Nadal en família, però no tots

Avui és Nadal i la família d'Arenys ens hem reunit per compartir la taula. Sortosament hi som tots, i encara que podem pensar i votar partits diferents, o no votar, no ens hem barallat, perquè per sobre de tot hi ha les persones, i en aquest cas la família. Es tracta d'aprofitar les poques oportunitats que tens per asseure't a taula i compartir. A Vic, ja no hi tenim els pares i això es fa notar, però també ens vàrem trobar i recordàrem que la mare, aquest mes de desembre, hauria celebrat els cent anys del seu naixement.

Avui, però, hi ha famílies que no ho hauran pogut celebrar plegats, segur que n'hi ha moltes, però algunes d'elles, que tots tenim en la memòria, no hauran pogut compartir la taula perquè a Espanya no hi ha justícia, sinó venjança. Polítics i jutges no han paït que un poble s'alcés pacíficament per exigir un referèndum i poder conèixer què volem ser.

Espanya, amb el guiatge de M. Rajoy, corrupte, orgullós i prepotent, però amb tot el poder a les seves mans, ha caminat enrere i ha perdut el poc prestigi que hagués pogut tenir. Des de fora s'observa com els espanyols no viuen amb la llibertat que atorga un sistema democràtic, sinó sotmesos a la llei d'uns pocs, i a mercè d'uns jutges prevaricadors i repressors.

A casa hem celebrat el Nadal, ahir compartint amb veïns, amics i vilatans la missa del gall, i avui amb la família marinera a la taula, amb canelons i pollastre rostit, neules i torrons. Els amics que es troben a les presons catalanes per ordre d'una decisió injusta, hauran d'esperar encara uns mesos a que s'arribi a fer justícia. No hem pogut fer res més que pensar en ells i desitjar-los que tinguin la suficient valentia  i coratge per aguantar aquesta situació injusta.

La por a sentir-te sol

Aquests moments que vivim políticament a Catalunya és bo reflexionar sobre el valor i el mèrit d'assumir responsabilitats que van més enllà de l'actuació diària i que no sempre som capaços d'apreciar en les altres persones.

Som moltes les persones que hem pres un posicionament en relació al referèndum i el nostre compromís social i polític, però no tots assumim la mateixa responsabilitat ni, per tant, estem exposats als mateixos perills i conseqüències.

Alcaldes com la nostra alcaldessa, que han optat per seguir els acords del Parlament català, tots ells anul·lats pel Tribunal Constitucional, s'enfronten a penes d'inhabilitació i sancions econòmiques i qui si sap si també a penes de presó. Tot això per defensar-ho amb coratge, encara que algú dirà amb irresponsabilitat, sense tenir cap garantia de poder aconseguir celebrar el referèndum, que és el seu objectiu.

Actituds com aquestes no són normals i passen en circumstàncies molt especials, potser una vegada a la vida, si és que passen, però sí que hauria de ser més habitual veure els nostres polítics defensar amb més interès i empenta les voluntats dels vilatans, i això no sempre succeeix.

En la nostra vida diària tots tenim por a sentir-nos sols. És molt fàcil parlar pels altres i donar consells quan no som nosaltres qui hem de fer el pas. És molt fàcil presentar-nos al Passeig de Gràcia amb una estelada sabent que n'hi trobaren centenars de milers, però no ho és tant signar un decret a favor d'un referèndum anul·lat pel Tribunal Constitucional.

És important que tinguem molt clar el paper que hi juga cadascú i ho valorem en la seva justa mesura. Junts podem fer moltes coses i ens repartim les responsabilitats i també les conseqüències, però quan un està sol la pressió recau sobre un mateix i això no és poca cosa, i es necessita l'empara dels altres. Hi ha decisions que permeten fer marxa enrere, però n'hi ha d'altres que és molt difícil rectificar i és llavors quan s'ha d'actuar amb claredat, responsabilitat i solidaritat.

Recordant l'amiga Pilar Cabot

Estimada Pilar, amb molt de respecte et dedico el meu escrit d'avui, conscient que no estaré a l'alçada teva, tu que sempre has jugat amb les paraules, d'una manera tan sensible, bella i entenedora al mateix temps. Sempre vaig admirar el teu amor pels llibres, per la poesia, per la cultura. 

Avui és un dia molt trist, perquè t'hem perdut, fins i tots aquells que feia tants anys que no coincidíem. Et confesso que darrerament intentava trobar el dia per venir-te a visitar, i mai em perdonaré no haver-m'hi esforçat més. Ara ja no hi sóc a temps, i em dol.

Encara que llunyans són molts els records que guardo dels moment que vàrem compartir, tant de veïnatge a la llibreria El Clam, com a la Coral Canigó, assajant, fent concerts i viatjant. Tinc molt present la nostra estada a Heiligenblut, que fa poques setmanes comentava en el meu blog. 

Crec que vàrem viure moments interessants, i era un plaer ser amic teu. La teva llibreria va ser un revulsiu cultural a Vic. Els amics que et venien a veure i a fer tertúlia literària. Tot just obria els ulls a la vida, a la cultura i et tenia com a referent.  

Han passat molts anys, però sempre t'he recordat. La vida ha fet que m'allunyés de la meva ciutat natal i per tant de molts amics que hi vaig fer, però és ben cert que dels bons amics no te n'oblides mai, i sempre t'he tingut present.

No vàrem recuperar mai un episodi de la nostra vida que potser tu vares oblidar, però que jo sempre he retingut a la memòria, fins al punt d'imaginar què hauria passat si la història hagués estat una altra.

La teva dedicació a la poesia és el millor regal que has fet al país i encara que tu saps molt bé que jo no en sóc un bon seguidor, i d'això n'havíem parlat, entens que les meves paraules són sinceres i en aquests moments plenes de dolor.

Adéu Pilar, gràcies per tot el que ens has donat, la teva alegria, el teu coratge i la teva amabilitat i saviesa. Molts petons!!!

La irresponsabilitat de Duran i Lleida fins al darrer dia

Després d'una llarga i trista agonia avui s'ha posat punt i final a 85 anys d'història d'un partit polític català que va caure en mans de Josep A. Duran i Lleida que el va maltractar i desviar-lo dels seus principis fundacionals fins a portar-lo a la seva dissolució, que ni tan sols ha tingut el coratge i l'honorabilitat d'acompanyar fins a final, passant el mort al pobre Ramon Espadaler.

El paper que ha fet Josep A. Duran i Lleida al llarg de la seva carrera política no ha estat de sacrifici i servei, sinó de viure i aprofitar-se'n per al seu gaudi personal. El seu exemple és el típic que provoca rebuig i desafecció política; que ha provocat que es generalitzin sense raó els insults cap a la classe política.

Els partits polítics evolucionen amb el temps, però el cas d'Unió Democràtica de Catalunya no ha estat una simple evolució, sinó una transformació feta a mida dels interessos de qui l'ha dirigit durant tants anys. En el cas d'UDC si els seus fundadors aixequessin el cap voldrien desaparèixer de seguida avergonyits de com Duran i Lleida ha prostituït el partit polític català.

Sempre m'ha sabut greu l'actitud de Duran i Lleida i observar com persones de gran vàlua, al llarg de la història del partit, havien de sortir-ne, quan el més lògic i honest hauria estat que fos precisament Durant i Lleida qui se'n decantés. Ara tenim uns ex-militants d'UDC que han hagut de crear nous partits, obligats a renunciar a l'herència històrica del seu partit, i acabar veient com els usurpadors de la seva història han acabat llençant-la a la paperera. 

Catalunya planta cara a la intransigència

Si una cosa teníem clara era la valoració que faria Rajoy, el PP i C's, fos quina fos la participació dels catalans aquest 9 de novembre. Frases com "això no és ni una consulta ni res", o bé "els efectes d'aquesta acció participativa seran nuls" no calia esperar a sentir-les perquè eren d'una evidència espaterrant. Però tant ells com nosaltres sabem que no és cert.

Començo a escriure aquest post a les 19h, una hora abans de que es tanquin els col·legis electorals, o com se'ls hagi de nomenar. És per això que no conec el percentatge de participació i molt menys el resultat, però estic d'acord amb els que diuen que hem guanyat. Siguin quins siguin els resultats finals.

Per primera vegada hem desobeït, deixant inútils tots els intents per prohibir-ho. Els partits polítics UPyD i C's han fet el ridícul més trepidant, i Rajoy i el PP català s'han de mossegar la llengua i només tenen el recurs d'amenaçar i menystenir el procés.

Si abans del dia d'avui el discurs repetit mil vegades era "el dia 9N no es votarà", ara que ja ho hem fet, el discurs serà "tot això és una comèdia que no servirà per a res". Nosaltres, però sabem que el dia d'avui tindrà els seus efectes i molts voldríem que fos la convocatòria d'un referèndum amb totes les garanties democràtiques. 

Suggereixo que a partir d'ara les eleccions a Arenys de Mar es realitzin en un únic equipament, de manera que ens hi retrobem tots i ho celebrem amb la mateixa il·lusió i interès d'avui. Potser no cal que sigui allà dalt l'Institut, però un bon lloc seria el Calisay.

Cal agrair a tots els voluntaris que han facilitat que la jornada d'avui hagi estat possible. També els partits polítics del bloc sobiranista, fins i tot ICV, i al president de la Generalitat que, al marge de les nostres simpaties polítiques, ningú no li pot negar el coratge i lideratge de tot el procés. No s'ha acabat res, haurem de continuar treballant junts, però el 9N ja el tenim al sac.