Control d'accés a l'aeroport

Avui llegia que Aena ha decidit posar un control d'accés a l'aeroport de Barcelona per evitar l'entrada de carteristes i limitar-ho als viatgers. Tot i que té sentit i pot suposar una mesura de seguretat i tranquil·litat per als seus usuaris, entenc que s'ha de fer ben fet per no provocar més problemes dels necessaris.

Qualsevol mesura de control ocasiona retencions i acostuma a ser molest per a qui ha d'accedir en un punt a una hora determinada, amb el risc de perdre el vol. És cert que hi podem anar més aviat, però ens podem trobar que estiguem més hores a l'aeroport que no pas volant. També hi ha el tema dels acompanyants o persones que els reben. No és senzill.

Llegia que per facilitar el control, que no pas l'accés, s'ha optat per concentrar l'entrada en una sola porta, la qual cosa posa en risc la seguretat de les persones que són a dins, en cas d'emergència, i provoca llargues cues, amb molts nervis per no fer tard. 

Una vegada més es constata que lluny de facilitar les coses es busca l'interès de l'empresa. Controlar totes les portes d'accés a l'aeroport representa disposar de més personal i, per tant, més cost. Limitar-ho a una sola entrada és més beneficiós per a l'empresa, però no per als usuaris.

Confiem que el que ha passat avui hagi estat un fet puntual i que serveixi per analitzar la situació i les conseqüències de decidir un sistema o altre de control d'accés a les instal·lacions aeroportuàries. No poden posar en risc la seguretat dels viatgers, encara que sigui en pro de la seva tranquil·litat de no ser assaltats per aquells que persegueixen la seva cartera.  

Verifactu

A mitjans de novembre, parlant d'habitatge en aquest blog, expressava la necessitat de legislar bé. No pot ser que s'elaborin lleis que grinyolen i que s'han de modificar al cap de poc perquè tenen escletxes importants per on s'escapen anomalies que es pretenien regular. Avui llegia la notícia de la rectificació del govern davant l'allau de queixes. Cal que la gent els faci veure que les coses no es poden improvisar?

Fa temps que el govern va decidir que a u de gener de 2026 les petites i mitjanes empreses i els autònoms haurien de canviar el sistema d'enregistrar les factures. Això no és una cosa que d'un dia per l'altre es pugui adaptar. Té la seva complexitat, a part del cost que representa. En aquest enrenou s'hi veuen implicades les empreses que ho hauran de facturar diferent, però també les empreses que han de proporcionar els programes i el manteniment del nou sistema.

Durant uns mesos, tothom que ha volgut fer bé la feina ha anat de bòlit per arribar a temps. Costos, nervis i nits sense dormir, que finalment no haurà servit de res perquè a darrera hora el govern ha decidit ajornar la data un any, per a les petites empreses, i un any i mig per als autònoms.

La pregunta que em faig és si els membres del govern són conscients de tot el que han provocat i si tenen la consciència tranquil·la. Què s'imaginen ara? Que tothom dirà que ho han fet molt bé, o tenen clar que els hauria de caure la cara de vergonya per no haver previst que els canvis no es poden improvisar?

Em sorprèn la mediocritat dels dirigents governamentals i la seva manca de responsabilitat a l'hora de prendre decisions que afecten tanta gent. Tenim un govern que avança molt lentament en la recuperació de la memòria històrica i trencar amb el passat, que encara ens colla, i, en canvi, es pren a la lleugera reglaments i lleis que són complexes i que afecten directament els seus administrats.

Governar vol dir donar serveis i facilitar la vida als ciutadans, en tots els àmbits, i no pas pressionar-los perquè un dia els passa pel cap una cosa, o bé reben un avís d'Europa. La decisió del Consell de Ministres d'avui alleugereix el patiment de molts petits empresaris, però no calia haver arribat a aquest extrem.

Que la bona pluja no ho aturi!

El temps no ens ha acompanyat en aquests primers dies de la segona festa d'Arenys de Mar. La pluja, que tant necessitem, ens ha fet una mica la guitza, provocant alguna cancel·lació d'actes, modificacions d'itinerari i retards horaris, que per als organitzadors és un trasbals. Em poso a la seva pell recordant quan organitzava actes a la intempèrie en temps de bonança, però de ruixats puntuals que em feien estar molt atent al cel per saber si hauríem de suspendre el concert, canviar-lo d'ubicació o retardar l'hora de començar. Només les persones que organitzen actes a l'aire lliure ho poden entendre. És l'experiència d'estar patint fins al darrer moment que et manté neguitós i, probablement, sense gaudir prou de la festa.

És per això que cal agrair a totes les persones que durant un any han estat preparant els actes de les festes de la meitat d'agost, i que no han pogut portar a terme tot allò que havien previst, ni amb les millors condicions. L'únic que ens consola és que la pluja és vida i darrerament és massa escassa. Tenim greus problemes de sequera i sabem que tot això no ha acabat.

Ànims, doncs, i a continuar amb la festa. Encara ens queden uns quants actes que, entre ullades de sol, esperem poder celebrar i gaudir-ne. Gràcies als geganters, als de la pesta, als macips, i a totes les persones que hi estan al darrere. Ells són els veritables artífexs de la festa popular a la nostra vila, organitzant-se per anar inventant i trobar la millor manera d'oblidar-nos de la calor de l'estiu, sortint als carrers amb les nostres figures més emblemàtiques i les tradicions que ens sentim tan nostres. Gràcies!

Un vot massiu a l'independentisme per evitar uns resultats potinejats

La incertesa dels resultats del 21D genera nervis i tensions entre els candidats. ERC demana el vot útil per evitar que Arrimadas guanyi les eleccions. Jo els diria que si realment volen el vot útil, que defensin la llista del president. Si no hi estan d'acord, que lluitin per aconseguir ser la primera força política del Parlament i deixin enrere C's.

Exigir o simplement demanar honradesa als polítics que es presenten en aquestes eleccions és un absurd, ja que res més lluny de la veritat i transparència podem trobar en les seves paraules. El PSC que, en mans d'Iceta, juga el paper de transparència i claredat dels seus missatges, desmarcant-se dels independentistes i dels unionistes, enganya quan amaga que és un dels defensors de l'aplicació de l'article 155, i que més ha fet (amb el PSOE) perquè el PP s'hi veiés en cor.

També el PSC treu la idea del federalisme i de la reforma de la Constitució, quan sap que ni una cosa ni l'altra acabaran passant, si més no durant els propers cinquanta anys. El panorama espanyol, amb Catalunya inclosa, no es mourà si no hi ha moviment des de Catalunya. És per això que la seva posició queda ben bé al costat dels partits constitucionalistes. Votar Iceta és votar Arrimadas i de retruc Rajoy.

L'amenaça de mantenir l'article 155 després de les eleccions és la prova més clara que els votants de les opcions independentistes no poden refiar-se del desenvolupament de les eleccions catalanes i desconfiar del paper que el govern de l'Estat, que té intervingut el nostre govern legítim, pugui ficar cullerada per canviar els resultats. Només un vot massiu a posicions independentistes pot garantir uns resultats no potinejats.

Votar partits independentistes ara no és per obtenir la independència immediata, sinó per evitar la regressió al centralisme i a la manca de democràcia.

Un veí denuncia que els cants dels galls no el deixen dormir

Fent un parèntesi al gairebé monogràfic tema del 9N, avui m'he fixat en una notícia del diari ARA que pot passar tranquil·lament desapercebuda, però que m'hi aturo per fer èmfasi en les dificultats de conviure en una societat tan irritada i intransigent com la nostra. Tenim els nervis a flor de pell i ens creiem amb el dret de protestar-ho tot. Tots tenim aquest perill de caure-hi i ens convindria asserenar-nos una mica i comptar fins a 10 abans de moure fitxa. Per altra banda, però, sovint ens oblidem que els nostres actes i comportaments poden ser molestos per als nostres veïns.

La notícia de l'ARA diu que un veí de Sant Martí de Centelles presenta una denúncia perquè li molesten els cants dels galls. Uns cants que superen el nombre de decibels permesos. Amb aquest anunciat penses que no pot ser que això estigui passant, sobretot perquè entens que en un poble hi conviuen persones i animals, encara que d'aquests cada vegada n'hi ha menys. Quan llegeixes tot el cos de la notícia pots entendre-ho diferent.

Sembla ser que feia molt temps que es queixava a l'Ajuntament perquè un seu veí té quatre galls, dos gossos i cinc oques, que fan molt soroll, i l'Ajuntament no li feia cas. A tot això sembla que s'hi varen sumar uns quants coloms i més gallines, de manera que el soroll era insuportable.

A la meva vila un veí va demanar que el campanar de l'església deixés de tocar els quarts i les hores perquè li molestava. I un poble rural un estiuejant es queixava de la mala olor de les vaques. Tot això complica la convivència i sap greu que no es trobi la manera de resoldre-ho amb algun tipus de mediació i no s'hagi de recórrer a la denúncia. El tema consisteix en valorar si té més dret el propietari dels animals a gaudir-ne o bé el veí a poder descansar sense sorolls.

Aquí ho deixo perquè pensem en un moment tots aquells sorolls que ens molesten dels nostres veïns i com hi reaccionem, i al mateix temps, una cosa més difícil, ens fixem en tot allò que fem al llarg del dia que pot molestar els nostres veïns. Després... opinem.

No és estrany observar reaccions violentes a la impotència

El president Mas ha anunciat que demà dimarts, després de la reunió del Consell Executiu, presentarà el Pla de Govern. Estaria bé perquè després de mig any encara no sabem massa cap on anem. Sabem què no funciona, i també ens ha dit que es manté ferm en la voluntat de convocar una consulta per decidir què volem ser. No sé si ha estat aquest compromís, amb tot el que l'ha envoltat, o bé perquè no té ni un duro a la caixa, que ja va sent hora de saber què passarà en aquesta legislatura.

Aznar ha tornat a aparèixer, recordant que els catalans no som res al marge d'Espanya, i ho ha dit aquests dies que es començava a sentir que qui tindria problemes, amb el trencament de l'Estat, seria més aviat Espanya que no pas Catalunya. La raó de la força, l'única que ha conegut Aznar, és la que s'imposa, per sobre de la força de la raó.

Tot això passa al mateix temps que augmenta el nombre de famílies en estat crític, amb molts nervis perquè no es veu el final del túnel. No és estrany doncs, i no tinc pa

s ganes d'alarmar ningú, que cada vegada s'observin més reaccions i actituds violents, de persones que no saben què fer per tirar endavant llur família.

Avui llegia la notícia d'una agressió a un director de banca per part d'un jove desesperat, sense feina i anant de finestra en finestra per buscar solucions. No lluny d'aquí, no fa gaires dies, també va passar el mateix, i sense que això ho justifiqui, és comprensible i fa témer el pitjor.

No siguem alarmistes, però tampoc neguem l'evidència. Si no som capaços d'obrir portes, la violència s'apoderarà de més i més persones, creant pànic a la societat. És per això que resulta tan important el que ens pugui dir el president Mas. Si el seu discurs no aporta res de nou, serà com si ens clavés un cop de porta als nassos.