Objectiu: educar

Quan reclamem més presència policial al carrer, passejant a peu i no en moto o cotxe, no demanem sancionar les infraccions, sinó col·laborar en l'educació del vilatà que, per desinterès o desconeixement, incompleix les normes de conducte que ens marquem per conviure dignament i amb tranquil·litat. 

Podríem estar parlant dels agents cívics, una altra figura que potser faria falta als nostres carrers i places. Hi ha comportaments que no són apropiats, simplement perquè causen molèsties als nostres conciutadans. I quan es volen posar en marxa projectes nous, que obliguen a canviar els hàbits dels vilatans, és el millor moment per posar en pràctica la pedagogia i l'educació.

Ara tenim molt present el canvi en la recollida de la brossa a una bona part de la vila, on fins ara han utilitzat els contenidors i que a partir del mes de novembre, sembla ser, hauran de fer servir el sistema del porta a porta. És un bon moment perquè, a més de les sessions informatives que s'estan realitzant, es posi en marxa un sistema d'acompanyament als vilatans, sense pensar només en les sancions per a qui no segueix les directrius, i entenent que els canvis no són fàcils d'assimilar. La sanció té el seu espai i moment, i també els destinataris.

Passejar els gossos recollint els excrements i no permetent que pixin a les façanes i mobiliari urbà, també és una necessitat a vetllar per l'alt incompliment que s'observa a Arenys de Mar. També la circulació amb patinets elèctrics, sense respectar les normes de trànsit, amb més d'una persona a dalt del vehicle i sense casc. Uns fets que contradiuen l'ordenança vigent i que no som els vilatans qui els hem de cridar l'atenció, sinó la policia de barri, la que es passejava per Arenys, o la figura de l'agent cívic.

Ens queixem de l'incivisme i aquest no sorgeix per generació espontània. La deixadesa en el seguiment del comportament vilatà, per part del govern de torn, facilita que les persones s'emmandreixin i busquin la solució fàcil, sense tenir en compte si amb la seva manera de comportar-se molesten al veí o no. Cal, doncs, vetllar perquè les ordenances i normes que escrivim es compleixin, informant i corregint els errors, i educant a la gent és la millor manera, deixant la sanció com a darrera solució.

Incompliment de les ordenances, per ignorància o desídia

Properament el govern municipal de la vila iniciarà una campanya informativa de l'entrada en vigor de la nova ordenança de mobilitat, amb alguns canvis importants, sobretot per la introducció de la regulació dels patinets elèctrics que no es contemplaven abans i que cada vegada són més habituals als nostres carrers. És molt important donar a conèixer les normes que regulen el comportament dels vilatans, perquè la nostra convivència sigui el més agradable possible, i evitar conflictes innecessaris.

    El desconeixement de les normes no t'allibera del seu compliment, i és per això que tots hauríem de fer l'esforç de llegir-les i, sobretot, tenir-les en compte. Una normativa que no es compleixi ni es faci complir, no serveix de res, i trobaríem moltes de les ordenances vigents que s'incompleixen alegrament. Si som incapaços de fer-ho respectar, és millor no redactar-les.

    La regulació dels patinets és necessària per evitar accidents per culpa del mal ús. Hi ha aspectes que són de calaix i que qualsevol persona que condueix un patinet, per sentit comú, sap que ha de respectar-ho. Segurament, però, hi ha elements de l'ordenança que desconeixem i que serà bo tenir-ho present. 

    Una vegada informada la població, què passarà? Com s'articularà la manera per regular el compliment i sancionar si és necessari? Aquí hi tinc més dubtes, sobretot pensant en altres ordenances vigents i que no es respecten. Les pixarades dels gossos a les façanes, per exemple? Algú encara no sap que no està permès? O és més aviat que resulta molt còmode ignorar l'ordenança i que s'espavili qui rep?

    A les xarxes es parla molt de la degradació dels nostres carrers i es culpa sovint als nostres governs de la deixadesa. Probablement hi ha una part de culpa de qui s'encarrega de netejar la vila, però convindreu amb mi que la gran culpa és de qui ho embruta. Si tots ens comportéssim d'una manera civilitzada, respectant l'espai públic com si fos a casa nostra, la vila faria goig i ens estalviaríem comentaris i imatges deplorables.

    Espero i desitjo encert en la campanya informativa de la nova ordenança. També en el compliment per part nostra i el seguiment que el nostre govern en faci. I recordeu que no només es tracta de regular els patinets, també cal vetllar perquè els vianants, sobretot els de mobilitat reduïda, pugui passejar pels nostres carrers sense obstacles i impediments inapropiats, que també està regulat, però que fins ara poca cosa s'ha fet per respectar-ho.

Els pisos de l’Agència Catalana de l’Habitatge

Els pisos socials i els pisos de protecció oficial ocupen moltes pàgines dels diaris bàsicament perquè el nostre país té un dèficit massa important d'habitatge assequible, sigui de lloguer o compra. No s'ha estat previsor ni s'han elaborat lleis prou clares i decidides per facilitar l'habitatge a tothom, i aquest més que un dret ha esdevingut un luxe. Fins i totes algunes de les mesures que s'havien pres, han quedat abolides i cada vegada és més difícil trobar al teu municipi un pis de lloguer o compra que permeti l'emancipació dels joves.

    A casa nostra, però també a moltes altres poblacions, la Generalitat a través de l'Agència Catalana de l'Habitatge va construir uns habitatges socials que havien d'ajudar a resoldre el problema per cobrir les necessitats més immediates d'una part de la població. El procés va tirar endavant, però amb una assignatura pendent que l'Agència ha estat incapaç de regular amb eficàcia, com és el manteniment i seguiment dels lloguers d'aquests habitatges, la qual cosa ha provocat molts problemes de convivència, no només a la nostra vila, sinó arreu on l'Agència administra aquests habitatges.

    El govern municipal actual ha assumit el tema amb molta insistència i m'agradaria pensar que se'n sortirà, encara que tinc els meus dubtes, per l'experiència que hem viscut. M'imagino que l'anterior govern també hi va batallar sense aconseguir-ne resultats satisfactoris. Una institució pública ha de garantir una bona feina i el nostre país no es pot permetre el luxe de comptar amb personal directiu i institucions que no estan a l'alçada i perpetuen uns problemes que no haurien d'existir.

    Davant la informació d'una nova trobada entre les dues institucions, m'agradaria pensar que aquesta vegada es farà bé i es resoldran tots els entrebancs que fins ara han subsistit i han impossibilitat una bona gestió i al mateix temps una bona convivència entre tots els llogaters dels habitatges socials. És important assegurar que les persones que hi viuen puguin descansar tranquil·les, sabent que al darrere hi ha una institució que s'encarrega de mantenir els habitatges, d'evitar l'ocupació indeguda dels mateixos, agilitant el procés de renovació del lloguer dels pisos que queden buits, i col·laborar eficaçment amb el govern municipal a la pacificació de l'entorn.

    El nostre govern municipal té l'obligació de vetllar per la bona convivència a tota la vila, i no pot ser que uns pisos de propietat de la Generalitat alterin l'ordre i la tranquil·litat que tots els veïns ens mereixem. Cal ser molt curosos amb la gestió pública i al mateix temps molt responsables. S'ha d'acabar d'una vegada per sempre amb aquesta deixadesa que ha comportat tants maldecaps a tantes persones. 

S'acaba el temps de les inauguracions

Ara que s'acosta la data de la convocatòria de les eleccions municipals, a partir de la qual no es podran fer celebracions ni inauguracions, més d'un o d'una voldrà que arribi aviat el dia de votar, no sigui que sorgeixin més marrons que deixin en evidència la tasca de govern. 

La nostra vila ha viscut com mai la prèvia de la campanya electoral, amb una agenda atapeïda d'actes de lluïment, neteja i pintada de la cara per amagar tota la deixadesa de gairebé quatre anys de mandat, amb uns resultats pràcticament nuls, per més que les gràfiques del Programa d'Actuació Municipal ho maquillin i es publiciti a la revista local. 

Ningú, però, perdonarà la manca d'empatia i el distanciament que s'ha produït entre l'equip de govern i la ciutadania. Governar d'esquena al poble no ha estat mai una bona pensada. Escoltar i dialogar requereix temps i paciència, però és el que hauria de prevaldre i ser la base de qualsevol estratègia de govern, sobretot quan ens referim al govern municipal, el més proper a la gent.

Siguem, però positius i aprofitem tot el que ens estan resolvent aquests dies. Ja em vist de quin peu coixeja aquest govern i tenim ben a prop l'oportunitat de posar-hi remei. Ens calen projectes nous, però sobretot una actitud nova, d'acostament a la gent, de saber escoltar i prioritzar les necessitats de la gent. Cal que les coses no s'encallin, que no quedi tot en paraules i promeses, i en un calaix dels despatxos.

Volem un canvi en la manera de governar. Som conscients que no podem prometre coses impossibles, però sí que hem de treballar per fer un Arenys més sostenible, resoldre d'una vegada el tema de l'habitatge, endreçar la casa de la vila i reorganitzar-la en benefici de tots, començant per als mateixos treballadors municipals, amb més recursos, formació i atencions.

Hem d'obrir l'Ajuntament a les persones i a les entitats. Les hem de fer partícips del dia a dia de la cosa pública. Hem de ser transparents i no amagar la veritat. Posar el dia les eines que fan possible que tothom pugui conèixer en temps real què passa dins de l'Ajuntament.

Hi ha una alternativa de govern que està demanant el torn per demostrar que una altra manera de fer política és possible i que només depèn de nosaltres, amb la col·laboració de tots, perquè tots formem part del projecte i totes les idees hi tenen cabuda.

L’incivisme que no podem permetre

He pensat en Arenys, i en els problemes d’incivisme que estem patint. Darrerament fa la impressió que la gent, o una colla de vilatans, s’ha deixat anar i ha deixat de complir els deures que tots hem d’assumir perquè la nostra convivència sigui agradable. Si fos malpensat diria que hi ha qui vol fer la vida impossible als nostres governants locals i s’ha proposat comportar-se incívicament, embrutant la nostra vila per desmerèixer-los.

No sé si és així, però en tot cas el nostre govern municipal hauria de fer alguna cosa perquè la situació no vagi a pitjor. He vist imatges per les xarxes socials que no es poden permetre, i si no s’actua de seguida podem arribar a un punt que ja no ho puguem recuperar.

Ho he escrit altres vegades que el primer culpable que la nostra vila es vegi bruta i deixada és el vilatà que no es comporta com ho hauria de fer i no té cura amb les deixalles i la netedat en la seva actuació. Aquí no es pot demanar responsabilitat a ningú més que al propi vilatà.

El govern municipal ha de vetllar perquè es compleixin les normes i els vilatans respectin els altres, ja que un mal comportament perjudica els nostres veïns. Alhora l’Ajuntament ha de procurar que la vila estigui neta i endreçada, i per això caldrà ser molt escrupolós en la neteja. A l’estiu, sobretot quan no plou, cal regar bé els carrers, sobretot aquells punts que acostumen a embrutar-se més. Si des de l’Ajuntament no s’actua, és més fàcil que els incívics agreugin el problema.

Hi ha comportaments que són culturals, i hi ha cultures que no destaquen per la higiene. La nostra cultura no ve aparellada amb un comportament de deixadesa i brutícia, però si no estem atents hi podem caure fàcilment. Això sembla ser que és el que està passant.

Deia al començament que tot fa pensar que la gent s’ha deixat anar i no és tan polida, però jo hi afegiria que també sembla com si el nostre govern municipal fos més permissiu amb els que incompleixen les normes bàsiques de convivència, si és així els hem de reclamar que posin fil a l’agulla i vetllin per un Arenys més net i agradable per viure-hi.

Només una oferta per al porta a porta d'Arenys

No és una bona notícia que només s'hagi presentat una empresa en la licitació per a la concessió de la recollida selectiva de la brossa a la vila d'Arenys de Mar. Ho dic, perquè això no permet fer comparacions i atorgar-ho a la millor, la que més garanties pugui donar de fer un bon servei, tal com la població es mereix.

Podríem estar especulant per què només ha interessat a una empresa, quan n'hi havia gairebé una trentena que inicialment havien mostrat cert interès. No crec que sigui perquè vagin sobrats de feina, més aviat em decantaria perquè les condicions de les clàusules tècniques aprovades no són prou atractives per a les empreses. De totes maneres, això ens ho hauria d'explicar l'equip de govern, si més no fer-nos saber quina és la seva opinió.

Tot això no treu que l'empresa interessada, que desconec quina és, no ho pugui fer bé, i aconseguir que la vila d'Arenys deixi de ser motiu de crítiques per totes bandes, per la deixadesa i la brutícia, quant a recollida de la brossa. 

Vaig dir en el seu moment que desitjava creure que les clàusules redactades per aquest servei serien molt ben fetes, i que comportarien aquesta garantia de bon funcionament. Hi ha hagut problemes, a part de la durada per redactar-les i el consens per aprovar-les. Finalment ha quedat clar que no interessen a la majoria de les empreses, i també ha generat moltes protestes entre els vilatans, aquells que no estan d'acord en aplicar el sistema porta a porta a tot el municipi.

S'està fent molt llarg tot el procés, i entretant Arenys dona una mala imatge, que hauríem d'intentar millorar. En primer lloc, caldria més compromís dels vilatans per respectar l'espai públic. No perquè ja ho passen a netejar, ens podem permetre la llicència de llençar papers a terra, o confondre un paperera amb un contenidor de brossa. Després caldria demanar a l'Ajuntament més rapidesa a resoldre aquella acumulació de brossa que a vegades es produeix, i sancionar qui ho estigui fent malament. No ens pot fer por fer pagar per una mala praxi, per incivisme, per no tenir ganes de col·laborar en la netedat de la vila.

Seguirem el procés de concessió del servei de recollida selectiva de la brossa, però no ens ha agradat la notícia d'avui i el poc interès empresarial en aconseguir el servei de neteja. Alguna cosa no està bé, i seria bo que l'equip de govern ens ho expliqués.

Fracassa la transparència del govern municipal d'Arenys

Segons es va poder saber, la valoració que en fa l'estudi de la Universitat Autònoma de Barcelona és d'un discret 43,75% quan s'havia arribat a superar el 90%. Aquesta xifra demostra que la transparència que practica el nostre govern municipal és pèssima i cal millorar-ho.

La impressió que tens, quan mires a la casa gran, és de desmanec, deixadesa i que l'equip de govern està desbordat. Entenc que les circumstàncies no són gens favorables, però queda demostrat que no tenim el millor govern possible, sinó unes persones voluntarioses que no acaben d'acostumar-se a la vida municipal, superats pels pals a les rodes que s'acostumen a col·locar.

Res justifica que no puguem comptar amb persones capaces de resoldre els entrebancs que el dia a dia presenta, i caldria una reflexió a fons sobre la manera que es dirigeix el municipi, i la necessitat de comptar amb la complicitat de tothom, siguin del color que siguin.

Ni els carrers són més nets, tot el contrari, ni la resposta a les demandes dels vilatans és l'adequada, ni la informació sobre què es cuina dins l'ajuntament arriba als contribuents. No n'hi ha prou amb bona voluntat, que és d'agrair, sinó que cal eficàcia i resolució davant les dificultats.

L'equip que lidera l'alcaldessa Moreno no aconsegueix convèncer que tinguin la capacitat de governar la vila, i hi ha massa temes sense resoldre. Insisteixo que les circumstàncies no són favorables, i que l'epidèmia del coronavirus no ho ha posat fàcil, però no és qüestió de buscar justificacions, sinó estratègies per millorar la governabilitat de la vila i, a més, conservar la confiança que els electors varen dipositar en els partits polítics que configuren l'equip de govern. A tot això, els vilatans hi hem de col·laborar amb més sentit civic.

D'un arbre caigut tothom en fa llenya

Tenim un govern tan feble i poc creïble que tothom s'hi atreveix. Tenen tan poca credibilitat que un jutge de poble els tomba els decrets i allò que faci falta. Així no podem anar bé de cap manera. El govern català content per haver recuperat el poder, després de mesos d'estat d'alerta, decideix confinar Lleida i un jutge li diu què s'ha cregut qui és per decidir-ho! 

La veritat és que em fa vergonya tot plegat. Hem caigut tan avall que qualsevol mico se'n fot de nosaltres. I llavors qui farà cas al govern, quan està tan desprestigiat? Ja poden anar signant decrets que ningú no se'ls creurà. Com podem anar bé?

Ja no sé si és llàstima el que em provoca aquest govern, o ràbia per trobar-nos en la situació en què estem. La política ha quedat tan desprestigiada, i tan a remolc de la justícia, que ja no pot fer un pas sense que se li qüestioni la idoneïtat dels acords presos pel govern català.

Diuen que el govern espanyol els diu que continuïn, perquè tenen la raó, i al final la justícia els hi donarà, però entretant què han de fer? A qui s'han de creure els ciutadans de Lleida? Es queden a casa o surten com si res, perquè ho ha dit la jutgessa de guàrdia?

No sé com acabarà aquest assumpte, però el mal ja està fet. La facilitat en què un jutge qualsevol pot fer trontollar el govern i posar en dubte la seva autoritat, comporta un descrèdit a la política, que és difícil de recuperar. A partir d'ara tot és qüestionable, opinable i, per tant, fàcilment desobeïble. No voldria posar-me a la pell dels nostres governants. Ja sé que molta culpa no és d'ells, sinó que ja hi ha qui s'ha cuidat d'aplanar el camí, però també hi ha col·laborat la seva ineptitud a l'hora de prendre moltes decisions, i la deixadesa a l'hora de fer govern. Necessitem eleccions perquè hi hagi un canvi, i a poder ser que sigui a millor.

No és anècdota, sinó un fet massa habitual

Aquestes darreres hores un camió-cuba ha hagut de desembussar el clavegueram davant del Calisay. Un mal ús del water provoca un tap amb el conseqüent riu de porqueria per la Riera d'Arenys. Com és possible?

Des de sempre he sentit a dir que a Arenys de Mar el clavegueram té problemes importants i que caldria fer-hi una inversió important per solucionar-ho. Per ara només es van fent pedaços a mesura que sorgeixen els problemes. La responsabilitat és compartida, i la dels arenyencs en primer lloc.

Com en tot, cal ser curós i utilitzar les coses per allò que serveixen i no caure en la deixadesa i pensar que per un dia no passa res. Què vull dir? Doncs que el sentit comú serveix per alguna cosa i la responsabilitat de fer bé les coses també. A qui se li pot ocórrer llençar unes tovalloletes o unes compreses al water? És tan difícil d'entendre que aquest no és el seu lloc? Doncs sembla que sí, que és massa complicat d'entendre i que encara hi ha persones que en fan un mal ús.

La societat funciona si els seus individus es comporten correctament, respectant les normes i les altres persones. Quan cadascú va a la seva és quan sorgeixen els problemes, i si llençar una compresa al water és més fàcil que reciclar-la d'acord amb el calendari municipal, doncs ho fotem al water i ja rebrà un altre, el de més avall.

Ens queixem dels nostres polítics, dels nostres representants, però potser hauríem de reflexionar si no són aquests fruit de la nostra manera de ser. Si no estem exigint massa als polítics i gens a nosaltres mateixos. Si volem que els altres compleixin hem de començar complint nosaltres. No pot ser aquesta actitud tan poc solidària i, en aquest cas, tan marrana!

La nostra responsabilitat cívica

Dir que vivim un temps amb una greu manca de civisme és d'una obvietat que no destaca en cap mitjà de comunicació, ni crida l'atenció a ser llegit. L'incivisme galopant s'ha convertit en un fet natural i, fins a cert punt, consentit. Hi ha actuacions que anys enrere ens haurien alarmat, que avui són considerades habituals, no desitjables, però tolerades.

Alguns diuen que és la crisi econòmica la culpable d'aquest incivisme latent. D'altres li donen la culpa a la immigració. N'hi ha que parlen de la pèrdua de valors... Segur que hi ha molts factors que sumats provoquen que el nostre comportament en societat no sigui el més adequat. Simplificar-ho és crear tòpics i fòbies.

La meva opinió és que la família era fins fa uns anys un fre a la llei del més fort i al pensament que tot s'hi val. La vida familiar educava en el respecte, en el compartir, en la solidaritat... Tot això i més, de manera diferent en funció de les capacitats i circumstàncies particulars. Avui, però, hem delegat moltes funcions a altres institucions i moviments, ja sigui per incapacitat o per deixadesa, i això ha fet molt mal als nostres joves.

Pensar que els canvis experimentats en el model familiar són els únics culpables de la situació a què hem arribat, seria una altra simplificació errònia, però sí que considero que la família hi juga un paper molt important.

Serà la meva edat, el model de família que he viscut, la sort d'haver compartit anys i espai amb persones bones i interessants, la no presència de problemàtiques greus... que ara jo pugui parlar tan bé del paper socialitzant de la família, però hi crec fermament, com també crec que es poden trobar altres formes de vida compartida que ajudin igualment a conrear un sentiment de respecte als altres, però potser no els hem sabut trobar.

Tots en som una mica responsables, però al davant de tots hi ha aquelles persones que per posició social o política han pogut marcar un camí de respecte a tothom i ho han deixat de fer. Cadascú haurà de respondre en funció de la seva capacitat de canviar el món.

ICV i el Procés Constituent animen a envoltar La Caixa

No sé si heu llegit la columna de Pilar Rahola, avui a La Vanguardia. Segur que els meus amics d'ICV no els haurà agradat massa, i parlar-ne en aquest bloc em pot costar una altra amonestació. Intento ser crític amb tots els partits polítics, i evidentment totalment subjectiu. Crec que no ho hauria ni de dir, però per si de cas.

Rahola és molt contundent, però l'esperit del text el comparteixo bastant. De fet ja n'he parlat en alguna ocasió, sobretot arran de l'aproximació d'ICV al Procés Constituent de Forcades i Oliveres, però segur que no de manera tan explícita i ben escrita.

Penso que la iniciativa de Forcades i Oliveres no és la millor opció en uns moments que necessitem sumar. Algú podrà dir que no resten, sinó que complementen, que aprofundeixen en el tema social, protestant contra la deixadesa, per no dir mala intenció, que fa que la classe humil cada vegada es trobi en situació més precària. Però hi hauria moltes maneres de defensar els mateixos principis, sumant.

Rahola parla de la iniciativa d'envoltar La Caixa, el mateix dia que es demana participar a la Via Catalana. Probablement hi ha gent per a tot, però potser sí que no calia fer-ho coincidir, a no ser que tinguin la intenció de posar-se d'esquena a la cadena humana.

Coincideixo amb Pilar Rahola que posats a escollir edificis, potser n'hi havia de més encertats i que tindria més sentit amb la proposta sobiranista. És molt fàcil carregar totes les culpes a La Caixa, i decidir que són els més dolents del món. No creieu que no hi ha un component de crítica fàcil excessiu? Tot el que fa La Caixa és pervers i és culpable del sistema econòmic vigent? Segur?

ICV com el PSC té dubtes existencialistes. El que passa és que la repercussió és diferent. Que el PSC trontolli afecta molt més la política catalana que no pas que sigui ICV qui es trobi amb dificultats. Estic d'acord que ICV no sap quin missatge donar per acontentar tots els simpatitzants que els poden votar. És per això que un dia fa una passa endavant en el camp sobiranista, i l'endemà camina cap al camp social, i d'aquesta manera aprofita la imatge de Forcades i Oliveres per mantenir la seva. El problema podrà venir el dia que Forcades i Oliveres deixin de brillar i el seu projecte quedi en un no-res. No ho desitjo, però té molts números perquè així sigui.

La responsabilitat d'educar els nostres fills

Demà els mestres i professores d'escoles públiques i privades s'incorporen a les escoles per preparar el curs escolar 2013-14. Un curs que s'iniciarà passada la diada de l'Onze de setembre que, més o menys a tothom ha sensibilitzat, ja sigui per animar la cadena humana o anar-hi en contra.

Els pares i mares que hem tingut els nostres fills durant aquests gairebé tres mesos de vacances, satisfets enviarem els fills a l'escola, perquè aprenguin i els eduquin. És aquí on vull fer la meva incidència. L'educació dels fills, i de les persones en general, té lloc a molts llocs, en diferents circumstàncies, i amb diferents protagonistes.

Sens dubte que a l'escola, els professors tenen un paper important a jugar en l'educació dels nostres fills, però també les entitats esportives, informàtiques, i extraescolars de qualsevol tipus. No ens equivoquem, però, i ens quedem tan amples. El lloc per excel·lència on s'ha d'educar els nostres fills és a casa, a la família, el dia a dia, ajudant a casa, sortint de viatge, anant a comprar o en qualsevol activitat que duguem a terme. Delegar exclusivament l'educació dels nostres fills a mestres, educadors i monitors és un greu error i una irresponsabilitat que després pagarem cara.

Hi ha famílies desestructurades, amb problemes greus no ja de convivència, sinó també de subsistència. En situacions extremes l'educació per part dels familiars serà gairebé una quimera, però estem parlant d'unes excepcions. Malauradament hi ha massa famílies que, podent-ho fer, han renunciat a educar els seus fills i culpen del seu comportament les escoles, la televisió o qualsevol agent, però mai reconeixen la seva deixadesa.

Seria bo que, de la mateixa manera que a finals d'any ens fem propòsits de comportament, ara, amb l'inici d'un nou curs escolar, ens proposéssim millorar la nostra atenció als nostres fills i compartir la responsabilitat de la seva educació, amb l'aprenentatge que rebran a l'escola.

El pagès sap molt bé que recull el que sembra, això anant tot bé. Els pares i mares hem de saber que el futur dels nostres fills i de tota la família dependrà del compromís que assumim en educar-los. És molt fàcil culpar a factors externs de tot el que els passa i de tot el que fan els nostres fills, i més difícil reconèixer la nostra culpa.