Rajoy vol els catalans submisos

Rajoy no vol diàleg, perquè no en sap i s'excusa amb l'Estat de Dret i la Constitució. Argumenta que no es pot dialogar amb qui imposa condicions, el dret a decidir del poble català, però no s'adona que ell actua de la mateixa manera quan imposa la Constitució. La mediació i el diàleg s'ha de fer sense condicions, i és mentre es dialoga quan sorgeixen tots els punts a tenir en compte, entre ells el respecte a la Constitució i la voluntat del 80% de catalans de votar en un referèndum.

Europa també condiciona la mediació i el diàleg al respecte a la Constitució, no volen sentir a parlar d'una declaració unilateral d'independència, i això posa el president català i el seu govern en la disjuntiva de fer marxar enrere i somiar en una modificació de la Constitució que pactaran PP i PSOE, sense cap garantia per als catalans, o tirar pel dret amb la DUI i resistir mentre demana ajuda al poble català que està a favor de la república catalana.

Rajoy ho deia avui: vol els catalans pactistes, però no s'adona que aquesta actitud ens ha portat on som, perquè ens han pres el pèl d'anada i tornada, amb lleis contra la immersió lingüística, amb un finançament deficitari, amb una política d'inversions enganyosa perquè al final de cada exercici es constata que no s'ha complert, i podríem donar més exemples. 

És per tot aquest mal tracte, injuriós, que molts s'han convertit en independentistes. Els diferents governs espanyols han anat ridiculitzant-nos mentre en treien beneficis per repartir a la resta d'Espanya. Molts han dit prou i el president Puigdemont ha agafat el timó. S'haurà equivocat?

Chacón torna per salvar-nos del desastre

Una cosa és l'ambició i una altra la fatxendaria. Es pot ser cregut, però al nivell de Carmen Chacón no hi arriba gaire ningú. La senyora va marxar quan pintaven bastos, però deu haver pensat que si no treia el cap aviat, se li covaria l'arròs. Torna, encara que només sigui per treure el cap, i es creu que pot anar donant consells i exigint actituds als seus i als altres. Qui s'ha cregut que és? La salvadora de la nació? del partit? Fins i tot el senyor Felipe González li ha volgut fer abaixar els fums.

Certament, amb aquest pas, el PSOE té molt difícil recuperar el timó del país, per més que el PP n'erri una darrere l'altra. Es busca líder, no corrupte, amb carisma i voluntat de sacrifici, que prioritzi el servei a la ciutadania, amb capacitat de gestió i visió de futur. Probablement això és massa difícil avui dia, però és l'única manera d'aconseguir alguna cosa.

Avui sortien expectatives de vot dels dos grans partits i no ha agradat gens al PSOE. Tothom sap que la gent s'apunta al guanyador, i per això és important saber vendre que ets el millor, l'única opció amb èxit. Si cada dia t'expliquen que el bo és el PP, per què has de voler votar el PSOE. Això els partits polítics ho saben i se'n valen.

Chacón i Aznar tenen en comú la seva enemistat amb el líder del seu partit, però mentre un viu dels records i els calerons d'un ex, l'altra somia poder arribar a liderar el seu partit, i per què no, traslladar-se a viure a la Moncloa. Les maneres no els ajuden, sobretot si la feina està per fer. 

Fins quan aquest país haurà de suportar prepotents alliçonant a tort i a dret? N'estic fart i els desitjo un fort revés en el món de la política.