La lacra de la dreta espanyola

Els fets de Turíngia demostren el distanciament entre la dreta europea i l'espanyola. La dimissió del primer ministre de Turíngia per haver assolit el càrrec gràcies als vots de l'extrema dreta deixa en evidència el PP i C's que s'han servit dels vots de Vox per aconseguir governar a Madrid, Andalusia o a Múrcia. Aquí a Espanya no hi ha manies. La qüestió és sumar, perquè ni valors ni principis ètics tenen cap consideració.

Quan vaig llegir que el lliberal alemany seria primer ministre gràcies a la ultradreta, em vaig espantar. Em vaig imaginar que Alemanya havia caigut en el mateix parany de blanquejar l'extrema dreta. L'ensurt no va durar ni vint-i-quatre hores, amb la dimissió per responsabilitat democràtica.

Ho tenim fotut a casa nostra, perquè ni el PP ni C's són una dreta democràtica, sinó que tenen el pòsit del franquisme. Per a ells tot s'hi val per governar. No hi ha principis democràtics que valguin si el poder està en joc. Ho hem vist des del primer dia, però ens ha semblat que podia tractar-se d'imaginacions nostres, que potser els infravaloràvem... Una vegada més ha quedat demostrat que la salut democràtica espanyola és molt precària. Contínuament estem lluitant entre la dignitat democràtica i l'autoritarisme més salvatge d'uns hereus del franquisme que han persistit, i que avui reben una gran ajuda del poder judicial.

C's i la corrupció que deien voler combatre

Sembla ser que els que havien de ser garants de la puresa, honorabilitat i honestedat de la política, resulta quo no ho són tant. Des del primer dia es varen manifestar contraris a qualsevol tipus de corrupció exigint als altres partits que decantessin els seus càrrecs imputats en actes de corrupció.

Hem pogut veure que, tot i els pocs càrrecs que ostenten al llarg de la geografia espanyola, ja han estat denunciats i fins i tot imputats en actes corruptius. No només han estat defensant fins a la darrera hora el partit més corrupte de la democràcia europea, el PP, sinó que també té polítics suposadament corruptes.

Això passa per voler donar lliçons al altres pensant que la gent és estúpida i que ens ho creiem tot. És cert que la ciutadania és força innocent, i en un principi anem de bona fe escoltant aquell que promet netejar la porqueria, però de seguida ens adonem i distingim qui ens enganya de qui va de bona fe.

Des del primer dia sabem que Rivera és un titella posat per persones de mala fe que han trobat en ell i el seu partit la manera d'infiltrar la discòrdia a la societat. És cert que se n'han sortit, però encara no han guanyat. La força de la població ha estat per ara suficient per evitar que un discurs fals i traïdor pugui vèncer, malgrat la crisi de societat i els problemes que tenim davant nostra plantejats.

C's és tan o més corrupte que altres partits condemnats fins ara. La diferència està en què encara no governen en suficients llocs com perquè sigui notòria aquesta lacra que tenen intrínseca i que mostraran si la ciutadania no evita donar-los la seva confiança. Rivera i els seus són la lacra en potència d'un estat en hores baixes i amb un futur encara incert.