Una tarda al carrer de la Marina, reclamant justícia!

Aquesta tarda hem participat a la manifestació organitzada per l'ANC al carrer de la Marina, a Barcelona, i hi hem anat per exigir la llibertat dels empresonats a Madrid, els dos líders cívics i socials, i els vuit consellers i conselleres de la Generalitat.

Sé que no tothom pensa de la mateixa manera, però també estic convençut que hi ha moltes persones que no desitgen separar-se d'Espanya, però que tampoc accepten l'empresonament d'unes persones que encara no han estat jutjades. L'únic motiu que es pot entendre del seu empresonament és la venjança per tot el que la ciutadania de Catalunya va aconseguir fer malgrat tot el poder i forces de l'Estat espanyol.

El seu empresonament és la manera com l'Estat espanyol ha volgut humiliar el poble de Catalunya, empresonant el seu govern legítim, sorgit d'unes eleccions amb la màxima participació fins aquell moment, i el més trist de tot, amb el beneplàcit de líders del PSC.

De la mateixa manera que José Montilla va ser el meu president, encara que no totes les seves decisions m'agradessin, ara el meu president és Carles Puigdemont, amb els encerts i els errors, però el legítim president de Catalunya. 

No puc entendre Miquel Iceta que hagi caigut tan baix, a la recerca dels vots sota les pedres, acceptant a les seves llistes persones d'una organització (SCC), que des de la seva creació no ha parat de posar pals a les rodes al funcionament de temes tan importants com la immersió lingüística, creant un front anticatalà, auspiciat inicialment pel PP, però recentment amb molta força de C's, un partit clarament anticatalà. I Iceta se'ls posa a dins de casa! 

On és la dignitat del PSC? Quants socialistes amics meus no deuen estar patint aquest despropòsit! Em sap greu per ells, perquè són persones que han treballat pel país, amb dificultats per fer-se entendre pels més radicals independentistes, però que ara ja no poden deixar-se veure sense que els caigui la cara de vergonya.

La nostra estada al carrer de la Marina ha estat per solidaritzar-nos amb les 10 persones que paguen una penyora injusta de manca de llibertat, el valor més preuat d'un ésser humà.

Els fets succeeixen molt de pressa i la memòria és efímera

Tot fa pensar que a la manifestació que s'espera multitudinària avui a les 6h de la tarda, hi haurà provocadors, en forma de policia espanyola de paisà, per intentar aconseguir aquelles imatges que fins ara s'han hagut d'empescar, que justifiqui la seva actuació i al mateix temps la necessitat d'aplicar l'article 155 de la Constitució.

Semblaria una actuació inútil perquè de tots és sabut que el govern espanyol no necessita cap excusa per trepitjar-nos socialment, econòmicament i a garrotades. No sé perquè es pren tantes precaucions amb el perill que se'ls descobreixi. 

La situació a Catalunya és greu i no podem agafar-nos-ho a la lleugera ni sortir a manifestar-nos com si estiguéssim de festa. És bo que no hi anem disposats a trencar res, sinó expressant la nostra indignació, sense oblidar-nos que el nostre futur penja d'un fil, i no serà Europa qui ens vindrà a salvar.

Han passat unes quantes hores i ja hi ha qui ha oblidat les imatges salvatges de la policia espanyola agredint la ciutadania que defensava el seu vot i les urnes. Una prova és el mateix cap de l'oposició espanyola, el senyor Pedro Sánchez, tan amic de l'Iceta, que considera un despropòsit que sortim al carrer a queixar-nos de l'actuació de la policia espanyola. És d'ell que els catalans ens n'haurem de refiar? Anem llestos!

Tinguem el cap fred i les idees clares. No podem permetre que els fets d'aquests dies, amb la votació del referèndum i les lleis i decisions preses pel govern de la Generalitat, ens portin a una situació encara pitjor de la que teníem. Si no actuem bé, ciutadans i polítics, el nostre futur pot convertir-se en un calvari. Ara ningú desconeix el tracte que rebem d'Espanya en tots els sentits. Siguem llestos i no fem res més del que ens n'haguem de penedir.