L'engany de Putin

A mesura que passen els dies la guerra a Ucraïna avança i cada vegada Putin es veu més valent contra totes les mesures sancionadores d'Occident. No sé si és cinisme o simplement maldat, però fa l'efecte que Putin es troba bé encarant-se a Occident i prenent-nos el pèl. Va fent arribar missatges contradictoris amb el que realment passa, i d'alguna manera despista els seus adversaris. 

La darrera amenaça que he llegit a la premsa és la de tallar el subministre de gas si no se li paga en rubles. Una mesura per reforçar la seva moneda que s'ha vist perjudicar pel bloqueig econòmic dels països de l'OTAN. Putin se sent valent per la dependència energètica d'Europa i pel suport que rep bàsicament de la Xina. 

Entretant els europeus estem patint unes restriccions i una alça de preus que desestabilitza tot el sistema. Una situació que es pot trampejar si no té una llarga durada, però que cada vegada resulta més feixuga, i amb conseqüències desfavorables per a les nostres economies.

Aquest estira i arronsa entre els països occidentals i Rússia, amb Ucraïna patint-ne les conseqüències més dramàtiques, sembla envalentir el líder rus, i d'alguna manera satisfer el seu ego. Cada vegada se sent més fort, sobretot tenint en compte que no l'importa gaire el que pugui patir la població russa. De fet ell pretén sentir-se l'amo de l'imperi, un imperi que havia fet aigües, i que ha lluitat des de fa anys per capgirar.

Sap molt greu que amb tot això hi hagi víctimes mortals, tant d'un costat com de l'altre, i que la pressió que Europa i el EUA estan fent, no serveixi de gaire. Hem passat d'un cert optimisme, pensant que el bloqueig econòmic podria fer canviar d'opinió a Putin. Ho va semblar quan afirmava que s'acontentava amb les repúbliques de l'est, deixant de castigar la capital ucraïnesa, però hem pogut observar que era tot una mentida, perquè continua castigant tot el país.

Només ens queda esperar qui aguantarà millor la situació tensa entre els dos mons, amb ganes de creure que la guerra no es pot eternitzar, i que cal trobar una solució el més aviat possible. Putin ens enreda a tots, i a sobre es fot de nosaltres.

Auf Wiedersehen, Wien

Adéu Viena, potser ens tornarem a veure, no se sap mai. Esclar que si haig de trigar els mateixos anys que des de la darrera vegada, les cames ja no m'aguantaran. Aquesta vegada ja ha anat just, perquè ens hem cansat força, però marxem de la capital austríaca molt satisfets, amb una mica menys de calor també hauríem estat bé, però la ciutat es mereix ser visitada, i si s'ha de passar calor també ho aguantem.

Avui ha estat una visita més d'exteriors, contemplant palaus i edificis nobles que embelleixen els carrers i places de la ciutat. Hem entrat, però, a la biblioteca nacional austríaca que és digna de veure, i la resta del dia ens hem passejat a peu o bé en tramvia per conèixer més punts d'interès.

El costum de les comparacions l'hem volgut aparcar i pensar en Praga i Viena, de manera separada. Cada ciutat té les seves coses que les fan atractives. La història dels xecs, que aquests dies recorden els cinquanta anys de l'ocupació russa, tirant enlaire la Primavera de Praga, i la història imperial de la casa dels Habsburg, es fan presents recorrent ambdues ciutats.

Aquest vespre hem anat al centre per darrera vegada en aquest viatge a dir-los a reveure, i moltes gràcies per haver-nos acollit tan bé. Demà a primera hora sortim cap a Budapest, la tercera capital imperial.

L'allau de notícies del procés sobiranista impedeix veure què passa més enllà

La trobada de l'OTAN de demà a Gales passa gairebé desapercebuda a casa nostra on les informacions sobre el cas Pujol, la intervenció d'ahir al Congrés del ministre Montoro, i els interrogants sobre la capacitat de convocatòria de l'Onze de setembre i la consulta del 9-N ens tenen gairebé col·lapsats i sense temps ni espai per parlar i debatre altres temes d'actualitat que, com el cas de la reunió de l'OTAN, són prou importants.

A vegades penses que tots plegats ens hem tornat ximples. L'opinió que podem tenir de Putin i del conflicte entre Ucraïna i Rússia pot ser molt tergiversada. Les fonts d'informació són les que són i l'objectivitat no existeix. Jo hi veig un interès rus, del senyor Putin, per annexionar-se Ucraïna, si més no la part est, per facilitar l'accés al mar. És un voler retornar a l'imperi soviètic, un voler plantar cara al món occidental i fer-nos veure que no és la Rússia cap cot fruit del desmembrament de la URSS, sinó una nova força mundial i, sobretot, atòmica, tal com ens ha recordat aquests dies.

De la reunió de l'OTAN no sé si podem esperar-ne massa res, doncs la situació és complexa i el senyor Putin ho sap. Putin sap que les seves provacions són difícils de contrarestar, perquè ningú vol iniciar cap guerra de conseqüències inimaginables. I es clar, si els contraris no s'han d'atrevir a declarar-li la guerra, quina por ha de tenir? Mentre actua de gallet, augmenta l'estima que el poble rus té d'ell, i també els pro-russos d'Ucraïna i altres estats de l'antiga URSS avui independents.

És per això que Putin no hi té res a perdre, sinó tot el contrari, i això és el que necessita per tal de fer oblidar els moments dèbils del seu 'regnat' i esborrar qualsevol nom d'opositors que en algun moment varen tenir cert protagonisme. A fora engresca els simpatitzants i atemoreix els adversaris. 

Potser historiadors i especialistes del món polític criticaran el meu atreviment a simplificar d'aquesta manera la meva opinió sobre el moment que vivim, però són només les impressions d'un ciutadà d'aquest estat que vol ser, que està preocupat pel que passa en aquests moments a poques hores de vol de casa nostra.