L'encert de tancar la televisió

Ja fa una bona colla de mesos que la televisió ocupa ben poc espai a la meva vida. No puc dir que la tingui tancada, perquè en algun moment del dia es connecta, però es tracta de breus minuts, mig d'esquitllada. No m'interessa. 

Sempre m'havia estranyat aquelles famílies que no tenien televisió a casa seva. Em semblava impensable, potser més abans que no hi havia Internet i, per tant, era pràcticament l'única manera que tenies d'assabentar-te de què passava pel món, a part dels diaris. Creia que hi havia programes interessants que valia la pena veure. Ara segurament també n'hi ha, però me n'he cansat.

L'altre dia, de visita, vaig poder veure uns moments d'un programa de tarda de la televisió catalana. Es tractava d'una taula amb quatre o cinc persones parlant de coses sense cap mica d'importància ni interès. Em va semblar fins i tot estúpid i que només es tractava d'anar omplint la tarda, encara que fos dient beneiteries.

Segur que no tot és així, i de tant en tant llegeixo que s'emeten documentals prou interessants, sobre temes que ens afecten, però fa tanta mandra obrir la televisió! I em sap greu que es desaprofiti una bona eina que podria servir per formar, entretenir de manera intel·ligent i no barroera, per aprendre, per estar informat, per gaudir del temps lliure, però... Què millor que un bon llibre, que tu esculls, i una bona peça musical, que t'emociona! 

Llegia avui l'entrevista de l'Albert Om a l'Antoni Puigverd i m'ha fet gràcia quan deia que es penedia d'haver anat a les tertúlies, perquè encara que no es vulgui formes part de l'espectacle. I crec que té molta raó. No he seguit mai cap tertúlia de canals espanyols de televisió, amb unes cadenes privades que fan vergonya. No soc masoquista. La tertúlia surt molt bé de preu, però per aconseguir què? Sé que no es pot generalitzar i que hi ha excepcions que no es poden posar en el mateix sac, però se n'ha fet tant d'abús, sobretot aquelles tertúlies que només serveixen per ocupar hores d'emissió, que no es poden aguantar. Per tot això crec que vaig estar encertat quan vaig dir: fins aquí. Només quan sigui estrictament necessari.

Ells s'aprofiten de les nostres baralles i pals de cec

Ahir al vespre vaig veure el reportatge de 30 minuts, de TV3, i no el programa d'en Jordi Evole, entrevistant el ministre de l'Interior. Ja us he dit més d'una vegada que no sóc masoquista i prefereixo patir amb un reportatge sobre el jihadisme que no pas haver d'aguantar imbecil·litats del ministre. L'endemà sé que puc llegir els comentaris a la premsa, i m'estalvio el calvari.

Ens trobem en el període quadri-anual de veure qui la diu més grossa. El ministre Jorge Fernández n'és un especialista, però no queda curt el mateix Rajoy, tot i el poc que s'expressa, ni la Sánchez-Camacho o, per canviar de color, el senyor Herrera. Bé, en aquest cas se li perdona perquè el noi fa temps que naufraga i no sap com sortir del llot.

Entretant, i sense que ens n'adonem, el ministre Wert va treballant per deixar sense efecte tot allò que aprova el nostre Parlament que, si no vigilem, ben aviat quedarà com una relíquia, més testimonial que res més. En aquests moments no és només el català com a llengua vehicular, sinó que estem parlant de la taxa per al cinema i els toros. No en tingueu cap dubte, però ben aviat podreu assistir a una corrida de toros a la nostra capital.

I tot això passa mentre els nostres polítics, i nosaltres mateixos, ens estem tirant els trastos al cap, incapaços d'anar amb la veritat per davant passi el que passi. Recordeu Aznar. Es barallen dins de CIU, i aquests amb ERC... per una falta de visió estratègica i massa orgull. Voldria recordar les paraules de l'empresari i escriptor Xavier Roig quan recorda a ERC que sense Mas el trajecte sobiranista no hauria arribat tan lluny. ERC sempre s'ha enganyat a sí mateix, creient-se més potents del que veritablement són. Després els hi arriben els desenganys. Ni amb Junqueres ho podran aconseguir. Que tinguin en compte que no els vol ningú més. Ni tan sols ICV, tot i que està faltat d'amor per totes bandes.

35 anys més de Senat per a no res

No he pogut veure el programa 30 minuts, que parlava del Senat. M'imagino que no s'ha arribat a cap conclusió, i molt menys a abolir-lo. O potser m'equivoco i resulta que tothom veu bé de que desaparegui (?).

Ja no sé quants anys fa que es parla de modificar el Senat perquè esdevingui una cambra de representació de les autonomies. Fa uns 35 anys que es va constituir per primera vegada el Senat i encara no s'albira el moment de transformar-lo. Passaran 35 anys més i no s'haurà fet res.

El model polític espanyol es caracteritza per parlar molt i no fer res. La tan anomenada transició és una presa de pèl. Els canvis han vingut donats per l'entorn, però no per cap tipus d'interès, dels que continuen remenant les cireres, per canviar res essencial.

Per cert, us recomano que llegiu l'article de José Antonio Zarzalejos, avui a La Vanguardia "Inútil y especulativo". No sóc masoquista, però m'agrada llegir opinions allunyades del que sentim i escoltem en entorns sobiranistes. A vegades convé, per no anar tan refiat i alegrament.

Continuant amb el Senat, hi ha moltes institucions que caldria suprimir, per estalviar recursos, però aquí també hi ha un problema no resolt: què farien els partits polítics amb totes aquelles persones a qui deuen favors? on els col·locarien? Si eliminem Diputacions (sobretot els assessors que cobren un dineral per viure de la rifa) i el Senat, només tindrien el Parlament Europeu per col·locar-hi els mamuts polítics.

Amb els governs que tenim poc canviarem, i si ho fan, segur que serà per anar a pitjor.