Una altra manera de gestionar el nostre Ajuntament

Només escoltant a la gent serem capaços d'entendre i conèixer quines són les seves necessitats, els seus problemes, les seves inquietuds, els seus projectes, les seves idees. Només parant l'orella i trepitjant el carrer, obrint els despatxos i oferint diàleg, aconseguirem acostar-nos a la realitat de la vila. I això ara, demà i sempre. No només quan necessitem que ens facin costat, quan els demanem el seu vot per poder representar-los en el govern municipal.

Els partits polítics s'omplen la boca parlant de la participació i quan és hora no es veu per enlloc. Diuen estar al servei de les persones i quan aquestes truquen a la porta dels ajuntaments, no reben resposta. Aproven reglaments de consells de participació i després no els convoquen. Aproven mocions de tot tipus i aquestes es queden als calaixos.

Llavors volem que la gent respongui, que valori la feina dels polítics, que participi activament i es comporti cívicament, però fem tard. Ja els hem desencisat!

A tots ens agraden els grans projectes, les grans transformacions, les innovacions, però també ens agrada que se'ns tingui en compte. Desitgem opinar sobre les actuacions que ens afecten, aquelles obres dels nostres carrers que tenen una incidència directa a casa nostra. És en els petits detalls, en l'actitud dels governants vers els administrats que es demostra la veritat. No volem promeses que no es compleixen, volem fets, i per sobre de tot, transparència, diàleg i atenció.

Sense una voluntat clara de donar resposta a totes les qüestions que ens plantegen els vilatans, encara que aquesta no sigui la volguda, no farem res més que enredar-los i augmentar la seva desconfiança. 

I cal fer autocrítica de la feina que no s'ha fet prou bé, d'aquelles promeses que no s'han dut a terme, sense donar la culpa sempre als altres, o a les circumstàncies. És tan important elaborar propostes, com després realitzar-les i retre comptes. Estem massa acostumats que els nostres polítics es quedin en la primera etapa. S'obliden de retre comptes. 

Si bé és cert que comptem amb eines com el Pla d'Actuació Municipal (PAM), a l'hora de valorar l'estat d'execució de totes les actuacions previstes, se'ns ensenyen uns percentatges que ningú no explica d'on surten, sense detallar-ne les actuacions concretes que realment s'han fet. Falta transparència real de tota la feina que fa el govern, i trobar els canals participatius perquè els vilatans s'acostin a valorar-ho.

Només amb un canvi d'actitud dels nosters governants podem aconseguir caminar junts tota la vila. I si aquests governants no canvien la seva manera de treballar, els haurem de substituir. És per tot això que hi ha persones que es presentaran amb ganes de canviar l'actitud, el respecte i l'atenció a tota la ciutadania. 

Retre comptes als votants

Una vegada més em refereixo a l'escrit d'en Xavier Roig al diari ARA, i novament haig de dir que estic molt d'acord amb el què hi diu. Roig aprofita l'escrit per insistir en els avantatges del sistema electoral anglès, pel compromís que adquireixen els diputats amb els seus votants. Tal com ja he manifestat en més d'una ocasió, jo també trobo que és un bon sistema, malgrat hi pugui haver certs perills, sobretot quan estem parlant de països meridionals.

El que m'ha agradat, però de l'escrit és la seva crítica als partits sobiranistes que, aquests dies en què l'article 155 encara ens té indefensos, estan més preocupats en com quedaran dins del seu partit polític més que no pas en donar comptes als electors que els hem votat.

També podria dir que estic d'acord quan parla de les persones que configuren les llistes dels partits, on molts d'ells són prescindibles. Esclar que també cal tenir en compte que és difícil que avui, tal com està la política, hi hagi bons candidats a entrar-hi. No diré que només hi van aquells que esperen treure'n un benefici, però sí que hi ha massa persones que busquen viure de la política i no es creuen allò del servei a la comunitat.

És molt trist veure i escoltar les discussions eternes dels nostres polítics, i adonar-nos de com s'està perdent el temps a costa nostra. No és només pel procés i el futur del nostre país, sinó també per la situació present, d'una injustícia galopant, on els drets socials s'han perdut per a una gran majoria de persones. Entretant anem discutint les formes, però no el contingut.

Ara, però que no surti ningú del PP a dir que no ens preocupem de les coses importants, perquè hi ha massa exemples de lleis progressistes i de reconeixement social i protecció dels més febles que han estat suspeses per culpa dels seus recursos. Tot plegat massa trist com per acceptar que és la realitat que ens toca viure!