Que ningú sàpiga la veritat!

Aquests dies he seguit les notícies de la guerra entre Gaza i Israel a través de l’agència Al-Jazeera, en llengua anglesa. S’ha de dir que han estat fent una gran cobertura de tot el conflicte, amb imatges i cròniques en viu. Ho he seguit a estones, per temps, però també per l’impacte, que és molt fort. 

Acabo de llegir que el govern israelià vol tallar en sec aquesta informació, si més no prohibint l’accés dels corresponsals al seu país i evitant que puguin transmetre la informació, que segons Israel és esbiaixada i tendenciosa contra els interessos de la seva nació.

Quan seguim la informació a través d’uns canals informatius hem de saber qui són i imaginar-nos els seus interessos ideològics. Feta aquesta consideració pots continuar seguint-los, sobretot si ho contrastes amb altres canals informatius. Al final sempre has de tenir en compte que les notícies passen uns filtres, i a partir d’aquí creure’t allò que consideris creïble.

Que el govern d’Israel vulgui fer callar Al-Jazeera té tot el sentit del món, sobretot quan ets conscient que estàs incomplint tots els tractats internacionals, amb accions immorals i criminals. En una situació així no voldràs que ningú dir res, perquè se n’assabentin el nombre més reduït de persones, i en tot cas que ho sàpiguen per tu, que ja t’encarregaràs de tergiversar-ho perquè t’afavoreixi.

Les notícies falses són arreu i la feinada està en intentar desxifrar què és veritat i què no. Aquest és el motiu pel qual hem de ser molt curosos a l’hora de transmetre informacions que no sabem del cert si són verídiques.

Ens vingui d’on ens vingui la informació de tot el que passa a Gaza, encara que no em puguem tenir la certesa absoluta, sabem que s’està perpetrant un genocidi, amb la complicitat d’Occident, i amb un resultat incert, però que de moment està torturant milers de persones que els és impossible viure amb dignitat, ni gairebé viure.

Pedro Sánchez ho va dir sense haver-ho vist

Com que estem tan acostumats a no rebre arguments ni justificacions de res del que fan les institucions públiques ni els polítics que tenim al capdavant, ja ni tan sols ho exigim. En una situació normal demanaríem que ens expliquessin perquè diuen una cosa o l'altra i reclamaríem responsabilitats pels errors comesos. Això no passa a casa nostra. Sempre s'ha demostrat que no hi ha dimissions, ni es demanen disculpes per allò que han fet malament, una vegada comprovat.

Criticàvem l'actitud i les paraules del president del govern espanyol en relació als fets de Melilla. Ens semblava que no tenien cap tipus de justificació les morts perpetrades per la policia marroquina, entrant fins i tot en territori espanyol. Pedro Sánchez va manifestar que l'actuació de la policia del país veí havia estat correcta i en tot cas culpava de les morts a les suposades màfies que traficaven amb persones per entrar a Europa. Ho vaig titllar d'immoral.

Avui hem sabut que Pedro Sánchez va dir tot això sense haver vist les terribles imatges de Melilla. Si més no això és el que ha manifestat en una entrevista radiofònica, però és evident que coneixent el president, no tenim cap garantia que això sigui cert. En tot cas, però, fins i tot creient-nos que són certes les seves paraules, penso que hi ha una manca de responsabilitat de la seva part, ja que no es pot dir tot el que ell va dir si no tenia el coneixement exacte de què havia passat. No ho podia dir per desconeixement, però al mateix temps se li ha d'imputar mala gestió, per no estar prou informat de temes tan greus.

En un país normal, i aquest no ho és, algú hauria d'assumir la responsabilitat i dimitir. Potser no li correspon al president del govern, sinó a les persones que l'assessoren i l'informen dels esdeveniments del nostre país. Sabem que no passarà res, perquè aquesta és la tònica del nostre país, i no cal parlar de prestigi, perquè la política al nostre país està prou desprestigiada com per intentar arreglar res.

Governar no és fàcil, però el que moltes persones demanem als polítics és humilitat, transparència i esperit de servei. Quan es va amb prepotència, es menteix i s'amaga la realitat, es perjudica la societat i provoca que la gent desconfiï dels nostres polítics. No tots són iguals, però tenim tantes proves de corrupció i engany, que se'ns fa difícil no caure en la temptació a la generalització. Pedro Sánchez ha donat prou mostres de no dir la veritat, com perquè ara ens el creguem.

Pedro Sánchez, un immoral

L'actitud i les paraules del president Pedro Sánchez sobre els lamentables i cruels fets de Melilla on es diu que han mort més de trenta persones a mans de la policia marroquina, amb connivència amb l'espanyola, són una demostració de la poca vàlua del president del govern espanyol i expliquen la seva decadència al capdavant del govern. No tenen cap tipus de justificació, ni política ni social, sinó que es tracta d'una immoralitat que no té nom.

Puc entendre que en política s'ha d'utilitzar l'estratègia i que no sempre ets lliure de dir ni pensar el que lliurement voldries, però tot té un límit. Les imatges que arriben de Melilla són denigrants i prou explícites com per denunciar les paraules del president espanyol i deixar-lo en evidència.

Actituds com aquesta són les que el perden i que faran que els socialistes perdin les properes eleccions. La base electoral sobre la qual aixequen el vol no està d'acord amb el que ha passat a Melilla i farà que molts ex-votants socialistes s'ho repensin la propera vegada. La dreta, que probablement està d'acord amb tot el que ha passat, però s'ho calla per estratègia, tampoc simpatitzarà amb el socialista, perquè ja té la via directa.

Però no és només per estratègia electoral que el president s'equivoca, sinó per sentit de la responsabilitat i principis morals i ètics. Podia trobar moltes maneres de dissimular i no arribar a culpar explícitament les accions de la policia marroquina, sense la necessitat de donar-los suport i considerar que la seva actuació ha estat correcta. 

Pedro Sánchez perd els papers quan improvisa davant de situacions que ningú voldria encarar, però que les responsabilitats de govern comporten i que s'han de resoldre, fins i tot quan no ets un protagonista directe.

La posició de Podemos és prou complicada, donant suport a un govern que aplaudeix actuacions com la d'aquests dies de la policia marroquina. La reacció lògica seria denunciar-ho i forçar els socialistes a fer el mateix, però molt em temo que les conveniències faran que intentin passar pàgina el més ràpid possible. Una vegada més la crueltat de la realitat quedarà sotmesa als interessos partidistes, però a la llarga això es paga i la pèrdua de seguidors i votants és una possibilitat més que probable. 

Més fàstic

Fa pocs dies que parlàvem del fàstic que ens produïa l'actuació d'Alicia Sánchez-Camacho a la política catalana i espanyola, i avui podríem afegir-hi qui va ser ministre d'Interior, el senyor Jorge Fernández Díaz, que també ens produeix fàstic, però creiem que hauria d'anar més enllà i exigir-ne responsabilitats polítiques. Les morals ja els hi demanarà el Déu a qui fa referències tot sovint.

Resulta indignant, i per a les persones creients, immoral, per escampar en tot moment la seva religiositat i devoció divina, quan el que queda demostrat és que no és digne de formar part de la comunitat catòlica. El senyor Jorge Fernández Díaz va actuar de manera il·legal i corrupta, però al mateix temps ho va amagar, mentint en sessió parlamentària.

En un país democràtic normal i corrent, ambdós protagonistes haurien de ser condemnats i pagar-ne les conseqüències, però no vivim en un estat democràtic, encara que s'entestin en dir que és una democràcia plena. Malauradament, els corruptes sempre se n'han sortit i ho continuaran fent. No hi ha manera que la Justícia d'aquest país actuï contra el poder corrupte, i prefereix fer-los costat, amb l'excusa de la sagrada unitat de la pàtria.

No hi ha paraules per descriure tota la ràbia que moltes persones sentim en veure com s'ha actuat durant aquests anys de transició democràtica. El PP és el gran partit polític corrupte, però no hi ha alternativa que sigui capaç de fer-hi front i condemnar-ho. El PSOE, l'altre gran partit polític espanyol, també té la seva història i la part fosca que sempre ha volgut amagar. No entraré a valorar qui és més corrupte, però sí que vull manifestar el meu desengany davant d'uns polítics que se serveixen de la política per fer-se rics, defensar els seus interessos i deixar la ciutadania desemparada, totalment enganyats.

Algú podrà pensar que soc molt innocent pensant que tot el que estic dient pot provocar una revolta que exigeixi un canvi d'actitud dels nostres polítics. Sé molt bé que la vida continua i que tot això que ha passat, continua passant i passarà en el futur. Les estructures de l'estat espanyol estan tan podrides que és impossible fer net i aconseguir transparència, honestedat i servei públic. Ens continuarem enfrontant a un mur opac, que només serveix per defensar els de sempre, i això en té culpa tothom, però sobretot aquesta esquerra que es diu progressista, però que no fa res per canviar-ho. És per això que l'esquerra no té futur. El seu paper ha quedat diluït, i no hi ha esperança per a les persones que en algun moment hi varen confiar.

Fàstic

Moltes persones hem coincidit a dir que sentíem fàstic tot escoltant les actuacions de la senadora del PP, la senyora Alicia Sánchez-Camacho, en relació a l'espionatge contra catalans, segons ella independentistes detestables. Una cosa és la ideologia política que pot tenir una persona i que et pot agradar més o menys, i l'altra és la utilització de la política per agredir l'adversari o aquell que pensa diferent a tu.

No hi ha paraules que puguin justificar actituds com la de la senyora Camacho, sabent que no és l'única que actua o ho ha fet d'aquesta manera, i és per això que tenim l'obligació de denunciar-ho i escopir-li a la cara (simbòlicament) pel que representa. Si tingués un mínim de consciència i moral, dimitiria de senadora, s'avergonyiria del què ha fet i demanaria perdó pel seu comportament. És clar que si tingués dignitat tampoc hauria actuat de la manera que ho ha fet.

Quina confiança pot merèixer una persona com l'esmentada senadora, després de conèixer tot el que ha fet mentre ha exercit el poder el seu partit polític? No soc innocent i sé que no és l'única ni la pitjor de tots els polítics que hem tingut i tenim al nostre país, però quan se saben les coses cal dir-ho ben alt i deixar en evidència la poca categoria i la immoralitat de la persona que s'ha aprofitat d'un càrrec polític, d'un sou amb diners públics, per denigrar la democràcia que tant ens està costant de consolidar al nostre país.

Mai m'ha agradat la senyora Camacho i sempre he desconfiat d'ella, però podies creure que eren prejudicis i el fet de no combregar amb les seves idees. No em sento representat ni simpatitzo amb totes les persones a qui ha traït i fet mal, però en la línia del respecte a la discrepància, em solidaritzo amb els afectats per denunciar una pràctica immoral i corrupte que no hauria de quedar impune.

La senyora Camacho és una vergonya més del món polític del nostre país, i no hauria de tenir l'atreviment de passejar pel carrer sense que tothom la mal mirés i la rebutgés com a membre de la nostra societat. La llàstima de tot plegat és que malgrat l'evidència del seu mal obrar, no deixarà de tenir qui li donarà suport i permetrà que una persona tan fastigosa com ella pugui continuar vivint de la política i cobrant el sou que tots plegats li paguem. Fàstic i ràbia perquè situacions com aquesta siguin tan usuals i que no en paguin les conseqüències. Aquest país no té futur, i anem cada vegada a pitjor!

Els presoners polítics assisteixen al Parlament

Amb 27 mesos de presó a l'esquena i el que queda per endavant, què es pot pensar de les discussions entre ERC i JxCat? Jo penso que els deu fer molta ràbia veure que ells estan presoners i els altres es dediquen a barallar-se per veure qui es queda amb la poltrona. És immoral, oi?

Avui els consellers presos han aparegut al Parlament català per intervenir en la comissió del 155. No els he volgut escoltar, perquè sento pena, no només per la situació injusta en què viuen, sinó també després d'haver contemplat el panorama parlamentari d'ahir a la tarda. No hi ha dret. Crec que l'actual govern i diputats d'ERC i JxCat haurien de dimitir en bloc, si més no per decència. On s'és vist actuar d'aquesta manera tan descarada! No salvo a ningú, ni a uns ni als altres.

Els consellers empresonats han aprofitat la paraula per demanar unitat i que deixin de barallar-se. Potser ells haurien fet el mateix, però ara, amb la càrrega de l'empresonament, sens dubte que no ho poden entendre. On anem? Què pretenem? Ens trobem en un carreró sense sortida i amb uns dirigents que, a la meva manera de veure-ho, no ens mereixem. Si a tot això hi sumes el paper de l'oposició, sobretot C's, t'adones que estem en mans d'uns impresentables. El país no s'ho mereix, i hem d'anar a eleccions i desitjar que pugi gent nova, millor gent, millors representants de la societat catalana, de tota la diversitat. Ningú no se salva!

Una Europa immoral

Continua i amb més força la vergonyosa actitud de l'Europa civilitzada. Cada vegada ens hem d'avergonyir més de què està passant a Europa, però si una cosa supera els límits de la immoralitat és el paper que juguen els estats europeus davant de l'arribada d'immigrants des del sud, salvats d'una mort segura gràcies a l'actitud i esforç del voluntariat, de persones com la gent d'Open Arms.

Què ens està passant? Quin exemple estan donant els dirigents polítics italians, i quina és l'actitud de la resta de països europeus? Quina Europa estem construint?

No podem estar de vacances ignorant el que està passant al Mediterrani. Els obstacles que els estats estan posant per poder desembarcar persones que han estat salvades del mar. Quina actitud pot ser pitjor que permetre la mort de persones al mig del mar, amb la desesperació per poder arribar a un món que els permeti viure dignament?

No ho puc entendre, però si m'aturo a pensar-hi m'adono d'actituds de dirigents de C's que estan en la línia. De l'odi a l'adversari. D'esclafar qui no pensa com tu. Amb aquestes maneres es pot entendre que hi hagi governants que prefereixin veure morir éssers humans, abans de donar-los una oportunitat per refer la seva vida. Indignant!

Tertúlia sobre Arenys amb el regust de la indecent política espanyola

Comencem un nou mes i aquest divendres tenim tertúlia. Si el mes passat vàrem parlar de poesia, aquesta vegada analitzarem la situació política a Arenys i els seus partits polítics, en vistes a les eleccions municipals d'aquí a un any. Unes eleccions on ens podríem trobar amb tots els alcaldables canviats, sobretot si els pitjors presagis es compleixen.

Hi ha moltes incògnites, algunes de les quals trigarem a resoldre-les, però d'altres pot ser que tinguem  enllestides aviat. Hem de veure què passa amb els alcaldes i alcaldesses independentistes que varen ser citats als jutjats. També si la denúncia de la defensora del 'pueblo' porta la inhabilitació de l'exalcalde...

De tot això en parlarem, analitzant què s'ha fet a Arenys i què estava previst que es dugués a terme, i acabarem parlant de l'actualitat del país. Una actualitat que, a part de cansar-nos, cada vegada resulta més indignant. A casa dèiem l'altre dia que s'ha perdut la decència. No pot ser tot el que està passant, ja que no es tracta de buscar la justícia, sinó el que es busca és venjança, i a qualsevol preu i amb qualsevol marranada. No pot ser que tinguem un polític que aspira a governar, com és Albert Rivera, que tingui un comportament tan autoritari i poc democràtic, però al mateix temps tan indecent i immoral.

La Justícia i la moral

Amb el reguitzell de casos de corrupció i les corresponents declaracions i judicis que se'n deriven ens adonem clarament que la Justícia no té res a veure amb la moral. Escoltant les declaracions del cunyat del rei, el senyor Urdangarin constates quanta immoralitat hi ha en aquest món i quina justícia es practica.

No és el cas d'Urdangarin un cas aïllat, sinó que en trobem molts d'altres, i és per això que quan et diuen que han condemnat un pobre desgraciat a quatre anys i sis mesos de presó per haver robat vint euros, i veus de quina manera viuen persones com Millet i Montull, per posar un parell d'exemples, t'entra molta ràbia i t'adones de la immoralitat que ens envolta.

Estic convençut que jo no serviria per exercir de jutge, ja que sentint l'Urdangarin com s'excusa de tot allò que li treuen en cara, pararia el judici i l'engarjolaria instantàniament. Això no seria impartir justícia, sinó moure't per racionalitat i pressió moral.

Potser la pràctica d'aquesta justícia és la garantia de l'estat democràtic, però al meu entendre és una desgràcia del sistema. Vivim moltes contradiccions perquè ens preocupen més aquells desgraciats, que probablement no han tingut gaires oportunitats per viure millor, que no pas els grans delinqüents de corbata i coll alt. Ambdós prostitueixen el sistema i la nostra vida en societat, però aquests últims han pogut escollir com volien viure hi han optat per la corrupció, i per a mi això és molt més greu, perquè és immoral.

El vot a Catalunya sí que es pot és un vot incògnita

Tot i que a mesura que van avançant els dies i les declaracions de Rabell, queda més clar que la candidatura Catalunya sí que es pot s'allunya cada vegada més del sobiranisme i fins i tot del dret a decidir, juguen en l'ambigüitat que els caracteritza, sobretot els representants d'ICV, des que Joan Herrera està al capdavant.

És per això que en les properes eleccions autonòmiques el vot a la candidatura liderada per Rabell pot resultar un vot llençat, desaprofitat, que no aporti cap valor afegit a la composició parlamentària, perquè la seva participació serà minoritària, sense capacitat de sumar a cap altra força. Per contra, altres candidatures tenen un paper important a jugar. No penso en Unió Democràtica que tindrà dificultats per poder entrar al Parlament.

L'esquerra catalana fa molts anys que viu un procés de renovació interna, barrejada en un mar de dubtes, que ha convertit Catalunya, tradicionalment d'esquerres, en una nació conservadora, amb un creixement preocupant de les desigualtats socials. L'arribada de Podemos ha estat gairebé un miratge i ICV ha estat incapaç d'aprofitar-ho per recuperar la seva posició al marc polític català, passant a formar part d'un conglomerat de forces i persones, que han estat incapaces de brindar-nos un missatge clar i un posicionament de futur. Una hipotètica victòria de la candidatura de Rabell no ens mereix cap tipus de confiança ni resol els problemes econòmics i socials de Catalunya, perquè no ofereix cap solució al mal tracte immoral que rebem d'Espanya.

Avui, la posició d'esquerres amb més transparència sobre l'estratègia a seguir, està en mans de la CUP, que està cridada a ser la col·laboradora de Junts pel Sí, per aconseguir la independència, però al mateix temps la pedra a la seva sabata, per obtenir unes polítiques socials més justes i a favor de les persones menys afavorides. 

Cal animar els catalans a votar aquelles forces polítiques que donen un missatge més clar i transparent de quina és la seva voluntat de futur per al nostre país, i deixar de banda aquelles forces que continuen navegant en l'ambigüitat. Cal ser valents!

Quin fàstic de polítics. Quina immoralitat!

No sé si heu llegit la columna de l'Iu Forn, avui a l'ARA, però jo m'he indignat. Quan va sortir la notícia ja en vaig parlar en aquest blog, i mai més no en vaig saber res. Avui, arran de la notícia de que quatre ministres alemanys dormen en estances dels seus despatxos oficials per estalviar-se l'hotel, ens recorda què passa a Espanya amb els diputats que tenen pis a Madrid i cobren dietes per desplaçaments que no realitzen i nits d'hotel on no pernocten.

Són diputats, però també hi ha a la llista uns quants ministres i el mateix president Rajoy, que viu a la Moncloa. Segons diu l'Iu, la sala penal del Tribunal Suprem va arxivar la querella perquè "els fets denunciats no són constitutius de cap il·lícit penal". Potser no es pot castigar penalment, però és una immoralitat. El president Rajoy queda desautoritzat per abanderar qualsevol lluita contra la corrupció, perquè, cobrant aquestes dietes, està estafant a tots els espanyols, embutxacant-se diners públics no justificats, i amb ell ministres com Montoro o Fernández Díaz que es considera tan catòlic.

I això passa a Espanya on mai ningú no dimiteix tot i haver-hi suficients motius. És per això que em fan fàstic i desacrediten la classe política, on hi ha persones honestes que no s'aprofiten dels seus càrrecs. Si no som capaços de fer fora aquesta colla de corruptes i vividors, el model social i polític espanyol serà sempre una claveguera.

Les farmàcies, entitats financeres del país

Avui el problema no és trobar un tema de què parlar, sinó de prioritzar sense caure en la rutina. Cada dia hi ha noves informacions sobre els mateixos problemes: el sobiranisme, l'ofec econòmic, la crisi... Ens volen fer creure que anem pel bon camí, i ens enganyen. No pagar no és resoldre la crisi, sinó traspassar-li al proveïdor.

Les farmàcies es volen plantar. Jo no entenc per què no ho han fet encara. El Govern no els pagarà les noves factures ni els deutes pendents. Qui ho finança? el farmacèutic? El Govern no paga el deute als municipis? qui ho finança? els ciutadans. Nosaltres.

Això no es governar, i cal exigir una sortida d'aquest món irreal i absurd, de totes totes injust, que sacrifica els ciutadans en pro d'una classe poderosa que continua obtenint beneficis. No cal ser comunista per adonar-se que aquest món és injust. Només ho ignoren aquelles persones que en surten beneficiades.

Segur que l'expresident de la Caixa Penedès no és el principal culpable de la situació d'injustícia que viuen moltes persones, però tampoc va ser una víctima en mans del diputat de la CUP. L'escena podia ferir sensibilitats, no ser apropiada, però uns quants han fet molt més mal que ferir sensibilitats. Han llençat al carrer famílies estafades.

Aquests dies, arran d'un editorial de La Vanguardia, tothom parlar de la moderació i dels moderats. Hi ha el perill d'aparellar moderació amb no tocar res, que ja estem bé. Si això és el que defensen els moderats, jo no m'hi apunto. La situació és crítica i només es pot resoldre amb mesures contundents. Hi ha actituds dels nostres polítics que són immorals i que s'ha de denunciar. Ens convocaran o no a les urnes, però el que no es pot continuar fent és passar el mort als altres, per acabar ofegant-los. 

Fa quatre dies un propietari d'una farmàcia tenia la vida solucionada. Avui un farmacèutic té tots els números per acabar a sota el pont.

La consciència d'un ministre de l'Interior

El que ha passat a França amb la noia kosovar, expulsada del país de la pitjor manera possible, és greu. Si és certa la notícia tal com ens ha arribat, i les manifestacions estudiantils sembla que ho confirmen, deixa en evidència la mala praxis política també al país veí.

No voldria estar en la pell del ministre de l'Interior francès, ni dels càrrecs que varen decidir detenir l'adolescent kosovar mentre estava de viatge amb els seus companys d'escola. No voldria tenir la mala consciència per un acte tan reprovable.

He llegit la notícia i no poso en qüestió la legalitat de la decisió, encara que em pugui semblar immoral, però el que no es pot defensar de cap manera és la forma que s'ha fet servir per expulsar del país una noia adolescent escolaritzada, empaitada per la policia com si es tractés d'una delinqüent, davant de tots els seus companys.

De cap govern no es poden acceptar accions com aquesta, però molt menys d'un govern socialista a qui se li suposa una conducta més propera a la societat marginada, les persones que tenen més dificultats. Avui, a Europa, estem observant uns partits socialistes que han renunciat a l'essència, si més no del que enteníem que els diferenciava de la dreta classista i defensora del poder i el diner.

A casa ho vàrem poder observar amb els governs Zapatero, i a França ho estem veient amb el govern Hollande, probablement per tenir un ministre de l'Interior que ha caigut en la trampa del populisme, pressionat pel discurs d'una extrema dreta que es revifa a Europa.

La immoralitat de grans xifres en època de crisi

Es van coneixent les declaracions dels membres del Partit Popular en relació al cas Bárcenas, i algunes d'aquestes expliquen els rumors de males cares entre Maria Dolores Cospedal i els senyors Javier Arenas i Francisco Álvarez-Cascos. També hi podríem col·locar el president Mariano Rajoy que ben parat no hi queda.

Es veu que la senyora Cospedal va declarar que el senyor Luís Bárcenas va cobrar del PP la quantitat de  470.000 euros per no fer res. Desconec si això ens porta enlloc, però en tot cas sí que és significatiu i podríem dir que també immoral.

Avui llegia l'esquinçada de vestidures pels 100 milions d'euros que, milió amunt milió avall, el Real Madrid ha pagat pel seu darrer fitxatge. Suposo que, encara que aquesta xifra sigui un rècord, també caldria mirar cap a altres parts per continuar escandalitzant-nos.

En èpoques de bonança tot això eren anècdotes, més o menys acceptades, però ara, que les xifres de l'atur són tan elevades i que hi ha tantes famílies que pateixen per poder arribar a final de mes i alimentar els seus fills, llegir això als diaris ens fa molt mal, si més no si es té consciència i moralitat.

No es tracta de fer populisme ni demagògia. No es tracta de deixar a zero les partides pressupostàries de Cultura o Esports, sinó d'afinar una mica i no sortir amb un ciri trencat. Es tracta de justícia social i evitar cops d'efecte que només podem qualificar de deplorables.

Les taxes ens allunyen del dret a la Justícia

En aquest país de pandereta les solucions passen per retallar drets a les persones. Quants anys fa que reclamem una reforma del sistema judicial? Com pot ser que una pila d'expedients l'associem amb una oficina judicial? quant temps triga a resoldre's un judici 'ràpid'?

És una vergonya i el ministre Gallardón un escàndol. Per què hi ha tanta mala fe? Per què es maltracta tant la ciutadania i els continuem votant? Què estem fent que polítics immorals decideixin el nostre futur?

Doncs, la reforma judicial passa per allunyar les persones de la Justícia, a base de taxes. D'aquesta manera es redueix el nombre de casos que entren als jutjats i potser s'abaixaran les piles d'expedients que, sense cap tipus de vergonya, es troben a la vista de tothom. És aquesta la millor manera d'agilitar els casos, reduïnt-los perquè molts no poden pagar les taxes?

Què pretenen? Que sortirm tots al carrer? Cal una reforma del sistema judicial i una neteja de molts polítics que no ens mereixem.

 

A l'expectativa de com reacciona el govern

Què voleu que us digui! M'agradaria parlar de temes alegres, notícies positives, però l'actualitat fa que tot siguin fets negatius i deplorables. Em fa ràbia donar tan protagonisme al senyor Wert, però quan veus que s'agafa amb el que sigui per ridiculitzar-nos i portar-nos al precipici, no puc més. Ara resulta que com que no pot dir que el nivell de fracàs escolar a Catalunya és pitjor que la mitjana espanyola, diu que hauria de ser inferior perquè el nostre desenvolupament econòmic és superior. Si ens deixessin probablement tindríem menys fracàs, però no ens deixen.

El que faltava pel duro. Al casament de la filla d'Aznar també hi va haver marro. A part, tenim tot el tema dels sobres que cobraven de més alguns dirigents del PP. Per què no ens ho expliquen tot de cop  que no haguem d'anar-ho descobrint de mica en mica? Tenim un govern ple de corruptes i immorals.

De veritat que és un país fastigós, i encara el president Rajoy diu que ens n'hem de sentir orgullosos. Jo no me'n sento i m'avergonyeix que em tractin d'espanyol (m'agradaria que no em passés el mateix com a català. Que no estem gaire més bé!).

M'imagino que en els propers dies es plantejaran i decidiran accions contundents contra tanta guerra bruta. Si no reacciona el govern i els partits polítics que se senten catalans, ho podem perdre tot. Jo no m'hi conformo i m'hi rebel·lo, però és qüestió d'anar plegats. No la tornem a espifiar!