Ara va de bo?

En el ple municipal extraordinari del 26 d'octubre de 2011 es va aprovar una moció, amb 15 vots favorables i 2 en contra, en què es deia: "la variant ha estat llargament reivindicada per totes les forces polítiques de la nostra vila des de fa molts anys".  Amb els següents acords: 1- Que el Ple es referma en la necessitat de construir la variant de Valldegata per connectar la N-II amb la C-32 i desviar l'antiga B-511 del nucli urbà. 2- Reclamar a la Generalitat que executi l'obra sense demora.

Han passat gairebé quinze anys i llegim al web de Ràdio Arenys que enguany la Generalitat licitarà el projecte de construcció de l'esmentada variant. No pretenc analitzar aquí tot l'històric que ha fet que no sigui fins quinze anys després que sembli que la cosa va seriosament, però sí que vull apuntar alguna dada.

El 13 d'abril de 2010 el conseller Joaquim Nadal va anunciar que aquell mes d'abril es licitaria l'obra de la variant de Valldegata. Cinc anys abans, el 15 de juliol de 2005, llegíem al web municipal que l'alcalde d'Arenys de Mar s'havia reunit amb el director general de carreteres, que li havia anunciat que el mes de setembre d'aquell any es trauria a informació pública el projecte de la variant, i tots ens en felicitàvem.

I em quedo amb l'alegria dels membres del primer consistori de l'època democràtica, per allà el 1979, gairebé cinquanta anys enrere, que es felicitaven per haver aconseguit la construcció de la variant.

Segur que hi ha hagut prou entrebancs i discussions que n'han paralitzat les obres. No tothom ho veu bé, sobretot tenint en compte que existeix una carretera que travessa el polígon industrial, i que al capdamunt no hi ha sortida en direcció nord. El cas és, però, que s'han omplert diaris i pàgines web parlant de la imminència de la seva construcció i el més calent és a l'aigüera.

Aquest embolicar la troca és el que genera desafecció i desconfiança, i serveix que discursos populistes, sense cap base, tinguin gran acceptació, només pel fet d'anar en contra dels partits polítics que ens han governat en un moment o altre de la història. No ens deixem enganyar, però posem-hi de la nostra part!

On hem nascut?

He vist que al Ple municipal d'aquesta tarda, a Arenys de Mar, es presenta una moció per demanar que la inscripció dels naixements es faci al municipi on estan domiciliats els progenitors. Ha passat a la història quan els naixements es produïen a la casa familiar. Des de fa molts anys la immensa majoria de naixements tenen lloc en hospitals o clíniques, les quals acostumen a estar ubicades en ciutats mitjanes o grans.

Haig d'entendre que si es presenta aquesta moció, sol·licitant que es puguin registrar els naixements al municipi de residència dels pares, encara que hagi estat a l'hospital d'una altra ciutat, és perquè algú ha decidit que s'han d'inscriure al municipi de l'hospital, i això m'ha generat alguna pregunta. És cert que la norma actual t'obliga a registrar-lo al municipi de l'hospital?

Si la llei vigent obliga a registrar el naixement al municipi on ha tingut lloc el part, és molt clar que els municipis petits deixaran de constar a les partides de naixement, i aquestes s'acumularan a les capitals de comarca, on hi ha l'hospital de referència, o a la mateixa capital catalana, on hi ha una gran concentració de centres hospitalaris.

He navegat per internet intentant trobar informació sobre el registre de naixements i enlloc he sabut veure que no es puguin registrar els naixements a la població de residència dels pares. En algun punt he vist que, si no es diu el contrari i la tramitació la fa el mateix hospital, el municipi que constarà el naixement serà el de l'hospital, però tens la possibilitat de registrar-lo al teu municipi, si demostres que és on tens la residència.

És cert, però, que he trobat una informació important sobre el procés de digitalització del tràmit del registre de naixements a Espanya (DICIREG) que quan s'implanti completament podria limitar les possibilitats de registrar els naixements als municipis de residència dels pares i forçar que sigui al municipi de l'hospital, i d'aquí sorgeix la necessitat de presentar la moció i fer-la arribar als organismes i institucions estatals, per intentar frenar-ho a temps.

Desconec si en el cas concret del Registre Civil d'Arenys de Mar ja s'ha implantat el nou sistema digital i, per tant, ja ens afecta a l'hora d'inscriure els nostres fills. En tot cas, suposo que tots els grups municipals del nostre Consistori hi votaran a favor.

Després del Ple municipal

Tot i que aparentment al Ple d'ahir no hi havia grans temes a aprovar, si ho analitzes amb detall t'adones que no és ben bé així, i que cada cosa té una raó de ser i la seva aprovació o no condiciona d'alguna manera el futur. El dia a dia d'una població com la nostra no està farcida de grans esdeveniments ni grans projectes a realitzar. És la suma de moltes actuacions la que al final acaba decidint quin poble tenim i què podem esperar en el futur.

    És cert que hi ha punts de l'ordre del dia que són un pur tràmit, que la normativa obliga que es portin a aprovació del Ple i que, a més, comptant el govern municipal amb majoria absoluta encara ajuden a la seva insignificança. A vegades es fa més enrenou i soroll amb temes menors, però d'una càrrega política important, que no pas d'altres que dibuixen el model de poble que tenim i volem.

    Ahir es va aprovar una modificació puntual del POUM, en l'àmbit del Polígon Industrial de Valldegata. El POUM és una mica com la Constitució, que ningú voldria tocar per no provocar discussions. Sortosament, però, a la llarga l'anem adaptant a les necessitats de l'actualitat, cosa que amb la Constitució no passa.

    Ahir es va parlar de l'accessibilitat al polígon, amb unes limitacions que condicionen l'expansió del mateix. Recordo que fa molts anys es treballava des de l'Ajuntament per aconseguir que vinguessin empreses, per crear riquesa i llocs de treball. Els resultats són comprovables. Han passat els anys i el polígon no ha crescut. Es va destrossar un territori agrícola, que ha acabat sent un descampat desert. 

    I es va modificar una ordenança fiscal per bonificar taxes a promocions d'habitatges socials, pensant concretament amb els 50 pisos que s'han de construir al capdamunt del Bareu, però fent-ho extensiu a altres propostes. Quants anys fa que parlem de la necessitat d'ampliar el parc d'habitatge social o protegit, sigui de lloguer o compra? Es va augmentar la plantilla amb un tercer arquitecte i existeix una bossa econòmica per invertir-hi. El resultat són cinquanta habitatges que confiem siguin una realitat l'any vinent. Però no n'hi ha prou. Aquest punt va ser de tràmit, però l'objectiu és prou important com per dedicar-hi temps i enginy per ampliar aquest parc d'habitatge. 

    I per acabar cal agrair que cap grup municipal votés en contra de la moció presentada per la CUP perquè la vila d'Arenys dediqui un espai públic al jove assassinat pels feixistes ara fa 31 anys, en Guillem Agulló. La seva memòria ens fa molt present una realitat que d'altres comunitats pateixen més cruelment, però que és una amenaça que no podem menystenir. 

Un dia dedicat a la Cultura

Varem començar el dissabte a Barcelona visitant la casa-museu Joan Maragall i assistint a un monòleg sobre la vida del poeta, que ens va tenir durant una hora i mitja embadalits. La vida i obra de Joan Maragall escenificada és una manera amena de conèixer el poeta, emmarcant-lo en la seva època, un fet que no sempre sabem fer. Sovint, quan parlem del passat prenem com a referència el nostre moment i per això no acabem d'entendre els avantpassats. El monòleg, molt encertat segons la meva apreciació, et permet situar Maragall en un moment de la història del nostre país prou difícil, encara que probablement res a envejar amb el que estem vivint ara.

Els amics i familiars juguen un paper important a la vida de Joan Maragall, i la seva activitat literària pateix la incomprensió dels contemporanis espanyols, que encara avui no han estat capaços d'entendre la diversitat cultural i social dels pobles que conformen, de bon grat o no, el que anomenem Espanya.

Si us deixeu aconsellar, us animo a fer una visita a la casa-museu i assistir a la representació del monòleg, que us ajudarà a entendre el poeta barceloní que va renunciar a seguir el negoci familiar per dedicar-se a la poesia i als articles periodístics.

I a la tarda vàrem tornar a Barcelona, i en aquesta ocasió per anar al teatre amb els amics de l'Ateneu Arenyenc. L'obra, que ja des d'un principi no em despertava un interès especial, era The Party, de Sally Potter, i dirigida per Sergi Belbel. Vaig intentar entrar a dins i oblidar-me que estava presenciant una representació teatral, però no ho vaig aconseguir. En tot moment era conscient que tenia al davant uns actors que intentaven parlar-me d'una colla de tòpics, que ens trobem al dia a dia, amb ganes de fer-nos riure i potser que ens adonéssim de la simplicitat amb què tractem el que ens envolta i que en algunes persones els pot marcar sensiblement. He intentat valorar positivament l'obra, però se m'ha fet complicat. Si al començament us animava a visitar la casa-museu de Joan Maragall, en el cas de l'obra de teatre del Poliorama us haig de dir que és prescindible. 

Sigui com sigui, va ser un dissabte plenament cultural que m'ha ajudat a oblidar-me, encara que fos per unes hores, dels drames que ens afecten, si no a casa nostra, sí molt a prop. Un genocidi amb la concessió d'una treva de quatre dies, però que ningú confia que s'aturi. Una aberració a que molts occidentals han girat l'esquena perquè no veient-ho no se'n senten responsables. Em venen a la memòria els meus convilatans, representants al Consistori arenyenc, i el seu vot contrari a la moció en contra d'aquest genocidi, que en cap moment avalava l'atac cruel de Hamàs, que és injustificable, però que deixava palès quina realitat es viu a Gaza, després de tants anys d'opressió i injustícia, i que ara ha vist la mort de tants milers de víctimes innocents. 

I al setè dia hem descansat.

La mala consciència no em deixaria dormir

Podríem estar discutint molta estona sobre la utilitat de les mocions de caràcter polític i d’abast supramunicipal que es presenten en un Ple municipal. Hi ha partits polítics més disposats a presentar-ne que d’altres, alguns dels quals es tanquen en banda avançant que el seu vot serà sempre l’abstenció, sigui el que sigui el que pensen sobre el tema, pel fet de sortir de l’abast municipal, diuen. Alguns pensem, però que és la manera d’evitar significar-se sobre temes delicats i haver de justificar segons quin posicionament, sobretot quan hi ha temes que els cremen als dits.

Donem o no importància a les mocions de caràcter nacional o internacional, el vot dels nostres regidors deixa clar com pensen, i poden argumentar el seu vot per evitar segons quines crítiques que els vindran d’un lloc o un altre.

Feta aquesta prèvia voldria referir-me a la moció que la CUP d’Arenys de Mar, amb el suport d’Arenys en Comú, va presentar al Ple municipal del mes d’octubre passat, i que no va comptar amb suficients vots positius perquè es pogués aprovar. Era una moció a favor del poble palestí que està patint un setge terrible per part de l’exèrcit d’Israel, com a resposta a la cruel matança de Hamàs, el dissabte 7 d’octubre.

Observant tot el que està passant a Gaza i de rebot a Cisjordània, se’m fa molt difícil posar-me dins de la consciència dels regidors i regidores que hi varen votar en contra, sobretot pels motius argumentats.

Podem discutir el text d’una moció, millorar-ne el contingut i redactat, però no sé si hi pot haver cap persona amb un mínim de moralitat que no estigui d’acord en què l’actuació d’Israel no és l’exercici del dret a defensar-se, sinó l’execució d’un genocidi més que evident.

Em preguntareu, veient com estan actuant l’ONU, la UE, l’OTAN, o els EUA, per posar alguns exemples, per què m’haig d’anar a fixar en què diuen 10 regidors d’una vila de menys de vint mil habitants. Però resulta que són els representants polítics escollits pels meus convilatans, i que, si ens representen, alguna implicació hi ha per part de tots nosaltres, sobretot d’aquelles persones que els hi han donat el seu vot.

Tornant al començament, diré que desconfio de la utilitat de les mocions que es presenten al Ple municipal de la meva vila, també d’aquelles que són de competència municipal, però que, com el Codi Ètic, queden en un calaix sense que serveixin de res.

El tema de Palestina, però, clama les nostres consciències i, si alguna cosa podem fer, és manifestar el nostre rebuig i repulsa a la barbàrie que s’està cometent.

Moció de censura a l'alcalde

Avui és notícia la moció de censura a l'alcalde de Badalona, en què s'ha fet fora a Xavier García Albiol, que havia guanyat les eleccions. Em recorda el que va passar a la nostra vila, en el mandat anterior. D'alguna manera s'ha produït el mateix moviment, on una força política dona suport a la moció però es queda a l'oposició.

Hi ha molta gent en contra d'aquests moviments, defensant la força guanyadora a les eleccions, oblidant-se que el sistema que funciona a casa té en compte els pactes posteriors per fer alcalde qui més suports rep del seu partit i de la resta.

En aquesta ocasió l'excusa per a la moció de censura ha estat descobrir que a l'alcalde del PP, amb  l'aparició dels papers de Pandora, el vinculaven a una societat al paradís fiscal de Belize. Diuen que un alcalde ha de donar exemple i per això calia que dimitís. En no fer-ho s'ha recorregut a la moció de censura.

A la nostra vila no va ser aquest el cas, sinó la voluntat de fer fora l'alcalde per portar a terme una política diferent al capdavant de l'Ajuntament. La veritat és que des de fora se'ns fa molt difícil valorar les diferències que hi ha entre un alcalde i l'alcaldessa. Arenys fa molt temps que hi ha coses que no funcionen i no s'acaben de resoldre.

Tant en el cas de Badalona com en el d'Arenys, si ambdós alcaldes es tornen a presentar, han de procurar obtenir majoria absoluta, perquè del contrari els altres partits polítics es posaran d'acord per impedir l'alcaldia. És un joc democràtic totalment legal, i que cal acceptar. Els vilatans no voten l'alcalde, sinó que aquest és escollit pel ple municipal amb la representativitat aconseguida el dia de les eleccions.

La capacitat de convocatòria de la societat civil

S'ha demostrat a bastament que els catalans som capaços de reunir una multitud de persones per reclamar la nostra llibertat, celebrar referèndums o exigir-los. Ho dic perquè cada vegada que s'acosta l'onze de setembre hi ha qui s'encarrega de proclamar que és necessari participar-hi, però arriba un moment, quan ha quedat palès que en som molts, que no tens tan clar que s'hagi de demostrar una vegada més.

Penso en què escrivia fa uns dies sobre la possibilitat de no manifestar-nos enguany, i esperar el resultat de la sentència al judici als nostres presos polítics. En aquells moments les inscripcions estaven per sota de les expectatives i comparativament amb altres anys. Ho explicava per la situació que vivim, amb una crisi dels partits polítics independentistes i l'enfrontament d'alguns d'ells amb l'ANC. Avui sembla ser que les coses s'han arreglat, no pas les picabaralles entre JxCat i ERC. 

Aquests dies es parla de la conveniència de convocar unes noves eleccions, preveient que no s'aprovaran els pressupostos. ERC ha arribat a proposar amb la presentació d'una moció de confiança, que sembla ser que el president Torra no veu bé. Molt de soroll dins del govern i dels partits independentistes, arreu menys a la CUP que sembla que estiguin muts a la gàbia, a l'espera dels esdeveniments.

Una vegada més estarem amatents en observar el poder de convocatòria de les entitats ANC i Òmnium, d'una societat catalana cada vegada més cansada i desencisada. Celebro que el PSC s'apunti als actes oficials de la Diada, perquè és una festa de tots els catalans, i deixin amb el cul a l'aire els impresentables de C's.

Es confirma la pèrdua de confiança al president

Avui s'ha confirmat la pèrdua de confiança del Parlament de Catalunya al president de la Generalitat i el seu govern . Només es tractava que la CUP no votés en contra de la moció que presentava el PSC perquè aritmèticament els partits polítics que donen suport al govern català sumessin menys que la resta. És qüestió d'aritmètica, però no podem menystenir la situació perquè, com ja deia abans d'ahir, el fet no és casual. Són molts els independentistes que estan decebuts amb l'actual govern, i sobretot amb el president.

La misèria s'ha allargat més del compte i ha anat creixent el distanciament entre la població sobiranista i el govern. Alguns li recriminen que no sigui més bel·ligerant i deixi d'acatar les decisions del Poder Judicial, d'altres perquè s'ha oblidat de fer política i els problemes socials es van fent grossos. Sigui com sigui, la suma dels descontents de ben segur que supera als fidels al govern.

Avançar les eleccions, tal com reclama la CUP i els partits de l'oposició no és garantia de res, perquè està demostrat que la societat està molt dispersa, però mantenir aquest govern aturat tampoc és una bona opció. Si el que persegueixen és guanyar temps per tornar a investir Puigdemont estan molt equivocats, però si aquest no és el pretext, no s'entén un govern paralitzat que ni fa ni deixa fer. Tant en un cas com en l'altre probablement la millor sortida és avançar les eleccions, però esperant que hi ha millors candidats per presentar-s'hi.

Un diàleg amb limitacions no és un veritable diàleg

Segons el govern espanyol, la impugnació de la moció sobre el 9-N aprovada pel Parlament català no ha de suposar cap obstacle perquè la reunió dels dos presidents, prevista per a dilluns, no hagi d'anar bé. Jo també crec que la reunió s'ha de fer, al marge de la impugnació i la conseqüent suspensió per part del Tribunal Constitucional, una altra cosa és si, coneixedors de les dues realitats, encara tenim confiança en aquesta reunió.

No ens hem cansat de repetir que el diàleg és imprescindible i ningú no l'hauria de negar, tot i la presumpció que serà el que en castellà consideren "un diálogo para besugos". Com a mínim s'ha d'intentar, i amb ganes d'arribar a acords, encara que no sigui el primer dia, però no es pot anar a fer la comèdia.

Si el govern de Madrid considera que allò que hagi d'anar per la via judicial seguirà el seu camí, però en paral·lel hi ha voluntat de dialogar políticament, no s'ha de desaprofitar l'ocasió, encara que només sigui per confirmar que el diàleg no existeix o bé no és possible. Si Madrid no entén que molts catalans es volen expressar sobre el seu futur, estigui o no previst en la Constitució, i no vol fer res per solucionar-ho, quedarà palès que el concepte de diàleg que tenen no és el mateix que el nostre, i a partir d'aquí podrem continuar el nostre camí.

El govern municipal arenyenc i la participació ciutadana

A la sessió plenària d'ahir el vespre en el nostre Ajuntament va quedar palès que tothom s'omple la boca de participació, perquè sempre queda bé, però en el fons ben pocs s'ho creuen i alguns fins i tot fan mans i mànigues per evitar-la.

El punt de la consulta sobre la ubicació de la biblioteca va reproduir escenes patètiques i indignes d'uns electes municipals. Potser no se n'adonen, però als vilatans no se'ns enreda tan fàcilment. La manera d'actuar els delata i no cal que dissimulin i es mostrin tan participatius. Tenim l'exemple dels consells municipals de participació per ensenyar-nos quina voluntat participativa hi ha realment. Senyors i senyores representants municipals siguin sincers i honestos i deixin d'enganyar-nos.

La moció presentada per Junts per Arenys demanava la consulta sobre la nova ubicació de la biblioteca, tal com s'havia aprovat anteriorment. Les excuses dels portaveus dels partits polítics que estan al govern varen ser penoses. La moció no plantejava si es comprava el convent de les Clarisses o no, sinó que demanava que es convoqués una consulta als vilatans sobre el lloc on ubicar la biblioteca.

Personalment sempre he pensat que no totes les decisions polítiques han de prendre's a través de processos participatius, o si més no cal analitzar-los molt bé, per decidir la millor manera de plantejar-los perquè el treball sigui efectiu. En aquest cas no veia gaire clara la consulta, com tampoc vaig veure bé la consulta que es va fer fa uns anys sobre l'ús del Xifré, i el resultat ho va evidenciar. Dit això, si el Ple municipal va acordar convocar la consulta, s'ha d'argumentar molt bé els motius per ara no convocar-la, i aquests no varen existir.

La Llei 10/2014 de 26 de setembre, de consultes populars no referendàries i d'altres formes de participació ciutadana especifica que una manera d'aprovar la seva convocatòria és en sessió plenària, per majoria simple, proposada per almenys dues cinquenes parts dels regidors del Ple, la qual cosa ahir es va complir.

La CUP, un posicionament aparentment còmode

En la moció de censura presentada per l'oposició municipal al fins llavors alcalde de la vila, l'Estanis Fors, el posicionament de la CUP va ser donar-hi suport sense entrar a formar part del nou govern. A primera instància la CUP ens manifestava que era contrari al govern de Junts per Arenys, però que no se sentia a gust a formar part d'un govern amb tantes forces polítiques, diferents entre elles.

Per alguns podia semblar-nos que era una posició còmode, en no voler implicar-se en la gestió de l'ajuntament, quedant-se tranquil·lament a l'oposició, i veure-les venir, sobretot calculant que el govern defenestrat no en deixaria passar ni una.

Fa massa poc temps per treure'n conclusions i és cert que en el darrer Ple municipal la CUP va renunciar a plantejar preguntes al govern, tenint en compte els pocs dies que portaven al front de l'ajuntament. Caldrà, doncs, esperar com es desenvolupa el seu treball de control al govern des de l'oposició, sobretot tenint en compte que no es disposa de majoria absoluta.

Tot i aquest marge de temps que ens imposem, voldria manifestar els meus dubtes sobre la sensació de comoditat que atorguem al posicionament de la CUP, no sigui el cas que els comporti un desprestigi i, a la llarga, un càstig electoral en les següents eleccions municipals.

Quan el protagonisme està a les mans de qui governa i de qui n'ha quedat despenjat, caldrà treballar de veritat des de l'oposició i ser capaç de donar-li visibilitat si no es vol caure en l'oblit dels vilatans. I el treball des de l'oposició no és fàcil. Dedicar-se només a criticar el que fa el govern no genera simpaties ni vots, aportar valor afegit a vegades no dóna els rendiments que un espera, si més no a curt termini, però aquesta ha de ser l'actitud d'una bona oposició, i això és el que voldríem esperar de la CUP a la vila d'Arenys de Mar.

Cal exigir responsabilitats als gestors municipals

No n'hi ha prou en demanar perdó quan es tracta del malversació de recursos públics. En el cas d'Arenys i la pel·lícula Laia no sé com catalogar-ho, però penso que caldria que s'expliqués bé, per què va poder passar? Qui en són responsables? i Quin és el perjudici per a les arques municipals.

En cap moment m'he posicionat en contra de la pel·lícula. Es tracta d'esbrinar quina responsabilitat hi ha en el fet que l'Ajuntament atorgués una subvenció sense tenir-ho previst pressupostàriament. Les subvencions via conveni, com deu ser el cas, s'han de preveure amb temps i en forma. Encara que tots estiguéssim d'acord que l'Ajuntament havia de subvencionar el projecte en 60.000 euros, el que no es pot fer és actuar sense respectar la normativa.

Avui llegeixo que la Diputació no farà efectiva la subvenció, per la qual cosa l'Ajuntament haurà de treure'ls de la caixa. Hi ha hagut molt rebombori arran de la moció de censura que ha deixat l'anterior equip de govern a l'oposició. En tot cas, actuacions com la que comento, que sembla ser que no és l'única, són prou preocupants com per fer fora els responsables d'aquestes actuacions.

Atès que la majoria ens deixem portar per les imatges i sovint per la pena i la compassió, desconeixent la realitat dels aparentment màrtirs, és bo que de tot es doni a conèixer el fons, perquè no ens deixem entabanar una altra vegada. Els encantadors de serpents són perillosos.

La regidora Soraya Real per a un bon control al govern

Escoltant, per Internet, el darrer Ple municipal, em reafirmo en l'opinió que vaig manifestar en aquest mateix blog que l'ajuntament no necessita tant un cap de gabinet com un gerent que posi ordre a la casa i es comencin a fer bé les coses. 

És molt trist escoltar les diferents intervencions dels regidors i regidores del nostre ajuntament. Ni el nivell, ni el contingut estan a l'alçada que caldria esperar d'un consistori d'una vila de 15.000 habitants.

Estic preocupat perquè no veig clar que amb el nou govern, fruit de la moció de censura, aconseguim posar ordre en la gestió municipal. Fa un parell de mandats es va crear el servei de Recursos Humans, que mai havia existit tot i ser un ajuntament amb un nombre important de treballadors, tenint en compte que hi ha un ampli servei de Brigada i un Geriàtric. En aquells moments hi havia un percentatge molt elevat de treballadors en situació d'interinatge, encara es feien proves amb màquina d'escriure i no s'havia regularitzat situacions anòmales des de feia molts anys.

Vaig sentir en més d'una ocasió durant el mandat passat que hi havia problemes amb Recursos Humans i que les competències s'havien traslladat a Secretaria. Tornàvem a situacions anteriors sense cap sentit comú. Desconec com està la situació ara, ni si hi ha voluntat de normalitzar un servei tant important per al bon funcionament de l'ajuntament com és Recursos Humans.

Em preocupa la gestió del govern, però també la capacitat dels grups municipals de l'oposició per fer un seguiment i control del govern, més enllà de les picabaralles.

No podem continuar essent governants per uns regidors i regidores que desconeixen els principis bàsics de la gestió local, sense una organització administrativa adient, amb distribució de responsabilitats i coordinació tècnica efectiva. Algú em sap dir quants regidors i regidores han seguit algun tipus de formació en gestió pública? Podria una empresa que gestionés el mateix nombre de treballadors i pressupost funcionar amb una alta direcció de les característiques del nostres regidors?

Permeteu-me que salvi, per ara, la regidora Soraya Real. Pot fer una bona feina de control al govern.

Les notícies sobre l'Ajuntament fan pena

Us asseguro que el que acabo de llegir sobre la gestió municipal del nostre poble fa plorar. No sé si es tracta d'una transcripció errònia del redactor del web de Ràdio Arenys, o bé tot el que explica és cert i per tant penós i preocupant.

Llegiu-vos la notícia sobre el contenciós que presenta COPCISA al nostre ajuntament, arran dels conflictes sorgits en la construcció de les grades del camp de futbol. Jo fins ara tenia entès que l'incompliment per part de l'empresa d'acabar les obres a la data fixada representava una penalització econòmica per a l'empresa. Ara, segons llegeixo, és l'empresa qui reclama 400.000 euros a l'ajuntament.

A la notícia de Ràdio Arenys posa que el trasllat de la gespa antiga al col·legi La Presentació anava a càrrec de l'ajuntament, segons el primer tinent d'alcalde, i a càrrec de l'empresa, segons l'alcalde, ambdós a l'oposició després de la moció de censura.

I afegeix que Xavier Masgrau afirma que l'empresa els va obligar a signar que l'ajuntament pagaria el trasllat i que són uns taurons. Qui ho va signar, doncs? l'alcalde no ho crec, ja que segons diu la notícia, li varen dir que ho feien gratuïtament. Potser ho va signar sense mirar què signava... Des de quan una empresa obliga un ajuntament a signar un pagament?

Al web de Ràdio Arenys n'hi ha més! Ara diuen que potser no es cobraran els 60.000 euros que sembla ser que l'ajuntament va pagar sense tenir signat el conveni, encara que l'exalcalde afirmi que la Diputació els hi va prometre, de paraula. Així no es treballa a l'administració pública!

I no continuo amb el tema retribucions i nomenament del nou cap de gabinet amb els informes desfavorables de Secretaria i Intervenció. Ho deixo perquè ho tracti L'Agenda.

Penso que els regidors de la CUP tenen molta feina a fer, i si no s'espavilen, tiraran per terra totes les expectatives que varen crear abans de les eleccions municipals. Cal tenir en compte que quan el govern no té la majoria absoluta, les abstencions representen un vot favorable a la seva gestió en gairebé totes les votacions.

Canvi de cromos a l'alcaldia d'Arenys de Mar

Aquest migdia s'ha produït el canvi de cromos al govern municipal de la nostra vila, tal com estava previst des del dia 23 de març quan es va entrar per registre la petició de moció de censura a càrrec de  tots els grups municipals de l'oposició excepte el PP.

El canvi és tan recent que els responsables del web municipal no han tingut temps de substituir la fotografia de l'alcalde, on hi continua figurant el ara regidor a l'oposició, Estanis Fors. Si envio un correu electrònic a l'adreça d'alcaldia, qui el rebrà?

He llegit al web de Ràdio Arenys que la tensió ha estat present durant el Ple de la moció de censura, sobretot en les intervencions del ja exalcalde i del regidor Ramon Vinyes. L'alcaldessa, com ja va dir la setmana passada, ha recalcat que s'hi deixarà la pell. Algú li continua recriminant el fet de no viure a Arenys de Mar, però això és una anècdota i l'important és que treballi a fons per la vila que l'ha nomenat, a desgrat d'uns quants, alcaldessa.

L'alcalde sortint, que sembla ser no ha desitjat sort a l'alcaldessa entrant, ha manifestat que han fet molta feina i n'ha relacionat alguns exemples. Només faltaria que no haguessin fet res! sobretot perquè temes com el viver d'empreses vénen de molt lluny. No sé si ha parlat de la renovació del clavegueram d'una part del Rial Sa Clavella, o potser no ho ha fet per la vergonya que li deu fer si algun cop hi passa per casualitat!

Si ara fa vuit anys iniciava el compte enrere per arribar a l'alcaldia, de ben segur que avui ha iniciat un segon compte enrere pensant en el mes de juny de 2019.

Una oposició dura i responsable

L'alcalde d'Arenys de Mar ha manifestat que a partir de demà, quan el Ple municipal de la nostra vila nomenarà alcaldessa a la representant d'ERC, exercirà una oposició dura i responsable. Si entén dura com a exigent, sistemàtica, seriosa... ens trobarà a molts vilatans al seu costat, perquè això és el que demanem sempre a l'oposició, i també mentre ell ha estat alcalde.

De les declaracions de l'actual alcalde vull pensar que està dolgut i no entén la moció de censura si no és per motius personals. Tanmateix, i ja ho vaig dir un dia, crec que s'equivoca. No puc imaginar-me que els grups de l'oposició, que potser no han realitzat una bona feina com a oposició, presentin una moció de censura perquè no els agrada l'alcalde. Haig de suposar que el motiu o motius són una sèrie de gestions del govern municipal que no han estat encertades, per no entrar a valorar-les d'il·legals.

No em val tampoc justificar el dret de continuar essent alcalde per la quantitat d'adhesions rebudes. Sempre he cregut que les persones som bones i ben pensades, i és lògica aquesta reacció. Cal, però anar a fons de la qüestió si es vol analitzar la justificació de presentar o no una moció de censura.

Assumir la responsabilitat de govern vol dir també exposar-te a ser fiscalitzat en totes les gestions i és per això que parlem tant de la transparència, per això és tant important la feina que fa l'oposició, i que ara ens promet fer.

El nou govern té un gran repte, i és el de demostrar amb fets que aconseguirà treure'ns d'aquesta immobilitat, d'aquesta apatia, desídia. Arenys de Mar necessita un bon cop timó, i atacar a fons els problemes reals de la vila i no quedar-nos només amb els ornaments. Necessitem confiar en els nostres polítics, que no divaguin, ni menteixin, ni ignorin què passa a la vila. 

El nou govern municipal promet transparència i participació

Transparència, participació i govern obert són els pilars en què se sustenta la política que el nou govern municipal ens ha promès per als propers quatre anys. Segons la futura alcaldessa, la moció de censura és un acte de responsabilitat política que no podien defugir.

Com que la moció de censura és una eina legítima i la música que vàrem escoltar ahir al Calisay sonava bé, no puc fer res més que concedir-los un marge de confiança i esperar que se'n facin mereixedors.

Confesso que em vénen a la memòria molts moments del passat que em fan ser pessimista. Me'ls trec com mal pensaments i procuro mirar el futur, reflexionar sobre les promeses del nou govern i creure que el canvi en la gestió municipal es produirà.

Avui es parla molt de transparència, de govern obert, de participació ciutadana, però no n'hi ha prou en parlar-ne, sinó que s'hi ha de creure i s'ha de tenir voluntat per dur-ho a terme. Ser transparent i admetre la participació no és fàcil. Transparència vol dir ensenyar-ho tot, fins i tot allò que a vegades voldríem amagar, i facilitar l'accés a la informació. Optar per un model participatiu representa informar molt bé els vilatans de tot allò que es gestiona, demanar l'opinió, acceptar el debat i la crítica, decidir amb arguments i retre comptes de la gestió.

Vaig prendre nota d'algunes promeses dels protagonistes de la moció de censura: portes obertes, atenció en horari de tarda, retiment de comptes del pressupost executat, resposta a totes les instàncies,  reorganització de la plantilla municipal amb l'establiment de comandaments. Són exemples que podrien passar desapercebuts per la seva obvietat, però que malauradament no s'estaven complint.

Els vilatans tenim la responsabilitat de fer costat als nostres dirigents polítics i vetllar perquè la seva gestió sigui eficient i transparent, per aconseguir sortir d'aquest atzucac de més d'un mandat. 

Unes lleis injustes per a una convivència en perill

Tot i que començo escrivint aquest post des del Calisay on té lloc la presentació de l'acord polític de la moció de censura a l'alcalde d'Arenys de Mar, avui no en parlaré, sinó que em centraré en els fets d'aquest cap de setmana quan un mosso d'esquadra va ser agredit per un jove que anaven a detenir per estar robant a vehicles aparcats prop del port.

Ha acabat l'acte del Calisay i ja sóc a casa per continuar escrivint el meu post. Tot i que me'n vénen ganes, he dit que avui no parlaria d'aquest acte, sinó dels fets del cap de setmana.

Lluitem contra l'incivisme, ideem maneres d'incidir en les persones que no es comporten cívicament i deterioren la convivència, però les lleis no ens hi ajuden, sinó tot el contrari. La sensació que tens i que molta gent et manifesta és que els incívics, els delinqüents se'n surten i qui viu malament és qui compleix la llei.

A Arenys de Mar, la nit de dissabte a diumenge, un parell de nois estava robant les pertinences dels cotxes aparcats prop del port i una patrulla, avisada per veïns, s'hi va presentar per intentar detenir-los. Un dels joves va apedregar un dels mossos i ja a terra el va agredir violentament. 

Tot i que els nois van acabar detinguts, aquests ja són al carrer mentre el mosso d'esquadra continua ingressat. Això, que deu seu tot el legal del món, no s'entén ni s'accepta. Si els delinqüents saben que poca cosa els passa, qui els frenarà en les seves accions delictives? No em val que em diguin que a mesura que els vagin detenint acumularan punts que els pot portar a la presó més endavant. Entretant tindrem uns delinqüents lliures amb el perill que la pedregada un dia sigui mortal.

Critiquem la policia, critiquem els jutges, però a qui hem de criticar són els polítics que tenen l'oportunitat de canviar les lleis perquè no siguin tan permissives per als delinqüents i tan inoperants per a les víctimes.

La passió d'Estanis Fors, alcalde d'Arenys de Mar

Aquests dies de Setmana Santa el nostre alcalde viu la seva pròpia passió, però amb un final gens amable per a la seva persona, si més no a curt termini. Qui no sigui capaç de posar-se en la seva pell és que no té sentiments. A ningú desitjaria que es trobés en una situació com la del nostre alcalde, però també voldria dir-li que no s'ho prengui com un descrèdit ni menyspreu a la seva persona, sinó com un acte polític en contra de la seva manera de gestionar el seu govern municipal.

Ell és conscient que el càrrec li va perillar ara farà un any, després que no obtingués prou suport per confeccionar un govern estable. En aquella ocasió la dispersió de la resta de vots no va fer possible un pacte de govern com ara passarà amb la moció de censura. Aquest acte és un acte polític i no li hauria de doldre personalment.

Comentava l'altre dia que la política és desagraïda, perquè hi entres amb ganes de fer bé les coses i no ho fas bé per a tothom. A vegades és enveja dels altres, maneres de pensar diferent o incapacitat pròpia per fer bé les coses. Governar un ajuntament com el d'Arenys de Mar no és fàcil. És una empresa amb molt personal i des de fa molts anys, massa anys, té un dèficit formatiu i de lideratge important, i no és tant culpa dels propis treballadors com de les persones que els han dirigit al llarg del temps.

El nou govern es trobarà amb una realitat complicada, encara que sembla ser sanejada, la qual cosa no és pas poc important. Serà un govern amb moltes sensibilitats diferents i amb el perill que cadascuna vagi pel seu compte. No seria pas la primera vegada que això passaria. 

Confio que l'alcaldessa tindrà clara la necessitat de liderar un govern compacte i que treballi pels mateixos objectius. Penso que en aquesta ocasió li serà més fàcil de comprendre-ho, i així ho desitjo. Espero que els regidors del PSC tinguin clara la seva posició ja que d'ells depenia que la moció de censura triomfés o no. Tenen experiència de govern de coalició i desitjo que ho sàpiguen aplicar per al bé de la vila.

A l'actual alcalde li recordaria que el succés és propi de la política i no és un atac personal. Qualsevol mobilització en contra de la moció de censura li pot fer més mal que bé, tot i que els vilatans són lliures de prendre les decisions que creguin més escaients. I finalment recordar a tothom que, malgrat que l'agrupació Junts per Arenys va obtenir una gran majoria dels vots, la suma de la resta de vots és superior i això és una realitat que respecta la legitimitat política del nostre sistema democràtic.

I la setmana vinent més

Aquest cap de setmana pasqual servirà una mica de pausa després dels fets succeïts a primers de setmana i a l'espera de desenllaços propers. En el cas d'Arenys de Mar hi ha previst que dimecres els grups de l'oposició presentin el seu pla de govern després d'haver decidit presentar la moció de censura a l'alcalde.

No tan decisiva serà la setmana, penso jo, en relació al govern de Madrid. La cosa va per llarg. I seguirem les notícies sobre les repercussions dels atemptats de Brussel·les. A casa, seguint la tradició, assistirem a la vetlla pasqual a la parròquia i demà menjarem la mona.

Aprofito aquests dies per posar ordre a coses que el dia a dia no t'ho permet fer i llegir més a fons el diari, que a vegades passes les pàgines molt de pressa. Avui, però, amb tots els meus respectes al gran futbolista, Cruyff acaparava totes les pàgines dels diaris. És curiós com persones i entitats que es varen allunyar del mestre del futbol, ara se'l fan seu. Ja sol passar.