No crec en la Justícia espanyola

Cada dia tinc més clar que no tinc cap tipus de confiança en la Justícia del nostre país. Accepto que puc estar molt equivocat i que se'm pugui retreure la meva desconfiança i incredulitat, però he observat massa decisions interessades com per continuar pensant que al nostre país s'exerceix la Justícia amb objectivitat, honestedat i coherència, i, sobretot, que es tracti tothom de la mateixa manera.

Vull deixar clar que no és necessari pensar en tot el procés català per arribar a aquestes conclusions. Ho deixo de banda i em limito a la corrupció, les clavegueres de l'Estat i la interdependència dels poders polític, executiu i judicial. Hi podríem afegir totes les decisions sobre el procés independentista, però amb els exemples que he exposat n'hi ha suficient.

No crec ni en el 'Defensor del Pueblo', ni en el 'Tribunal Constitucional', ni en el 'Tribunal Suprem', ni en cap ens que es basi en la igualtat de tots a l'hora de ser jutjats, perquè no és cert. Només el fet que qui té diners, per més actes il·legals i corrupcions que hagi comès, no hagi d'anar a la presó, mentre que sí hi va el pobre desgraciat que no té un raure i ha robat quatre duros, ja demostra que la Justícia no s'aplica correctament ni de la mateixa manera a tothom.

Nosaltres de joves lluitàvem contra el franquisme, i podem entendre els joves d'ara que es revelin contra aquesta democràcia corrupta de l'Estat, perquè el futur no és gens clar, a no ser que siguin hereus dels que han manat sempre al país.

Voldria equivocar-me, però la solució als nostres mals no està en mans dels actuals dirigents polítics, ni tampoc de l'oposició. Han de canviar molt les coses perquè puguem albirar una mica d'esperança. De moment no podem dipositar la nostra fe en els que ens bombardegen amb discursos falsos sobre democràcia i bé social. D'aquí que sorgeixin personatges com Trump, Marine Le Pen, Norbert Hofer, Geert Wilders, i similars. La gent està cansada dels polítics de sempre i busca revulsius, que no són garantia de res, però serveixen per sortir de la monotonia de sempre. Aquí ja hi tenim a Rajoy.

El castell C's s'ensorra abans d'hora?

Som molts que ho hem dit fa temps i per tant sóc poc original i no té gaire mèrit. C's ha crescut com l'escuma i semblava que no tenia aturador. Tenia l'avantatge que anava sense motxilla i això el permetia avançar més ràpidament. En aquesta campanya, però, han començat els primers problemes: corrupcions, declaracions inadequades, falta de nivell... Per això faig servir el temps verbal del passat.

Mantenir-se com a grup petit, per anar fent bullir l'olla, essent crítics amb els que ostenten el poder, tot això és relativament fàcil. Aconseguir ser una força a nivell d'Estat és tota una altra cosa. S'ha de comptar amb molta gent, i que siguin de la màxima confiança, hi ha aquí rau el problema.

L'experiència a Espanya ens demostra que quan els partits es fan massa grans i tenen grans majories, comencen els maldecaps. C's és Albert Rivera i els ideòlegs que el varen parir políticament, però res més. No ens han demostrat que no sigui així. Potser no els hem deixat, no han tingut temps, però amb el que ha passat aquests dies, sembla evident.

No sé quins seran els resultats de les eleccions generals, però siguin els que siguin C's ho podrà celebrar. Segur? C's no té representació i segons com quedi l'equilibri de forces, pot actuar de comodí i donar el govern. Allò que Albert Rivera vol evitar que estigui en mans dels partits nacionalistes, referint-se a bascos i catalans.

Albert Rivera no vol reconèixer que ells són un partit nacionalista, molt més sectari que els partits que critiquen, però això els va bé, perquè els espanyols són més nacionalistes que ningú, i d'aquí sorgeixen els greus problemes en no acceptar que els catalans tenim la nostra identitat, la nostra llengua, la nostra cultura, la nostra història. Mentre això continuï igual sense que ho vulguem acceptar,  els problemes persistiran.

Nova ofensiva del PP contra la immersió lingüística

L'auge de C's farà que puguem alternar-lo de protagonista amb el PP, ja que està previst que ens donin suficients motius com per parlar-ne contínuament. Ahir era el torn de C's i avui, tot i que també en podríem parlar, la perla ve de la mà del PP, concretament del ministre Wert.

Aquest senyor té com a única obsessió el català i Catalunya. És també l'excusa per dissimular i treure pressió a les corrupcions del PP, que ha guanyat per golejada la primera posició del rànquing de corrupteles al país.

L'obsessió del PP, personificada en el senyor Wert, no és una cosa que ens ho haguem d'agafar de broma. Està dit per activa i passiva que el PP necessita ser més espanyolista que C's, com a casa nostra necessita ser més xenòfob que PxC.

Aquesta cursa entre PP i C's per ser més anticatalans, amb la complicitat dels seus a casa nostra, dispara els atacs i els aguditza. És per això que cal prendre-s'ho molt seriosament i exigir als nostres polítics, els de veritat, que actuïn junts per rebutjar aquesta opressió asfixiant que ens estan aplicant.

Us haig de dir que em produeix indignació, fàstic i rebuig a tot allò que es pugui relacionar al PP i C's, i en reben les conseqüències els veïns i convilatans que em pugui trobar pel carrer. No em crec que ells puguin veure bé tot el que s'està fent des de Madrid, amb la complaença de Rivera i Sánchez-Camacho.

Com que no tinc cap mena de confiança en cap dels estaments judicials, espero que els partits polítics sensats de casa nostra deixin de barallar-se entre ells, i s'oposin a aquesta conspiració i a les que encara aniran arribant. També desitjo que la gent d'ICV, a Barcelona, facin veure a l'Ada Colau i la seva gent, que a més de defensar una política social més justa, s'apuntin a defensar el dret dels catalans a parlar i conèixer la nostra llengua, encara que desagradi al senyor Wert.

Des d'aquí tot el meu suport a les formacions polítiques que avui han denunciat, de manera conjunta, les maniobres del govern espanyol contra el sistema d'immersió lingüística.

Demanen dimissions, no em facin riure

He llegit que el govern català demanarà responsabilitats polítiques i dimissions per la nova inundació de l'AVE a Girona. Em fa gràcia. Suposo que és el que toca demanar, però no crec que ningú confiï que algú salti. En aquest país les dimissions tenen un preu molt alt, i quan algú dimiteix gairebé se li fa un homenatge. Entretant anem veien com polítics del PP a qui Rajoy elogiava van entrant a la presó.

Avui ha estat l'expresident de la Diputació de Castelló, el senyor Carlos Fabra, el de "¿te gusta el aeropuerto del abuelo?". Doncs aquest senyor va defraudar gairebé 700.000 euros a Hisenda entre els anys 1999 i 2003. El senyor Fabra ho ha intentat tot per evitar entrar a la presó, però ni li han acceptat els recursos ni el govern l'ha indultat.

La situació política del PP i el seu historial de corrupcions no li permet indultar els corruptes jutjats com sí haurien fet en altres temps. M'imagino que no tenen tanta cara dura per continuar salvant uns polítics que ara fa quatre dies Rajoy defensava i elogiava. Recordem noms? Rato, Matas... exministres populars!

Diuen que el ministre Jorge Fernández Díaz ha muntat una unitat secreta de la Policia Nacional amb la missió de trobar casos de corrupció a Catalunya. Deu ser que vol que el nou Estat comenci net com una patena, encara que algun mal pensat diu que el ministre pretén comprometre els polítics independentistes. 

Per cert, sembla ser que el substitut de la vocal dimissionària del CGPJ, Mercè Pigem, estaria imputat per falsedat documental, segons diu elperiodico.es. Si és així, no creieu que hauria de renunciar-hi?