Fer-ne un bon ús

Les màquines, els instruments, les eines no les podem qualificar de bones o dolentes, al marge de si funcionen o no, sinó que ens hem de fixar en l'ús que en fem. Si en fem un mal ús direm que aquella màquina o aquella eina no és bona, però ens equivocarem perquè probablement té unes utilitats positives si en fem un bon ús.

De què ve tot això? És una reflexió que faig a partir d'una conversa d'aquesta setmana sobre la intel·ligència artificial. He sentit molts comentaris negatius i pessimistes, com si amb l'arribada de la IA el món s'encaminés al desastre. Reconec que la força i les capacitats de la IA, si s'empra malament, de manera intencionada, pot esdevenir un perill, però hem de buscar-li la part positiva.

La revolució del món amb l'arribada de la IA, que no és d'ara, sinó que ve de fa temps, però que en aquests moments està agafant una empenta considerable, no ha de ser necessàriament perjudicial per a la nostra existència. Tampoc per als menys influents i amb menys recursos a l'hora de prendre decisions. Tampoc ho va ser la revolució industrial, malgrat tenir molts adversaris i sorgir declaracions alarmistes.

Curiosament, l'endemà ens parlaven de la Thermomix, com una eina revolucionària per a la cuina, que té molts admiradors, però també detractors. Ens carreguem la cuina tradicional? I la resposta no podia ser cap altra. Hem de dominar la màquina i que no sigui ella la que ens domini. Hem de conèixer el seu funcionament i demanar-li que faci allò que nosaltres volem. No ens pot desgraciar el menjar de sempre, sinó que ens ha d'ajudar a potenciar-ne el sabor.

I amb la intel·ligència artificial hem de fer el mateix. Segur que caldrà regular-ne l'ús i defensar la confidencialitat de les dades, però nosaltres hi hem d'entrar i aprofitar-nos dels avantatges del seu desenvolupament. Si en fem un bon ús, millorarem el nostre coneixement i serem molt més ràpids a resoldre els temes que tenim entre mans. Les màquines no són bones o dolentes per si mateixes. És l'ús que se'n fa el que determina la bondat o maldat de la seva existència.

L'exemple del Brexit

Llegia un dia d'aquests que cada vegada hi ha més britànics que es penedeixen d'haver votat a favor de sortir de la Unió Europea. Segons ells, els perjudicis d'aquesta decisió són superiors als avantatges. Els polítics responsables encara no ho reconeixen, però si tot segueix com ara, no serà estrany veure com també ells entonen el mea culpa.

D'entrada em semblaria que caminar junts pot ser beneficiós per a tothom, però també puc entendre que no sempre es veu bé el fet de no tenir total autonomia a l'hora de prendre decisions, sobretot econòmiques, però també judicials. Probablement la manera de ser i actuar dels britànics xocava amb la dependència d'una Unió Europea.

El fet, però, és que els britànics varen exercir el seu dret a vot en un referèndum, i va guanyar sortir-ne. Podríem analitzar molts factors, però em quedo amb la bondat dels referèndums. En principi és bo que la població, que és sobirana, pugui decidir què vol en cada moment. Que no es delegui tot als polítics, sinó que decisions importants, i que tenen efectes rellevants, puguin ser decidits per majoria de la població, de manera directa, sense intermediaris.

L'altra cosa és valorar tot l'entorn d'un referèndum. En primer lloc el coneixement dels efectes d'un sí o un no. No sempre tenim suficient informació objectiva per fer-nos decantar per a una opció. Ens és difícil saber què pot passar si es pren una o altra decisió, i davant dels dubtes acostuma a passar que et decantes per allò que diuen els partits polítics amb qui tens més confiança. No cal dir que esdevé un vot condicionat i influït per uns interessos determinats, que poden ser legítims i sincers, o bé enganyosos.

És per això que en tot moment, quan es decideix plantejar un referèndum obert a tota la població, la informació és bàsica i necessària, però també la lleialtat, la sinceritat i compromís dels promotors de la votació. 

S'ha dit, en el cas del Brexit, que els seus defensors no varen ser prou honestos i que varen fer un discurs interessat i alarmista davant la possibilitat que el resultat de la consulta fos contrari. No sé què hi ha de cert, però en tot cas aquest és un dels perills. No per això s'ha de renunciar a la convocatòria de referèndums, sinó millorar la manera com es presenten i acostumar la gent a fer-ho més sovint. Probablement Suïssa seria un bon exemple a tenir en compte, però això requeriria un estudi a fons.