Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Nacions. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Nacions. Mostrar tots els missatges

divendres, 7 de desembre del 2018

Un govern que no satisfà ningú

Catalunya no és mereix el president Torra, o potser la Catalunya actual no és la que jo voldria, ni la Catalunya que històricament ha servit de mirall per a moltes altres nacions. Vergonya aliena és la que em produeixen les declaracions del nostre president a Europa. Un president que parla molt, però actua ben poc, amb un govern que no governa, que ha perdut els papers, i amb un conseller d'Interior incapaç d'assumir les responsabilitats del càrrec des del primer dia de la seva presa de possessió.
No, si aquest president representa la majoria del poble català el nostre futur és molt negre i encara hem de caure molt més baix del que ho hem fet fins ara. No es pot anar per la vida només "despotricant" i no presentant arguments ni alternatives a allò que tant es critica. 
Encara és hora que ens expliquin què pensen fer per redreçar la situació actual del país. Necessitem polítics seriosos, que es comprometin amb accions i no només paraules. No n'hi ha prou amb acusar el govern de Madrid i quedar tan amples. Volem propostes, solucions als problemes actuals i no tantes excuses de mal pagador.
Considero que tenim el pitjor govern de tota la història de Catalunya de després del franquisme, en uns moments claus per al futur del país. És cert que tenim polítics presos i exiliats que no podem oblidar, però estic convençut que Catalunya compta amb persones molt més capaces de fer avançar el país que no l'actual govern de la Generalitat.
És per tot això i malgrat la por que el radicalisme de dretes pugui entrar al nostre Parlament, i més ara veient la nul·litat del govern català, si no hi ha recanvis abans, només podem aspirar a unes noves eleccions que ens rellevin els actuals mandataris catalans.

dilluns, 22 de gener del 2018

El fiscal general entretingut amb el president català

No hi ha dubte que el fet que el president sigui a Brussel·les i no a la presó, amb Oriol Junqueras, li permet fer-se veure i sentir per Europa. En canvi, el vicepresident ha quedat silenciat i només nosaltres podem fer possible que la seva veu es faci sentir. Si la decisió va ser presa de manera individual i personal, hi ha prou motius per defensar-ne una o l'altra posició, i en cap cas podem criticar-los a la lleugera.
No sabem com acabarà tot plegat i no podem oblidar que la paraula la té Europa. Si la resposta ha de venir pel cantó espanyol ja podem llogar-hi cadira. L'orgull del president Rajoy és massa fort i pervers com per reconèixer que cal dialogar. La seva solució, convocant noves eleccions, no l'hi ha servit per canviar l'equilibri de forces del Parlament, i la possibilitat que novament sigui Puigdemont qui presideixi el govern català no està gens descabellada o, com a mínim, li farà prendre més mesures judicials.
Sóc dels que opinen que caldria buscar una solució a curt termini, sense renegar dels polítics que han donat la cara per defensar el que molts catalans els han demanat, cal nomenar un govern perquè recuperi les institucions catalanes i defensi els nostres drets com a poble, per fer front a l'embranzida que ha pres C's en el seu camí cap a la recentralització d'Espanya i la pràctica desaparició de les comunitats i nacions d'Espanya.
No sé si la decisió del jutge Llarena de no plantejar una nova euroordre contra Puigdemont, tal com li demanava el fiscal general de l'Estat, és una mesura tàctica o simplement evitar fer el ridícul una vegada més. Sap greu que tot això es fa jugant amb les persones i, sobretot, jugant amb tot el poble català. Fa temps que reclamàvem estimació per part del govern espanyol per treure'ns la idea de sortir d'Espanya, ara veiem que això és impossible. Ens volen per la força.