Cops de colze per fer-se un lloc

Les negociacions entre el PSOE i ERC beneficien el PSC que amb el desastre sofert per C's pot ampliar la seva força al Parlament català en unes properes eleccions. Avui en el congrés dels socialistes catalans donaven per fet que les seves aspiracions són esdevenir la primera força política de Catalunya.

Del resultat, doncs, de les negociacions per aconseguir la nominació de Pedro Sánchez com a president del govern espanyol, el PSC en podrà sortir reforçat o no, i en aquests moments tenen el suport de la direcció del PSOE que, a la vegada, ha de lluitar contra els seus barons, apoltronats, que no veuen bé el pacte de progrés, sobretot tenint en compte que requereix de la col·laboració d'ERC.

Aquest cap de setmana també hi ha moviment a l'altre costat, amb el PDECat que no sé si transita o no transita cap a JxCat. De fet la serenata fa molt temps que dura i això els ha portat a viure un temps una mica fora de joc i donar empenta als seus adversaris independentistes. La reunificació de l'antiga convergència és una assignatura pendent que no es pot demorar més, ja que s'ha creat un buit en el ventall polític que alguna força o altra l'ha d'omplir, no només en benefici del partit que ho aconsegueixi, sinó també per estabilitzar la situació política del país. La barreja d'uns i altres i amb el repartiment de presidents entre Barcelona i Waterloo, hi ha un caos que ningú s'hi aclareix.

Seria bo, doncs que els antics convergents trobessin un únic lloc per anar a parar, i que es convoquessin eleccions per conèixer entre tots on som. El govern, i president, actuals no ens poden fer sortir de l'atzucac.

L'Espanya que ens avergonyeix

Al final em faran creure que Catalunya interessa més enllà de les nostres fronteres. No sé si l'interès ens beneficia o ens perjudica, però el nom sona. Potser si torno a Rússia i dic que sóc català m'entendran millor que la primera vegada que els vaig visitar, gairebé trenta anys enrere.

He llegit a l'ARA les declaracions del president rus, a preguntes dels periodistes sobre la situació catalana. És curiós que una persona que té tants conflictes amb els pobles de l'antiga Unió Soviètica expressi opinió sobre Catalunya i Espanya, i defensi la fortalesa dels estats europeus. M'imagino que creu que aquesta és la manera de defensar una hipotètica reunificació dels estats de l'est d'Europa.

Entretant aquí estem cada dia més escandalitzats amb tot el que passa al voltant del procés, les declaracions dels fiscals i l'actitud del Tribunal Suprem. També de la decisió d'aquest sobre el trasllat de les restes del dictador, i la decisió de l'Audiència de considerar l'eutanàsia practicada fa uns mesos a Madrid, com a violència masclista. Tot plegat semblaria un acudit si no fos tan greu.

Realment el nostre país, l'Espanya post franquista, produeix vergonya aliena. No podrem sortir de casa nostra sense que ens caigui la cara de vergonya. Potser és la manera de justificar les nostres ganes de sortir-ne i esdevenir un país europeu independent.