La lenta tramitació de la Dependència

Una de les notícies que aquests dies se'n feien ressò els mitjans de comunicació, i que malauradament no ens ha sorprès, és el nombre de persones que han mort a Catalunya esperant el resultat de la valoració del grau de dependència. Ens hem acostumat a rebre aquests impactes sense que se'ns regiri l'estómac. Què està passant?

He repetit mil vegades que l'Administració, sigui local, autonòmica o estatal, és lenta i feixuga a l'hora de tramitar qualsevol tema, i n'hi ha de molt sensibles. Estarem tots d'acord que s'ha d'analitzar tot molt bé per fer-ho bé, i també per evitar fraus o enganys. Això no treu, però, que tinguem l'obligació d'enllestir els tràmits sabent que al darrere hi ha unes persones que tenen dificultats i no poden esperar gaire temps.

Quan s'aproven lleis han de venir acompanyades de recursos i també de la infraestructura que permetrà la seva execució. De què en traiem de dictaminar lleis si llavors no les sabem complir o endarrerim la seva resolució mesos i més mesos?

Considero que ens falta sensibilitat. Des dels despatxos no s'observa les persones afectades i tot es redueix a tràmits, burocràcia i papers. Hi ha una responsabilitat dels nostres governants per no tenir les institucions preparades per assumir la tasca necessària i implícita de les lleis aprovades. També podem estirar les orelles a persones encarregades d'alleugerir la feina. Les persones no són un número, una fitxa a emplenar!

I els ciutadans hi hem de col·laborar, encara que només sigui pressionant perquè els tràmits siguin simples, efectius i ràpids. No ens podem acontentar amb aquesta dinàmica encarcarada, que impedeix, en el cas de la dependència, que persones amb tot el dret de rebre els ajuts, en quedin al marge per la lentitud de la seva tramitació. Cal que els màxims responsables s'impliquin en la resolució d'aquesta xacra, i no busquin excuses de mal pagador. Al darrere hi ha persones a qui cal ajudar abans no arribi el final dels seus dies.

La fidelitat poc valorada

Una de les assignatures pendents de la nostra societat és el premi a la fidelitat. Si ens fixem en el món dels negocis ens adonarem que es prioritza la venda, al preu que sigui, i es té poc en compte la postvenda. Hi ha productes amb data caducitat molt curta, com poden ser els aliments i, segons per a qui, la roba, sabates i alguns petits utensilis d'ús diari, però n'hi ha d'altres que es barallen amb l'obsolescència programada que no els permet ser útils més temps perquè interessa vendre i anar canviant l'estoc.

    A totes les cases hi trobarem electrodomèstics, alguns dels quals són pràcticament indispensables per poder viure amb un mínim de comoditat, que cada vegada tenen una durada més breu. La frase d'avui "ja no duren com abans" és molt usual entre els responsables del manteniment dels nostres electrodomèstics. Però també gaudim d'uns serveis que requereixen un manteniment constant. Telefonia, llum, gas, aigua... elements que són tan habituals i necessaris malgrat no hi parem atenció, sempre i quan funcionin correctament. En el moment que alguna cosa falla és quan ens adonem de la importància del servei que ens ofereixen les empreses subministradores.

    I a l'hora de vendre el producte et fas un tip de veure propaganda amb reclams atractius com descomptes, ofertes, regals... tot això si et decideixes comprar-ho i subscriure-t'hi, però llavors jo sempre em pregunto: les persones que ja ho tenim, que paguem una quota de manteniment o subscripció, per què deixem de ser motiu d'atenció de les empreses subministradores? Per què si un nou client contracta un producte li regalen un llibre, per exemple, però a mi, que amb fidelitat continuo essent client de l'empresa, no rebo cap obsequi? Quan esdevens client d'una empresa deixes de ser un objectiu a aconseguir, i ja no et mereixes cap premi ni compensació. Més aviat tens problemes perquè et solucionin els problemes que es deriven amb el desgast dels productes i el pas del temps.

    És per això que al començament de l'escrit parlava d'assignatura pendent. Crec que la nostra societat hauria de reflexionar sobre la relació empresa-client, i pensar més en la fidelitat d'aquests, que es mantenen en el temps, a vegades malgrat tots els entrebancs.

    Com tot, sempre hi ha excepcions, i crec que es bo fer-ho notar. La meva companyia telefònica pensa en els seus clients fidels, i de tant en tant ens obsequia amb millores en el servei, i això s'ha d'agrair. En el fons és una manera de consolidar aquesta fidelitat, i per tant assegurar els contractes, però en un món tan poc atent amb els clients, no deixa de ser un fet insòlit que tots plegats hem de procurar donar-ho a conèixer i prioritzar les empreses que sí ens tenen en compte i no només busquen nous clients, sinó satisfer a tots aquells que fa temps que hi som al darrere. Jo soc de Pepephone. 

Fracassa la transparència del govern municipal d'Arenys

Segons es va poder saber, la valoració que en fa l'estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona és d'un discret 43,75% quan s'havia arribat a superar el 90%. Aquesta xifra demostra que la transparència que practica el nostre govern municipal és pèssima i cal millorar-ho.

La impressió que tens, quan mires a la casa gran, és de desmanec, deixadesa i que l'equip de govern està desbordat. Entenc que les circumstàncies no són gens favorables, però queda demostrat que no tenim el millor govern possible, sinó unes persones voluntarioses que no acaben d'acostumar-se a la vida municipal, superats pels pals a les rodes que s'acostumen a col·locar.

Res justifica que no puguem comptar amb persones capaces de resoldre els entrebancs que el dia a dia presenta, i caldria una reflexió a fons sobre la manera que es dirigeix el municipi, i la necessitat de comptar amb la complicitat de tothom, siguin del color que siguin.

Ni els carrers són més nets, tot el contrari, ni la resposta a les demandes dels vilatans és l'adequada, ni la informació sobre què es cuina dins l'ajuntament arriba als contribuents. No n'hi ha prou amb bona voluntat, que és d'agrair, sinó que cal eficàcia i resolució davant les dificultats.

L'equip que lidera l'alcaldessa Moreno no aconsegueix convèncer que tinguin la capacitat de governar la vila, i hi ha massa temes sense resoldre. Insisteixo que les circumstàncies no són favorables, i que l'epidèmia del coronavirus no ho ha posat fàcil, però no és qüestió de buscar justificacions, sinó estratègies per millorar la governabilitat de la vila i, a més, conservar la confiança que els electors varen dipositar en els partits polítics que configuren l'equip de govern. A tot això, els vilatans hi hem de col·laborar amb més sentit civic.

L'oposició critica la gestió del nou govern municipal

L'oposició critica el govern municipal en els seus primers cent dies, manifestant que la neteja a la vila ha empitjorat respecte al mandat anterior. Personalment penso que és massa aviat per fer una valoració dels primers cent dies, per diverses raons. En primer lloc crec que cal més temps perquè es produeixin canvis significatius que avalin nous resultats, més favorables. Per altra banda, hi ha molts regidors i regidores noves, que estan descobrint què és un ajuntament i com funciona, i cal que adquireixin experiència.

Dit això, si m'obliguen a donar la meva opinió sobre el funcionament de la recollida de brossa, que ara és responsabilitat de la cap de llista de la CUP, hauré de dir que funciona pitjor. La impressió és que l'empresa del Consell Comarcal fa un pèssim servei i que de moment han desbordat les bones intencions de la regidora.

També JxArenys critica l'alcaldessa i la seva relació amb els veïns. En aquest cas sé de què està parlant el regidor Fors, perquè el nostre veïnat l'ha patit i també conec moltes anècdotes negatives d'altres carrers que s'hi ha estat fent reformes. L'alcaldessa no hi pot fer més, i no sap tractar bé la gent que li posa pegues. He assistit, professionalment, en moltes reunions de veïns, i mai he vist un comportament similar d'un càrrec polític, en situacions molt més crítiques i la ciutadania molt més revoltada. És una llàstima.

I quina mania amb la llista única!

No entenc aquest interès per la llista única a les eleccions municipals. És cert que cadascú ho veu de la seva manera i per tant tot és opinable i respectable, però jo no hi trobo sentit, si més no a la meva vila. Potser hi ha municipis que es fa necessari anar tots junts per aconseguir un govern independentista, però no és el cas d'Arenys.

He llegit al web de Ràdio Arenys que ahir se'n va tornar a parlar i que hi va haver debat. No sé quina és la valoració que en fan les persones que hi varen assistir, però jo tinc clar que els resultats a Arenys, siguin els que siguin, donaran una majoria als partits independentistes. És per això que prefereixo que els electors puguem decidir qui ens representarà millor, al marge de l'independentisme, sobretot tenint en compte que no tothom pensa igual a l'hora de planificar la gestió municipal, la gestió pública. A l'hora de dissenyar el futur per a Arenys.

Ja sé que em repeteixo molt, però insisteixo que els governs que van passant per la nostra vila es dediquen massa a tapar forats i poc a planificar. I és una llàstima perquè llavors es crea un guirigall que no s'hi aclareix ningú. Confio encara en què guanyi un partit que sí pensi de veritat en el futur.

Arenys de Mar, famosa pels concursos i les licitacions

Després de llegir la informació que, del Ple municipal d'ahir, hi ha penjada al web de Ràdio Arenys, no acabo d'entendre el ritme de licitació dels concursos en el nostre ajuntament. Ho dic pel tempo, perquè tot necessita el seu temps i aquí, segons quan, d'un dia per l'altre tot queda adjudicat, i en altres ocasions s'allarga molt, com ha passat en els concursos per al servei de recollida de la brossa i l'adjudicació dels xiringuitos de la platja.

En el Ple d'ahir el regidor d'Urbanisme, el senyor Santiago Fontbona, va  informar que enguany no es signaria cap conveni amb Creu Roja pel servei de socorrisme i salvament a les platges, sinó que s'obriria un procés públic negociat, al qual ja hi havia quatre empreses interessades. El termini per presentar les propostes acaba el dia 3 de juny, i després caldrà fer la valoració i determinar quina és l'empresa guanyadora. 

Si bé és cert que un procés negociat no requereix tant temps com els concursos, resulta una mica estrany que s'hagi trigat tant temps a convocar-lo. No sé quan s'inicia la temporada de bany, però sembla que s'han despertat una mica tard. 

Encara m'ha estranyat més l'altra notícia referida a la canalització del Bareu. Es tracta d'una obra que està aturada des de farà vuit anys, i prevista des de fa molt més temps, i que sembla ser que ara, en un parell de mesos, ja s'hi estarà treballant. Una obra que ha viscut molts projectes, tots ells costosos, i una lluita sobre qui assumiria el seu cost i de quin import estaríem parlant. Ara ens donen la xifra de 561.000 euros.

Si es vol que el mes de juliol ja s'hi estigui treballant, haig d'entendre que no només el projecte ja està acabat, sinó que el procés de licitació ja està molt avançat. A mi no em consta que s'hagi publicat al BOPB, per la qual cosa estaríem molt al començament del procés i difícilment es podria iniciar els treballs aquest estiu. Però si el govern ho diu... ho seguirem amb atenció.