Per a qui treballen?

Arran de l'acció dels mossos d'esquadra ahir a Mataró, i que es va saldar amb la detenció de 77 persones gairebé totes de nacionalitat xinesa, caldria fer una reflexió que anés més enllà de la simple anècdota.
No sé si sabeu que Mataró té en marxa des de fa alguns anys, un procés d'acollida de les persones nouvingudes, amb classes de català incloses. El nombre de cursos de català ha augmentat progressivament i un dels col·lectius amb més resposta és el de les persones xineses. Ahir mentre es feien les detencions, una bona colla de xinesos assistien a la seva classe de català.
Comentaven els periodistes que han seguit la notícia que les condicions en què vivien aquestes persones eren infrahumanes, com si es tractés d'una situació de semi esclavisme, treballant, menjant i dormint en el mateix espai, sense cap condició higiènica. Es tractava de víctimes que, amb el cop policial, fugien espantades perquè la seva situació era d'il·legalitat, fet del que s'aprofitaven els culpables del seu reclutament.
Aquestes persones, però, treballaven totes les hores del dia confeccionant productes tèxtils que tenien sortida a... on tenien sortida? es tracta de falsificació de marques conegudes? quines persones actuaven conxarxades amb ells? per a qui treballaven? hi haurà més detinguts? n'hi hauria d'haver més? gent del país?
M'imagino que coneixerem més detalls i podrem fer-nos més la idea de tot plegat, però és bo no moure'ns superficialment, sinó posar-nos a la seva pell, unes persones que no ho tenen fàcil, perquè sinó no s'entendria que visquessin d'aquesta manera, i ho fessin silenciosament sense protestar, acceptant la realitat tal qual és, amb un futur gris, o potser millor dit, sense futur.
Serem capaços de conèixer els veritables culpables dels fets? vull confiar-hi, necessito confiar-hi.

Una llei nova per a una realitat de fa anys

El govern català acaba d'aprovar el projecte de llei d'acollida que serà d'aplicació progressiva fins a l'any 2015. Una llei que fa molt temps que s'hi ha estat treballant i que des de molts llocs, però sobretot des dels municipis, s'ha vingut reclamant.
Per què? doncs pel mateix de sempre. La realitat s'avança a la reglamentació i qui ho viu més directament és l'administració més propera a la ciutadania, que paradoxalment és la menys dotada econòmicament.
Cal que torni a parlar de la despesa no obligatòria dels municipis? Recordeu de quin percentatge parlàvem?
Us vinculo un estudi d'una meva companya de curs a la facultat d'Econòmiques, i actualment catedràtica d'Hisenda Pública, que malgrat referir-se a Granollers, una ciutat molt més gran que la nostra vila, dóna una idea molt clara de què estem parlant.
Són molts els ajuntaments que se les han hagut d'enginyar per treballar l'acollida dels nouvinguts i aconseguir integrar en el seu espai, en la seva localitat, les persones provinents de diferents parts del món, amb cultura, llengua i tradicions diferents, però amb l'objectiu comú de trobar una nova llar on viure i treballar.
El projecte de llei d'acollida arriba tard, però per a municipis com el nostre encara trigarem molt temps a rebre els seus efectes, i per això haurem de continuar treballant com fins ara, amb menys recursos, per la situació econòmica que vivim, però amb la mateixa intensitat de quan vàrem decidir posar en pràctica un pla d'acollida.

El dret a votar dels immigrants

Hi ha temes que també són cíclics; van i vénen, se'n parla i es deixa de parlar, però no hi ha manera que es resolguin. Doneu-hi voltes; segur que us en vénen uns quants al cap, i un d'ells és el dret dels immigrants a votar en les eleccions municipals. Oi que n'havíeu sentit a parlar ja fa temps, i més d'una vegada?
Avui La Vanguardia es feia ressò del document "Un pacte per viure junts i juntes", com a proposta de Pacte Nacional per a la Immigració, elaborat per la Generalitat de Catalunya i que proposa, entre altres, facilitar la nacionalitat espanyola als immigrants amb més de cinc anys de residència, i que en tot cas puguin votar a les eleccions municipals.
Segons diu la notícia del diari, el document tracta la immigració en positiu, destacant la facilitat del seu arrelament, i l'increment del nombre de reagrupats, i deixant clara la voluntat de convertir el país en terra d'acollida per als immigrants, ajudant-los a que estimin el seu nou país.
No he llegit el document i per tant no puc dir si hi estic d'acord o no, però si la referència que en fa la notícia és certa, segur que el contingut del document m'interessa, però convé que tots els grups polítics del país, que són els que ens representen, ho vegin bé i realment es tracti d'un Gran Pacte Nacional. Només així serà possible avançar com a país.
A les persones que arriben a casa ens agrada convidar-les, ensenyar-los tots els racons, allò que hem acabat de comprar, o bé aquell incunable que estimem tant, i estem contents si ho saben apreciar, si ens fan elogis... Quan els immigrants arriben al nostre país, a la nostra vila, procedents d'altres contrades, moguts per la precarietat i en busca de treball i vida, també hem d'acollir-los perquè es trobin com a casa, i ensenyar-los com som, quins són els nostres drets, quines són les nostres obligacions, que a partir d'ara també són les seves, i ajudar-los a que estimin la terra que compartirem junts.
Quin sentit té tot l'esforç perquè es trobin com a casa si no els deixem opinar sobre qui volen que els governi? On és la coherència? Què ens fa por? Si han decidit viure amb nosaltres i s'hi troben bé, i podem fer projectes junts, han de poder votar les persones que els han de servir des de l'Administració Local. No ho allarguem més!

Se'n va el tercer

Avui us volia parlar de la tertúlia del nostre Grup de Debat i Tertúlia, que tractàvem el tema de l'Aula d'acollida, i ens ho explicava la Lourdes Cazorla, professora responsable de l'Aula d'acollida de l'Institut Tres Turons d'Arenys de Mar, però he llegit un article al diari El Periódico que m'agradaria comentar.
Us haig de dir que l'exposició sobre l'Aula d'acollida ha estat molt interessant, i a més de conèixer a fons el seu funcionament, n'he tret algunes idees que analitzaré amb calma per plantejar la possibilitat de posar en marxa algun projecte nou.
Fa ràbia constatar que la ignorància o la mala fe, fa opinar de manera frívola sobre temes desconeguts. Us asseguro que val la pena conèixer a fons la feina que es fa a l'Aula d'acollida per adonar-se del treball que representa i dels resultats que s'obtenen. La Lourdes demanava una continuïtat en aquesta tasca d'acollida i acompanyament, més enllà de l'escola, i la Dolors ja pensava amb associats de l'Aula d'Extensió Universitària. En parlaré un altre dia.
Bé, tal com us deia, l'article que us volia referir és de Juan José López Burniol, i l'ha titulat "Bush: vuit anys perduts". En un moment de l'escrit comenta: "Bush ha presidit impàvid aquesta debacle, i ha donat proves d'indigència intel.·ectual, insignificança política i discutible coratge personal." I acaba dient: "Per això sonen a falses les retòriques preguntes sobre si Sarah Palin estaria capacitada per ocupar la presidència en cas de mort de McCain. Després de Bush, qualsevol pot estar-ho. ¡Sort per al pròxim!".
A diferència de Jordi Pujol, l'expresident del govern espanyol, el senyor Aznar, m'avergonyia com a president, tot i que no el considerés el meu president. Sempre he pensat que Aznar no tenia la categoria per arribar a ser president de govern, i l'única explicació possible era pensar que era fruit d'un treball de laboratori.

Lluitem contra la xenofòbia

Aquest matí mentre esmorzava, abans de marxar cap a Barcelona, he sintonitzat la ràdio, a l'hora del programa Primera Plana, i he pogut escoltar alguns comentaris que m'han preocupat i al mateix temps indignat.
Si sóc sincer us diré que no escolto mai la ràdio el dissabte el matí, i en concret aquest programa, que per l'hora d'emissió, o bé estic dormint o ja he sortit de casa. És un programa de tertúlia que parlen dels temes de la setmana, m'imagino que llegint els retalls de diaris que el conductor del programa, el senyor Rodríguez, ha seleccionat durant la setmana.
En el moment que he connectat la ràdio estaven parlant de les mesures del govern sobre immigració, i he reconegut a tres de les veus i m'ha quedat per conèixer la quarta, en aquest cas la d'una senyora.
Qui parlava en aquells moments era el senyor J.S., i estava fent unes afirmacions que es podrien catalogar fàcilment de xenòfobes. He pensat que no podia ser que en una emissora de ràdio, i sobretot una ràdio amb diner públic, es poguessin escoltar aquells insults a la intel·ligència i a la sensibilitat humana, sense que ni el conductor del programa, ni els altres tertulians fessin res per aturar-ho.
Recordo que fa temps, en una ocasió, es va qüestionar que el micròfon de l'emissora s'obrís a tothom, per parlar de temes, sense que en tinguessin idea ni coneixement. Algú pot pensar que era un posicionament sensor, però en el fons tenia raó, si més no tenint en compte la incapacitat de la majoria d'entrevistadors i col·laboradors (inexperts com jo mateix), per tallar segons quins comentaris i afirmacions.
No penso que la ràdio pública hagi de seleccionar els entrevistats, o com en aquest cas, els tertulians, però sí que ha de fer un esforç per formar els conductors dels programes perquè tinguin recursos, per sortir airosos de situacions com les d'aquest matí.
Voldria pensar que el director de l'emissora treballarà perquè situacions com la d'aquest matí no es tornin a repetir, i a més avisarà al conductor de Primera Plana que estigui més al cas, en properes edicions, si compta amb els mateixos tertulians.
Ja heu vist que no he reproduït les frases que denuncio, i no ho faig perquè no vull embrutar el meu blog. Confio que el tertulià en qüestió, si s'adona del què ha dit o accedeix al meu blog, ho reconsideri i sigui més curós a partir d'ara.

En temes d'immigració no s'hi juga

Rajoy ha rectificat, i això és important, encara que valdria la pena evitar segons quines afirmacions a les que sempre hi ha ments malvades que s'hi agafen per justificar lo injustificable. Les persones que treballem o tenim contactes amb el món de la immigració ens resulta molt dur escoltar segons quines afirmacions, i encara més si són fetes amb l'ànim de crear polèmica.
La percepció que existeix al voltant de la immigració s'allunya de la realitat i només falta que els polítics d'alt nivell ajudin a marejar la perdiu. S'ha de ser molt curós en el que es diu, i justificar totes les afirmacions que es fan, i evitar segons quins comentaris que es poden mal interpretar.
A ningú se li escapa que quan hi ha problemes, el culpable és l'últim d'arribar. Ara, amb la situació de crisi i l'augment important de persones a l'atur, la presència de nouvinguts és una excusa fàcil per justificar el problemes de la feina, però s'ha de ser just i posar les coses al seu lloc, i no carregar els neulers als altres.
Si no som capaços de treure'ns del cap la idea que els autòctons hem de ser els primers i altres a la cua, no anirem bé. No es pot anar contracorrent i amagant el cap sota l'ala. El món no és el del segle passat, el dels nostres pares i avis, que es passaven tota la vida veient les mateixes persones, sense moure's de la comarca. Ara ens desplacem d'una banda a l'altra del món en un dia, trencant totes les barreres que abans ens mantenien entre quatre turons.
Si encara hi ha qui es creu allò dels ATV (arenyencs de tota la vida), com serem capaços d'acceptar que el nostre veí hagi nascut al Marroc o el Senegal, que la seva bíblia sigui el Corà, i la llengua materna el xinès?
A Arenys de Mar treballarem perquè les diferències no siguin obstacles sinó oportunitats; treballarem perquè tothom, sigui quina sigui la seva procedència, respecti els drets dels altres, i compleixi amb les seves obligacions de vilatà responsable. L'èxit dependrà de tots, i el fracàs ens condemnarà.
Senyors polítics sigueu responsables i no caigueu en el parany de la xenofòbia i la intolerància, com ja n'hi ha que ho han fet, amagats sota la bandera d'una falsa plataforma per Catalunya. Per quina Catalunya? La Catalunya que vull és la de tots i totes, la de la tolerància.

Rectificar és de savis

Avui volia discutir la decisió presa pel govern espanyol, segons les paraules que ahir va dir el ministre Celestino Corbacho, en relació a la contractació en origen de mà d'obra estrangera.

M'ha sobtat veure que La Vanguardia li col·locava un semàfor verd, amb el comentari de que és important saber prendre decisions quan cal, o una cosa semblant. M'ha sobtat perquè jo li volia col·locar semàfor vermell, i amb ell a tot el govern espanyol.

A l'edició de La Vanguardia digital d'aquesta tarda es parla de la matisació de la vicepresidenta De la Vega, encara que jo diria que més que una matisació és un desmentit, ja que De la Vega defensa aquests contractes i afegeix que s'ajusten a les necessitats del mercat. Després Corbacho ha rectificat i ha donat la raó a la vicepresidenta.

Com La Vanguardia, jo també defenso la importància de prendre decisions, i em sap greu quan no se'n sap o un no s'atreveix. Governar vol dir decidir, per nassos o bé per consens - cadascú que valori com creu que s'ha de fer - però decidir, i quan a un ministre o a un regidor li costa prendre decisions, més valdria que es quedés a casa i deixés que un altre ocupés el seu lloc. L'altra cosa és precipitar-se i jugar amb les declaracions contundents, sense tenir la certesa de la bondat de la decisió, o el coneixement de les conseqüències.

Tot i celebrar la rectificació del ministre, penso que l'excusa que ha donat tampoc és massa evident, però entenc que ha de costar dir avui tot el contrari del que de manera contundent va dir ahir, i llavors és allò d'una mala interpretació... però no! s'ha de dir que ahir va dir una cosa que no tocava i que el que toca és mantenir les contractacions en origen que calguin, perquè... de persones immigrants il·legals en continuarà havent, i en tot cas, si es deixa de contractar en origen, el percentatge d'il·legals creixerà, o no és així?

Les coses s'han de fer bé, però fer, ja que deixar de fer és massa simplista i no porta enlloc.

Alguns dels molts actes d'aquest cap de setmana

Ahir divendres va tenir lloc la darrera conferència en el marc dels "Vespres digitals" d'aquest estiu a la Biblioplatja d'Arenys de Mar. El canvi d'hora probablement va ser el motiu perquè l'assistència no fos la mateixa que en les altres tres xerrades, però tot i així va permetre fer un interessant debat entre els assistents i el conferenciant.
El conferenciant d'aquesta setmana era l'Antoni Esteve, arenyenc amb un llarg currículum en el món del periodisme i de les noves tecnologies. Molts recordareu les seves cròniques per a la televisió espanyola, com a corresponsal a París i també a Roma. Ha estat redactor als diaris El Periodico i Mundo Diario, i també ha treballat a Ràdio Peninsular. Professor de la Universitat Pompeu Fabra i de la Universitat Oberta de Catalunya, ha estat secretari de la Societat Catalana de Comunicació, filial de l'Institut d'Estudis Catalans i president del Grup de Periodistes Digitals. En aquests moments és president del grup d'empreses i serveis de continguts audiovisuals Lavínia.
Esteve va fer un exhaustiu repàs de la història de la televisió, que compte només amb 79 anys, per acabar parlant del futur més immediat, en uns moments que estem a punt de viure l'apagada analògica, prevista per en els propers dos anys.
Ràdio Arenys va enregistrar l'acte que podreu veure i escoltar tan bon punt el pengin al seu web. L'Àlex Aguiló, amb les piles una mica gastades de tanta activitat viscuda i treballada en aquest estiu 2008, va enregistrar i responsabilitzar-se del so i la llum, i a qui vull agrair sincerament el seu esforç i constant col·laboració. També a la Isabel Artero que va dissenyar i organitzar el cicle dels vespres digitals que s'engloben en el programa Clica l'estiu, que encara no s'ha acabat del tot.
Després de la xerrada, encara hi va haver temps de fer-la petar, a peu dret i entremig dels acomiadaments. El Jazz començava pocs minuts més tard.
Demà diumenge hi ha programada una interessant conferència, organitzada per l'Associació Cultural Islàmica Attawhid, "El significat del dejuni del mes de Ramadan", a càrrec del Dr. Josep Bellver, doctor en filologia àrab de la Universitat de Barcelona. Serà a les 11h a la Sala Josep M. Arnau del Calisay.
Com a regidor de Societat de la Informació, i també de Nova Ciutadania, estic molt complagut per la col·laboració de totes les persones que fan possible que la nostra vila avanci en coneixements i cultura, al marge de la capacitat, formació i procedència de les persones.

Una conservadora Europa, enfada Amèrica

Continuo opinant que la Unió Europea és immadura, no té credibilitat i quan pren decisions, aquestes comporten més problemes i dubtes que no pas solucions. En aquesta ocasió em refereixo al resultat de la votació del Parlament Europeu, sobre la directiva de la repatriació dels immigrants en situació il·legal.
No hi ha dubte que el fenòmen migratori s'ha de tractar i no es pot fer veure que no comporta problemes i situacions difícils, però no es poden prendre mesures dràstiques quan aquestes afecten les persones, i malauradament les persones més dèbils.
Celebro que els senyors Borrell i Obiols trenquessin la disciplina de vot. Més sovint s'hauria de votar a consciència i no tant per disciplina de partit, perquè per sobre de tot hi ha les motivacions humanitàries.
Amèrica central i del sud no pot veure bé aquesta mesura, que ve dels països occidentals, amb molt menys problemes socials i econòmics, i que els afecta a la seva pròpia economia. És cert que la immigració ha de ser controlada, però sovint la il·legalitat no és sinònim de delinqüència, encara que algú ho vulgui vincular. L'actualitat és una realitat diversa amb un futur molt més heterogeni de convivència de cultures diferents, i no podem estar jugant a bons i dolents. Hem d'oblidar-nos de la idea que la terra que ens ha vist néixer és nostra i només nostra. Ja n'hi ha prou de valorar diferent la gent autòctona de la nouvinguda, perquè si no som capaços d'entendre que la societat la conformem tots, el nostre futur serà incert i els problemes de relació seran cada vegada més greus.
Avui, una vegada més he col·locat el semàfor vermell a la Unió Europea i els seus líders polítics, perquè optant per la solució més conservadora i menys conflictiva aparent, decideixen construir un mur virtual amb el món menys afavorit. Potser aquests tindran en el petroli, l'arma per pressionar un canvi d'actitud. Sembla estrany que una vegada més errem el tir.

Civisme

Des d'avui i fins al dia 11 de maig, la sala de les bótes del Calisay acull l'exposició "Gràcies, fem un bon equip", que promou l'Àrea d'Igualtat i Ciutadania, de la Diputació de Barcelona, i que forma part del programa de civisme.
La intenció de l'exposició és fer un recordatori de diferents actituds cíviques, que permeten una millor convivència. No es tracta de preses de decisions que comportin riscos, ni cal ser cap heroi, per dur-les a terme; són actituds davant d'actes molt repetits i espontanis, a què ens hem de fixar per facilitar la coexistència.
Diu: "El civisme és l'exercici dels nostres drets i deures en comunitat". Actes com el reciclatge i separació de les deixalles, respectar el descans dels teus veïns, el bon ús de l'espai públic, la recollida de les caques dels gossos, o l'ús del transport públic, la bicicleta o anar a peu, són exemples de bon comportament en societat, que cal potenciar en benefici de tots.
Encara ara, a segons quins ambients, predicar el civisme és motiu de burla, o si més no es ridiculitza, perquè hem muntat el nostre món a base de competitivitat i parar-se a pensar si tal o tal altra actuació són sostenibles, si té en compte el veí, si és respectuosa cap al futur, es considera una fotesa, una pèrdua de temps.
Cada vegada, però, des dels organismes públics es dóna més importància al civisme, i a la seva motivació i respecte. A Arenys de Mar, des de la regidoria de Nova Ciutadania, volem treballar per al civisme, i és per això que avancem en l'elaboració del Pla de convivència que ens haurà de donar les pautes de comportament perquè a la nostra vila hi hagi una bona salut comunitària, en la diversitat, no tan sols d'orígen, sinó també en els costums, els gustos, formes de convivència...
Arenys s'enfronta a diversos reptes que no pot obviar. La recollida selectiva de la brossa, s'haurà d'implantar a finals d'any o a primer del 2009, com a molt tard; l'arribada de persones d'altres cultures i països; el creixement de la població, que fa que Arenys ja no es conegui tothom... són alguns factors a tenir en compte si realment volem que la nostra vila sigui exemple de convivència i referent.

Pla de ciutadania

Fent una repassada des del capdamunt del poble fins a la ratlla de la costa, i de llevant fins a ponent, t'adones de la coexistència de persones de totes les edats, professions, amb més o menys recursos, d'aficions diverses... tots aquests diferents mons tenen les seves inquietuds, els seus problemes, els seus objectius. La coincidència de gent diversa en el mateix espai, és el que enriqueix la vida, la societat, i aconseguir educar, formar i treballar en i per a la diversitat, és un objectiu que tots plegats hem de proposar-nos.
Arenys de Mar viu, com la resta de poblacions del nostre país, un procés d'arribada de nous vilatans, de procedències diverses, i també costums, creences, estils... i s'està fent amb força naturalitat, sense xocs importants, o almenys aquesta és la impressió que hi ha. Tot això no treu, evidentment, que hi pugui haver conflictes, però no són conjunturals, sinó que en tot cas són puntuals o per fets concrets. Malgrat tot, és important treballar des d'ara, perquè no ens passi com en moltes altres coses, que arribem tard i tot són presses per solucionar allò que era previsible.
El Pla de ciutadania ens ha de servir per fer un diagnòstic de la realitat d'Arenys, per aplicar les mesures idònies per aconseguir els resultats esperats: un bon nivell de convivència, amb respecte als drets de tots, i el compliment de les pròpies obligacions. El treball que arribem a fer aquest 2008 ha de representar el punt de partida per aconseguir una societat més justa, una vila amb qualitat de vida per a tots els seus veïns.

Dona i Nova Ciutadania, dos projectes en marxa

Dues de les noves regidories de l'actual govern municipal comencen a donar els primers fruits. La regidoria de la dona compta des d'aquesta setmana amb una agent d'igualtat, amb l'objectiu de treballar pel foment de la igualtat de gènere a la nostra vila, a través de l'anàlisi de la situació actual i la programació i implementació de polítiques de gènere.
Es tracta de sensibilitzar i donar formació en la consciència de la igualtat d'oportunitats entre home i dona, en la política municipal i en la vida social de la nostra població.
Arenys de Mar és un dels 60 municipis que s'ha adherit al programa d'agents locals d'igualtat 2007-2009, un projecte creat per la Diputació de Barcelona i conveniat amb el Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya. D'aquesta manera es configura una xarxa local d'agents d'Igualtat a la demarcació de Barcelona, uns professionals especialitzats en l'àmbit de les polítiques públiques d'igualtat de gènere.
El govern municipal aposta per una política clara per aconseguir garantir les condicions necessàries que permetin a dones i homes gaudir d'un desenvolupament social, polític i econòmic, i a participar en la seva configuració des de totes les esferes, públiques i privades, de manera equitativa.
La segona regidoria és la de Nova Ciutadania, que des del primer dia de govern ha treballat per dur a terme un projecte d'acollida als nouvinguts, per tal de fer més fàcil la seva integració a la nova realitat social, donant a conèixer quins són els seus drets i les seves obligacions.
Durant aquests primers mesos del mandat municipal, s'ha realitzat un treball de diagnosi de la realitat arenyenca a l'entorn dels nouvinguts, que permetrà, en els propers mesos, posar en marxa el pla d'acollida.
Es tracta de dues regidories amb un pressupost molt baix, però que amb el suport de les entitats supramunicipals inicien una nova experiència a la població, analitzant, treballant i aportant solucions a uns fets i realitats que no es poden deixar de banda.
Són dues petites mostres del treball que, sense fer massa soroll, van conformant una nova realitat, i definint una nova política local, d'acord amb els canvis socials i les necessitats reals.