La representativitat dels sindicats

Arran de les jornades de vagues del professorat; la negociació dels seus representants sindicals amb el Departament d'Ensenyament; els acords establerts amb uns i altres, i la votació final de professors i mestres, sorgeix el tema de la representativitat dels sindicats i els deures i drets dels sindicalistes.

Sense voler entrar en el fons de la qüestió i només quedant-me en les formes i els resultats obtinguts, m'entra el dubte sobre la representativitat dels sindicats. Ho podem comparar amb els partits polítics, que són la base del sistema democràtic occidental. Hi ha militants, simpatitzants i votants. En el cas dels sindicats passa el mateix. Hi ha afiliats, crec que una minoria, simpatitzants i, en el cas que tractem, professors i mestres que han votat.

Quan un partit polític fracassa en les seves decisions, perquè no rep el suport dels votants, passen a l'oposició i alguns es retiren de la política. En el cas dels sindicats no succeeix el mateix. Ara hem tingut un exemple en què els anomenats sindicats majoritaris, perquè en el seu dia varen guanyar les eleccions sindicals, han posat a votació el preacord amb el Departament d'Ensenyament i han perdut. Què passarà ara? És cert que els partits polítics en el govern no acostumen a convocar referèndums per copsar l'opinió de la gent i, en canvi, els sindicats sí que han sigut valents, i han perdut.

Vist el que ha passat, la lògica em diria que els líders sindicals haurien de fer un pas al costat i que fossin uns altres els que lideressin la representativitat dels professors. Potser caldria fer eleccions sindicals per veure quin sindicat i quines persones prenen el relleu. Res d'això passarà. S'hauran de reinventar i desconec com continuarà. Les persones que varen pactar l'acord no han aconseguit que el professorat el ratifiqués i això s'hauria de reflectir d'alguna manera. Aquí ho deixo perquè algú m'ho expliqui.

Què ha canviat?

Avui fa deu anys que la majoria dels catalans vàrem anar a les urnes per declarar que volíem ser independents. Què ha passat fins ara i com ha canviat la situació? Aquesta pregunta ens la fem molta gent i segur que hi ha persones bragades en aquest tipus d'anàlisis que ens poden orientar i donar la seva opinió. Seria bo, però, que tots féssim aquest exercici, amb més o menys traça, però que segur que ens ha de servir per entendre tot el que està passant, valorar què hem fet malament, i intentar veure quin pot ser el futur més immediat.

La primera cosa que ha canviat, perquè en definitiva ha desaparegut, és la il·lusió. L'any 2014, amb més o menys consciència de país, una gran part de la població estava il·lusionada pensant que podien expressar la seva opinió i voluntat de futur de Catalunya. Aquesta il·lusió, després de tot el que s'ha anat succeint, ja no hi és. Més aviat hi ha un sentiment de fracàs i desil·lusió que s'ha impregnat a tots nosaltres que ens ha deixat una mica fora de joc. 

És cert que teníem tothom en contra. Els poders polítics, els judicials i els militars. Ningú ens ho posaria fàcil, però d'una manera innocent vàrem gosar manifestar allò que volíem, allò en què creiem, amb l'ajut dels polítics de torn. Després aquests no han sabut continuar la tasca, o no han pogut, i tot se n'ha anat en orris. 

En aquests moments estem enfeinats per aconseguir recuperar allò que ja teníem, però difícilment aconseguirem fer-nos entendre més enllà de les nostres fronteres mentals. Mai no ens han entès, ni ho han pretès. Els convé tenir-nos a dins i que aportem tot allò que ells en treuen profit.

Però nosaltres no hem de pensar tant en què diuen i pretenen ells, sinó què volem exactament i fins on volem arribar. La por de perdre el que tenim ens frena, i tot queda en intencions i somnis, que probablement no seran mai una realitat.

Ens falten bons polítics, que tinguin les idees clares i uns objectius definits i transparents. No els podem deixar sols, però no ens poden tornar a decebre. En deu anys han passat moltes coses i necessitem pair-ho i tornar a construir l'estratègia per aconseguir els nostres objectius.

De tornada

Després d'un parèntesi, de mica en mica torno a connectar amb l'actualitat, i m'adono que poca cosa ha canviat d'ara fa vuit dies. De fet, quan es convoquen eleccions d'alguna manera tot s'atura. La desgràcia és que nosaltres estem aturats des de fa una colla d'anys, i ara has d'escoltar totes les promeses de canvi i millores que saps que no acabaran passant. Estem parlant de les mateixes persones, i sense relleu és difícil que es creïn noves expectatives.

    A Catalunya, doncs, tot de cara a les eleccions del mes de maig, amb poques possibilitats de canvi de cromo, i per tant continuarem com fins ara, encallats o fins i tot caminant enrere com els crancs. I a Europa una mica allò que deixava anar fa uns dies, sense tenir la informació recent. La paraula guerra es fa sentir arreu, i són moltes les veus que es manifesten intranquil·les, recordant els esdeveniments del segle passat, quan es descartava la possibilitat de la guerra, i aquesta va acabar arribant.

    El panorama actual ha deixat en segona posició les eleccions europees i la dels EUA, que havien ocupat moltes pàgines dels diaris. No és que no es considerin importants, però la por a la guerra, sobretot pensant que tenim un president rus que pot fer qualsevol disbarat, ha fet que les aparquin per a més endavant. No podem oblidar, però, que els resultats electorals poden transformar la situació actual, i ho poden fer en negatiu, sobretot si l'extrema dreta guanya més terreny del previst a Europa, i si Trump recupera la presidència nord-americana.

    He intentat posar-me al dia en poques hores, i no ha estat difícil, ja que gairebé arreu tot es concentra amb les dues notícies que he esmentat, i això m'ha permès dedicar temps a recordar l'experiència d'aquests dies, visitant una part del continent que desconeixia, i retornant a la capital francesa, una mica de potes enlaire a l'espera dels Jocs Olímpics d'aquest estiu. 

    Són moltes les coses que podria destacar del viatge, però avui em quedo amb l'aigua. Cada vegada som més conscients de la importància d'aquest líquid que a casa escasseja tant, i quan veus paisatges ben remullats, amb uns rius de gran cabal, et venen ganes de dir-los que no saben la sort que tenen. Que al sud l'aigua és escassa i que hem de fer moltes cabrioles per aconseguir unes reserves que evitin la sequera extrema. També et servei per pensar en països de més al sud que fa molts anys que la pateixen. Decididament hem de concloure que els humans no ho estem fent gaire bé.

Les pretensions de Milei

Ahir us parlava de l'habituació, arran d'un article publicat al diari ARA, i avui em pregunto si el recent elegit president argentí aconseguirà l'habituació de la seva gent a la nova política econòmica i social que pretén impulsar, amb un trencament absolut, rotund i immediat del que venia funcionant fins ara. Un funcionament molt problemàtic que, potser per això, va permetre que els antics dirigents fracassessin i sortís victoriós en les darreres eleccions.

    Sembla evident que Milei pretén aplicar el seu programa electoral, convençut que la gent l'ha fet guanyador per tot el que prometia, més que no pas moguts pel desencís amb els anteriors dirigents. I és per això que, malgrat no tenir majoria absoluta al Congrés vol aconseguir tirar-lo endavant, passi el que passi.

    Des de la distància i segons les informacions que ens arriben, i que cada vegada has de posar més en dubte per desconfiança amb els mitjans de comunicació, tot sembla indicar que la pretensió del nou president és reduir el poder de l'Estat, en benefici de les classes dominants i mes afavorides per la llei del lliure mercat. Allò que des de l'esquerra es defensa, per compensar els desequilibris que es produeixen, és un anomalia a combatre i anul·lar.

    Segurament que alguns dels objectius a assolir són positius. Si realment vol combatre la corrupció, o els favoritismes endèmics, estaria bé. El perill el trobem a l'hora de confiar sincerament en les seves paraules, i que no ens estigui enganyant. L'aparença és poc creïble, però també és cert que els dirigents argentins de la història recent tampoc mereixien gran confiança, i al final són els mateixos de sempre els que acaben pagant els plats trencats.

    Em preguntava al començament si els argentins s'habituarien a la nova situació, més que tot perquè, per definició d'aquest terme, s'explica com la tendència a reaccionar cada vegada menys davant de coses que no varien o ho fan a poc a poc. Uns canvis lents que no produeixen traumes immediats i aconsegueixen que a la llarga la gent ho acabi acceptant tot, encara que hi perdin drets i llibertats. Com que els canvis de Milei són tan grans i els pretén forçar de manera immediata, m'entra el dubte de si la societat argentina no es farà forta i combatrà amb totes les forces aquestes pretensions restrictives de drets. El temps ens ho dirà.

Transició democràtica

Aquesta setmana serà la darrera dels governs municipals que iniciaren el mandat el mes de juny de 2019. Han estat quatre anys on es podien haver fet moltes coses, però que no sempre ha estat així. La lògica ens diria que els equips que han treballat i millorat el seu municipi han obtingut el premi de la reelecció, però tampoc és exacte. Hi haurà hagut governs locals que s’hi hauran esforçat, però que, a l’hora de recollir els fruits, s’han trobat amb una carbassa. Ja he dit en altres ocasions que la política no és agraïda.

Dissabte vinent es constituiran els nous governs i ja hi ha poblacions on els resultats han estat clars i per tant coneixem qui serà el nou alcalde o alcaldessa, sigui perquè han obtingut una majoria absoluta, com seria el cas d’Arenys de Mar, o bé que s’intueixen uns pactes evidents. En altres pobles i ciutats la cosa no està tan clara, i com ja ens va passar en altres ocasions, fins a darrera hora no queda determinat l’equip de govern ni qui el presideix.

Sigui quin sigui el cas que ens representi, els vilatans volem esperar el millor dels canvis i que el nostre municipi recuperi tot allò que considerem que hem perdut, sigui per degradació, manca de manteniment o nul·la voluntat política. 

L’impàs d’aquestes setmanes que van des de la proclamació dels resultats i la constitució dels nous ajuntaments no s’ha paït de la mateixa manera. Tot i acceptar i entendre el desengany dels possibles perdedors, cal esperar d’un servidor públic i en democràcia, la màxima predisposició per acceptar allò que diuen les urnes, que no és res més que la veu del poble que ha escollit els seus representants perquè condueixin la vila a bon port. Esperem i confiem que la transició sigui el més natural possible i que els nous governants rebin tota la informació necessària per no haver de començar de zero.

Primeres informacions de la nova organització municipal

El desmanec que ha patit el nostre Ajuntament, i de retruc la nostra vila, fa que tinguem molta pressa a veure resultats que clarifiquin la situació i ens tranquil·litzin després de conèixer els resultats de la setmana passada, on una força política ha aconseguit la majoria absoluta. També crec que no podem perdre el temps i que ens hem de posar a treballar, sobretot l'equip que podrà governar amb una oposició sense possibilitats d'incidir-hi, més enllà de fiscalitzar l'obra de govern, que espero que es faci en ànim constructiu. Tot i així hem de respectar el tempo i donar un marge de temps al nou equip, que encara no ha pres possessió dels seus càrrecs, perquè pugui analitzar a fons quina és la situació del nostre Ajuntament, i comenci a treballar per desencallar-ho.

Tots tenim clares les prioritats, algunes de les quals no són fàcils de resoldre, si més no a curt termini. És bo que alguna persona, amb coneixements i experiència, pugui posar-hi ordre i aprofitar la capacitat professional dels nostres treballadors municipals per aconseguir resultats tangibles que ens confirmin que l'administració pública també pot ser eficient i eficaç.

I com que el futur alcalde ja ha presentat el repartiment de carteres del nou equip, podem començar a veure per on poden anar els trets. El primer que observem és el canvi de càrrec de confiança, substituint una figura més protocolària per una altra més de batalla, sobretot pensant en la necessitat d'organitzar l'administració. En tota empresa, i l'Ajuntament ho és, cal que hi hagi una bona sintonia entre direcció i treballadors, i en el cas de l'administració pública això es complementa amb la necessitat d'una bona entesa entre funcionaris o laborals, i càrrecs públics. Els càrrecs de confiança, tenen el component polític, però necessàriament també el tècnic, sobretot quan sortim de protocol per anar a la gestió.

L'experiència de la figura d'un gerent, que segurament serà l'etiqueta que podrem col·locar al nou càrrec anunciat pel futur alcalde, no té un llarg recorregut al nostre Ajuntament, i la majoria de treballadors municipals en actiu no ho han experimentat. Aquesta novetat no serà fàcil d'encaixar, i caldrà molta habilitat de la persona encarregada de reconduir la dinàmica administrativa del nostre Ajuntament.

Només vull desitjar i esperar encerts en aquesta tasca, perquè al capdavall és el que ens podrà beneficiar o continuar perjudicant a tots els administrats, en les nostres relacions amb la casa Consistorial. Tenim una experiència molt negativa de manca de resposta i poca empatia de certs polítics, i crec sincerament que això serà el primer que caldrà resoldre perquè puguem assegurar que Arenys ha canviat. Gairebé tothom demanava un canvi, i ara veurem si aquest canvi va per a bé, o ens quedem amb una mica del mateix.

Avui us demanarem el vot a la CUP pel canvi que Arenys necessita

Avui és el darrer dia que podem demanar el vot, d'acord amb la normativa electoral. Demà és el dia de la reflexió i diumenge les votacions. Podem dir que ja no us molestarem més amb promeses, a través de les xarxes socials, a les vostres bústies, o a peu de carrer. És una acció que té la seva part positiva, com és la d'intercanviar paraules i opinions amb la gent, però hi ha el perill de convertir-ho en un ritual sense un fons sincer, només encaminat a obtenir els vots necessaris per entrar a l'Ajuntament.

Us asseguro que no és el paper que a mi m'agrada jugar. Soc més aviat una persona de treballar des de casa, com una formigueta, sense pretensions d'home públic. Però és evident que quan fas el pas de presentar-te en unes eleccions per servir la teva vila, deixes de ser una persona anònima i la teva vida surt de la privacitat. 

Puc afirmar que la meva decisió de presentar-me per formar part del Consistori, i a poder ser amb prou força com per incidir en la política a seguir durant els propers quatre anys, només se sustenta en l'ànim de servei, de col·laborar en la millora del nostre municipi. Una tasca que no podem fer sols, sinó que necessitem el suport i participació de tots. 

Precisament, perquè he observat el poc interès del govern actual per escoltar la gent i caminar plegats, que m'he decidit de fer el pas. Sempre he cregut en la participació, conscient que és molt fàcil de dir i complicat de posar en pràctica. Ja sigui perquè els polítics de torn no s'ho acaben de creure, o bé perquè els vilatans tampoc hi posen prou de la seva part. A vegades per desenganys o per haver arribat a la conclusió que les seves opinions serveixen per a ben poc.

Ho volem canviar i transformar la manera de fer política a Arenys de Mar. Des de la CUP ens comprometem a fer possible aquest canvi en la gestió municipal, treballant fort per solucionar els problemes actuals de desordre, brutícia, dificultats d'accés a l'habitatge i entrebancs en la mobilitat. 

En el darrer ple municipal el govern d'ERC es vanagloriava d'haver tancat l'exercici 2022 amb un romanent de més de tres milions, i un acumulat superior als tretze. Tot això pot estar molt bé, però a mi m'agradaria més tancar un exercici amb el reconeixement d'haver realitzat una tasca amable, col·laborativa, però al mateix temps eficient i efectiva. De tot això no se'n pot sentir orgullós el govern que ara plega. És per això que us demanem el vot per aconseguir canviar i acostar-nos a tots els vilatans, al marge de les simpaties i ideologies. Tots junts conformem un poble, i aquest ha de ser el millor per a tothom. Us esperem aquest vespre!

El vot a la CUP, el vot al canvi!

Sempre he defensat un altre model electoral, on la gent pogués escollir les persones. Ho he defensat per la importància que dono a les relacions personals, a la responsabilitat assumida per un polític davant d'uns electors concrets. I quan parlem d'eleccions municipals, i ens referim a poblacions com la nostra, on gairebé ens coneixem tots, i amb prou feines pots bellugar una cadira sense que se n'assabentin des de l'altre costat, encara agafa més força aquest model de vinculació directa, de relació entre vilatà i polític local. 

Aquests dies de campanya, tots defensem uns colors, una marca, una ideologia, però tots volem millorar la gestió municipal, sense que hi pugui haver grans diferències en els programes. Hi ha, però un rum-rum de fons que parla de les persones, que etiqueten, perquè tothom té memòria sobre fets, comentaris, afirmacions i promeses, però sobretot actituds i maneres.

Tot això em referma en la idea, que hi crec sincerament, que no hi ha res més important que les relacions humanes, que la capacitat d'escoltar els altres per millorar i aprendre. No tothom ho veu igual. Hi ha qui es creu que uns resultats electorals favorables són prou motiu per exercir un lideratge opac, denigrant, sense tenir en compte les persones. Després ve la contradicció més flagrant, com és fer-se l'amable per recaptar els vots que et permetin continuar amb la mateixa tònica, amb la mateixa manca de respecte.

Una campanya electoral no és fàcil, no només pel cansament físic i la pressió que reps, sinó també per la reflexió constant sobre el que estàs fent, l'esforç per mantenir-te honest i coherent amb els teus principis, i amb les ganes de fer arribar el missatge més clar i sincer a tothom. A aquelles persones que coneixes, però també aquelles altres que poden pensar molt diferent de tu.

Avui, l'estona que hem destinat a presentar el nostre programa a peu de carrer, també ens ha servit per conèixer situacions que requereixen una millora sense demora. Hem pogut constatar que la nostra feina es valora i s'aprecia sincera, sense grans promeses, però sí amb tota la voluntat de treballar amb energia i eficàcia per millorar una gestió municipal desmanegada i allunyada de la ciutadania. Amb la CUP hem de redreçar una dinàmica que no hauria d'haver existit mai. I per això demanem el vot a l'Arnau i a tot el seu equip. El vot al canvi!

Un gran equip per a un gran canvi al nostre Ajuntament

Aquesta tarda he estat retocant els apunts de la meva intervenció a l'acte central de campanya que la CUP celebrarà demà dissabte, al migdia, a la plaça de l'Església. Sempre amb el permís del temps i la pluja. Mai hem agraït tant que plogui com ara, encara que ens faci moure els actes de lloc. La sequera que estem patint és massa seriosa com per dubtar de la seva bondat.

Aquests dies, i ja portem una colla de setmanes, hem estat treballant a fons, distribuint les tasques, totes elles necessàries i imprescindibles, si el que volem és aconseguir arribar al més gran nombre de persones, i fer-ho amb un missatge clar, sincer i honest. Volem transmetre la il·lusió que compartim per aconseguir entrar a l'Ajuntament amb la força suficient per ser decisius en tot allò que ha de fer-nos sortir de l'atzucac en què ens ha ficat l'actual govern en minoria d'ERC.

M'he escapat una estona a col·laborar en la tasca de difusió del nostre programa a peu de carrer, en les paradetes que aquests dies hem anat organitzant per la vila. El contacte amb les persones és molt important, perquè sempre aprens d'elles, siguin de la mateixa corda o pensin diferent. La gent és amable i els desagradables són una excepció.

Ens han felicitat per la tasca realitzada aquests dies. Fins i tot alguna persona que durant la campanya actua d'adversària nostra. I ho hem agraït. La feina, quan es fa amb ganes i de manera col·laborativa, amb un gran equip de persones, sempre et compensa. Una altra cosa són els resultats electorals. No sempre va en consonància la bona feina amb la victòria, però nosaltres no defallim i ens quedem, de moment, amb la satisfacció de fer arribar a la gent les ganes de canviar la política municipal, pensant en les persones. En com fer-los la vida més fàcil, millorant la gestió, la mobilitat, la neteja, i comptant amb tothom per créixer junts.

Torno a casa a repassar el text perquè sigui el més clar possible, però sobretot el més honest, sincer i creïble. No enganyarem a la gent, perquè ens estaríem enganyant a nosaltres mateixos. Volem una vila millor i poder-ho compartir amb persones amables, treballadores i de confiança. Amb la CUP segur que s'hi podrà comptar. Som un gran equip!

Què s'ha fet per l'habitatge social?

Aquests dies de campanya hem pogut escoltar alguns discursos que són realment enganyosos. El govern d'ERC s'ha volgut posar la medalla dient que mai s'havia fet tant per l'habitatge social a la nostra vila, i queden tan amples!  Si una cosa és certa és que mai se n'havia parlat tant com ara, però els resultats són nuls i el problema d'accés a l'habitatge continua latent, sense solució imminent. 

Confiem que les mateixes paraules deixin en evidència la manera que l'actual govern té de tergiversar les coses. No és cert que s'hagi fet tant per habitatge, quan el més calent és a l'aigüera. Es refereixen als contactes amb les empreses que han de construir els 50 habitatges i gestionar-los? O bé es refereixen a l'únic habitatge que s'ha adquirit i que està buit i pendent de reformes? O es tracta de la gestió dels 10 habitatges del Pla dels Frares cedits per l'Agència d'Habitatge de Catalunya, i que es troben desemparats?

No, no s'ha fet gairebé res en habitatge, malgrat comptar amb una plantilla de tres arquitectes municipals. Ni s'ha donat compliment a la moció aprovada a finals de l'any passat per a la creació d'una oficina d'habitatge. Ni s'ha avançat en els treballs per detectar els habitatges buits a la vila...

No es pot estar disfressant la realitat amb l'únic objectiu de perpetuar-se en el poder, sense capacitat d'actuació i d'obtenir resultats satisfactoris. Un govern que no és capaç de pagar a temps les subvencions per al material escolar, serà capaç de gestionar l'habitatge social que ens diuen que ja han creat?

La CUP vol deixar en evidència la mala praxis de l'actual govern i ens presentem a les eleccions per fer realitat el canvi que el nostre Ajuntament necessita perquè la vila prosperi, i surti de l'atzucac que els darrers governs ens han deixat.

Maquillant la realitat els darrers dies de campanya per obtenir vots no és la millor manera de generar confiança a la gent. No volem prometre impossibles ni fer creure que la gestió municipal és fàcil i senzilla. Som conscients de les dificultats de liderar projectes municipals amb els pocs recursos que els ajuntaments tenen, però sabem que amb il·lusió, honestedat, les idees clares i molta dedicació podem capgirar la dinàmica actual i portar millores a la nostra vila. És per això que demanem la confiança dels arenyencs perquè tots junts entrem a l'Ajuntament amb força.

Un equip per al canvi

Aquests dies que som al carrer per informar del nostre projecte per als propers quatre anys hem pogut constatar les ganes que molts vilatans tenen d'un canvi en la manera de governar el nostre Ajuntament. Estan farts de falses promeses, de sentir-se marginats i mai escoltats per un govern prepotent i alhora ineficient, que només ara, quan necessita els vots per mantenir-se en el poder, surt al carrer amb cara amable fent veure que compten amb ells.

La CUP ho hem denunciat com a formació política, però també a títol personal. Volem un govern amable, eficaç, que no enganyi i que compti amb tothom per avançar conjuntament, fent front a tots els problemes i entrebancs que la vida ens proporciona, i fent realitat aquells objectius que falsament ens diuen que ja s'han resolt.

Som un equip il·lusionat, però al mateix temps realista. Sabem que no podem fer grans promeses si no volem acabar enganyant la gent. Volem tocar de peus a terra, i fer realitat allò que creiem. Estem decidits a servir a tothom, pensi com pensi, siguin joves amb tots els seus problemes de precarietat laboral i d'accés a l'habitatge, i també la gent gran, amb més dificultats de mobilitat, amb el risc de la bretxa digital que els provoca dificultats en la tràmits amb l'administració pública, però també en la seva relació amb empreses de consum i del món privat.

Hem d'aconseguir recuperar l'eficiència de l'administració local i per això volem organitzar la feina que els nostres treballadors municipals realitzen en benefici de tots. I això només ho podem aconseguir amb la col·laboració de tots, sense marginar ningú, escoltant totes les opinions, aprofitant tots els recursos. Amb la confiança dels vilatans podem entrar amb força a l'Ajuntament i provocar el canvi que tothom desitja.

La CUP vol entrar amb força a l'Ajuntament

Avui ha estat la primera trobada a peu de carrer dins de la campanya electoral. Fins ara ho batejàvem com a precampanya i la gent no s'ho trobava tan a sobre. Amb la campanya en marxa els partits polítics surten al carrer a demanar el vot i es fa tot presentant el programa electoral que s'ha preparat pensant en quatre anys de mandat. L'intercanvi d'opinió amb la gent sempre és positiu, però hem de ser conscients que en campanya electoral hi ha un objectiu molt clar que ens pot deformar el veritable sentit del diàleg. 

L'interès per conèixer l'opinió de la gent no es pot limitar durant els quinze dies de campanya, sinó que ha de ser extensiu durant tot el mandat, i aquí és quan tot comença a grinyolar. Hi ha partits polítics que tenen molt clar que només es dediquen a la gent quan hi ha un interès concret i immediat, com són les eleccions. D'altres que ho allarguen en el temps, però se n'obliden al cap de pocs mesos, potser setmanes. Finalment hi ha aquells que s'ho creuen de veritat i treballen per practicar-ho sempre, hi hagi o no eleccions a la vista.

Creure en els altres és bàsic per aconseguir empatia i confiança de la gent. Jugar amb la gent fent-los creure que treballes per a ells, que els respectes la seva opinió i els escoltes, quan després fas el que vols i et centres en els "teus", no afavoreix la relació administració-administrats.

Avui, hem repartit el tríptic amb un petit resum dels principals objectius de la nostra campanya. Disposem d'un programa exhaustiu que vol ser creïble, sense promeses impossibles de dur a terme, i amb projectes que no són fàcils i que requereixen el seu temps, però que ens hi podem posar a treballar des del primer dia.

La gent que circula pel carrer, anant o tornant de la compra del dissabte, no està per grans debats i discursos. Va per feina! Malgrat tot, nosaltres ens volem donar a conèixer i intentar convèncer-los que no ens fiquem a la política local per ocupar un seient que ens doni seguretat econòmica ni prestigi, sinó que ho fem amb esperit de servei. I això ho haurem de demostrar ja sigui des de govern o des de l'oposició. Posant per davant els interessos de la gent, i esmerçant tots els nostres esforços, coneixements i experiència per aconseguir millorar el funcionament de la vila. No és fàcil, i que digui que ho és, ens enreda. Però ho hem d'intentar, i ho hem de fer amb la col·laboració de tothom, pensin com pensin, tinguin els interessos legítims que tinguin.

Per això la CUP vol entrar a l'Ajuntament de la mà de tothom, perquè tots tinguem consciència que som part implicada i responsable del funcionament del nostre municipi. Que entre tots ho hem d'aconseguir, perquè és cosa de tots i no de 17 persones que durant 4 anys ocuparan unes cadires de molta responsabilitat i compromís. La gent és agradable i amable, però vol canvis reals per millorar la vida del nostre Arenys, i nosaltres estem convençuts que amb la CUP ben forta ho podrem aconseguir!

La importància del canvi en la manera de governar el municipi

Aquests dies, a les xarxes socials, pots llegir diferents comentaris amb sorna sobre la feina que el govern municipal està fent i que s'ha trobat a faltar durant els quatre anys de mandat. N'hem parlat diferents vegades i també hem conclòs que és una pràctica habitual. Sabem que la memòria és efímera i el que es pretén és enlluernar la gent a darrera hora perquè ho tingui en compte a l'hora d'anar a votar.

També és cert que els partits polítics que volen aconseguir un lloc al Consistori busquen les pessigolles i critiquen aquesta pràctica. En tot cas és bo que tothom estigui al cas de la situació i que després obri segons cregui més oportú. ¿Ens hem de creure que el govern ho ha fet molt bé, perquè darrerament ho neteja i pinta tot i soluciona aquells problemes que fins ara no tenien solució, o preferim creure'ns les promeses engrescadores de grans solucions per als propers quatre anys i que malauradament queden en un calaix?

Moltes persones que decideixen presentar-se en unes eleccions municipals desconeixen la realitat que es cou dins d'un ajuntament. L'experiència que es pugui tenir després de ser-hi uns anys, o haver-hi treballat mitja vida, com seria el meu cas, et fa veure que no pots anar fent promeses alegrament, si de veritat ets honest i no vols enredar la gent.

Hi ha unes limitacions, a l'hora de prendre decisions, invertir i gestionar el diner públic, que no et permeten fer tot allò que t'encantaria i que satisfaria els anhels de molt vilatans. És per això que cal ser escrupolós amb les teves promeses si no vols que llavors t'ho retreguin. Esclar que els vots ja els hauràs rebut i en faràs l'ús que la teva consciència et permeti.

Però hi ha unes promeses que sí que pots fer i a més t'hi has de comprometre pel simple fet de presentar-te a les eleccions, i aquestes passen per exigir-te a treballar tots els dies de l'any amb la màxima dedicació, honestedat i transparència, per resoldre els problemes que puguin patir els vilatans, millorar la convivència i facilitar el diàleg, fer fàcil la tramitació administrativa, respondre les preguntes i suggeriments que et presenten els vilatans i tenir en compte les famílies que són més vulnerables i que poden quedar al marge. I aquí sembla ser que els partits polítics no hi paren prou atenció. Probablement perquè no és tan atractiu, o perquè creuen que és de sentit comú, però llavors passa que tot això no es té en compte i els vilatans no reben l'escalf que caldria, no es troben representats dins l'ajuntament, i arriba el desencís i la desafecció. És quan es posa a tothom en el mateix sac. Ho hem pogut veure aquests darrers anys, i ho volem canviar.

La CUP és l'opció del canvi eficient

Hem preparat un equip per treballar per Arenys amb moltes ganes d'encomanar la il·lusió per participar del mateix projecte al màxim nombre de persones possible per construir una vila on la convivència sigui el principal objectiu a assolir, escoltant a tothom, totes les seves problemàtiques, però també els suggeriments, l'opinió i les idees que ens han de permetre assolir el nostre objectiu.

Ho fem des de la humilitat, però amb fermesa, sense prometre res que no sigui factible, encarant els grans reptes que no ens espanten sabent que requereixen temps i esforç. Sempre amb la veritat per davant, sense enganys, amb molta transparència i diàleg, buscant l'eficiència i assumint la responsabilitat que ens atorguen els vilatans que han confiat en nosaltres, però també totes les persones amb qui compartim un mateix territori, en la diversitat ideològica, però amb el degut respecte a totes les opinions i maneres de pensar.

Creiem fermament que podem canviar la manera de fer política dels darrers anys, sense personalismes que ofeguin les iniciatives de tots els col·laboradors, amb un lideratge renovat, jove, dinàmic i molt il·lusionat per aconseguir treure Arenys de la desídia, l'opacitat, la rutina avorrida, la manca d'idees i la ineficàcia que ha presidit els darrers anys.

Som conscients de les limitacions que pesen sobre un ajuntament com el nostre, amb una dependència desmesurada respecte a institucions supramunicipals i totes aquelles que tenen responsabilitat directa sobre bona part del nostre territori, ja sigui Ports de la Generalitat, Costes, Renfe, Carreteres, Agència Catalana de l'Aigua. No obstant això tenim clar que entrem a l'Ajuntament per defensar els interessos de tots els vilatans, i que ens hi haurem de trencar les banyes per aconseguir-ho.

Prioritzarem la defensa del territori, a disposar de veritat d'habitatge social assequible a tothom, d'obrir les portes a la participació en tots els àmbits de competència municipal, a facilitar els tràmits administratius, amb una especial atenció a les persones que hi tenen més dificultats, a atendre a tothom en tot moment i des de tots els racons de la vila, a sensibilitzar per aconseguir una vila més neta, endreçada i cívica, perquè tothom se la senti com a pròpia, l'estimi i respecti, i se n'enorgulleixi. 

S'acaba el temps de les inauguracions

Ara que s'acosta la data de la convocatòria de les eleccions municipals, a partir de la qual no es podran fer celebracions ni inauguracions, més d'un o d'una voldrà que arribi aviat el dia de votar, no sigui que sorgeixin més marrons que deixin en evidència la tasca de govern. 

La nostra vila ha viscut com mai la prèvia de la campanya electoral, amb una agenda atapeïda d'actes de lluïment, neteja i pintada de la cara per amagar tota la deixadesa de gairebé quatre anys de mandat, amb uns resultats pràcticament nuls, per més que les gràfiques del Programa d'Actuació Municipal ho maquillin i es publiciti a la revista local. 

Ningú, però, perdonarà la manca d'empatia i el distanciament que s'ha produït entre l'equip de govern i la ciutadania. Governar d'esquena al poble no ha estat mai una bona pensada. Escoltar i dialogar requereix temps i paciència, però és el que hauria de prevaldre i ser la base de qualsevol estratègia de govern, sobretot quan ens referim al govern municipal, el més proper a la gent.

Siguem, però positius i aprofitem tot el que ens estan resolvent aquests dies. Ja em vist de quin peu coixeja aquest govern i tenim ben a prop l'oportunitat de posar-hi remei. Ens calen projectes nous, però sobretot una actitud nova, d'acostament a la gent, de saber escoltar i prioritzar les necessitats de la gent. Cal que les coses no s'encallin, que no quedi tot en paraules i promeses, i en un calaix dels despatxos.

Volem un canvi en la manera de governar. Som conscients que no podem prometre coses impossibles, però sí que hem de treballar per fer un Arenys més sostenible, resoldre d'una vegada el tema de l'habitatge, endreçar la casa de la vila i reorganitzar-la en benefici de tots, començant per als mateixos treballadors municipals, amb més recursos, formació i atencions.

Hem d'obrir l'Ajuntament a les persones i a les entitats. Les hem de fer partícips del dia a dia de la cosa pública. Hem de ser transparents i no amagar la veritat. Posar el dia les eines que fan possible que tothom pugui conèixer en temps real què passa dins de l'Ajuntament.

Hi ha una alternativa de govern que està demanant el torn per demostrar que una altra manera de fer política és possible i que només depèn de nosaltres, amb la col·laboració de tots, perquè tots formem part del projecte i totes les idees hi tenen cabuda.

El fracàs socialista

M'ho heu sentit dir moltes vegades perquè ja fa massa temps que en tenim evidències. Em refereixo al paper que juguen els socialistes en aquesta Espanya dominada per la dreta, sense aconseguir treure's del damunt aquell complex d'inferioritat. L'alternança política ens ha demostrat que la dreta, quan governa, aconsegueix allò que vol, tingui o no tingui majoria absoluta. L'esquerra, en canvi, fins i tot quan ha disposat de majoria absoluta, ha estat incapaç d'aplicar els seus principis. 

En aquests moments en què l'esquerra governa, amb el suport d'uns quants partits, no ha sabut aprofitar-ho per desempallegar-se de lleis totalment ofensives aprovades pel govern de Rajoy. Una mostra, la darrera, és el fracàs obtingut amb la reforma de l'anomenada llei mordassa. 

Pedro Sánchez, que es considera el líder del govern més progressista de la història d'Espanya, tot i haver-ho promès des del primer dia, ha estat incapaç de retirar la llei mordassa, al meu entendre, per la mateixa raó de sempre: la por a molestar els poderosos. Aquesta gent que no només està instal·lada a la dreta, sinó que també forma part del PSOE, digueu-li barons o com més us plagui.

El president del govern podrà culpar els seus socis d'investidura, però el cert és que es tracta d'un fracàs personal i de tots els socialistes. També dels partits polítics que li han anat salvant els mobles, però sobretot del PSOE.

És molt trist que una llei que considero poc democràtica i de limitació dels drets de les persones, no hagi pogut ser eliminada quan tenien tots els punts per poder-ho fer. La reforma que es pretenia aprovar, no aportava prou garanties de defensa dels drets de les persones, i penso que Bildu i ERC tenien raó.

Podemos, per la seva banda, també ha quedat ben galdosa. El seu posicionament no el deixa millor que els socialistes i ells sí que en tindran unes conseqüències negatives a les properes eleccions. Si governant són incapaços d'aconseguir els seus objectius, per què els han de votar?

A nivell local també podríem trobar exemples que ens farien veure que els partits majoritaris actuals no ens garanteixen gaires alegries, i això és el que em fa pensar i defensar posicions més dràstiques, més valentes, perquè és l'única manera de poder avançar. Si es té el poder, aplicant les mesures necessàries pel canvi, i si s'està a l'oposició, pressionant per evitar l'immobilisme dels grans partits polítics.

Aquest 19 de març t'esperem a l'assemblea oberta de la CUP

La gent de la CUP volem conèixer la teva opinió, els teus suggeriments, les teves preocupacions i les teves esperances per construir junts un Arenys que ens il·lusioni i que tingui la força i valentia per afrontar totes les dificultats que el dia a dia ens presenta. Tot això ho volem conèixer i compartir, però no només ara, quan falten dos mesos per a les eleccions i necessitem el teu vot per poder entrar amb força a l'Ajuntament i ser una alternativa seriosa a l'estancament i disbauxa actual, sinó que ho mantindrem en el temps, perquè forma part de la nostra manera de ser. 

És per això que m'han convençut per caminar junts i aconseguir el canvi de govern que necessita la nostra vila. No és un compromís efímer, que s'acaba l'endemà de les eleccions, sinó que té continuïtat mentre assumim tasques de govern. Però també des de l'oposició, si aquest és el destí que el resultat de les eleccions ens depara. 

Volem ser la veu de tots els vilatans i vilatanes que deleguen la seva representativitat a unes persones que han decidit dedicar tot el seu temps per trobar les solucions que la vila necessita, i per fer-la avançar econòmicament, socialment i culturalment, amb uns objectius clars i bàsics de suport a la gent gran, que té dificultats de mobilitat, de relacions, i fins i tot de subsistència, però també als joves, que o bé no tenen feina o aquesta és precària, que tenen dificultats per independitzar-se perquè l'habitatge és prohibitiu i l'administració pública no ofereix pisos socials assequibles a les seves butxaques.

I ens proposem entrar al govern municipal per organitzar internament una institució que s'ha anat degradant, no pas per manca de bons professionals, sinó per una mala direcció i desídia dels responsables polítics. I volem potenciar la participació real i efectiva en tots els àmbits. No només amb un procés de pressupostos participatius que ha esdevingut obsolet, sinó amb la dinamització dels consells sectorials i territorials de participació, amb una incidència més gran en els plens municipals, on els ciutadans rebin resposta a les seves demandes.

I a tot això ens hi heu d'ajudar, i per això aquest diumenge 19 de març us convidem a participar en la nostra assemblea oberta, i a opinar, amb el compromís de traslladar-ho a l'Ajuntament, com a membres del Consistori, per aconseguir que totes les demandes siguin escoltades i es doni resposta, amb resultats més enllà de les paraules, de les promeses buides que s'intensifiquen abans de les eleccions, però que descaradament es queden en un calaix. Tots junts ho podem aconseguir!

L'agenda de l'alcaldessa

Aquests darrers mesos abans de les eleccions l'agenda de l'alcaldessa, pel que fa a actes públics, s'ha animat de tal manera que fins i tot fa angúnia. L'esforç sobrehumà per poder demostrar que es fan coses, posa en perill la salut, però al mateix temps deixa en evidència que les convocatòries electorals, si per alguna cosa serveixen a casa nostra, és per als miracles d'última hora, després de mesos i anys sense que s'hagi fet res.

Abans no ho impedeixi la llei electoral, cal fer tota mena d'actes públics i demostracions que es treballa, i a favor hi ha el fet que la nostra memòria és efímera. Ens oblidem del passat amb molta facilitat, i és per això que cal insistir a darrera hora perquè en el moment de dipositar el vot, la gent recordi tot allò que fa pocs dies els han dit.

Sortosament la ciutadania no es deixa enredar fàcilment i, tot i agrair que es facin coses, encara que sigui al final del mandat, recordem tot el que se'ns va prometre i no s'ha fet. I no cal anar gaire enrere. Podríem repassar els darrers plens municipals i els acords que es varen prendre, com l'oficina de l'habitatge, o els "ho tindrem en compte" als diferents precs dels grups municipals de l'oposició. Ens adonarem que la majoria de coses encara no han tingut resposta.

Està molt bé que s'inaugurin exposicions amb discursos amables i agraïments. És bo, però no ens podem quedar només en això. La gent s'adona de les coses que es fan a darrera hora, però queda més oblidat tot allò que té un recorregut intern i que no s'acaba fent, o trigant més del que seria normal.

El regidor de cultura ha tingut quatre anys per aprovar el reglament del Consell de cultura i crear aquest òrgan de participació. Hi ha un pla de mobilitat on després d'una exposició pública s'hi varen presentar al·legacions que no s'han respost. Hi ha una ordenança de mobilitat que s'ha proposat a la ciutadania que hi presenti comentaris i suggeriments, però encara no s'ha publicat al Butlletí Oficial de la Província. Hi ha un document aprovat ara fa set anys, el Codi Ètic de l'Ajuntament d'Arenys de Mar, que preveu la creació d'un Comitè d'ètica que s'ha de renovar cada dos anys, i que s'encarregarà, entre altres coses, de redactar un informe anual, però que encara esperen que se'ls convoqui. I podríem continuar...

És molt fàcil culpar els altres d'inoperància, i amagar la pròpia tot organitzant actes festius i parlaments, però això no és el que els arenyencs esperen del nostre govern municipal, i per això necessitem un canvi!

Treballant per al canvi

Avui hem conegut que els socialistes arenyencs recuperen Ramon Vinyes com alcaldable per a les eleccions del proper mes de maig. No hi ha dubte que es tracta d'una notícia sorprenent i que de ben segur tindrà els seus efectes. Estic convençut que la força amb què la CUP s'ha presentat, fa que les altres formacions polítiques no es vulguin quedar enrere. Busquen els candidats que els permetin millorar la seva imatge, sabent que és l'hora de sortir de l'atzucac en què el govern d'ERC ens ha conduït, ja que ha estat incapaç de resoldre temes tan importants com la manca d'habitatge social, la millora de la mobilitat o l'eliminació de les barreres arquitectòniques, o la creació del consell de cultura, per posar només alguns exemples.

Des del mateix moment que vaig acceptar formar part de les llistes de la CUP, assumia la responsabilitat de treballar per fer possible augmentar el nombre de representants d'aquesta formació al Ple municipal, amb la il·lusió que fos la CUP qui tracés el canvi polític necessari a l'Ajuntament d'Arenys de Mar, després d'un mandat que tots voldríem oblidar.

El nostre Ajuntament necessita persones treballadores, amb formació i coneixements per encarar tots els reptes que es presentin, millorant la convivència de la gent, atenent totes les demandes i necessitats, des del primer dia, i no només quan s'acosten les eleccions. No es tracta de completar llistes per justificar uns sigles de partit, sinó aglutinar persones capaces de liderar un projecte il·lusionant, amb millores reals i directes en benefici de totes les persones, sobretot les més vulnerables.

La CUP es presenta amb un cap de cartell, l'Arnau Cucurull, perquè sigui l'alcalde del canvi, amb un equip de persones al darrere, que facilitarà aquest canvi en la manera de fer política, defensant la preservació del territori, l'habitatge assequible i la participació real de les persones en la vida pública. 

Probablement tindrem ocasió de conèixer més sorpreses i novetats, i benvingudes siguin si serveixen perquè l'ajuntament que es constitueixi el mes de juny sigui el més representatiu, eficaç i resolutiu, per situar la nostra vila al lloc on li correspon. 

Cal un canvi

Després d'un mandat municipal molt caòtic és molt normal que totes les forces polítiques que opten per liderar el nou govern afirmin que cal un canvi. Totes menys el partit polític que ara està sol i que no acceptarà mai que no s'han fet bé les coses. En tot cas serà culpa dels socis de govern, dels esdeveniments que s'han succeït durant aquests quatre anys o de les limitacions que hi ha per tirar endavant un ajuntament.

Necessitem que la gent confiï en els polítics i aquests no poden anar buscant excuses per justificar la seva inoperància i ineptitud. Cal que els vilatans s'impliquin en el funcionament de la vila i això s'aconsegueix amb transparència, empatia i donant resposta a les opinions i inquietuds de tothom, i no només dels que et són afins. No es tracta de dir sí a tot, perquè ens estaríem enganyant, sinó explicant i argumentant les decisions que es prenen des del govern municipal, i animar la gent a formar-hi part.

Arenys necessita sortir d'una dicotomia que li està fent mal des de fa uns quants anys, i hem de trobar la manera d'unir forces per resoldre de manera consensuada tots aquells problemes que ens afecten i que ens impedeixen créixer. L'estancament en què ens trobem actualment no és bo per a ningú. Hi ha mals endèmics que no acabem de resoldre, i aquests necessiten de la implicació de tots els vilatans, però els hem d'escoltar, els hem d'atendre i els hem de donar solucions.

Hem de revertir la situació actual, on hi ha un enfrontament entre tots que no ens ajuda a avançar. Fins i tot en projectes que haurien de despertar il·lusió, com pot ser la construcció d'una nova biblioteca, amb molts més serveis i prestacions, s'ha estat incapaç de plantejar-ho positivament i es veu com una càrrega feixuga que haurem d'arrossegar durant molt de temps. Si no som capaços de posar ordre en les feines més simples i necessàries del dia a dia, potser s'entén aquesta incapacitat per engrescar la població en projectes de futur. 

Realment cal un canvi en la manera de fer les coses. No podem prometre miracles, sinó tocar de peus a terra, i ser eficients i resolutius en allò que sí que hi tenim competències i podem gestionar-ho amb treball, dedicació i esforç. Cal deixar les excuses improductives i arremangar-nos per millorar la nostra vila, i sortir d'aquest impàs que fa massa temps que ens aclapara.