Bon any 2026!

Tanquem l'any amb un balanç força negatiu, sobretot pel que fa a la manca de solucions a un dels principals problemes de la nostra societat com és l'accés a un habitatge digne. N'hem parlat molt i els nostres polítics s'han trencat el cap per legislar de manera que es prioritzés l'habitatge de tot l'any per davant del turístic, però els resultats no són els esperats.

En l'àmbit mundial tampoc hem resolt els greus conflictes. Tenim molt present Ucraïna i Gaza, però no són els únics llocs del món on la guerra és present, amb víctimes civils diàries. Moltes reunions als diferents organismes internacionals però incapaços de posar fi a la guerra i el genocidi.

Les diferents conteses electorals han evidenciat l'auge de l'extrema dreta amb un discurs populista que ha enganyat els més vulnerables, els més perjudicats sota governs extremistes. Europa no aixeca el cap i s'agenolla davant dels EUA, amb un president que no només deixarà empremta dins del seu país, sinó que ens arrossega a tots cap a l'abisme.

Davant de tot aquest panorama el futur se'ns presenta força negre. No tenim dipositades grans esperances per aquest 2026 que inaugurarem aquesta mitjanit. Malgrat tot hem de fer el possible per capgirar la situació i podem començar per allà on nosaltres som protagonistes i podem prendre decisions. Aconseguir que al nostre entorn hi hagi pau i serenor. Contribuir en millorar la convivència.

Pel que fa a la vila tenim alguns reptes importants. Ho podem criticar tot, però també podem col·laborar que entre tots millorem el municipi. L'aplicació del porta a porta a tota la vila no funcionarà si ens hi girem d'esquena. Podem estar més o menys d'acord amb el sistema, però aquest és el que la majoria de forces polítiques del municipi, les que ens representen, han decidit. Només cal posar-hi voluntat i facilitar la feina. Hem de tenir clar que, sigui el sistema que sigui, els resultats estaran en funció de l'interès nostre de fer bé les coses. 

Tenim pendent les obres de la nova biblioteca, l'ampliació del CAP, la canalització del Bareu, la millora del clavegueram, l'eliminació de barreres arquitectòniques, la millora de la mobilitat i me'n deixo moltes al tinter. L'any 2026 se'ns presenta amb molta feina pendent que hem de mirar de tirar endavant i evitar que en el pròxim balanç tornin a aparèixer els mateixos deures. Us desitjo una bona entrada d'any, i un millor 2026 per a totes les vostres famílies. 

La manca d'habitatges assequibles

He llegit al web de Ràdio Arenys que els pisos de lloguer assequible que s'estan construint a la vila tenen unes seixanta sol·licituds que complirien els requisits per poder-hi optar. És bo tenint en compte que la informació que ens havia arribat fins ara era que hi havia molt poques sol·licituds, la qual cosa no era lògic tenint en compte la necessitat actual de trobar lloguers a l'abast de la majoria de les butxaques, sigui per a joves, gent gran o famílies estàndard.

El problema de l'habitatge no és específic de la nostra vila. Només cal llegir les notícies per veure que arreu hi ha necessitat de disposar de pisos de lloguer assequible, siguin públics o privats, i els motius en són molts, però no podem ignorar que l'administració pública, sigui l'Estat, la Generalitat o els municipis, s'han oblidat de promocionar-ne la construcció i ara tots són presses.

A la nostra vila fa massa anys que parlem de la construcció d'habitatges, i al capdavall només hem aconseguit la iniciativa de la construcció de cinquanta pisos, en un indret que té problemes de comunicació i mobilitat, amb un rial pendent de canalitzar des de fa dècades. 

Entenc que en aquests moments el nostre ajuntament s'ha de concentrar en enllestir aquesta promoció, però no es pot adormir hi ha de començar a pensar què més pensa fer perquè amb aquests cinquanta pisos no satisfem tota la demanda de lloguers actual.

Ens hem posat a la boca la creació d'una empresa pública d'habitatge, però tot queda en paper mullat. S'han presentat mocions al Ple, que han estat aprovades, però després dormen en un calaix abandonat. S'ha arribat a crear una plaça d'arquitecte municipal per dedicar-se a cercar nous habitatges, siguin de nova construcció o rehabilitant-ne de buits i abandonats, però tampoc ha servit de gairebé res.

Des d'aquí, doncs, la petició que no s'escatimin esforços per equilibrar la demanda i l'oferta d'habitatges de lloguer assequible, però també pisos socials, per aquelles persones que no poden permetre's llogar un pis als preus que la promoció actual d'habitatge assequible han fixat per als candidats.

El Rial del Bareu, un tema pendent

Arrosseguem la canalització del rial del Bareu des de fa dècades. S'han elaborat diferents projectes, però encara el més calent és a l'aigüera. La seva canalització té una difícil solució, però això no ha de fer que les obres s'endarrereixin, amb tots els problemes que comporta a la gent que hi viu, i a les que s'hi desplacen, sobretot per anar a l'escola i a la bressol.

Des de fa temps que es demana que, esperant la solució final, s'executin les obres necessàries de manteniment del vial, que no posin en perill la vida de les persones ni del patrimoni. Una demanda que no té resposta, més enllà que hi ha un projecte en estudi. I això s'eternitza.

La pluja sobtada d'aquest divendres ha aixecat una part de l'asfalt, impossibilitant la circulació. No hi ha hagut desgràcies personals, i això és important, però ha deixat clar que cal actuar ràpidament per posar en condicions aquest rial, sense esperar a tenir el projecte de canalització, que desconeixem quan serà una realitat.

El creixement en nombre d'habitatges els darrers anys, la ubicació de l'escola de primària Sinera i l'escola bressol Els colors, i el fet que sigui gairebé un cul-de-sac, amb doble direcció de vehicles, havent-hi un tram on no passen alhora, obliga a prendre una decisió clara al respecte i, entretant, condicionar la superfície del rial, perquè vianants i vehicles puguin circular-hi sense perill.

Voldria pensar que els fets d'ahir divendres, i que s'hagi hagut de tallar provisionalment un tram del rial, seran la gota d'aigua que permetrà que s'arreglin els problemes actuals, i puguin accelerar l'elaboració del projecte final de canalització que està resultant una quimera. 

Feina pendent

Aquesta setmana hem conegut que les obres de les Clarisses per a la construcció de la nova biblioteca municipal continuen encallades, sense que hi hagi una previsió de quan es podran reiniciar les obres, i també que l'estudi encarregat juntament amb l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), a la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), sobre el projecte de canalització del rial del Bareu, no estarà acabat fins a finals de l'any vinent.

Ambdós temes em preocupen i em sorprenen a la vegada. El fet que no es desencallin les obres de la nova biblioteca és un problema greu pensant en les subvencions atorgades i que tenen data de caducitat. El projecte és molt ambiciós i té un pressupost molt important. Les subvencions atorgades permetien assumir la seva realització. Si aquests ajuts no arriben, perquè l'obra no s'acaba a temps, tindrem un problema. 

Entretant tenim una biblioteca en un local que justeja, però que li permet donar molts serveis. Esdevé un centre cultural molt important per a la nostra vila, i no tenim la sensació d'ofec. La qüestió no està en si disposem del servei o no, ni del seu futur, però sí del pa amb tomàquet amb què ens podem trobar si el cost de la nova biblioteca l'ha d'assumir totalment el nostre ajuntament.

En el cas de la canalització del Rial del Bareu el problema resideix en la situació crítica amb què es troba des de fa massa anys. Amb greus conseqüències per a la gent que hi habita i els que hi han de transitar. Cal recordar que a la part alta hi ha una escola bressol i una escola de primària, amb una concentració de nous habitatges i un cul-de-sac.

Entenc que les coses s'han d'estudiar bé i que això requereix el seu temps. Després de tants anys pendents de la canalització del rial, se'm fa estrany el termini que ens donen per conèixer si el projecte és bo i factible. No podem eternitzar els problemes, i el nostre govern local ha de fer mans i mànigues per aconseguir avançar resultats d'aquest estudi que no es pot demorar més.

L’obra pública a Arenys, s’encalla

No és fàcil avançar en l’obra pública en general, però sembla que a Arenys ho tenim més negre que ningú. Es faria llarg relacionar totes les obres i actuacions municipals que s'han fet malament, que han experimentat increments de preu exagerats, per no dir aquelles actuacions que s’han hagut de refer o començar de nou. Trobaríem casos d’obres menors, com els bucs d’assaig, i d’altres de més envergadura, com la canalització del rial del Bareu o la construcció de la nova biblioteca a l’edifici de les Clarisses.

Quin és el problema? Per què és tan difícil començar i acabar una obra sense complicacions? Es tracta d’un problema contractual? Hi ha poca formació per poder seguir bé les obres? És només un problema del nostre Ajuntament o es pot fer extensiu a altres administracions? Penso en el Bareu on el projecte de l’ACA sembla que ha fet aigües.

Aquest desmanec ens afecta econòmicament, perquè el cost es va inflant a costa de tots els contribuents, però també socialment, perquè perdem pistonades i retard en la posada en servei dels equipaments, o augmentant el risc a la població, pel perill d’inundacions i riuades.

Caldria analitzar cas per cas per poder veure’n l’entrellat i intentar posar-hi remei. Les empreses constructores, per assegurar-se els projectes, van a la baixa i això posa en perill la qualitat i durabilitat de les obres. S’acostuma a subcontractar a empreses que probablement no compleixen amb la mínima garantia de fer bé la feina, amb materials de baixa qualitat o treballadors mal pagats, i probablement des de l’administració contractant no es fa un seguiment prou exhaustiu, constant i eficaç, per assegurar que les obres es facin correctament.

Davant d’aquest panorama caldria demanar als nostres representants polítics i tècnics més eficàcia. Posar ordre a tot a la contractació pública procurant que el resultat sigui més efectiu, amb l’aprofitament de recursos, evitant malbaratar-los i donar un millor servei i imatge. I, si és necessari, exigir responsabilitats a qui no hagi actuat com calia esperar i es va comprometre.

Ser curosos amb la despesa

Optimitzar recursos i ser curosos amb les despeses haurien de ser dos objectius de l'administració pública, i més si tenim en compte que administren els nostres diners. Deixem de banda, doncs, els casos de corrupció i centrem-nos només en la despesa ordinària o la d'inversió, la compra d'equipaments o la seva rehabilitació. No es pot llençar la casa per la finestra, ni tampoc malbaratar els recursos públics, sense prioritzar les necessitats de la majoria. No es tracta d'estalviar diners i acumular romanents, però sí d'utilitzar els recursos econòmics buscant la màxima rendibilitat i interès general.

I la millor manera de fer un bon ús dels recursos públics és planificar la seva despesa. Tenir clar quins són els objectius, quines són les necessitats que es volen satisfer i que estan pendents de realitzar, i procurar treure'n el màxim profit, sense oblidar que cal analitzar bé els pressupostos, perquè s'ajustin al preu correcte, i que no hi hagi abús per part de les empreses subministradores de serveis i béns.

A la nostra vila s'acumulen els projectes que requereixen una forta inversió, vingui de l'administració local o d'una supramunicipal. Tenim a mig fer la construcció de la nova biblioteca, la canalització de la Riera, l'adequació de la xarxa de clavegueram, la remodelació del mercat municipal, i a tot això hi afegim la compra de solars i equipaments sense tenir clar què s'hi vol ubicar, ni haver estudiat la millor manera de fer-ho.

No podem lligar gossos amb llonganisses quan hi ha un alt nivell de pobresa al nostre país. Tenim moltes famílies que viuen amb l'esperança de comptar amb una subvenció per poder-se alimentar i aixoplugar. Hi ha, per tant, la necessitat de realitzar una gran despesa en temes socials i aquests diners també surten de la butxaca dels contribuents. I és una sort que l'administració pública sigui forta per complir una de les seves obligacions més evidents, com és la redistribució de la riquesa. 

No s'ha de deixar de banda projectes culturals, socials o econòmics de gran abast, però s'ha de ser molt curós a l'hora de comprometre els recursos econòmics. Qui ordena la despesa té una gran responsabilitat davant de qui contribueix a engreixar la caixa, i li ha donat la confiança perquè l'administri.

Què passa amb el CAP d'Arenys de Mar?

Hi ha temes que semblen maleïts. Fa anys que sentim a parlar de l'ampliació del Centre d'Atenció Primària (CAP) de la nostra vila i el més calent és a l'aigüera. És cert que des de l'inici de les converses entre l'ajuntament i el govern autonòmic han passat moltes coses, alguna de les quals va paralitzar qualsevol  intent d'inversió pública en l'equipament, com va ser la crisi econòmica iniciada el 2008, però això no justifica, al meu entendre, que avui, quinze anys després, ens trobem en aquesta situació d'estancament.

Aquesta setmana hem sabut que l'equip de govern ha presentat a la Generalitat una proposta de nou emplaçament del CAP, a la plaça Lloveras. Crec que és una molt mala proposta i m'agradaria pensar que finalment es descartarà. Puc entendre que hi hagi dificultats de trobar un espai que l'ajuntament pugui cedir, i que reuneixi les millors condicions per ubicar-hi un servei tan important i de moviment diari, com és el centre de salut de primera atenció. Desconec els motius que impedeixen l'ampliació de l'equipament en el lloc actual.

Al meu entendre hi ha prou arguments per descartar l'opció proposada pel govern local, des de la simple estètica, que no li fa cap favor al deteriorat litoral de la nostra vila; la pèrdua de centralitat amb relació a la situació actual; o temes encara més preocupants, com és l'accessibilitat, esponjament i mobilitat dels vehicles i usuaris a peu, per no parlar del risc de les avingudes d'aigua, quan plou, en un rial, el del Bareu, que tenim tantes dificultats per canalitzar, amb una desembocadura problemàtica, que és allà mateix. Un tema  que també fa dècades que tenim aturada la solució.

Desconec el procés que ha seguit el govern municipal per arribar a la conclusió d'aquesta proposta, però tot això continua afirmant la meva convicció que a aquest govern té greus problemes de planificació, i també d'encert en les seves decisions. Els vilatans coneixem les coses una vegada ja està tot dat i beneït. En aquesta ocasió, per aquelles casualitats de la vida, ho hem sabut quan no està confirmat i això podria ser una sort, si la reacció de la ciutadania i els grups municipals de l'oposició fan obrir els ulls a l'equip de govern i ho reconsideren.

Estic segur que amb una mica d'enginy i voluntat es poden trobar altres propostes més idònies, que no comportin tant de risc i que aconseguim d'una vegada endreçar el nostre CAP, ampliar serveis i posar-ho al llistat de feines resoltes, que en tenim necessitat.

Indignació, ràbia, impotència, resignació...?

Avui és d'aquells dies que es fa difícil entendre tot el que passa i sense ganes de culpar a ningú en concret, t'adones que tots plegats ho estem fent molt malament. Un dels problemes d'Arenys de Mar és la deficient canalització de l'aigua pluvial. També tenim problemes amb el clavegueram, però avui em centro en les conseqüències de cops de pluja més forts dels habituals, però que tampoc no són cap novetat, ni ens ve de nou.

    Una vegada més el rial del Bareu ha baixat amb força, inundant la carretera nacional  i algun establiment comercial. Desconec en aquests moments si hi ha més immobles afectats, cosa que podria molt ben ser. Portem molts i molts anys parlant i programant la canalització d'aquest rial i fins ara hem estat incapaços de trobar una solució. Tan difícil és? 

    Entenc que la canalització té moltes dificultats. Segurament ens posaríem d'acord en dir que un rial no es pot convertir en un carrer amb habitatges. I seguim construint, i ho fem en un cul de sac. Llavors de què ens podem queixar?

    Fa anys es va canalitzar la Riera, que quan plovia era tot un espectacle, emportant-se cotxes i mobiliari. Avui, però, la intensitat de la pluja i la força amb que baixava l'aigua ha fet que recordéssim temps passats. Diuen que el foc té aturador, que l'aigua no.

    Ens indignem? Ens enrabiem? Com ens sentim? Impotents? O resignats?

    Això que ha passat aquesta tarda es repetirà tard o d'hora, i per tant, tenim l'obligació i necessitat de trobar solucions, encara que estiguem parlant de fets puntuals, poc habituals. No podem estar amb els braços plegats veient tot el que passa, i encara menys quan estem agreujant la situació, amb una urbanització de més territori, que el fa impermeable i, per tant, provoca més corrent d'aigua amb més força i velocitat. Algú hi pot posar remei?

    Trobarem una solució per a la canalització del Bareu? Què ha d'arribar a passar perquè algú, amb autoritat i coneixement, prengui una decisió? No busquem culpables, busquem solucions! Però tinguem molt present que les decisions d'avui poden ser una arma letal per al futur. 

Els deures pendents del nostre Ajuntament

A mida que va avançant el mandat municipal que s'iniciava el passat mes de juny, ens adonem de les dificultats per anar tancant els deures pendents, alguns dels quals s'arrosseguen des de fa temps. Començant per l'estabilitat laboral de figures importants de la plantilla d'un ajuntament, com són el Secretari i l'Interventor, la desorganització interna amb uns serveis administratius desequilibrats, i un desconeixement bàsic de l'elaboració dels plecs tècnics i administratius que requereix qualsevol licitació pública, podem acabar parlant de la inseguretat, desconeixement i manca de lideratge polític d'una bona part dels càrrecs electes.

El dia a dia en la gestió municipal no està lliure de sorpreses i entrebancs, però si a tot això li sumes un feix de temes pendents per resoldre, la majoria dels quals han caducat de fa temps, la capacitat per posar-se al dia i recuperar la confiança dels vilatans es veu doblement afectada. Les grans inversions que havien de suposar un canvi important en diferents temàtiques de la vila s'han paralitzat, ja sigui perquè no es varen programar correctament, o perquè simplement es tractava de fum sense cap base que avalés els projectes anunciats.

Tenim les obres de la nova biblioteca aturades, la joia de la corona, com també està sense avançar la canalització del Rial del Bareu, pendent d'un estudi que avali el projecte, o els mateixos pisos de lloguer protegit, davant de l'escola bressol els colors, que ahir a corre-cuita es va improvisar una modificació de les condicions reguladores del dret de superfície que s'haurà d'acabar de veure si compleix els requisits formals i evitar una nova paralització.

I a tot això hi hem de sumar els problemes amb la recollida selectiva de la brossa, empantanegada de fa mesos, el projecte de rehabilitació del mercat municipal, sense que s'hagi elaborat encara el projecte per a la renovació de les instal·lacions, ni resolt el tipus de mercat que volem i necessita l'Arenys del segle XXI, per no parlar de temes on hi intervenen entitats supramunicipals com és el cas de l'ampliació del CAP, la variant de Valldegata, la pacificació de la NII, les rotondes d'accés a l'autopista, el desviament del clavegueram d'Arenys de Munt, o la millora d'accés al port.

Una llarga llista, a la qual encara hi podríem anar sumant més elements, i que formen part del conjunt de deures pendents que donen per a tot un mandat i més, i que haurem de veure de quina manera el govern actual, amb majoria absoluta, és capaç de resoldre. Però no podem oblidar les millores necessàries perquè els vilatans, sobretot els que tenen problemes de mobilitat, puguin fer una vida normal, eliminant les barreres arquitectòniques, arreglant els forats dels carrers, obligant a respectar la normativa que regula les zones de vianants, i un llarg etcètera, que tenen més a veure amb la sensibilitat i el tracte al vilatà que no pas amb les grans inversions que, si bé són necessàries, no poden acaparar tota l'atenció dels nostres governants.

Trobada de puntaires al bell mig de la Riera

Aquest matí ha tingut lloc la tradicional trobada de puntaires a Arenys de Mar. Sota un sol de justícia les puntaires ens han mostrat el seu art. M'hi he arribat d'hora, quan encara hi havia alguns buits, probablement corresponents a entitats que estaven venint, i tampoc érem moltes les persones que les anàvem observant. Tot i així, la calor apretava i només unes poques puntaires s'havien procurat ombrel·les per deslliurar-se del sol, en un dia que ens havien amenaçat amb pluja, però que no ha arribat fins a primera hora de la tarda, amb quatre gotes mal comptades.

He pogut escoltar alguna opinió queixant-se que fins ara cap govern municipal ha previst res per evitar que qualsevol acte que té lloc a la Riera tingui una manera de resguardar-se del sol. S'ha de dir que les puntaires que tenen el costum de participar en les diferents trobades que tenen lloc a tot el país, estan molt acostumades a aquesta situació. No és massa habitual que els pobles tinguin reservats uns espais que les protegeixin del sol, i potser per això n'hi ha que ja tenen preparada l'ombrel·la, i es refien de l'aigua que acostumen a proporcionar-lis els organitzadors de les trobades.

Arenys té la Riera com a punt neuràlgic de moltes activitats, i moltes més que s'hi podrien celebrar, però no està prou preparada per aguantar l’embat del sol. El tema no és nou i, de manera recurrent, es parla de la instal·lació d'estructures que permetin protegir del sol les persones que s'hi concentren. 

Recordo que hi havia una proposta per celebrar una consulta ciutadana sobre com urbanitzar la part coberta de la Riera, que ha quedat en un punt mort, i també enguany, en el procés de pressupostos participatius, va aparèixer una proposta, que no va obtenir els vots ciutadans suficients per poder tirar endavant. Crec que valdria la pena recuperar la idea i treballar-hi seriosament.

El cobriment de la Riera no només tenia la funció de canalitzar l'aigua fins a la seva desembocadura, sinó que tenia l'afegitó de recuperar uns metres quadrats útils, que en aquests moments podríem dir que només serveixen per als vehicles, ja sigui per circular-hi o per estacionar-hi. 

Caldria que en el proper mandat, l'equip que obtingui l'encàrrec de governar la vila, assumís el repte de buscar la millor solució per optimitzar l'espai, i d'aquesta manera ajudar a que actes com la trobada d'avui comptin amb unes condicions d'acollida més agradables per als nostres visitants i per aquelles persones que ens agrada apropar-nos-hi i gaudir de la festa, la tradició i l’art.

De campanya pel Bareu

El conseller Damià Calvet va venir de campanya al rial del Bareu per dir-nos que l'Ajuntament s'ha de gastar els diners en netejar la zona urbana dels rials. Tenia entès que els rials eren cosa de l'ACA passessin per on passessin, fins al mar. Si la memòria no em falla, diria que havien fins i tot amenaçat l'Ajuntament de multar-lo per haver tret sorra de la Riera en vistes de possibles inundacions. Potser ho tenia mal entès, però en tot cas caldrà veure si l'Ajuntament de la nostra vila té prou diners per netejar els rials que travessen la nostra població.

Parlar del rial del Bareu és avergonyir-nos tots una mica. Fa massa anys que el tema està en boca de tothom i entre tots no hem estat capaços de trobar-hi una solució. Cada govern que ha anat passant ha tingut contactes amb els pobres veïns que en reben les conseqüències, però mai s'ha arribat a cap acord per solucionar el problema de les baixades d'aigua forassenyada.

No sé la intencionalitat de JxArenys de portar el conseller al rial del Bareu el dia de campanya electoral a la vila, però en tot cas ningú està lliure de pecat en aquesta no-solució als problemes del Bareu. No crec que passejant-hi el conseller s'aconsegueixi gaire més que el que s'ha aconseguit fins ara. Estic d'acord en una cosa: la canalització del rial del Bareu ha de ser una prioritat del govern municipal de torn.

10 preguntes per a 10 candidats a governar a Arenys

Fa uns dies el nostre grup de debat i tertúlia es va adreçar a les deu candidatures a les eleccions municipals de la nostra vila, perquè ens responguessin a deu preguntes que els formulàvem. Volíem saber la seva opinió i analitzar-la per fer-nos una idea de què pensava cada formació política sobre els temes plantejats, sobretot en un moment en què es presenten tantes opcions i se'ns fa tan difícil trobar les diferències.

Tot i que vàrem tenir constància que totes les candidatures havien rebut la nostra petició, finalment només nou d'elles ens varen respondre. Arenys Sí Pot, el nom que pren a Arenys l'agrupació afí a Podemos, volia venir-nos a presentar presencialment les seves propostes, però no ens varen fer arribar les respostes. Entenem que els candidats es troben més a gust essent entrevistats i poder modular les respostes, però es tractava de donar les mateixes oportunitats a tothom. 

A la introducció, potser pensant en els nous, els demanàvem si tenien coneixement dels imports del Pressupost corrent i el d'inversions, i els fèiem memòria de la Llei que determina les competències dels ajuntaments, perquè ho tinguessin en compte a l'hora de respondre fent tot tipus de promeses.

No totes les formacions polítiques ens varen donar les xifres dels pressupostos, i els que ho varen fer, tampoc foren coincidents.

Aquests propers dies donaré detalls de les respostes i de la nostra impressió al llegir-les. S'ha de dir que no tots els grups es varen manifestar de la mateixa manera. N'hi ha que no ens varen concretar gairebé res, amb respostes ambigües, d'altres ens respongueren de manera molt eixuta i d'altres foren més exhaustius.

En una cosa varen ser tots coincidents, en dir que el primer que volien era treballar per a les persones. Tenien molt present la situació de crisi que estem patint i ho prioritzaven a qualsevol inversió d'infraestructures, per importants que fossin. La canalització del Bareu, amb matisos diferents, també és un tema recorrent i la variant de Valldegata, un altre tema repetit en totes les aportacions. En aquest punt vàrem riure quan un membre del grup va recordar que en el primer ajuntament democràtic es va anunciar que la construcció d'aquesta variant era cosa de mesos. Han passat 35 anys.

L'obra pública a Arenys és la cançó de l'enfadós

Les notícies arriben a ser avorrides quan es repeteixen cíclicament, sense que s'avanci en res. A Arenys resulta tradicional que es vagin anunciant obres públiques en un termini més o menys curt sense que s'arribin a realitzar mai. Això crea desconfiança i incredulitat entre els veïns.

Si fem una mica de memòria tots recordarem una colla de promeses en inversió pública que han anat apareixent de tant en tant, sense que les haguem vist començar: La canalització del rial del Bareu, el cobriment d'una part de la Riera, la rampa del capdavall de la Riera on hi ha l'ascensor que no funciona, l'ampliació del CAP (aquesta fa temps que no se'n parla), el camí cap a Caldetes, el passeig marítim cap a Canet, l'espigó davant la platja de la Picòrdia, la carretera de circumval·lació d'Arenys, des del giratori del Caprabo, el pas subterrani a la platja, al costat de l'estació del tren...

Me'n deixo més que tots podríem anar-hi afegint, i l'excusa sempre és la mateixa: manca de diners, però passa ara que estem en una crisi financera, i ha passat abans quan el diner encara corria. Perquè hi ha altres raons, una de les quals és la manca d'ambició dels nostres polítics, que s'han entretingut en els petits detalls i s'han oblidat de les grans obres.

Busqueu en el mapa algun poble o ciutat que hagi experimentat millores urbanístiques en els deu darrers anys, jo en tinc un al cap, i analitzeu per què ha succeït. No tothom serveix per governar, ni tothom és eficient en el treball. N'hi ha que hi tenen traça i deu ser que a Arenys no hem estat de sort o bé no ens ho hem merescut. A veure si el maig vinent els partits polítics a Arenys ens presentaran un bon ventall de persones competents i tindrem l'encert d'escollir els millors, al marge del seu color polític.

El Rial del Bareu, una butxaca foradada

Tot fa pensar que les anunciades obres de canalització del rial del Bareu no serviran per evitar riscos de riuades i en canvi es malversaran inútilment diners públics. Si fos un malpensat diria que només es té present les eleccions de l'any vinent, per poder relacionar les obres fetes. Si fos així seria una llàstima que el govern municipal jugués amb el diner públic per fer propaganda i recollir vots.

No he vist el projecte, però sembla ser que encara no està tancat, per la qual cosa és parlar per parlar. M'atreveixo, però a que se'm consideri un alarmista si això ajuda a que es facin més bé les coses, en aquest cas les obres. 

El rial del Bareu s'ha de canalitzar, però s'ha de fer bé. No es poden gastar sis-cents mil euros per fer un pedaç que no soluciona pràcticament res, i que una vegada acabades les obres quedarà igualment pendent la pròpiament dita canalització.

Els veïns estan nerviosos, i ho entenc. Com deia dies enrere, l'experiència d'obra pública a la nostra població és prou dolenta com per no estar intranquil. Una cosa és enllosar malament la coberta i l'altra una canalització mal feta. Si és la pressa per posar-se la medalla, és millor ser prudent i pensar-s'hi dues vegades. Els tècnics municipals ho han de valorar bé i convèncer els polítics que no es pot jugar amb la vida dels altres, ni tampoc amb els diners.

M'agradaria sentir més l'opinió de l'oposició, alguns dels quals varen conèixer de prop els primers projectes i tenen criteri per valorar si el projecte que es pretén dur a terme té sentit o és només de cara la galeria, que després ho patirem tots, sobretot els veïns del Bareu. Aquesta obra no és menor, i caldria deixar de banda la majoria de govern i parlar més de consens de totes els grups municipals, sense deixar d'escoltar els veïns.

Arenys de Mar, famosa pels concursos i les licitacions

Després de llegir la informació que, del Ple municipal d'ahir, hi ha penjada al web de Ràdio Arenys, no acabo d'entendre el ritme de licitació dels concursos en el nostre ajuntament. Ho dic pel tempo, perquè tot necessita el seu temps i aquí, segons quan, d'un dia per l'altre tot queda adjudicat, i en altres ocasions s'allarga molt, com ha passat en els concursos per al servei de recollida de la brossa i l'adjudicació dels xiringuitos de la platja.

En el Ple d'ahir el regidor d'Urbanisme, el senyor Santiago Fontbona, va  informar que enguany no es signaria cap conveni amb Creu Roja pel servei de socorrisme i salvament a les platges, sinó que s'obriria un procés públic negociat, al qual ja hi havia quatre empreses interessades. El termini per presentar les propostes acaba el dia 3 de juny, i després caldrà fer la valoració i determinar quina és l'empresa guanyadora. 

Si bé és cert que un procés negociat no requereix tant temps com els concursos, resulta una mica estrany que s'hagi trigat tant temps a convocar-lo. No sé quan s'inicia la temporada de bany, però sembla que s'han despertat una mica tard. 

Encara m'ha estranyat més l'altra notícia referida a la canalització del Bareu. Es tracta d'una obra que està aturada des de farà vuit anys, i prevista des de fa molt més temps, i que sembla ser que ara, en un parell de mesos, ja s'hi estarà treballant. Una obra que ha viscut molts projectes, tots ells costosos, i una lluita sobre qui assumiria el seu cost i de quin import estaríem parlant. Ara ens donen la xifra de 561.000 euros.

Si es vol que el mes de juliol ja s'hi estigui treballant, haig d'entendre que no només el projecte ja està acabat, sinó que el procés de licitació ja està molt avançat. A mi no em consta que s'hagi publicat al BOPB, per la qual cosa estaríem molt al començament del procés i difícilment es podria iniciar els treballs aquest estiu. Però si el govern ho diu... ho seguirem amb atenció.