que un dia d’aquests es jubilarà, ens en podria explicar moltes de coses. Jo li demanaria si puc estar tranquil quan els meus fills surten de casa per assistir a algun acte en aquests tipus d’establiments. M’agradaria saber que sí.

No sé si a Múrcia es buscaran responsabilitats entre els propietaris i les autoritats públiques que no han vetllat suficientment per evitar la catàstrofe. Probablement va ser un fet casual, però no tenien permís. Se saben les raons? Permeteu-me que malfiï dels resultats de la investigació i de les possibles conseqüències. De moment ja n’hi ha una: tretze famílies que han perdut un ser estimat. Senyor alcalde, faci repassar tota la vila, no sigui el cas que tinguem anomalies que després ens n’haguem de lamentar.

Campanya seriosa o bretolada?

Les cartes o paquets amb explosius que han arribat a diferents llocs de Madrid i que aparentment tindrien relació amb la guerra entre Rússia i Ucraïna, i el suport que Espanya està donant al govern de Kíiv, ens tindran uns dies entretinguts. Els serveis secrets i els especialistes en explosius estan intentant resoldre l'enigma de les trameses i sobretot la seva procedència.

Per les notícies que he llegit sembla ser que es tracta d'explosius de poca potència i que no poden arribar a fer gaire mal. La qüestió està en els motius reals d'aquesta tramesa de cartes explosives i què es pretén, ja que es podria tractar de posar en alerta els països occidentals pel suport que s'està donant a Ucraïna, i fer creure que Rússia no veu bé aquesta col·laboració.

No descarto que es pugui tractar d'algun beneït que tingui ganes de fer mullader i aprofiti l'avinentesa del conflicte per desenvolupar la seva afició. No seria la primera vegada que algú pretén confondre els altres fent-los creure que hi ha una potència mundial, com seria ara Rússia, que es mou amb amenaces per fer por.

De moment, doncs, no hi dono més voltes, i caldrà veure com segueix la investigació corresponent i saber si qui hi ha al darrere té consistència o s'atrapa l'impostor bromista. Sigui com sigui, l'objectiu de fer-ne ressò internacional ja s'ha acomplert. Espantar els receptors no crec que ho hagi aconseguit, però mobilitzar molta gent per descobrir-ne l'origen, sí.

Detectat un descens en l'esperança de vida

Avui m'ha cridat l'atenció un estudi que ha fet un grup d'investigadors que relaciona la caiguda de l'esperança de vida amb la pandèmia del coronavirus. On aquesta ha tingut més incidència és on l'esperança de vida ha disminuït més. La notícia, que podeu trobar al diari ARA, explica que aquest fet no passava des de la guerra civil.

Se'ns dubte seran moltes les coses que aprendrem d'aquesta pandèmia, la primera d'elles ha estat el fet d'adonar-nos de la nostra fragilitat i les conseqüències d'una política sanitària poc curosa, amb pocs recursos i efectius, alguns d'ells obsolets.

També és cert que la rapidesa amb què s'ha actuat a l'hora de trobar unes vacunes per fer front al virus ha estat sorprenent, i ha superat de llarg l'experiència que fins ara tenia el món científic. Això també s'ha de tenir en compte.

De la mateixa manera s'ha de considerar que el primer atac ens va deixar a tots desprevinguts i amb un total desconeixement de com fer-li front. S'ha de tenir present a l'hora de valorar els nostres metges i infermers, que es varen saber sobreposar davant la novetat, i que gràcies al seu esforç. amb moltes hores de dedicació i concentració, es va poder salvar els mobles, encara que hi hagués moltes morts que s'haurien d'haver evitat.

No sé si la lliçó l'haurem après i ens pot servir davant de noves sorpreses. S'ha demostrat la importància de la salut, i la necessitat d'una bona política sanitària pública, amb uns governs forts que hi puguin fer front, i una formació i esforç en la investigació que estan lluny encara del model que caldria seguir a un país com el nostre, que pretén estar en primera línia en el món occidental.

Més irregularitats del rei emèrit

La sèrie Joan Carles I "el corrupte" continua avançant i van apareixent capítols nous. Avui llegíem a la premsa el pagament de més de quatre milions d'euros per regularitzar una situació il·legal no declarada, i la pregunta que ens fèiem tots era: d'on haurà tret els diners? D'alguna altra estafa?

Sembla ser que el rei emèrit té molts bons amics i li han deixat els diners perquè d'aquesta manera no hagués d'anar a judici, perquè... esclar, encara no li han requerit res, i per tant ho pot anar regularitzant, cosa que una persona normal, de carrer, no ho podria fer. Llavors diu, ell mateix, que la Justícia és igual per a tothom. Ja s'ha vist!

Se m'escapa una cosa. Si a mi em regalen quatre milions per pagar a Hisenda, no hauré de declarar aquest ingrés? I les ànimes caritatives com justificaran aquesta generositat? Suposo que no ho acabo d'entendre perquè ni he tingut ni tindré l'oportunitat d'experimentar-ho, però estaria bé que algú ens ho expliqués.

Ha sorprès el to del president espanyol queixant-se de la manera d'actuar del rei emèrit. No sé si ha exagerat la nota per reforçar el seu suport i confiança en el rei actual, però si més no ha estat un canvi de posicionament, que de totes maneres no ens portarà enlloc. Seria bo que ara donés suport a algun tipus d'investigació, però això ja seria demanar massa. Potser ha estat una picada a l'ullet al seu soci de govern.

Sigui com sigui, és de lamentar la situació que estem vivint i tot el que es de domini públic sobre la manera de fer del monarca espanyol. Fa dos dies que se li feia un reconeixement públic per la seva actuació arran del 23 de febrer de 1981, però alguns creiem que no se sap tota la veritat, sinó que hi ha alguna cosa que se'ns amaga. No tenim tan clar que el rei no jugués un paper més que de salvador de la democràcia, i que no hagués tramat alguna operació política que finalment no va acabar de funcionar. A hores d'ara t'ho pots imaginar tot. No hi ha aigua clara en el rei emèrit.

Les proves de la vacuna d'Oxford aturades

La reacció que ha patit un pacient voluntari en la investigació d'una vacuna contra la COVID-19 a Oxford ha creat l'alarma i, sobretot, ha fet trontollar les expectatives de poder disposar de la vacuna el mes de desembre. Ara toca investigar si la malaltia que pateix el voluntari és causada per la vacuna, i entretant es paralitzaran les proves.

Anem contra rellotge i ja ens ha avisat que no és bo córrer massa. Hi ha una cursa per veure quin laboratori aconsegueix abans la vacuna i quin país es posa la medalla. EUA, Rússia i la Xina serien els grans concursants, i moltes persones pensem que deixarem que ho provin uns altres abans de prestar-nos a ser vacunats.

Les autoritats sanitàries comenten que és normal que en el procés de proves de noves vacunes es produeixin parades, per reaccions inesperades dels vacunats. Caldrà veure si hi ha reaccions similars en altres persones o saber per què ha passat en aquest cas.

Ens han dit de manera repetida que fins que no tinguem la vacuna no ens podrem deslliurar de l'epidèmia i el risc de caure contagiats. Dilluns vinent comencen les escoles, i serà un bon baròmetre per valorar l'efecte que el retorn a l'escola pugui tenir en la nostra salut. No podem tenir més temps el país paralitzat, i és un entrebanc el que ha passat amb aquestes proves, però cal confiar en els científics que puguin desvetllar les causes de la reacció, i la manera de solucionar-ho.

El Congrés de Diputats protegeix Felipe González

La mesa del Congrés de Diputats ha rebutjat la creació d'una comissió d'investigació sobre Felipe González i els GAL. El resultat estava cantat perquè sempre els partits polítics es protegeixen entre ells, encara que pensin ideològicament diferent. Es tracta de no fer-se mal i mantenir-se amb les corresponents alternatives de govern.

Em vàrem parlar fa uns dies quan Podemos havia comunicat que no hi donaria suport. Un fet que va enutjar molta gent progressista. Com podia ser que un partit que no és dels grans tampoc ho volgués investigar? Per què protegien la imatge de González?

La raó del PSOE de votar-hi en contra és una excusa de mal pagador. Sabem que es va jutjar, però ara han sortit informacions que donen a entendre el que ja tothom sabia, i és que el govern de González estava al darrere dels GAL.

El prestigi de Felipe González ja s'ha vist desacreditat amb l'evolució de la seva vida. Qui l'ha vist i qui el veu. Aquesta és la imatge del socialisme al nostre país. No es pot caure més baix, i el pitjor és que els seus descendents, els actuals polítics socialistes, li tapen totes les vergonyes.

Però en aquest cas no es tracta d'haver-se prostituït, i acceptar el poder econòmic després dels seus discursos progressites, sinó que darrere dels GAL hi ha l'assassinat de persones, aprofitant les eines del poder d'Estat. Mesquí i reprobable, però ens quedarem amb les ganes, perquè els polítics són, com els jutges i magistrats, els més corporativistes de tots. No hi ha ideologia que valgui, a l'hora de donar la mà perquè no li passi res. Són rars els casos en què es deixa caure a algú, normalment per tapar coses pitjors.

Un taxista exmilitar executa la sentència

El vídeo que corre per les xarxes socials en el que es dispara contra les imatges de diferents membres del govern i Podemos, és una demostració del clima que es viu a Espanya, on la dreta i l'extrema dreta es veu capaç de fer qualsevol tipus de manifestació perquè sap que no els passa res. A diferència dels independentistes, que no poden obrir boca ni fer un badall, l'extrema dreta pot amenaçar qui sigui, amb total impunitat.

No sé si en aquesta ocasió, en què s'han disparat algunes alarmes, i els atacats són membres dels govern, es farà alguna cosa per evitar que es converteixi en una palanca per altres accions, sense límits. El cas és que aquestes imatges no haurien d'haver aparegut si, com seria lògic, hi hagués més pudor i por a ser jutjat per accions que no tenen nom. 

Quan les lleis no hi són per complir-les és quan algunes persones es passen de la ratlla i s'atreveixen a tot. El fet que l'aparell de l'Estat, amb totes les institucions que en formen part, tingui una manera de valorar els fets que succeeixen, de manera tan esbiaixada, provoca que hi hagi gent que s'envalenteixi i travessi línies vermelles. Accions que escandalitzen i que demostren el nivell de cinisme d'alguns, i la manca d'autoritat dels altres.

Com dic, m'imagino que en aquesta ocasió hi haurà una investigació i es demanaran responsabilitats, però no tinc gaires esperances que el possible càstig sigui efectiu, perquè en aquests moments només preocupa una cosa, i són els atacs a la unitat d'Espanya, tot el demés és superflu i no desvetlla el son. Veuran, però què pot passar si no ho saben aturar a temps. 

Obliguen la Generalitat valenciana a comunicar-se en castellà

El Tribunal Suprem obliga la Generalitat valenciana a comunicar-se en castellà amb la Generalitat catalana. Ja no saben què més fer per menystenir la nostra llengua. Jo puc entendre que per parlar amb una comunitat de parla castellana es faci servir aquesta llengua, encara que podria fer-se perfectament en format bilingüe, però que obliguin a dues comunitats de parla catalana a haver-ho de fer en castellà no té cap sentit, només fer la guitza!

És tan ridícul com les declaracions de l'arquebisbe de valència sobre la investigació de la vacuna del coronavirus, que l'ha considerat una obra del diable. És ben bé que no tenen res a fer i s'han d'entretenir a veure què faran per emprenyar els altres. El problema és que el Tribunal Suprem és una institució que té molt poder, sobretot aquests darrers anys en què la política està a mercè d'ells. 

Espanya no pot funcionar de cap manera mentre es dediquin esforços a aquestes matèries. Serà sempre un país endarrerit respecte als països que ens envolten. Els quaranta anys de dictadura varen ser més de quaranta anys de dictadura i repressió. Encara ho estem pagant, perquè els que varen retenir el poder continuen dirigint el país, a través de l'aparell de l'Estat.

Avui també hem sentit a parlar dels GAL i dels documents que ha revelat la CIA. Veure i escoltar el PSC com intenta dissimular, en defensa de Felipe González, ratlla la ridiculesa també. Encara no han entès que governar comporta unes servituds, i s'ha d'acceptar. No es fa sempre tot bé, i per tant no cal que dissimulin, que acceptin que el president del govern socialista estava darrere els GAL, i ja està!

Terrorisme d'Estat?

El digital Público ha esbombat una notícia que en situació normal faria rodolar molts caps i d'altres, que ja no són a primera línia, haurien de pagar per la seva nefasta acció. Llegeixes fets impossibles que fa que alguns creguin que es tractava d'una actuació premeditada, el deixar fer. És massa gros com per imaginar que sigui cert, i que el CNI, sabent-ho, no evités un atemptat més que probable a la capital de Catalunya. Si fos així, què hauria de passar ara?

Les clavegueres de l'Estat han actuat i actuen contra Catalunya, però aquest fet va més enllà de posar pals a la roda, perquè la seva incapacitat (vull pensar que va ser això) per detectar que es cometria un atemptat a Barcelona és molt greu.

A l'hora de sospitar de tothom s'hi afegeix el fet que ni PP, ni PSOE, ni C's acceptessin una comissió d'investigació per aclarir què havia passat. Estrany, no? Si més no sospitós, perquè el més normal és que sempre vulguis saber la veritat, a no ser que es pugui descobrir joc brut, oi?

Si Espanya fos un país veritablement democràtic, que el govern socialista tingués voluntat de fer bé les coses, s'investigaria a fons com es va poder arribar a produir l'atemptat de Barcelona i Cambrils. Però Espanya no és un Estat democràtic, no és transparent i hi ha massa interessos foscos que no es volen delatar. És per això que la ciutadania, una part de la ciutadania, reclamarem que s'investigui i es castigui els culpables, però els polítics espanyols, del color que siguin, s'hi negaran. Sempre és la mateixa cançó: no remoure el passat, però aquest passat va avançant i ja el tenim a girar la cantonada.

Les plantes guanyen a les persones

He fullejat per alt la revista L'Agenda d'aquest mes de setembre i m'han cridat l'atenció dos articles: la zona protegida de la platja per a plantes i animals, que és en portada, i la investigació de Fors i Masgrau per uns decrets no signats, que multaven unes obres il·legals. 

No m'he cansat de repetir que a Arenys de Mar hi ha, entre altres, un problema en la interpretació de l'ecologia, el respecte a les plantes (arbres inclosos) i animals. No seré jo qui en culpi al tècnic de Medi Ambient, però que sí fa l'alcaldessa, segons el redactat de l'Agenda. En els meus escrits deia que es respectava més els arbres que no pas les persones que en rebien les conseqüències. Ara veig que no sóc sol en pensar-ho.

No sé si la paraula és obsessió, però sí que és cert que el nostre ajuntament ha destinat molts recursos en tot el que fa a la fauna i la flora, i potser seria interessant que ho posés sobre la taula i, si són tan participatius, demanés l'opinió als vilatans i escoltés les seves queixes. La llàstima que tenim els arenyencs és que l'oposició és molt benèvola i ningú diria que el govern actual està en majoria. Molt haurien de canviar les coses per començar a treure'n profit.

Quant a la investigació a l'ex-alcalde i ex-regidor d'Urbanisme cal tenir en compte la presumpció d'innocència i no acusar-los abans que el jutge. En tot cas, però, no és un tema menor i si es confirmessin els fets seria greu, no tant per sortir als diaris com per desconfiar dels polítics que obren d'una manera o altra en funció de les persones que tracten, i això no es pot permetre. Deixarem, doncs que coneguem el resultat de la investigació per opinar al respecte.

La Guàrdia Civil entra al Teatre Nacional

Amb aquest titular podríem pensar que la Guàrdia Civil presenta una proposta teatralitzada per a la nova temporada del Nacional, o bé que han distribuït entrades entre els membres del Cos, per assistir a una representació o, per als més pessimistes, que un Tejero bis ha entrat al Teatre Nacional de Catalunya.

No és res d'això. M'imagino que hi ha guàrdies civils que assisteixen al teatre, o fins i tot formen part de companyies amateurs, però el cas que ens ocupa és la investigació que estan fent, per encàrrec, de com es va preparar l'acte de presentació del procés cap al referèndum de l'1 d'octubre.

És fàcil dir que han perdut els papers i que ens trobem novament en un règim dictatorial dissimulat amb fórmules més o menys democràtiques, però no hi busquem més del que no hi ha i quedem-nos en una etapa més del procés de seguiment i cacera dels preparatius del referèndum. Es tracta d'anar farcint l'expedient, per portar-ho davant dels tribunals que jutjaran els culpables del referèndum.

Aquí ningú pot despistar i jugar a enredar l'altre. Estem davant d'una situació de conflicte legal i legítim, i que té una data de caducitat inicial, que és l'1 d'octubre, però que tots sabem que va molt més enllà. El 'problema' de Catalunya en el seu encaix a Espanya no és un problema judicial, sinó polític, i voler negar això és una estupidesa. Què passa, però? Qui és el culpable d'haver arribat a la situació actual? És l'altre! Per què? Perquè no vol dialogar! Com es pot resoldre? Dialogant! Doncs ja estat tot dit.

La inclusió en salut i en les relacions socials

Darrerament la paraula i concepte "inclusió" apareix sovint i realment té importància, probablement més de la que li acostumem a donar. L'altre dia, parlant de participació ens explicaven que més important que la representativitat eren la diversitat i la inclusió, una havia d'anar de la mà de l'altra.

Avui llegint el diari ARA i més tard la notícia de Ràdio Arenys, entrevistant la consellera de Treball, Afers Socials i Famílies, ha aparegut el concepte inclusió directament o d'esquitllada, però és important reflexionar-hi.

L'entrevista de Lara Bonilla a Beth Rodergas i Estel Solé, al diari ARA, parlen de l'endometriosi, una malaltia crònica que és molt desconeguda i que afecta les dones, i els símptomes més coneguts són el dolor durant la menstruació i el dolor pelvià, i també la infertilitat. Cada vegada anem descobrint noves malalties, algunes poc diagnosticades la qual cosa afegeix un problema a les persones que les pateixen.

El motiu que la consellera Dolors Bassa vingués a Arenys de Mar ha estat la celebració del dia mundial de l'Autisme, una malaltia més coneguda, però que deixa molt indefensos els familiars dels que ho pateixen.

Podríem afegir aquí els celíacs que es veuen obligats a menjar uns productes sense gluten, que escassegen i són prohibitius econòmicament. Per què parlo de la inclusió? Perquè la nostra societat vetlla molt poc per tenir en compte aquests col·lectius afectats per aquestes malalties, amb totes les seves conseqüències. No s'ha treballat suficientment la seva inclusió a la societat, facilitant que les persones amb pocs recursos puguin viure sense tantes dificultats la malaltia diagnosticada.

Començava parlant d'inclusió en el cas de la participació, perquè és important la diversitat i no sempre tothom té les mateixes possibilitats d'interactuar, i és per això que s'ha de vetllar perquè tothom hi pugui ser i donar-se a conèixer i opinar. Quant a les malalties, cal millorar la investigació d'aquelles que encara són mig desconegudes, i trobar la manera que les famílies dels afectats les puguin tirar endavant sense haver de fer sacrificis sobrehumans.

El senyor ministre empaita els alcaldes

Un dia més ens trobem amb la pantomima de les investigacions a ajuntaments catalans, promocionades, segons sembla, pel ministre més inepte i corrupte de la història democràtica espanyola. Tot sigui dit de passada, que si troben casos de corrupció serà bo que ens ho diguin i culpin els que els han beneït o se n'han beneficiat. Mai defensaré els corruptes, i per això la meva insistència en criticar l'actuació del ministre des del primer dia.

El que crida més l'atenció és la manera de fer la investigació i el suport mediàtic que tenen. Ara tots els diaris i els seus col·laboradors s'hi apunten per veure qui la diu més grossa. La Vanguardia fa temps que no n'és cap excepció.

És una llàstima que els mecanismes de control dels ajuntaments i de l'administració pública en general no siguin capaços de detectar la mala gestió i la corrupció sense necessitat d'intervenir-hi la policia judicial. Esclar que llavors el nostre estimat ministre, en funcions, no tindria motius per entretenir-se i qui en sortiria perdent seria en Marcelo.

Curiositats de la vida fan que un dels exalcaldes detinguts sigui el marit de qui havia estat comissionada de la Transparència de la Generalitat. Ja té nassos la cosa! Senyor ministre, si són culpables farà molt bé de posar-los on els pertoca, però vostè hauria de donar exemple i dimitir, i no esperar que el facin fora dissimuladament, esclar que amb una bona pensió, com el dimitit ministre Soria.

A Espanya els corruptes i els dictadors moren al llit de casa amb totes les comoditats. En veureu pocs que passin per la presó. Esclar que si tot i així els voten, per què s'han d'encaparrar a confessar-se culpables!