Especulació urbanística

Vivim en una part del territori on l’especulació urbanística s’ha posat clarament de manifest. Les normes correctores tenen pocs anys de vigència i això fa que tinguem unes edificacions antigues, però no tant, que subsistiran durant molts anys, i que ofereixen una visió força degradant, sobretot ens ofeguen.

Acostuma a passar que quan viatges et fa l'efecte que a les altres poblacions s'han fet millor les coses. Si grates una mica, t'adones que també hi ha nyaps que han perdurat en el temps i que tenen difícil solució. De totes maneres, és cert que, en línies generals, les poblacions de la costa han rebut més que no pas les de l'interior. El turisme va fer que l'especulació urbanística provoqués grans construccions que avui no serien possibles, gràcies en part a la feina de moltes entitats mediambientals. La proximitat a la capital també ha estat un factor desestabilitzador.

Avui, però, encara pots llegir notícies sobre construccions que no s'haurien de permetre. La lentitud en la requalificació de terrenys i la força dels grans tenidors aconsegueix construir en llocs, propers al mar, que s'haurien de mantenir verges.

Una vegada més s'ha d'agrair a la societat civil la seva empenta per exigir a l'administració pública que vetlli pel nostre patrimoni natural i urbanístic. I tot plegat no és fàcil, perquè hi ha interessos ocults, o no tant, que es posen abans que l'interès general de la col·lectivitat. Si repassem la història veurem casos flagrants de corrupció urbanística, potser la que més beneficis fraudulents ha proporcionat a una colla de polítics sense escrúpols. No tots són igual, però n'hi ha, i els que hi ha se n'han aprofitat sobradament.

Avui, encara que puguem partir de l'honestedat dels nostres governants, hi trobem a faltar sensibilitat i valentia a l'hora d'enfrontar-se a fets consumats o pressions potents que venen d'un sector de la població, la que més influència i poder té. Continuarem sense poder prescindir de les manifestacions de les entitats mediambientals, veïnals i ecologistes, per no defallir en la lluita per un territori més sostenible i just.

Els molins de vent que ens molesten

Si viatges per Europa veus molins de vent per obtenir energia eòlica amb tota tranquil·litat. Al nostre país, que anem molt endarrerits en tema d’energia renovable, sembla ser un problema molt gran. Ningú els vol a casa, per l’estètica.

D’alguna manera ho volem tot, ser molt ecologistes, però que no ens espatllin el panorama. M’agradaria que m’expliquessin com s’ha de fer. També que em diguin si creuen que els altres països són uns desmanegats, que no procuren endreçar el seu paisatge.

Avui llegia que s’havia presentat una denúncia per haver instal·lat uns molins de vent massa alts i que n’hi havia una concentració excessiva. Estic d’acord que tot s’ha de planificar i que és bo que es reparteixi pel territori, però el que cal és afanyar-nos a posar-nos al dia i deixar de ser els més endarrerits.

A Europa hi ha paratges amb molins que són ben bonics, evidentment en llocs on acostuma a bufar el vent, i no crec que tinguin tants problemes per fer-ho. A vegades sembla que ja en tornem de les coses, però sense haver après la lliçó.

Una gestió miserable del nostre equip de govern

Pretendre explicar tots els nyaps i menysteniment que hem sofert els veïns d'una part del Rial de Sa Clavella d'Arenys de Mar en un post, és impossible. Caldria dedicar-hi moltes pàgines. Inapropiat per a un blog. Només explicant alguns exemples del que estem patint ja n'hi haurà prou perquè us en pugueu fer una idea.

Les obres que tenien una durada de cinc setmanes, ja en porten vuit i encara en queden unes quantes més. Fins a finals de febrer? No es pot precisar perquè construeixen i desfan, no hi ha cap tipus de coordinació i les obres s'estan fent malament. Els veïns ho vàrem avisar i no se'ns va fer cas.

Durant les obres s'ha rebentat sis vegades la canonada d'aigua, i finalment, quan hi havia gairebé la meitat del tram cobert, s'ha decidit canviar-la. Estem a l'espera que vingui SOREA, aixequi el paviment i lloses per on ha de passar la canonada i les connexions amb les cases. 

Només es varen tallar tres arbres, quan els veïns volíem que els substituïssin tots. N'hi ha dos que es repengen a la banqueta, i no s'han canviat. No passarà gaires anys que s'hauran d'arrencar, aixecant l'obra actual. Diners malmesos.

Varen canviar el projecte i varen decidir col·locar una canonada de pluvials i desaigües de les cases, al mig del Rial, a la part alçada. Han col·locat la canonada massa elevada i només hi han pogut connectar dues cases de les 17 que n'hi ha. La resta tenen el clavegueram per sota de la nova canonada. Una absurditat. La primera casa a qui no han pogut connectar el clavegueram, li han embussat l'actual i porten cinc dies sense funcionar, esperant que aixequin tot aquell tram i poder trobar on està embussat i substituir-lo. Una vergonya! A la resta de cases ens han posat la por al cos.

Convido a tots els arenyencs i arenyenques que ho desitgin que visitin les obres i els podrem explicar més detalls d'unes obres que aquest equip de govern ha estat incapaç de gestionar i que algú ja els va demanar que no comencessin fins que es fes un projecte ben fet, començant per substituir tots els arbres, que són l'esca del pecat, encara que dolgui a ecologistes de pacotilla, no els ecologistes de veritat.

A tota això, una actitud prepotent i autoritària de l'alcaldessa, que no sap gestionar l'ajuntament de la vila, i menteix sempre que pot. Els polítics estan per escoltar els veïns i no per imposar el que ells volen. Un molt mal exemple que caldrà recordar d'aquí a uns mesos, quan ens demanin el nostre vot. En un poble el color del partit polític és important, però molt més saber gestionar i caminar junts amb els vilatans.

La reforma de la Constitució és un miratge

Aquests dies les dues forces polítiques espanyoles més importants han parlat d'una possible reforma de la Constitució. El PP, que aspira continuar governant en la propera legislatura, parla d'una reforma de consens que no agradarà als independentistes. El cert és que la proposta de reforma no agradarà a cap català, ni als independentistes ni als federalistes, i això Miquel Iceta ho té molt clar, i molts problemes amb els seus socis de la capital. No és el cas, però, del transformat alcalde de Lleida, Àngel Ros, que encara es pensa que el PSOE beneirà una Espanya federal. Que li demani a la presidenta andalusa!

Totes les declaracions es fan en clau eleccions generals espanyoles, i per tant no hi pot haver cap afirmació sospitosa de beneficiar Catalunya, ni cap reforma constitucional que ens afavoreixi. Els partits catalans amb socis espanyols no volen cap millora per Catalunya, en el cas del PP i en un futur el C's, o bé tenen molts problemes per fer-ho entendre, en el cas del PSC.

C's demana fer un front no sobiranista a les properes eleccions autonòmiques, i és clar que el PP hi estaria interessat, però no està tan clar en el cas del PSC. Els tres partits són unionistes, però no iguals. A l'entremig hi tenim la nova UDC, que res té a veure amb els seus orígens, i la barreja d'ICV i Podemos, que no saben ben bé què volen. Al cantó oposat als primers hi ha la CUP i Junts pel sí, els únics que s'han manifestat obertament a favor de la independència.

Aquesta divisió dóna sortida a tots els sobiranistes d'ICV que tindran l'opció de votar la CUP, com a força clarament d'esquerres i sobiranista, i deixar els ecologistes unionistes quedar-se amb Podemos, per evitar desaparèixer del mapa polític català.

El resultat de la possible modificació de la Constitució espanyola no pot acontentar a ningú més que al PP i C's, i a nivell espanyol al PSOE, que hi haurà de votar a favor. La resta de forces polítiques no poden esperar res de positiu de la reforma. És per això que s'ho podrien ben estalviar.