Grollers fent de polítics

Trobem a faltar entre els polítics uns bons oradors. També a persones amb arguments, convincents, honestes i educades. Més aviat el que tenim són xarlatans, que sabem que ens enganyen, que no ens convencen i a sobre n'hi ha de grollers i maleducats. Això podria ser una mica la causa del desencís i el cansament de la majoria de la població a l'hora d'implicar-se políticament, encara que només sigui per exercir el dret a vot.

    Suposo que tots heu llegit o, encara pitjor, escoltat les paraules d'un militant del PSC i al mateix temps sindicalista. No sé què us ha semblat. Voldria pensar que, al marge de la vostra ideologia i simpatia cap a un partit polític, les seves paraules us han ofès i avergonyit. Si no és així vol dir que alguna cosa us està passant i que convindria reflexionar-hi.

    Si als nostres adversaris polítics els podem insultar i ridiculitzar per sentir-nos més forts, vol dir que no hem entès res i, el que encara és pitjor, no sabem viure en societat d'una manera democràtica, respectant els altres, encara que no ens agradi com pensin. Si aquesta persona pot anar a una llista electoral, també vol dir que els recursos són escassos i que en política tot s'hi val, també la ignorància, la mediocritat i l'arrogància.

    Aplaudir segons quins discursos ens deixa en evidència. Som culpables, com l'orador, de contribuir a una grolleria innecessària i inútil. A haver d'aguantar unes paraules d'un maleducat que la història ignorarà, per sort d'ell, perquè si algú se'n recorda, serà per la vergonya provocada i el seu mal gust.

    No cal simpatitzar amb la víctima de la grolleria. Se'n pot estar molt decantat i trobar-li molts defectes, sense necessitat d'acceptar el maleducat. Ja sé que hi estic donant moltes voltes, però el seu discurs, que només n'he retingut una frase, em provoca fàstic i enuig, i espero que la seva consciència, si és que en té, li provoqui malestar.

    Quin panorama tan trist! No només hi ha promeses que no s'acaben complint, i enganys per aconseguir el vot dels pobres innocents, sinó que a més hem de veure com la ignorància va prenent terreny entre els aprenents de polític. Amb aquesta gent no anirem gaire lluny!

No és qüestió d'independència o no, sinó de civisme o incivisme

A diferència del que expressa Miquel Iceta, la postura del President del Parlament català i de l'alcaldessa de Barcelona l'entenc. Hi podem estar d'acord o bé en contra, i comprenc que el senyor Iceta no li agradés, però el que no pot dir és que negar-se a rebre el rei i assistir al sopar, amb el rei, és una contradicció. La meva interpretació és que es varen negar a rebre el rei, molestos, com jo, pel discurs del dia 3 d'octubre, però varen assistir al sopar de la inauguració del congrés. Són dues coses diferents i els congressistes no hi tenen cap culpa que tinguem el rei que tenim.

Tampoc estic d'acord amb qui diu que el president i l'alcaldessa havien de rebre el rei, perquè representen tots els catalans i barcelonins respectivament. És cert que ens representen i uns quants volíem que no rebessin el rei. Si ho haguessin fet, també se'ls podia criticar no haver respectat la voluntat de tots els catalans. 

Però permeteu-me que avui manifesti el meu enuig per les pintades que varen aparèixer a Arenys, reclamant l'alliberament dels presos polítics. No es tracta d'anar a favor o en contra del procés, de la independència o de la República, sinó que es tracta de civisme, d'educació i de respecte. 

No m'agrada que s'enganxin cartells a qualsevol lloc. Hi ha maneres de fer públic el nostre enuig, la nostra ràbia per com ens tracten des de l'Estat, sense necessitat d'embrutar. No hi estic d'acord i voldria que els responsables de les pintades s'encarreguessin de fer-les desaparèixer i deixar les parets i el mobiliari urbà tal com estaven. Això és més que una bretolada, és un acte d'incivisme que es mereixeria càstig.

Crec que l'alcaldessa ho posa al mateix nivell que l'arrancada d'estelades i pancartes. Si és així, jo no ho comparteixo. No estic d'acord en la despenjada, però molt pitjor és la pintada de parets privades i públiques. Si els que han de venir amb mi a defensar la República es comporten així, que no comptin amb mi.

La plaça Lloveras no va en el lot participatiu

Avui els diaris digitals es fan ressò del rebuig del president espanyol en funcions a estrènyer la mà de Pedro González en la trobada que han mantingut els dos dirigents mentre duren les converses per trobar president del govern. Sembla ser que s'ha tractat d'un simbolisme i que d'amagat si que les han encaixat.

Ja ho dic sempre que les formes tenen importància, i aquest gest de Rajoy pretén demostrar el seu enuig perquè el líder socialista li refusa la proposta de gran pacte sota el seu mandat. Les formes són importants, perquè sinó no caldria que els dos dirigents es trobessin, sobretot per part de Pedro Sánchez que, des del primer dia, ha negat la possibilitat de cedir a Rajoy quatre anys més de presidència del govern.

A Arenys de Mar també estan negociant, però en aquest cas es tracta d'aconseguir el suport necessari per aprovar el pressupost d'enguany. Al marge de declaracions d'algunes formacions de l'oposició que es neguen a votar favorablement el pressupost, perquè no és el que ells voldrien, desconec els punts de discòrdia de formacions com el PSC i les CUP, que poden acabar aprovant-lo.

És allò que parlava l'altre dia de la transparència. Tot i la nova llei de Transparència i Bon Govern, som molt lluny d'aconseguir una gestió transparent i encara més participada. Perquè ens prometen que podrem decidir com endrecem l'últim tram cobert de la Riera, o bé on volem instal·lar la biblioteca, però no podem opinar si ens agrada que a la plaça Lloveras hi construeixin un hotel. La incoherència del govern municipal ens fa dubtar que el seu discurs participatiu sigui realment sincer. De fet, la primera cosa que va fer l'actual alcalde en el mandat municipal anterior va ser eliminar la regidoria de Participació Ciutadana. Això més que un gest va ser una decisió de com pretenia governar.