Abans, cal millorar el transport públic

Trobo interessant que els governs estudiïn models de reducció del transport privat de vehicles, sobretot a les grans ciutats i les seves àrees metropolitanes. Cada vegada hi ha més embussos a les carreteres i a les grans vies de les ciutats, i probablement es tracta d'un abús en l'ús del vehicle propi, tenint l'alternativa del transport públic. Totes les conclusions a què arribin seran benvingudes. A l'hora de posar en pràctica nous models i directrius, però cal assegurar que el transport públic funcioni eficientment.

La xarxa de Rodalies és un niu de problemes. Si el seu funcionament fos l'esperat, segur que eliminaria molts cotxes de les carreteres. No recordo les vegades que he hagut d'anar a socórrer la meva filla a la sortida de la feina per culpa de retards o cancel·lacions del trajecte ferroviari. Això s'ha de tenir en compte, perquè és el pa de cada dia.

La connexió entre pobles i ciutats que no disposen d'estacions de tren s'ha de suplir amb autobusos i aquestes línies també necessiten millorar. Hi ha pobles incomunicats amb transport públic i ciutats que el transport per carretera es fa a peu dret, i això tampoc no s'hauria de permetre. Ciutats com Mataró que no disposen d'una estació central d'autobusos, obligant-los a circular per carrers més o menys estrets provocant aglomeracions.

El transport a casa nostra és massa radial, tot dirigit cap a la gran capital. La manca de transversalitat, amb molt rares excepcions, provoca la concentració de vehicles a l'àrea metropolitana i una gran quantitat d'hores per desplaçar-te d'una ciutat a una altra. Paral·lelament a l'estudi de com reduir l'ús del vehicle, caldria un estudi de nous itineraris i infraestructures del transport.

Hi ha molta feina a fer, i això no es pot fer alegrament amb pocs anys. Cal una planificació a mitjà i llarg termini que trobem a faltar des de fa molts anys i molts governs. De la mateixa manera que calen mesures preventives contra els efectes del canvi climàtic, també cal estudiar i planificar el futur de la mobilitat al nostre país. Si es manté l'èxode dels municipis petits, el transport cada vegada resultarà més car i necessari, si no volem que aquests es buidin del tot. 

El cinisme del ministre

El ministre de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, el senyor Óscar Puente, no hi ha dia que no creï algun tipus de polèmica. Crec que és més per la seva verborrea que no pas pel que fa o deixa de fer. La seva actitud, quan té un micròfon al davant, no l'ajuda gaire i provoca moltes crítiques, potser innecessàries.

Als catalans, que hem patit des de fa molts anys els problemes del transport de Rodalies, no ens fa gens de gràcia llegir que el ministre afirma que els trens funcionen tan bé. Que hi ha algun problema de tant en tant perquè falta invertir més, i els polítics anteriors no ho han fet prou bé, però que... amb l'AVE ho tenim a escala d'excel·lència, i que les Rodalies acabaran funcionant a la perfecció.

Ho llegia ahir mateix, quan la meva filla se'm queixava que el tren no havia arribat a l'estació, i que aquesta s'anava omplint de passatgers. Vaig anar a l'aplicació de Rodalies i no hi havia cap incidència. Tot estava funcionant correctament. M'imagino que el fet d'arribar amb mitja hora retard no es pot considerar una incidència, ja que és un fet força habitual. Llavors em pregunto per què tant d'interès a crear aplicacions a la xarxa si no reflecteixen la realitat?

Parlar de Rodalies és molt cansat, perquè portem massa temps amb les anècdotes. El més greu de tot és que afecta molta gent, sobretot les persones que necessiten desplaçar-se sovint per anar a la feina o a la Universitat. El fet que els trens funcionin tan malament de manera sistemàtica és una falta de respecte a la ciutadania i els polítics de torn haurien de donar la cara i disculpar-se.

Al ministre Puente li agrada la gresca. Pel poc que el conec i he sentit a parlar, és la persona idònia per fer posar nerviós a l'adversari polític. En aquest joc ja s'ho faran, però quan es tracta de donar resposta als ciutadans, cal més seriositat i autocrítica. No diré que tota la culpa sigui d'ell, però com a responsable polític l'ha d'assumir i, com a mínim, ser més respectuós amb qui ho pateix cada dia. Crec que el meu professor de filosofia m'acceptaria que el titllés de cínic.

No estem bé

Si et pares a observar tot el que està passant al teu voltant arribes a la conclusió que no anem bé. La nostra societat cada vegada està més malalta i el comportament de la gent és, si més no, rar, anormal i genera sorpresa.

Deixant de banda els nostres polítics que ja en parlem sovint, la gent de peu també sembla haver-se encomanat d'aquesta tonteria que no té explicació. Accions que no saps a què són degudes, si no conclous que estem una mica malalts i que les nostres relacions socials estan afectades.

Avui, per exemple, he llegit que un noi a Madrid n'ha llençat un altre a la via quan arribava el metro a l'estació. Sortosament el noi ha caigut entre els rails i el metro l'hi ha passat per sobre sense que l'atropellés. L'acció delictiva és absurda, i no té raó de ser. A sant de què una persona li vénen ganes de llençar-ne una altra per provocar-li molt probablement la mort?

No cal dir que el fet que cada dia hi hagi més agressions sexistes en grup és una anomalia que no té tampoc explicació. Com pot ser que una persona, amb amics, es permeti violar una altra persona per gaudiment personal? On hem anat a parar?

Jo continuo pensant que l'home és per naturalesa una bona persona, que en certes circumstàncies s'intoxica i actua malament, sobretot en grup. Tan mal parada hem deixat la nostra societat que tots aquells rampells malèvols hi tinguin lloc?

Arribo a la conclusió que no estem bé, que alguna cosa ens està passant i se'ns ha girat el cervell. No pretenguem que els nostres líders actuïn en conseqüència si nosaltres ho fem d'aquesta manera. Si la nostra societat permet aquest i altres actes, és lògic que els nostres dirigents puguin ser acusats de corruptes i immorals. Els nostres valors els estem perdent i la nostra societat està resultant caòtica.

Iniciem la visita de Budapest

A 3/4 de 8h del matí sortíem, en tren, des de Viena en direcció a Budapest. Ens hem hagut de llevar una mica d'hora per no perdre'ns l'esmorzar. L'estació era a quatre passes i això hi ha ajudat. Hem arribat, doncs, a mig matí i a les onze ja començàvem la visita a la nova capital. Hem tornat a l'hotel a les vuit del vespre, morts i rebentats. Molta calor i fins i tot quatre gotes que ens han permès seure a menjar un pastís de xocolata.

Venint de Praga i Viena la primera impressió que reps quan arribes a Budapest és una mica preocupant, però de mica en mica hi vas entrant, se li ha de donar temps. Sí que és cert que la bona impressió de Viena i Praga, per la netedat i l'ambient, a Budapest decau una mica. Tot i això estic convençut que quan marxarem haurem vist coses interessants. Fora prejudicis!

Quan hem passat pel davant del Parlament m'han vingut flaixos de la primera vegada que el vaig veure. Recordo moments i llocs vagament. Sens dubte la ciutat s'ha renovat, només faltaria! Els edificis principals i històrics es mantenen i probablement han millorat, i aquesta vegada volem visitar-los per dins. No tots!

Avui hem visitat el museu Aquincum, un assentament romà, el més important de centre Europa. I hem viatjat en el tramvia número dos, que ressegueix el Danubi i et permet veure edificis com el Parlament, el Castell o el Bastió dels pescadors, que visitarem els propers dies. Ens ho passarem molt bé!