Passar desapercebut

Sempre he pensat que el més trist de la vida d'una persona ha de ser passar desapercebut. Que ningú no noti la teva presència. Que no aportis res a la societat on vius. L'objectiu de tothom hauria de ser contribuir en la vida dels altres, aportant el teu gra de sorra, de coneixements, sentiments, treball, esforç, idees... Fins i tot els vegetals tenen el privilegi de motivar els humans, i això que estan fixes en un lloc i molt limitats.

Si bé és important la teva aportació a la vida en comú, no hi ha dubte que aquesta pot ser negativa i fins i tot deplorable. Tenim prou casos de persones que han estat protagonistes durant la seva vida, i que han fet més mal que no pas bé a la resta d'humans. Són personatges que tenim molt presents, ja sigui perquè hem compartit llocs i moments amb ells, perquè han condicionat la nostra vida, o perquè han esdevingut claus en el transcurs de la història.

És clar que, en referir-me a la importància de no passar desapercebut, pensava en totes les persones que sumen i no pas resten. Aquelles persones que ajuden i no destorben. La gent que genera felicitat, facilita les coses i fa avançar. En cap cas pensava en aquelles que porten a sobre la maldat, sigui per interès personal, o per afany de poder, menystenint els altres, odiant-los o martiritzant-los. En tenim uns bons exemples, i ens n'hem d'allunyar sempre que podem.

Aquests dies en què la guerra és molt present, ens adonem de la facilitat amb què uns personatges aconsegueixen el poder i només serveixen per destruir, per eliminar uns drets que han costat molt d'aconseguir. I els observem amb impotència, sense força ni capacitat de reacció més enllà de la nostra protesta, les nostres declaracions i el nostre rebuig. 

L'altre dia em preguntava què està passant?, i em costa trobar-hi un sentit. La conclusió, però, és clara: al mal, al dolor, a la barbàrie s'hi arriba massa fàcilment. El bé, el respecte, l'estima, han de fer-se lloc amb prou dificultats. Per què és tan difícil decantar aquelles persones que no passen desapercebudes, no pas per la bondat i l'esperit de col·laboració, sinó per la maldat que escampen, i el dolor que provoquen? Procurem oblidar-nos de les minúcies i centrem-nos en tot allò que és important i que cal enfrontar-s'hi amb energia. Siguem visibles, pel bé que aporti la nostra actitud, el nostre esforç de cada dia.

Com reciclar millor?

A casa hem rebut un tríptic que explica com reciclar bé la nostra brossa per millorar l'ambient i reduir les despeses del tractament dels residus. El dia a dia ens porta a no fixar-nos gaire en tot allò que esdevé una rutina i no estem acostumats a que ningú ens faci reflexionar sobre si estem fent bé les coses. Cada dia generem una quantitat important de deixalles i és bo tenir-ho en compte a l'hora de distribuir-les perquè el seu reciclatge sigui més efectiu i menys costós i contaminant.

El nostre Ajuntament ha endegat una campanya d'educació ambiental tal com ens havia promès, amb la intenció d'aplicar el sistema de recollida de la brossa porta a porta a tota la vila, i que a més ho fem bé, facilitant la feina i millorant el percentatge de brossa reciclada correctament. Cal reduir el rebuig i augmentar els diferents tipus de deixalles que després es poden reciclar.

La campanya em sembla molt correcta i de ben segur que tindrà els seus efectes positius, però no podem oblidar dos aspectes molt importants que ajudaran a que els resultats siguin els esperats. En primer lloc s'ha de conscienciar tothom de la necessitat de reciclar bé i assumir-ho com un deure de ciutadà en la nostra tasca diària. Si els vilatans no hi posem de la nostra part, tot l'esforç dels nostres governants serà inútil.

Caldrà, però, una vegada tothom n'estigui ben informat i sàpiga com ha d'actuar per fer bé el reciclatge, prendre les mesures necessàries per fer complir la norma a qui no demostri cap interès per col·laborar en aquesta tasca que és responsabilitat de tots. Sovint fa por haver de sancionar la gent per una actitud incívica amb conseqüències per a tota la comunitat. Ho hem acceptat en temes com el trànsit viari, on les multes, encara que no agraden, no venen de nou a ningú, però no en altres temes en què no hi estem acostumats.

Primer cal ensenyar com s'han de fer les coses, explicant els efectes d'una actuació incorrecta, després ajudar a resoldre tots aquells dubtes que puguin sorgir en la pràctica, i millorar aquelles situacions que puguin comportar problemes de funcionament i adaptació, però al final, quan es demostra que hi ha un desinterès per fer bé les coses no hi ha altre remei que sancionar, i això no ha de fer tremolar el pols a ningú.

Si l'equip de govern de la nostra vila ha cregut convenient aplicar el porta a porta a tot el municipi serà perquè ha vist que és possible, és viable i donarà bons resultats. A partir d'aquest supòsit, cal dedicar tots els esforços per engrescar tothom a practicar el nou sistema, i exigir que es faci tal com s'ha plantejat.

Targeta censal, pista falsa!

A la complicada situació actual i els dubtes generats pel TSJC sobre la data de les eleccions, només li faltava que, almenys a Arenys de Mar, les targetes censals que arriben a les cases no informin correctament d'on és el lloc de votació.

Segons informa l'Ajuntament a través de les xarxes socials i portals d'Internet, els canvis en les seus electorals, motivats per les mesures restrictives anti COVID-19 no s'han recollit a les targetes censals, i aquestes donen com a seus electorals les que havien funcionat fins ara i no les que hi haurà el proper 14 de febrer, la qual cosa generarà molta confusió.

No tothom té accés a Internet i és presumible que moltes persones es dirigeixin al lloc per votar incorrecte, seguint la informació de la targeta censal. Haig de suposar que l'Ajuntament tindrà previst destinar personal per informar dels canvis i redirigir els votants al lloc on trobaran la seva mesa electoral.

És important, per evitar passejades inútils, que ho fem córrer entre els nostres veïns, i per això m'ha semblat oportú incloure la notícia en el meu blog, per si això ajuda a alguna persona més, encara que... si han accedit al blog, ja hauran tingut l'oportunitat de veure la notícia.

Si més no, però que serveixi per animar la gent a comentar-ho entre els veïns que no n'estiguin al cas. Si l'administració pública no fa bé les coses, sigui qui sigui que s'hagi equivocat, almenys que nosaltres hi puguem col·laborar per disminuir passejades innecessàries. Els que sempre havíem votat al Casal Parroquial (sala d'actes de la Biblioteca), ara haurem d'anar al Calisay.

Com encarar les dificultats del coronavirus

Darrerament i en més d'una ocasió he escoltat la frase que el coronavirus ha tret el pitjor de la gent. Jo sempre defenso la bondat de la gent, contra qualsevol opinió contrària. Em resisteixo a pensar que la gent no és bona d'entrada, sinó que en tot cas les circumstàncies els canvia, ens canvia. Ja sé que estan passant moltes coses, que hi ha violència al carrer i a les cases, però això no ha de condemnar inicialment les persones.

Davant els problemes provocats pel coronavirus, accentuats en temps de confinament total, s'ha pogut observar comportaments si més no molt egoistes i individualistes. Ha posat a prova la capacitat de les persones a col·laborar amb els altres, a manifestar-se solidaris.

He intentat posar en relleu l'esperit de voluntariat que s'ha manifestat respecte a persones més vulnerables, i crec que ha valgut la pena tenir-ho en compte. No podem sempre mirar només la part negativa, que no vol dir ignorar-la, sinó en tot cas procurar millorar-la.

Malgrat tot hi ha exemples que poden portar-te a concloure que les dificultats provoquen un tancament en les persones i una actitud més egocèntrica. És per això que han sorgit aquestes expressions de ressorgiment del pitjor que portem a dins.

L'epidèmia no s'ha acabat i caldrà continuar treballant per evitar que s'eternitzi i col·lapsi novament la nostra societat. És per això que haurem de procurar millorar en el nostre comportament, conscients que és una situació temporal, més o menys llarga, però que entre tots l'hem de superar. I la millor manera de fer-ho és col·laborant. Pensar en conjunt, en comunitat, i intentar ajudar aquelles persones que per les circumstàncies que siguin tenen més problemes per encarar les dificultats. A veure si podem deixar de sentir la frase inicial, perquè acabem assumint que només junts vencerem les dificultats.

Torra no anirà a La Rioja

El president de la Generalitat ha decidit no assistir a la reunió de presidents de comunitats autònomes convocada per aquest divendres, amb la presència del rei Felip VI. Presenta diferents arguments per no assistir-hi, com són la situació de la pandèmia a Catalunya i, jo crec que més important, el fet que aquestes reunions no serveixen de debat sinó que tot està decidit d'antuvi. El president català proposa que es faci telemàticament. L'altre motiu podria ser el fet que ho presideixi el rei, en un moment d'hores baixes, i reprovat pel Parlament català. 

Les reaccions de l'oposició no s'han fet esperar, destacant el PSC que no veu bé que Catalunya no hi sigui representada, en un moment "que s'ha de col·laborar i no confrontar". El PSC s'oblida del poc cas que el govern socialista fa a les reivindicacions del govern català, i de la poca utilitat d'aquest tipus de reunions. 

Per una vegada, i sense que serveixi de precedent, estic d'acord amb el president Torra, que ara no és hora d'anar a la reunió i que cal exigir una reunió bilateral per tractar tots els temes pendents amb Catalunya. No pot ser que haguem d'anar amb el lliri a la mà i se'ns rifin dia sí dia també. No hi ha cap acord inicial de Madrid que es compleixi, ja sigui promeses d'inversions, reunions i diàleg. Llavors no té sentit fer bona cara i acceptar una invitació per... quedar bé?

Crec que l'actitud del president català, a l'hora de no acceptar la invitació, no hauria de ser vista per a la resta de comunitats autònomes com de voler marcar la diferència, sinó que hi hauria d'haver més comunitats que seguissin el mateix exemple. El cas que des del centre, el govern espanyol, es fa de les autonomies és ridícul, i no haurien de deixar-se entabanar. Algú creu que la seva presència servirà per a res, a l'hora de prendre decisions? Algú pensa que les decisions no s'han pres abans de la cita?

Entenc que l'oposició critiqui la decisió del president, perquè es tracta d'anar marcant la presidència, però en aquest cas considero que la dignitat ha d'estar per sobre de tota la parafernàlia que es vol muntar aquest divendres a La Rioja.

La hipocresia política

La hipocresia política existeix a tot arreu, tot i que n'hi ha d'exagerada i d'altres més dissimulades i, fins a un cert punt, comprensibles, encara que no deixi de ser hipocresia.

Tots recordem l'actitud del llavors primer ministre belga amb la policia espanyola el dia 1 d'octubre de 2017. Potser va ser dels únics que va parlar clar criticant l'actuació violent de la policia contra els ciutadans que es trobaven a les seus electorals. Llavors va venir a dir que mai es podia respondre amb aquella violència. Ara serà, a partir de demà, el nou president del Consell Europeu i tindrà un estat, l'espanyol, que haurà de defensar, i el responsable d'afers exteriors de la Unió Europea, Josep Borrell, amb qui haurà de col·laborar. Què passarà a partir d'ara? Què dirà a les xarxes socials?

De fet ja s'ha expressat en una entrevista on li han recordat les seves paraules i ha corregut a matisar-les, crec que correctament, però ja no és el mateix. Ara no es pot posar de punta amb el govern de l'estat espanyol, amb qui haurà de col·laborar. Tot i així sempre pot anar més bé amb ell que no pas amb qui ha substituït, que mai va tenir cap paraula amable amb Catalunya.

Bèlgica, té molt clar el fet diferencial, amb dues comunitats com són la valona i la flamenca, amb crispació important, però que ho té resolt força satisfactòriament. Ja ens agradaria a molts catalans poder transformar el nostre encaix a Espanya com existeix a Bèlgica. Probablement el president del Consell d'Europa, que diu relacionar-se molt bé amb Josep Borrell, li podria donar alguna lliçó perquè no sigui tan centralitzador com és. Diuen que els de casa acostumen a ser els pitjors.

El referèndum no és una línia vermella, sinó llibertat d'expressió

Ara que la dreta catalana cada vegada està més dividida, potser li tocarà el torn a l'esquerra reunificar-se i deixar enrere aquelles dèries per acaparar poder encara que sigui a base de trossejar-se. Llegia avui que el líder d'ICV Ernest Urtasun estava obert a col·laborar amb el PSC després d'haver vist gestos interessants durant el seu congrés d'aquest cap de setmana. Li retreu, això sí, que no estiguin a favor del referèndum.

És curiós com els socialistes critiquen els independentistes perquè estan perdent el temps en una cosa que no passarà mai, i ells s'entretenen parlant de projecte federal per a Espanya, quan també han de saber que és una utopia, ja que només s'ho creuen ells, i ni tan sols tenen el suport del seu soci, el PSOE.

És una llàstima que no hi hagi més complicitat entre els partits polítics catalans més interessats pel futur del nostre país, sigui amb o sense Espanya, en demanar un referèndum que, d'entrada, no té garantit l'èxit del Sí a la independència, ni molt menys!

Demanar, exigir, suplicar... que ens deixin votar en un referèndum no hauria de veure's com un desastre en partits polítics de tall democràtic, com han demostrat fins ara, sinó que hauria de ser el punt de partença. Primer demanar el referèndum i després, que cadascú demani als catalans que votin el que millor els sembli. Escòcia ho va fer i va guanyar el No, i tothom va acatar el resultat. No és això democràcia? El referèndum no és una línia vermella, sinó una eina essencial d'un sistema democràtic.

Totes les excuses legals en contra del referèndum són excuses de mal pagador. Si hi ha voluntat política tot es pot resoldre. Negar el dret a votar no és la millor manera de defensar un model de democràcia, i en això el PSC hi hauria de reflexionar. Us imagineu per un moment l'esquerra catalana unida després de tant de temps?

Sense arguments polítics, Rajoy es val de la Fiscalia

Aquest vespre, tornant de la feina, he vist la notícia de la querella que està preparant la Fiscalia sobre els possibles delictes comesos ahir diumenge 9N. Sembla ser que hi ha prou base per querellar-se i que hi surti esquitxada molta gent, sobretot els responsables dels centres educatius on es va celebrar la... l'activitat participativa amb més de dos milions tres-centes mil persones.

De fet no hauria de ser cap sorpresa. Qui sigui que havia d'actuar ahir per evitar que més de dos milions de ciutadans introduïssin una papereta dins una urna de cartró, no ho va fer, i d'això n'estan molt enfadats la gent de C's i UPyD. Ja no sé si estic parlant de política o bé de conflictes judicials.

Ahir a les 8h del matí no tothom tenia clar que pogués entrar a l'Institut de la vila per fer un 'simulacre' de votació, però ho vàrem fer, i a la nit la vicepresidenta del govern català va llegir els resultats i la participació a la festa.

Tots esperàvem una reacció del govern de l'Estat, però s'ha fet esperar. No es va atrevir a enfrontar-se a la societat civil i ho farà ara judicialment. No dic que no hi tingui dret, i fins i tot podem pensar que és la reacció més coherent. Si el Tribunal Constitucional va admetre a tràmit la proposta participativa de diumenge i va suspendre totes les actuacions relacionades, és de sentit comú que ara en demani responsabilitats. Si el govern espanyol s'ha negat a tractar el problema políticament, i ho ha derivat als tribunals, és lògic que siguin aquests els que resolguin el cas i en dictin sentència.

El que no sé ben bé si tot això encara ens acosta més al trencament entre Catalunya i Espanya, o bé ho embolica. De ben segur que hi haurà gent que entendrà que aquesta dinàmica ens afavoreix, als catalans, però entenc que no és bo continuar embolicant la truita.

No voldria que les persones que, voluntàriament, varen col·laborar en la festa d'aquest diumenge ara tinguessin problemes amb la Justícia. És amb el que ens va amenaçar el ministre de Justícia, en un discurs penós i fastigós. Segurament sabia el que s'estava coent. 

Estem distrets i el futur és incert. No sabem què passarà a curt termini, però molts creuen que el camí del no retorn ja fa dies que es va iniciar i que com a molt es poden trobar romegueres, però cap tipus d'aturador.