Incivisme versus gamberrisme

Entren dins del concepte d'incivisme tots aquells comportaments socials que no respecten les normes de convivència. Parlem de gamberrisme quan aquests actes aparentment incívics porten de manera implícita la voluntat de provocar molèsties o perjudicis a altres persones. L'incivisme pot ser causat per una manca de sensibilitat o desconeixement de les normes bàsiques de convivència. Per altra part, parlarem de gamberrisme quan hi ha voluntat de destruir, molestar i ferir la sensibilitat dels altres. Hi ha ganes de fer mal.

És important tenir clara la diferència conceptual perquè acostumem a titllar-ho tot d'incivisme i hi ha accions que van més enllà i que mereixen un tracte diferenciat. Si un passejador de gossos permet que es pixin a les façanes de les cases d'altres veïns, ho titllarem d'acte incívic sigui per manca de sensibilitat o desconeixement de l'ordenança que ho prohibeix explícitament, llevat que es pixin sempre a casa d'un mateix veí a qui li tenen mania i el volen perjudicar. En aquest cas es tractaria de gamberrisme.

Els grafitis que es pinten a mobiliari urbà, façanes o espais públics, ja no formen part de les accions incíviques, sinó que es tracta d'actes vandàlics, de gamberrisme, sigui quina sigui la motivació o el missatge, si és que n'hi ha. 

Si volem viure tranquils, sense problemes de convivència hem de treballar el civisme, fent pedagogia i explicant bé les coses, i al mateix temps intentar erradicar els actes vandàlics que no serveixen per a res, més enllà de crear mal ambient i violència.

L'exemple que es dona a través de mitjans de comunicació, o en actes públics, causa sovint reaccions poc cíviques i fins i tot violents. Nosaltres hi podem fer molt, simplement donant bon exemple i procurant que de les nostres accions no se'n desprenguin ni actes incívics ni vandàlics.

En període d’al·legacions

Des de primers, quan es va publicar al BOPB l’ordenança de la recollida dels residus d’Arenys de Mar, estem en període d’al·legacions per intentar millorar alguns aspectes que no són clars i que es varen evidenciar durant el ple municipal que la va aprovar inicialment. És important fer-hi una lectura i suggerir aquells canvis que considerem s’haurien de fer perquè funcionés millor.

El repte d’implantar el sistema de recollida de la brossa amb el porta a porta a tota la vila és important, però s’ha demostrat que és el sistema que fa pujar més el percentatge del reciclatge i estalvia costos al municipi.

No podem oblidar que el més important per aconseguir l’èxit és la col·laboració de la gent i en aquest aspecte necessitem millorar. Si no hi ha bona voluntat no funciona ni el porta a porta ni els contenidors. No podem confondre el sistema de recollida emprat amb la poca predisposició de fer les coses bé.

Tinc pensat mirar-me bé l’ordenança i opinar al respecte. D’entrada em preocupa l’obligatorietat de treure la brossa en cubells i que aquests es quedin tota la nit al carrer. Hi ha molt gamberrisme i els cubells desapareixen o són maltractats per vilatans incívics, i a Arenys n’hi ha algun. 

Es tracta que tots fem l’esforç de mirar-nos l’ordenança i opinar. Després, si no ens agrada, no podrem dir res.

Nit de naps i cols

Un any més els joves d'Arenys tindran limitada la seva hora de feina de penjar naps i cols als balcons de les cases, degut al toc de queda decretat des de la una fins a les sis de la matinada, i que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya n'ha avalat la seva pròrroga fins al 21 d'aquest mes de gener.

Aquesta nit d'insomni per als més petits, tot esperant els regals dels reis mags, és a la nostra vila una nit d'enginy i crítica, de naps i cols, i també de pancartes reivindicatives o bromistes, i en alguna ocasió també ofensives.

La història de la nit de naps i cols ha contemplat episodis greus, i d'enfrontament amb la policia i el govern municipal. No sempre s'ha tingut cura de no passar-se de la ratlla, i crear conflictes on no caldria. A vegades els joves han anat més enllà, provocant aldarulls innecessaris, per una tradició que tots voldríem respectar.

L'absència de poemes al costat del nap o la col penjada en un balcó, i la destrossa de mobiliari públic, ha tret protagonisme a l'enginy i l'ha substituït pel gamberrisme, quan no toca. 

Potser el temps ens ha dut a un sense sentit d'algunes de les nostres tradicions. Penso també en el Carnestoltes, quan tots esperàvem el discurs crític, però amb intel·ligència i respecte, que avui ha pràcticament desaparegut, i es manté la forma, però no el contingut.

No sé com traslladem les nostres vivències als nostres fills, i fins a quin punt som responsables d'una certa banalització de les tradicions. Sempre hi ha hagut persones disposades a fer mal i provocar desperfectes, però ara hi trobo a faltar enginy i encert en la iniciativa de qui participa de les nostres tradicions.

Tot esperant els regals de reis, encoratjo els participants de la moguda dels naps i cols a actuar amb responsabilitat i gràcia a l'hora de fer les seves construccions a l'espai públic de la nostra vila.

Aprendre a estimar

Des de fa temps hem deixat d'aprendre a estimar. Un fet tan simple que té gran abast. Estimar és la solució a molts mals, també a l'incivisme. Recordo que els meus pares m'ensenyaren a comportar-me a la via pública, respectant els altres, sobretot els més grans, i la base de tot era l'estima cap a les persones, les veïnes, les menys afavorides.

Al cap dels anys entens que estimes els altres quan defenses comportaments cívics a la vila, quan et fa mal veure que els altres l'embruten, sense que els vegis preocupats. Estimar també vol dir això. I la història, i la geografia, el país...

Una tradició, que no s'ha perdut encara que probablement sigui minoritària, era l'escoltisme, els grups d'esplai, les sortides organitzades a la natura, on s'ensenyava respectar les persones, però també les coses. Ja em crec que encara t'ho pots trobar, però abunda més l'incivisme, l'avorriment, el no saber en què dedicar el temps... I és potser això el que fa que hi hagi gamberrisme, actes incívics, i fins i tot delictius.

I això s'aprèn a l'escola, però també i sobretot a la família. Hem renunciat a l'educació dels nostres fills, i fins i tot els hem aviciat a l'excessiva competència, a menystenir el perdedor, a fer-ne escarni. Reivindico, doncs la necessitat que recuperem l'exercici de fer aprendre a estimar, no només els nostres, sinó també aquells que són diferents. A estimar l'espai públic i sentir-nos orgullosos de mantenir-lo endreçat. A treballar perquè la vida pública sigui harmònica, sense estridències i justa per a tothom.

Creix l'incivisme i la mala educació a Arenys de Mar

No sé què hem fet malament i el pitjor de tot és que ho continuem fent fatal. Hi ha qui confon tradició amb bretolada, i no s'acontenta amb embrutar la vila per cap d'any que hi ha afegit una segona excusa en la seva incívica agenda. I els pares?

Els pares som tant o més culpables del que està passant. Quina gràcia hi trobem en les bretolades dels nostres menors? Tothom conviu amb uns referents que l'identifiquen en un entorn, una ciutat, un país, però resulta massa senzill i pobre que aquests referents es limitin en pensar quina en podem fer perquè sigui la més grossa, la gamberrada més grossa, s'entén.

La idea de la nit de naps, la tradició, no sempre esdevé la protagonista i deixa pas a iniciatives o estratègies de gamberrisme. Aquesta simplicitat no ha pogut esperar el mes de gener, i en els darrers anys ha sorgit i s'ha deixat veure la nit del 31 d'octubre, la nit de la castanyada. Brètols menors d'edat s'han assortit d'ous per embrutar les façanes dels nostres carrers. A què ve això? volem instaurar una nova tradició? com que el halloween és mol americà i la castanyada massa sonsa, escollim-ne una altra més nostrada: l'incivisme, fer el brètol, fastiguejar els nostres veïns, i això... fa tanta gràcia.

On són els nostres fills i filles la nit del trenta-u d'octubre? a celebrar la castanyada? segur? o intuïm que alguna en fan? Ells són els protagonistes, però nosaltres els ho posem fàcil, i no ens podem alliberar de la responsabilitat que cal assumir. Penso que Arenys no es mereix una segona nit d'incivisme i bretolades, però depèn de tots no consolidar-la.