Arribar a l'aeroport

Avui llegia la notícia sobre el tren que, gestionat per Ferrocarrils de la Generalitat (FGC), permetrà anar de Barcelona a l'aeroport i que també es connectarà amb Rodalies i la línia de metro L9, i la veritat és que m'he perdut. Em refereixo al comentari de "la polèmica línia de tren R-Aeroport" i que tenia el seu enllaç.

Segurament que em perdo perquè no domino gaire, per no dir gens, tot el territori al voltant de Barcelona i l'aeroport i les diferents línies ferroviàries i de metro que hi circulen. Tinc clar que la connexió amb l'aeroport s'ha de millorar, perquè no és la ideal. Recordo que fa anys podies anar d'Arenys de Mar a l'aeroport sense haver de fer cap transbord. Avui això no és possible i, per tant, tot el que sigui facilitar l'accés crec que és bo. És cert, també, que s'ha de fer ben fet i no sempre es prenen les millors decisions.

La crítica que es fa és que el territori ja està prou trinxat i que es prioritzen trams per sobre d'altres que són molt usats i tenen moltes deficiències. És cert que cal arreglar allò que tenim abans de crear-ne de noves, però mantenir una connexió a l'aeroport com tenim ara no és la millor opció.

Segons la informació que he llegit, la crítica es basa que aquesta inversió és innecessària perquè ja hi ha altres maneres d'anar a l'aeroport, i que es pensa més en els turistes que en la gent que viu i treballa a l'àrea. Potser sí que hi ha altres maneres i jo les desconec, però en aquests moments, si vols viatjar amb avió i vius a Arenys, amb transport públic no és fàcil, sobretot si vas carregat de maletes. 

Em passa el mateix que en el cas de la construcció d'autopistes que trinxen el territori. Què és millor, tenir un entorn natural ben protegit i difícil d'accedir o bé obrir carreteres per anar-hi? Penso que tot és bo si es fa bé, i si no que els ho preguntin als habitants del nord d'Europa, amb fiords, muntanyes i volcans, amb una xarxa de carreteres accessible i ben muntada, sense que la natura n'hagi rebut les conseqüències. 

A veure si a mesura que es vagi parlant del tema, ja que parlen de finals del 2027 i començaments del 2008, ho veig més clar i ho acabo d'entendre.

Metro fins a Mataró

Un dels temes de debat permanent al nostre país és la mobilitat. Tenim molts problemes per afrontar davant les dificultats en què es troba la xarxa de transport públic, sigui per carretera o ferrocarril. Rodalies, que té un volum molt alt d'usuaris que agafen el tren per anar a treballar o estudiar, fa massa anys que arrossega problemes, que s'ha agreujat els darrers mesos. La manca d'inversió i planificació ha fet que cada vegada hi hagi més gent afectada per una xarxa obsoleta amb moltes mancances.

La línia de Rodalies que passa pel Maresme està funcionant, teòricament i fins a Mataró, com un veritable metro. Si funcionés correctament i gràcies a la freqüència prevista, no et caldria mirar quan passa el tren, sinó simplement acostar-te a l'estació de tren i agafar el primer que passi. Malauradament, a la pràctica tot són entrebancs i anomalies.

L'alcalde de Barcelona manifestava avui que el metro hauria d'arribar fins a Mataró i Castelldefels, i potser si fos així, alliberaríem una mica la xarxa de Rodalies a l'espera que la inversió fins ara oblidada posi al dia la infraestructura que permeti un transport digne del segle XXI.

I a tot això cal millorar la xarxa de transport públic per carretera per poder accedir a serveis necessaris i que no és possible arribar-hi en tren. Penso concretament en centres sanitaris de referència, com poden ser l'hospital de Mataró i el de Badalona, que darrerament s'ha reivindicat amb mobilitzacions ciutadanes i suport d'ajuntaments.

Les carreteres es troben saturades, tal com s'ha pogut observar aquests dies de Setmana Santa, però també durant els dies de feina. El transport de mercaderies és bàsicament un transport per carreteres i això afegeix volum de trànsit a unes autopistes sense peatge i amb problemes de manteniment. Millorant el transport públic, la puntualitat i freqüència, ens faria la vida més fàcil, i també més econòmica, sobretot ara que el preu de la benzina s'ha inflat sensiblement.

Ara l'eix transversal ferroviari

De tant en tant el govern de torn treu la notícia d'un projecte a llarg termini que engresca els més innocents i acaba en un calaix. Aquesta dinàmica és molt freqüent al nostre país i avui, no sé quants anys després, el govern socialista ha parlat de recuperar el projecte de tren transversal per comunicar Girona amb Lleida, sense passar per l'àrea metropolitana. Un projecte ferroviari a imatge de l'eix transversal per carretera.

És evident que un país com el nostre que no disposa de rius navegables i que la xarxa ferroviària de mercaderies és pràcticament inexistent, tot passa per les nostres autopistes i carreteres, amb les conseqüències que comporta de saturació i bloqueig del trànsit. Pensar que un dia Catalunya tindrà una xarxa ferroviària com es mereix, és gairebé una quimera.

No vull tirar aigua al vi, però cal que no ens il·lusionem més del compte. Probablement, la notícia sigui una manera de desconnectar per unes hores dels problemes de Rodalies i somiar desperts. Tant de bo que el projecte recuperat, amb l'actualització necessària, acabi sent una realitat. Els que tenim una edat, però, ens ho mirem amb una certa desconfiança, i no tenim gens clar que ho arribem a veure mai.

El meu pessimisme ve justificat per tot el que sabem i hem vist d'altres projectes necessaris, promesos i que es troben encallats. Qui no ha sentit parlar del corredor del Mediterrani, sense que el sorprengui com està d'empantanegat. Les obres de tren i metro a Catalunya són el no acabar mai. Recordeu quan varen començar a construir la línia 9 de metro? Quan està prevista la seva finalització? Quin cost final tindrà?

El projecte d'eix transversal té l'encant de trencar amb la radialitat imposada per les capitals, en el nostre cas Barcelona, i aconseguir prescindir-ne quan no és necessària. Hi ha moltes idees semblants. La més propera seria la connexió entre Mataró i Vilanova i la Geltrú, passant per Granollers, Sabadell, Terrassa, Martorell i Vilafranca del Penedès, l'anomenada línia orbital ferroviària. De tant en tant se'n parla, però...

A veure si aprenem a planificar les grans infraestructures, amb seny, i ens hi posem també seriosament a dur-les a terme. Ja n'hi ha prou d'anar gastant en estudis i informes per acabar arxivats i oblidats en un calaix.

Carreteres de tres carrils

Avui he llegit un article al diari ARA que no he acabat d'entendre, probablement perquè no tinc gaire coneixement al respecte més que no pas per culpa del seu redactat. Sí que m'ha semblat entendre que la Generalitat vol convertir trams de carretera en tres carrils, un en cada sentit, i el tercer, el del mig, per avançaments, de manera alternativa per a cada sentit de circulació.

Haig de suposar que es tracta de carreteres que actualment només tenen dos carrils, un per cada sentit, amb el perill que suposen els avançaments. Si hi ha un segon carril en la teva direcció, l'avançament és més segur i pots evitar xocs frontals. Desconec si aquest tipus d'accidents són molt freqüents, o més aviat són per sortides de la carretera, excés de velocitat, o conduir sota els efectes de l'alcohol o les drogues.

Recordo l'autovia de l'Ametlla, fa uns quants anys, que era precisament de tres carrils i no els quatre que hi ha ara. Ens queixàvem que circular per allà era una mica perillós. Això de l'alternança del carril del mig, produïa xocs frontals en els punts on s'intercanviava el sentit. 

Com ja dic, no soc expert en la matèria i vull suposar que si es pren la decisió de fer-ho d'aquesta manera és perquè estan convençuts que és una millora per a la circulació i que no posen en perill la vida dels conductors i passatgers. Potser, perquè soc una mica malpensat, temo que aquesta decisió no estigui prou meditada ni encertada. Voldria equivocar-me.

A les nostres carreteres hi ha molta feina a fer. La conducció no sempre és la més desitjable, potser perquè anem massa refiats, però tampoc és que el manteniment de les carreteres sigui l'òptim. L'altre dia ho parlava amb relació a les autopistes sense peatge, que s'han deteriorat molt des que són gratuïtes i que se n'ha de fer càrrec l'administració, sigui de l'Estat o la Generalitat.

Per acabar, només voldria afegir la pregunta si passar de tres a quatre carrils encareix massa el pressupost d'inversió, o bé es tracta de trams que l'amplada no ho fa possible. Tot el que es pugui per facilitar la conducció i evitar riscos serà benvingut.

Per què l'Administració pública reacciona tard?

Sempre m'he preguntat per què a l'Administració pública li costa tant d'entendre les coses i reaccionar a temps? La resposta només la trobo en la por de molestar la gent i perdre vots. En el fons tot depèn dels resultats electorals i no s'encaren els problemes de la millor manera. Es tracta d'una actitud populista que l'extrema dreta ha posat al límit, però que no en són els únics.

Avui llegia que la Cambra de Comerç de Barcelona reclama a l'Estat que apliqui un sistema de pagament per a l'ús de les autopistes atès el dèficit preocupant del manteniment d'aquestes des que es varen aixecar els peatges. En aquest blog he manifestat moltes vegades que les autopistes no poden ser gratuïtes, i que el cost no l'hem d'assumir tots els contribuents, sinó els usuaris. La recaptació ha de servir per mantenir-les en bon estat i evitar accidents i desperfectes.

Quan es varen aixecar les barreres dels peatges es va dir que en un termini de pocs anys s'aplicaria un nou sistema de pagament que podia millorar el que teníem. De fet, hi havia una imposició europea que no sé si encara és present. Ha passat el temps i tot continua igual. S'ha incrementat el nombre de vehicles que hi circulen, també els accidents, i cada vegada es fa més difícil poder-hi circular correctament. El manteniment de les carreteres, com dic al començament, és defectuós i costós.

Estic convençut que a la llarga s'adoptarà algun sistema o altre de pagament, però arribarà tard, i després costarà molt posar-nos al dia i aconseguir unes carreteres dignes per circular-hi. Per què costa tant que es prenguin decisions que toquen la butxaca de la gent, però que són beneficioses? 

Tenim prou models a Europa per analitzar quina és la millor opció. Personalment, crec que un pagament anual que et permeti circular-hi sempre que vulguis, és un bon criteri que beneficia els residents al país i evita que els que hi són de passada ho tinguin gratuït mentre que contribuents autòctons, que potser no les utilitzen, ho paguin amb els seus impostos. 

Encara, els peatges

L'article d'Andrei Boar, al diari ARA, sobre qui paga les carreteres, em dona peu a tornar a parlar en el meu blog dels peatges a les autopistes del nostre país. D'entrada cal tenir clar que el manteniment de les carreteres té un cost important que assumeix l'Estat o la Generalitat, i que ens repercuteix d'alguna manera. Si no hi ha peatges, no hi ha ingressos i, per tant, tota la despesa va a càrrec dels contribuents, que som tots, tant si circulem amb el nostre vehicle com no. 

Soc conscient que hi ha molts serveis públics que són gratuïts i que el seu finançament també el paguem tots. Això és important tenir-ho present perquè és un argument que posen els defensors de la gratuïtat de les autopistes. Hi ha, però un element a tenir en compte i crec que és prou entenedor. Per les autopistes hi circulen contribuents espanyols o catalans, però també d'altres països europeus i d'arreu. Aquests últims no contribueixen de cap manera en el manteniment de les autopistes, però se'n beneficien.

Sempre he defensat que les autopistes, que s'han de mantenir i s'ha de fer molt ben fet per evitar accidents, les han de sufragar, si no totalment sí en part, les persones que les utilitzen. Segurament els peatges, tal com funcionaven quan estaven en mans de les empreses privades concessionàries, no és la millor solució en aquests moments, però tenim exemples a Europa que podríem agafar com a exemple i aplicar-los. 

La tarifa plana és al meu entendre la millor solució, ja que es tracta d'un cost baix, assumible per tothom que té un vehicle per desplaçar-se, i l'Estat o la Generalitat rep una quantitat a compte, per part de persones d'altres països que es desplacen al nostre país o simplement hi són de passada.

Van passant els anys i ningú vol prendre la solució definitiva. Entretant les autopistes es van deteriorant i s'han d'anar mantenint. Aquests dubtes són sinònim d'incapacitat per governar un país. Prendre decisions provoquen enemistats, però l'alternativa és quedar-se a casa i no pretendre governar un país. Hi ha coses molt complicades per resoldre, però aquesta no la veig gens difícil. Es tracta només de decidir-se d'una vegada i deixar de fer el préssec.

Redistribuir la riquesa

Sembla que la moda actual i les consignes polítiques que predominen avui no estan en la línia de defensar el paper de l'administració pública com a garant d'una bona distribució de la riquesa. Defensar-ho, doncs, et posa al costat dels perdedors. Avui el que es busca és l'enriquiment i les polítiques ultraliberals van en aquesta línia. L'exemple dels EUA on les grans fortunes no es limiten a donar suport el govern, sinó que entren directament a dirigir la política del país, és prou clar per defensar el canvi de paradigma.

Ens equivocaríem, però, si ens pensem que els governs d'esquerra han complert escrupolosament els seus objectius de redistribució de la riquesa, en benefici de les famílies més vulnerables. Si analitzem bé les seves polítiques hi trobem alguns errors que, si bé s'han denunciat, no hi ha hagut manera de rectificar. Em refereixo a la política de subvencions.

No sempre les subvencions segueixen un dels principis bàsics que l'hi donen sentit, i és l'ajuda a les famílies en funció de la seva situació econòmica i social. Les subvencions universals que no tenen en compte el seu destinatari, no serveixen per redistribuir la riquesa, sinó que emmascaren una realitat que si perdura pot passar desapercebuda, però arriba un dia en què cauen les benes dels ulls.

Tenim exemples clars i que avui són actualitat arran de la votació en contra del decret òmnibus. La subvenció al transport públic per a tothom al marge dels seus ingressos i situació econòmica no està en la línia de redistribuir la riquesa. Cal millorar el servei, procurar que els usuaris en surtin satisfets, i en tot cas mirar qui necessita l'ajuda per poder-ne fer ús. Els costos d'explotació d'un servei surten d'un lloc o altre, i el més lògic és que siguin els usuaris els que se'n facin càrrec, segons les seves possibilitats. 

En aquest blog he tret el tema quan he parlat dels peatges de les autopistes. Ja sé que a ningú li agrada haver de rascar-se les butxaques, però la solució adoptada pel govern de l'Estat d'eliminar-los no té cap mena de sentit ni justificació. Els únics que hi surten guanyant són els estrangers que transiten per les nostres carreteres, ja que el cost del manteniment el paguem tots els contribuents espanyols, tant si hi circulem com no.

És per tot això que la defensa de la tarifació social té sentit perquè té en compte el beneficiari de la subvenció o ajuda. Podríem discutir la seva aplicació i control, però això seria tema per a un altre post.

Confiança sota mínims en la Unió Europea

No acabo ben bé d'entendre com funciona la Unió Europea, però haig de dir que cada vegada estic més desencisat i em mereix menys confiança. Puc pensar que tota la burocràcia, els interessos partidistes, el quedar bé amb els estats membres i les poques ganes d'anar al fons de les coses, potser per la inseguretat dels dirigents de torn, o potser perquè no ho acaben de veure clar i tenen por que tothom es revolti, el cas és que es prenen unes decisions que no s'entenen i no crec que siguin les més apropiades.

Ahir coneixíem la resolució de la Unió Europea acceptant les excuses del govern espanyol per no aplicar, a partir del gener vinent, un peatge a les autopistes. Es tracta de promeses que amb una mica de voluntat es podria veure que no s'acabaran complint. Les promeses del govern espanyol són sempre un fracàs, perquè no s'acaben complint. No tenen prou exemples? El corredor mediterrani? El funcionament dels trens de Rodalies? La quantitat de quilòmetres de tren d'alta velocitat desaprofitats?

La discussió sobre si es fa pagar peatge o no a les autopistes està plena d'arguments a favor i en contra. Jo crec que hi ha més lògica i sentit comú entre els defensors de fer pagar qui les utilitza, que no pas aquells que defensen que el seu manteniment i inversions de millora vagin a càrrec del pressupost ordinari, pagant tothom, com si es tractés d'un servei educatiu o sanitari.

Pagar no agrada a ningú, però hem de partir de la base que d'una manera o altra els diners surten de les butxaques dels contribuents. Si no es paga peatge, el manteniment de les autopistes, que hem de suposar que es farà, tenen un cost que d'algun lloc o altre han de sortir els diners: dels contribuents.

Només pensant en l'ús que en fan els turistes, o els passavolants que transiten per Espanya per anar a Portugal o a l'Àfrica, ja salta a la vista que els més beneficiats de la gratuïtat de les autopistes són ells. No tributen a Espanya i no paguen peatges.

Penso que cal diferenciar els serveis públics entre els essencials i els circumstancials. Ja sé que si es paga peatge els transportistes ho repercutiran als productes i d'aquesta manera tothom ho patirà, però no crec que sigui suficient raó per no aplicar peatges, que segur que haurien de ser més ben calculats que no pas fins ara.

I tornant a la Unió Europea, i la promesa d'Espanya de millorar el transport de mercaderies per ferrocarril, no sé si riure o plorar. Veient com funciona el transport públic a Espanya, i com triguen a resoldre els problemes que apareixen dia rere dia, no entenc com ningú hi pot confiar. La meva confiança respecte Europa es troba en aquests moments sota mínims.

Menjar la coca dins del cotxe

Sempre he pensat que val la pena esforçar-se en valorar el lloc on vivim i gaudir-ne plenament. Hi ha persones que sempre voldrien canviar de ciutat perquè no hi acaben de viure bé. Als pobles petits consideren que no poden moure's sense que els veïns se n'assabentin, a les grans ciutats l'anonimat és tan exagerat que pots necessitar algú i trobar-te sol.

Quan en parles amb els amics i familiars no sempre arribes a posar-t'hi d'acord. Defensar que és bo que els veïns et coneguin i sàpiguen si ets per casa, has sortit de vacances, o passes temporades a fora. Si arribes tard del vespre a casa o et lleves de bon matí. Hi ha qui no ho suporta, i ho troba una incomoditat i una manca d'intimitat. Al final, però tot és qüestió d'actitud i saber valorar la part positiva de les coses i separar-ho d'allò que et pot perjudicar. 

Al llarg dels anys he canviat de lloc de residència, tot i que l'actual fa més de vint anys que dura, i no crec que a hores d'ara hagi de canviar. A tot arreu m'hi he trobat bé, encara que pugui tenir les meves preferències. La ciutat on vaig néixer té un pes especial, que fa que ho portis sempre al cor, però al lloc que t'han acollit i que t'has sentit estimat també et dona un valor afegit que te'l fa estimar i defensar de qualsevol crítica.

La gran ciutat, Barcelona, és probablement el tema que genera més discussions. Et trobes posicions totalment contràries entre qui ho defensa i qui t'en diu pestes. Recordo bé les meves temporades vivint a la gran ciutat, i no ho trobo a faltar, malgrat no en guardi un mal record. La gran ciutat més aviat m'embafa, i prefereixo viure en una petita o mitjana població, on coneixes a la majoria de la gent. És on pots dir clarament que a part d'amics i coneguts hi tens els saludats.

La diada d'avui és per a molts barcelonins la jornada de menjar-se la coca a la carretera. La concentració de cotxes que surten de la capital provoca grans retencions a les nostres autopistes, tots desitjosos d'arribar a la segona residència, o a casa dels pares i familiars, i poder celebrar la revetlla més solemne del nostre país. A tots ells els desitjo que els sigui lleu, i que puguin arribar sans i estalvi al lloc de destinació, i celebrar la tradicional revetlla de Sant Joan. Bona festa!

Els taps de les autopistes

Arran de les embussades a l'AP-7 el cap de setmana de la segona Pasqua i d'algun accident que s'ha sumat a tots els registrats darrerament, hi ha força gent que comença a dir que potser caldria tomar els peatges i diversificar el trànsit. És cert que amb l'aixecada de les barreres a les autopistes catalanes hi hagut un augment important de la circulació, beneficiant altres carreteres locals que anaven molt saturades. L'increment dels accidents a les autopistes fa pensar, i s'estudien diferents mesures per intentar frenar-los. Una d'elles és limitar la velocitat màxima per circular-hi. 

Sens dubte que es fa necessari trobar una solució a l'augment dels accidents, i també els embussos en dies i hores punta, sobretot a l'accés a la capital. Tothom hi diu la seva, normalment moguts pels nostres interessos. Hi ha qui veu bé la limitació de la velocitat i d'altres prefereixen que es torni a pagar i d'aquesta manera expulsar de les autopistes aquells que no els agrada passar pel peatge.

Hi ha un problema de fons que no resol totes les situacions, sobretot els caps de setmana, i aquest és el transport públic i les seves deficiències. L'accés a Barcelona encara necessita millorar i portem molts anys amb restriccions i mal servei. La manca d'inversió en les línies de Rodalies ha fet que cada vegada hi hagi més avaries i que moltes persones continuïn preferint agafar el cotxe privat, amb les conseqüències que això comporta de saturació de cotxes a segons quines hores.

Però l'ús del cotxe privat és encara una necessitat quan es tracta de sortir de cap de setmana. El transport públic només cobreix certs desplaçaments, i això fa que tinguis molta dependència del vehicle particular. Fer fora els nous usuaris de les autopistes no és una solució, perquè seria tornar a saturar les vies interurbanes, on ara també es nota un descens dels accidents i morts. És, doncs, necessari resoldre l'ús de les autopistes, procurant que tothom s'hi esmerci i tingui en compte l'augment de trànsit que s'hi ha produït. 

Encara no ha passat prou temps per observar si ha empitjorat el manteniment de les autopistes, des que se'n fa càrrec l'administració, però estic convençut que caldrà buscar la manera perquè aquest manteniment millori, amb els recursos que al meu entendre han de sortir d'entre els seus usuaris. Trobar l'equilibri entre una millora de la circulació per les autopistes i el tap que es produeix a l'entrada de la gran ciutat és una tasca que li correspon a l'administració de la Generalitat, i que ha d'intentar resoldre el més aviat possible.

I permeteu-me que aprofiti aquest post per recordar que encara hi ha massa cotxes que circulen pel carril del mig, en lloc de desplaçar-se a la dreta i deixar espai lliure als que corren més. Penso que és una desconsideració que caldria tractar-la com a infracció i que la policia encarregada de controlar el trànsit hauria de fixar-s'hi més i sancionar qui no ho respecti.

Any nou, preus nous

Una de les coses típiques del primer dia de l'any són els increments de preus en autopistes i transport públic. Ho veníem patint des de fa molts anys. Enguany, però ha coincidit amb la desaparició de la majoria de peatges a Catalunya, la qual cosa ha fet que molts de nosaltres no haguem d'experimentar aquesta crescuda anual, que s'hi afegeix el fet que enguany tampoc no hauran apujat els preus del transport. Sí que hi ha un augment del preu de les autopistes que encara tenen aplicat un peatge, però que estan molt localitzades i no tenen els efectes generals com fins ara.

Aquesta notícia, que podria ser motiu d'alegria i esperança per a molts, queda del tot superada pel fort increment de l'electricitat, que hem anat patint durant els darrers mesos de l'any, i que tot fa pensar que continuarà en els propers. La llum no és un bé que en puguem prescindir, i això fa que la despesa mensual de la totalitat dels contribuents es vegi afectada per aquest fort augment.

A casa, encara sense gaires mesos de referència, sí que hem pogut observar un estalvi important en el cost mensual de l'electricitat, gràcies a haver instal·lat plaques fotovoltaiques que generen electricitat que revertim a la xarxa general. La localització de casa nostra no és la millor, atès els pisos alts que tenim pels costats, però malgrat això ho notem a la factura de cada mes.

És per això que animo tothom a instal·lar plaques fotovoltaiques, amb una inversió que a la llarga pot sortir a compte, sobretot si l'administració pública, Ajuntament i Generalitat, hi col·laboren amb una subvenció. És una manera d'incrementar la captació energètica renovable, l'estalvi familiar, i la millora ecològica del nostre sistema.

De moment el desmantellament de les cabines dels peatges

Com ja he dit en algun altre escrit, no entenc que s'acabés el període de pagament a les autopistes catalanes, sense que es tingués decidit com es vol continuar a partir d'ara, més enllà del 2024. El més normal hauria estat que l'administració pública tingués l'alternativa al peatge i d'aquesta manera evitar aquest impàs de dos anys, més que tot per no fer passos en fals.

De moment se'ns ha dit que des d'aquest 1 de setembre i fins al 2024 les autopistes seran gratuïtes, però que a partir d'aquell any s'imposarà un sistema o altre de pagament, per eixugar el cost que representa el manteniment de les carreteres. Sabíem que la inversió de les empreses concessionàries estava amortitzada sobradament, però que hi havia aquesta despesa de manteniment que no desapareixeria amb l'eliminació dels peatges.

Aquests dies s'estan iniciant els treballs de desmantellament de les cabines dels peatges, i això té un cost, que està xifrat en 8,4 milions d'euros, i que assumeix l'administració, per tant que paguem tots nosaltres via pressupost. També pagarem el manteniment d'aquests dos anys de gratuïtat, i no sabem què pagarem a partir de 2024.

Tot això em fa pensar que governar té la seva responsabilitat i que d'alguna manera els polítics n'haurien de ser conscients. Entenem que els governants juguen amb els nostres diners, i no se'ls pot exigir una responsabilitat directa i total de la seva gestió, però sí que d'alguna manera caldria tenir en compte que no tot pot sortir de manera tan gratuïta, sobretot quan es pot considerar que hi ha hagut falta de previsió.

La comparativa entre empresa privada i administració públic quant a responsabilitat econòmica directa és molt il·lustrativa de com es pot permetre mals gestors a la pública, que a la privada caurien el primer dia. Aconseguir uns bons gestors públics no és fàcil, i ara tota la responsabilitat rau en els partits polítics, que ja ens han demostrat massa vegades que pensen més en els seus interessos que ens el de la població a qui diuen servir. No considero que el nostre país sigui l'únic que té aquest problema, però és evident que és el que ens afecta directament. Caldrà veure en el futur com s'articula la manera perquè l'administració pública pugui comptar amb persones més capacitades i honestes per gestionar el bé públic.

Tornada a casa

Com totes les coses, arriba un dia que s'acaben. Si n'has pogut gaudir, només pots donar-ne gràcies i esperar tenir una nova oportunitat per reviure situacions agradables i conèixer noves coses i nous mons.

Avui hem aterrat a Catalunya, més tard del previst. Tot i haver-nos llevat de matinada, les coses no han funcionat com calia i l'avió ha sortit amb retard de l'aeroport de Venècia. Sembla ser que l'encarregat del manteniment de l'avió s'ha adormit i ha arribat tard. Això ha provocat que totes els passatgers haguem estat més d'una hora asseguts a l'avió.

De fet, tot i que no viatjo pas gaire, no és la primera vegada que amb Vueling ho fem amb retard considerable. No sé si és costum de la companyia, o bé no és prou seriosa. També he trobat a faltar molta professionalitat en el servei d'atenció al vol. Crec que la companyia s'hauria de plantejar fer una revisió del seu funcionament, i per això els ho diré, amb l'ànim de millora dels seus serveis.

No he tingut temps d'adonar-me si a la nostra vila hi ha gaires canvis. Serà a partir de demà, quan iniciem una nova temporada, deixant de banda les vacances i planificant el nou curs. 

Potser, haurem pagat per darrera vegada el peatge de l'autopista. Dimecres, 1 de setembre, aixequen els peatges i, de moment, no serà de pagament. Alguns arenyencs, els que treballen fora de la vila, probablement canviaran el recorregut per anar a la feina, i deixaran de circular per la carretera nacional. L'emprenyador semàfor de Caldetes deixarà de ser un suplici per a molts conductors.

Qui ha de pagar el cost de les autopistes?

Em continuen sorprenent les reaccions contra els peatges a les autopistes per fer front al seu manteniment i les inversions que necessiten d'una manera constant i permanent. En tot cas ens podem discutir sobre quin han de ser el millor sistema, però que les autopistes i autovies tenen un cost i que d'una manera o altra el paguem la ciutadania, això no ho hauria d'oblidar ningú.

Queda molt bé dir que s'eliminen els peatges i a partir d'ara podrem circular de franc, però qui paga el seu manteniment? Si no hi ha peatges o la coneguda vinyeta, que utilitzen alguns països, ho paguem tots via impostos, o no?

Critiquem els polítics perquè es comporten com a populistes, però som els primers de viure en l'engany. El que jo criticaria és no haver trobat una solució abans, sabent que aquest 2021 s'alliberaven tantes concessions, i no haver d'esperar el 2024 a resoldre el problema financer.

¿I que no és just que tot el cost d'inversió i manteniment de les autovies del centre d'Espanya i de bona part de l'Estat es pagui a través de qui ho utilitza? ¿I no és just que els estrangers que circulen pel país, i no paguen impostos, ajudin a finançar el cost del manteniment i les inversions de la infraestructura viària?

Com deia al començament de l'escrit, em sorprèn la ignorància o la mala fe de qui es queixa pel pagament per circular per les autopistes. Jo personalment trobo més injust que ho hagin de pagar persones que no tenen ni cotxe ni es beneficien del seu manteniment.

Un Estat sense previsió

Em sumo a la plataforma Preservem el Maresme en la seva crítica a la falta de previsió davant la supressió dels peatges de les autopistes a Catalunya, i em fixo concretament en la solució que es vol donar al seu manteniment. De moment l'Estat ja s'ha mogut per licitar els contractes de manteniment, la qual cosa vol dir que se'n farà càrrec econòmicament, és a dir, que ho pagarem entre tots.

La Generalitat encara ha de moure fitxa pel que fa a les autopistes que són de la seva competència. El resultat m'imagino que serà el mateix, si més no de moment. És aquesta la millor solució?

Jo penso, i alguna vegada ja ho he expressat, que la circulació per les autopistes no hauria de ser gratuïta, sinó que caldria preveure el cost del seu manteniment i repercutir-lo en els usuaris. És més, aprofitant que la xarxa d'autopistes de Catalunya és utilitzada de pas per ciutadans d'altres països, resulta més interessant que aquests també contribueixin en el seu manteniment. No té sentit que un català que no utilitzi l'autopista en pagui el cost, via impostos, i un ciutadà francès hi circuli gratuïtament.

El model suís és una bona solució i, si no vaig errat, aquesta era una proposta que feia la Generalitat, però ja se sap que l'Estat sempre ha de dur la iniciativa, i li costa molt fer-ho. Sempre va tard. No es podia haver previst quan se sabia quan acabava la concessió de les autopistes? S'haurà d'estudiar passada la data?

El nostre país, estigui governat per Madrid o Barcelona, sempre actua tard i a remolc. No hi ha manera de preveure les coses i fer-les més fàcils i coherents. És per això que dic que tenim un govern que no fa previsió i està sempre en la provisionalitat.

El procés no està estancat, sinó que recula

No em posaré del cantó de C's en la seva activitat al Parlament català perquè ja he dit moltes vegades que amb el seu comportament no es mereixen formar-ne part. De fet deixen ben clar que no els interessa el Parlament, sinó que ells volen una Espanya única amb un sol parlament, el Congrés de Diputats, i un sol govern a l'Estat. Només així es pot entendre la seva poca educació i el comportament poc ètic que caldria esperar d'uns diputats electes.

Dic que no em poso al seu cantó, però entenc que el president Torra hi té una bona part de culpa. Els culpables són ells i ho són des d'abans de prendre posició el president Torra, però aquest ha provocat una situació molt més crispada fins al punt que ha situat els independentistes a un mateix nivell que l'extrema dreta i els unionistes. 

No són tots els independentistes els que fan bretolades i tanquen el pas de les autopistes o bé obren les barreres dels peatges, però fan que es posin tots al mateix sac. 

Els darrers dies el procés ha rebut una patacada important, i ha tirat per terra tots els valors que varen presidir les diferents manifestacions de l'onze de setembre des de 2010. Tots en tenim una mica de culpa, però quan és el president del país qui es comporta arrauxat, provoquen la gent i animant al desordre, els resultats són molt negatius per a les justes aspiracions del poble.

No he seguit el debat d'avui al Congrés de Diputats, però pel que m'han comentat, ha estat llastimós. Fins fa poc ens defensàvem amb el nostre assenyat comportament, però ara ja no tenim excusa i els nostres anhels resulten molt més complicats, per no dir impossibles.

Més sobre els peatges de les autopistes

A mesura que s'acosta el final de la concessió de les diferents autopistes, ressorgeix el debat sobre quina és la millor manera de gestionar-les. Crec que si no hi haguessin interessos al darrere, la solució no trigaria a trobar-se. La Generalitat ja va fer una proposta, però ha de ser compartida pel govern de l'Estat, per coherència. La pedra està sobre la seva teulada.

Gestionar les autopistes des de l'Estat, o la Generalitat en el cas de Catalunya, té un cost que si l'assumeix l'administració l'ha de repercutir en els pressupostos anuals, la qual cosa significa que tothom paga, tant si en fa ús com no. Amb els peatges actuals només paga qui la utilitza.

Eliminar els peatges i assumir-ho tots els espanyols resulta molt beneficiós pels turistes i el trànsit que travessa l'Estat, ja que els surt gratuït. És per això que no entenc com els resulta tan complicat trobar la resposta: cal fer pagar qui en fa ús, sigui del país o foraster, i penso que la millor solució és una targeta anual per circular-hi, siguis del país, vinguis de turisme o viatgis de França a Portugal.

Sembla ser que el ministre Ábalos té clar que les autopistes s'han d'autofinançar, i no veu tan malament la proposta de la Generalitat. Caldrà fer-li veure que acceptar la proposta catalana no és signe de debilitat, sinó fruit d'una reflexió objectiva per obtenir una solució el més justa possible. Veurem en què acaba tot plegat. Catalunya encara haurà d'esperar un parell d'anys.

El trist paper dels partits polítics a Espanya

Una vegada més ens trobem amb una mobilització ciutadana, en aquests cas els jubilats i pensionistes, on els partits polítics l'única cosa que fan és solidaritzar-s'hi, però són incapaços de liderar el canvi de polítiques socials injustes des del seu lloc, des del Congrés de Diputats on els dos partits d'extrema dreta, PP i C's, no tenen majoria absoluta.

És una vergonya que el PP pugui fer el que està fent, que no és res més que afavorir el gran capital a costa de polítiques nefastes per a la classe treballadora. És una política d'extrema dreta consentida pels partits polítics de l'oposició, el PSOE com a primer culpable.

Es rescaten bancs i autopistes per afavorir banquers i grans empresaris i s'apuja un 0,25% les pensions, d'unes persones que no reben els diners suficients per sobreviure. Tot això passa mentre l'oposició només parla i es queixa, però no fa res efectiu per fer fora un govern corrupte i explotador de la classe obrera i dels pensionistes. 

L'excusa de "no hi ha diners" no serveix quan comprovem que es malgasten diners en altres àmbits, els que afavoreixen els acumuladors de diners. El més trist de tot és que el populisme del PP és capaç de dissimular i aconseguir els vots d'aquelles persones contra qui es programa tota la seva política. 

Cal fer una crida als partits polítics de l'oposició perquè s'encarin d'una vegada amb el PP i el facin fora del govern d'Espanya.

Tot això de les autopistes qui ho pagarà?

Interessant apunt del cap d'economia de l'ARA, l'Àlex Font Manté, en relació a la decisió d'ahir del Congrés de Diputats que totes les autopistes siguin de gestió pública, és a dir, que no es prolongui més la durada de les concessions, moltes de les quals acaben l'any 2021, concretament les catalanes.

Sorgeix després el debat sobre mantenir els peatges o no, i em sorprèn que hi hagi qui estigui en contra d'un sistema o altre de peatge. Ho trobo surrealista. L'articulista parla del trànsit rodat d'europeus, i és cert, però no cal anar a buscar els forasters, sinó que ens podem quedar amb totes les persones, nacionals, que no utilitzen el vehicle, que no circulen per les autopistes.

La cosa està molt clara. Si el manteniment de les autopistes l'ha d'assumir l'Estat, voldrà dir que això ho pagarem tots de la nostra butxaca, tant si les utilitzem com no. No creieu que és més raonable que pagui qui les utilitza? Després podem entrar en el sistema de pagament, i característiques tan importants com pot ser pensar en les rondes a les grans ciutats, els accessos a Barcelona...

Aprofitant la pregunta retòrica de l'Àlex Font, no creieu que val la pena que tots els turismes i camions que entren al país per anar a Portugal o travessar l'estret de Gibraltar, per posar dos exemples, no haurien de pagar un tipus de peatge? Per què l'hauríem de pagar tots nosaltres, tan si hi circulem o no?

No anirem a inventar la sopa d'all. Hi ha països que utilitzen sistemes prou raonables i, al meu entendre, més justos. Veig molt bé l'opció de l'eurovinyeta, però hi poden haver altres sistemes, sobretot tenint en compte l'avenç de les tecnologies. El que més importa és que no siguem cornuts i a més paguem el beure!

Al ministre Íñigo de la Serna li preocupa la discriminació

Avui els diaris tornaven a parlar de la intenció del govern de la Generalitat d'aplicar la vinyeta per circular per les autopistes, és a dir, qui vulgui circular per les autopistes, una vegada eliminats els peatges, pagaria un cànon anual. Això ja funciona a diferents països europeus. En canvi, el ministre Íñigo de la Serna no hi està d'acord perquè això suposaria un discriminació respecte a ciutadans de la resta de l'Estat espanyol. Graciós, oi?

Puc entendre que les dues administracions discuteixin quina és la millor solució a partir de la retirada dels peatges, per poder costejar el manteniment. Sembla ser que el govern de Rajoy prefereix que es pagui amb els recursos de l'Estat. Jo no ho veig bé i ho podem comparar amb altres exemples, ara bé, el que és irònic és que l'excusa sigui la discriminació. Què passa actualment? No estem els catalans discriminats respecte a moltes altres parts de l'Estat, sobretot al voltant de Madrid? Sisplau que busquin altres arguments, però no la discriminació!

Sóc favorable a que segons quins serveis els paguin els usuaris i no tota la ciutadania, tant si els utilitzen com no. Hi ha uns serveis que són d'abast general, però n'hi ha d'altres que no, i el cas de les autopistes podria entrar perfectament en aquest darrer cas. Qui vulgui utilitzar les autopistes, que ho pagui, i d'aquesta manera l'Estat podrà fer-ne el manteniment.

I què passa amb els turistes i passavolants? Si traiem els peatges i no apliquem la vinyeta, sinó que ho costegem els contribuents, a ells, als turistes, els surt de franc. No haurien de participar en el seu cost? Jo penso que sí, perquè sinó és una altra forma de discriminació contrària als interessos de tots els espanyols. Això no se n'adonen? No ho puc entendre!