Alfabetització digital

Avui he rebut un correu electrònic de la Biblioteca Pare Fidel Fita amb la informació de les activitats del mes de novembre i m'he fixat en el programa Connecta't. Desconec l'abast del mateix i, sobretot, la resposta que té de possibles participants en les sessions.

Concretament, es tracta d'una sessió per treballar la signatura digital, i una altra que tractaran el tema de la carpeta ciutadana. Són dos aspectes del dia a dia que encara hi ha molts vilatans que no utilitzen, però que poden ser molt interessants, per no dir necessaris.

La signatura digital avui dia potser no és imprescindible, però és molt recomanable disposar-ne per fer molts tràmits via telemàtica. El mateix Ajuntament ofereix la possibilitat de presentar instàncies en línia i, encara que es poden utilitzar altres eines, la signatura digital és molt pràctica. També per poder signar documents, en PDF, i evitar haver-los d'imprimir i posteriorment escanejar.

Quant a la carpeta ciutadana s'ha de dir que és una bona pràctica poder tenir arxivada tota la correspondència i intercanvi de comunicats, via instàncies i expedients administratius, entre el vilatà i l'Ajuntament. S'ha de dir, encara que sigui de passada, que a començaments d'aquest mandat hi va haver un canvi de subministrador informàtic i va desaparèixer tota la informació. Tot i que s'ha insistit en la necessitat de recuperar-ho, fins al dia d'avui només s'ha comunicat que s'hi estava treballant, però continua buida. 

M'agradaria saber que la convocatòria d'aquestes sessions arriba arreu de la vila i que les places per poder-hi assistir s'omplen. Que ningú deixi d'anar-hi per desconeixement. Si no és així, demanaria que tant l'Ajuntament com la mateixa Biblioteca en féssim més difusió. Surt a l'agenda municipal, però potser no és el principal lloc per als candidats a aquestes formacions i caldria insistir per altres vies.

Les tres darreres preguntes als candidats a l'alcaldia d'Arenys de Mar

La vuitena pregunta que vàrem plantejar als deu candidats, nou dels quals ens varen enviar resposta, es referia a l'atur: L'atur és un greu problema per a la població. Què penseu fer des de l'Ajuntament per reduir l'atur?

En aquest cas la resposta estrella és el viver d'empreses. Tothom en parla, però també surten les polítiques d'ocupació, la contractació de plans d'ocupació i la formació als aturats. SI es manifesta molt crítica amb les traves que segons diuen l'ajuntament posa als emprenedors, i C's demana la reimplantació de l'Escola d'Arts i Oficis.

La CUP parla de recuperar les zones agrícoles i també de la municipalització de serveis. ERC vol facilitar la instal·lació d'empreses, amb incentius fiscals, i Junts x Arenys i la CUP parlen de fomentar el cooperativisme.

Les persones del nostre grup presents el dia d'analitzar les respostes dels nou candidats (Arenys Sí Pot no va respondre) enteníem la complexitat a l'hora de pretendre reduir la taxa de l'atur, i no acabàvem de veure prou solucions en la majoria de les respostes, i en canvi hi ha molta feina, sense oblidar quines són les competències de l'administració local en aquest tema.

La penúltima pregunta pretenia copsar l'opinió de les diferents formacions en el sector de la indústria: La indústria a Arenys és molt residual. És una prioritat per a la vostra formació política? Què fareu en el proper mandat?

En la formulació de la pregunta hi ha qui ens ha donat la raó, però d'altres han manifestat que tenim una gran indústria, destacant Aretex, les diferents drassanes i les naus a Valldegata. Precisament Valldegata Ponent és la gran prioritat de la majoria de candidatures, buscant la manera d'incentivar la instal·lació de noves empreses. Per altra banda, SI parla de la gran oportunitat de l'aqüicultura, i ICV parla de donar suport a les empreses que apostin per les energies renovables i del rebuig a col·laborar amb les ETT.

Per acabar plantejàvem una altra pregunta específica que darrerament se'n parla molt: S'ha dit que la Biblioteca en el seu emplaçament al carrer Bonaire va néixer petita. Hi havia una proposta de traslladar-la a les Clarisses que no va reeixir. Què en penseu? Teniu previst fer alguna actuació? Quina?

A l'hora de donar-hi solució hi ha candidatures que aposten per les Clarisses, encara que algunes d'elles, entenent que el cost és massa elevat, demana trobar alternatives viables. Junts x Arenys proposa traslladar la Biblioteca al Calisay i ubicar l'Arxiu històric al lloc actual de la Biblioteca, al carrer Bonaire. C's considera que encara es pot negociar bé la propietat de les Clarisses, i també proposa traslladar l'Arxiu històric a Bonaire.

La CUP manifesta que mai ha vist bé el trasllat de la Biblioteca a les Clarisses i proposa traslladar-la al Xifré. Al mateix temps proposa negociar directament amb les monges propietàries la compra de l'equipament per convertir-lo en un espai social: menjador, casa d'acollida temporal, casa de la tecnologia, espai per dur a terme el Pla Educatiu d'Entorn... La CUP també proposa traslladar l'Arxiu històric a l'actual equipament de la Biblioteca.

SI considera que l'edifici de les Clarisses és l'equipament ideal per instal·lar-hi un hotel de qualitat, la qual cosa faria que no li costés ni cinc a l'ajuntament.

I demà la cloenda.

Albada pel dret a decidir a Arenys de Mar

Aquesta matinada Arenys de Mar s'ha aixecat amb la sortida del sol formant una cadena humana arran de mar. Diuen que eren més de 400 les persones concentrades, moltes de les quals han hagut de posar en marxa el despertador per poder-hi ser a temps i trencar el son que encara per a molts respira vacances.

El motiu de la trobada era l'enregistrament d'un espot animant els catalans a participar a la Via Catalana del proper onze de setembre, de nord a sud del país. Es tracta d'un "acte d'insurrecció, amb plantejaments violents, amb finalitats contràries a la Constitució i a la legalitat", segons ha manifestat el Movimiento 12-O, que denuncien que la «Vía Catalana hacia la independencia» és una convocatòria «que pretende aislar y paralizar todo un territorio, con las graves consecuencias de orden público y económico que esto genera»

O sigui que avui Arenys ha realitzat un acte de difusió i impuls a una cadena per a la insurrecció. No sé si sortirem als annals de la Història d'Espanya, però si més no a la vila se'n parlarà i en tindrem documents gràfics. Segur que la Mercè li reservarà un lloc a la Biblioteca, i es podrà consultar a l'Arxiu Municipal.

Sant Roc, Sant Zenon i la música clàssica

Un any més, els macips han sortit a remullar els arenyencs i visitants, durant la festa petita de la vila, en que es recorda el vot de vila a Sant Roc que, al segle XVI, ens va alliberar de la pesta. La festa, molt viscuda per tots els vilatans, ve precedida per un conjunt d'actes que ja són tradició, com la passejada nocturn dels gegants, la representació, també nocturna, per carrers i places de la vila, de l'arribada de la pesta, i la pedalejada.

És la festa petita, perquè la Festa Major és per Sant Zenon, patró d'Arenys, però es podria ben bé intercanviar els adjectius si tinguéssim en compte la participació dels ciutadans. Sant Roc ha anat agafant protagonisme i ha estat fruit de la creativitat d'entitats i grups de joves, que han acabat de donar-li aquest to participatiu i festiu, que engresca tothom.

A tot plegat també hi ajuda el calendari, essent l'agost, i aquesta quinzena, el mes de vacances per exel·lència, i molt més farcit d'actes culturals, entre ells els musicals que es realitzen a la gruta de la M. de Déu de Lurdes, i que amb els dos concerts anuals de les dues corals de la vila, són el que ha perdurat després d'uns anys en què la música clàssica va ser molt present a Arenys de Mar.

Precisament aquest matí, endreçant papers (que és el que s'ha de fer per vacances), he arxivat programes dels concerts d'estiu dels anys 80 i 90, i les temporades de tardor del mateix període. He pogut recordar la gran qualitat de la majoria dels concerts programats, que molt probablement avui no es podrien oferir.

Sempre m'ha quedat el dubte de si Arenys va aprofitar suficientment la presència a la nostra vila de grups i intèrprets musicals de renom, amb programes no gens fàcils de programar. El cert és que hi vàrem posar molt d'interès i hores, fent tota mena de cabrioles perquè fos possible gaudir de música clàssica de qualitat. En guardo un molt bon record.

Arran d'una notícia al web de Ràdio Arenys

Us haig de confessar que no acostumo escoltar Ràdio Arenys, tot i que considero que és una molt bona eina per estar informat de tot el que passa a la vila. El que sí que faig és mirar la seva pàgina web i d'aquesta manera no quedo tan desconnectat. Els dilluns surt la informació del diumenge, on hi ha les declaracions dels polítics que han intervingut en el programa el Dominical.

Avui he vist que es parlava, entre altres coses, del personal municipal, i hi havia una afirmació de l'alcalde Fors que és errònia, que voldria puntualitzar. L'alcalde afirma que durant el mandat anterior es varen contractar 62 treballadors nous, i no és cert.

En el mandat anterior es va regularitzar la situació de molts treballadors que es trobaven en situació d'interinitat a l'espera que es convoquessin les oposicions de la seva plaça. Sóc una persona que m'agrada endreçar tot allò que està provisional, com vaig fer amb l'Arxiu Municipal, i a més sóc funcionari i sé què representa estar interí en una plaça. A part hi ha un temps legal per passar a definitiu.

És per això que durant el mandat anterior vàrem convocar oposicions per a diferents places que eren ocupades interinament, i per tant aquí rau l'equívoc de l'alcalde quan parla de contractacions. El matís és prou important, i val la pena que se sàpiga. Les dades són al Servei de Recursos Humans, un servei que en una empresa amb uns dos-cents treballadors, no existia, i vàrem crear durant el mandat. També es pot comprovar, observant les relacions de la plantilla de treballadors municipals que s'aprova anualment junt amb el pressupost. Si comparéssim les noves contractacions del mandat passat amb les del mandat que el precedia, veuríem que vam contractar molts menys treballadors. No busco la polèmica, sinó l'aclariment.

Parlant d'arxius

Acabo d'arribar de la conferència de Ramon Alberch "L'arxiu, un servei amb molt passat i més futur", que ha tingut lloc a la sala d'actes de la Biblioteca, dins el cicle d'actes en commemoració dels 75 anys de l'Arxiu municipal de la vila. Ramon Alberch ha estat subdirector general d'Arxius i Documentació de la Generalitat de Catalunya, de qui els germans Centelles varen culpar que l'arxiu fotogràfic del seu pare hagués anat a parar a Salamanca.

Precisament Alberch ha mencionat el cas Centelles i ha acusat els fills del fotògraf d'haver embrutat la memòria del seu pare que, enregistrat per TV3, va declarar que volia que el seu fons fotogràfic es quedés a Catalunya i que fos de franc. Incomplint la voluntat del fotògraf mort, els fills ho varen vendre al ministeri de cultura, amb uns guanys, calculats per Alberch, d'un milió i mig d'euros.

La conferència ha servit per posar relleu a la importància dels arxius com a recull de la història d'una persona, d'un poble, d'un país, i ha mencionat diferents episodis en què la consulta a l'arxiu ha comportat canvis històrics. També la manipulació que s'ha fet, la destrucció d'arxius per eliminar la història, i la classificació de documents, tot plegat per amagar l'evidència. Un dels casos explicats ha estat la guerra a l'antiga Iugoslàvia en què els serbis es varen dedicar a destruir tot tipus d'arxiu, perquè els adversaris perdessin qualsevol document que els identifiqués a ells i les seves propietats.

El cicle de conferències ha estat conduit per l'arxiver municipal, l'Hug Palou, i els participants han estat persones de contrastada professionalitat, i amb responsabilitats nacionals. L'Arxiu d'Arenys de Mar s'ha guanyat un lloc destacat en el món arxivístic i estic molt satisfet amb la feina que hem fet durant aquest mandat, que espero es recordarà de manera positiva.

Els papers de Salamanca

Aquest vespre Àngels Bernal, de l'Arxiu Nacional de Catalunya, ens ha parlat de la recuperació dels arxius de Salamanca. La conferència forma part del cicle organitzat en commemoració dels 75 anys de l'Arxiu Municipal de la nostra vila. Àngels Bernal és la coordinadora dels treballs que, des de l'Arxiu Nacional, s'estan portant a terme per a la recuperació dels arxius que es troben a Salamanca, fruit de la requisa efectuada per les forces nacionals que varen ocupar Catalunya.

La requisa de documents no tenia com a finalitat la protecció dels mateixos, com vàrem veure a la darrera conferència del cicle, sinó que l'objectiu era reprimir les persones que figuressin com a republicans i també els maçons.

Durant els anys 1938 a 1940, el govern franquista es va encarregar de recollir tots els arxius que podien donar-los noms de persones afins a la República i d'aquesta manera poder exercir la repressió política que els va caracteritzar.

La recuperació dels documents dipositats a Salamanca continua, encara que ens pugui semblar que és cosa passada. No va ser fins al 2006 que es va produir la primera recuperació de documents: 507 capses amb documentació de la Generalitat republicana, i ara s'està treballant amb documents privats, tant de particulars com d'entitats i sindicats.

La conferència ha servit per conèixer de la mà de qui més en sap sobre aquest tema, el per què i com es varen requisar els documents, de quina manera es varen arxivar i confeccionar els fitxers, i com s'estan realitzant els treballs d'identificació i classificació dels documents que encara són a Salamanca.

Podeu trobar més informació a la pàgina web de l'Arxiu Nacional de Catalunya.

Feina de formigueta

Avui aquesta tarda he assistit a la conferència que des de l'Ajuntament hem organitzat dins el cicle commemoratiu dels 75 anys de l'Arxiu Municipal. Si a la primera xerrada parlàvem de l'inici de l'Arxiu d'Arenys, el període 1934-39, avui s'ha centrat en la política i activitat arxivística en el període de la guerra civil espanyola. Tota la planificació arxivística que es va iniciar l'any 1931 es va haver d'aparcar per dedicar-se, de manera urgent, a salvar els arxius de Catalunya, públics i privats, en temps de guerra.

M'ha cridat l'atenció, perquè no ho sabia, que Viladrau va ser un dels arxius-refugis més important de Catalunya. El motiu és perquè Durant i Sampere, responsable màxim de la Generalitat en matèria d'arxius, hi passava les vacances d'estiu, i que el municipi és prou lluny de Barcelona, per evitar els bombardejos.

A l'Arxiu de Viladrau s'hi va guardar els principals documents de l'Arxiu de la Corona d'Aragó, tot i que aquests estaven gestionats per l'Estat, que hi va enviar persones de la seva confiança per fer-se'n càrrec.

Una de les coses de què estic més satisfet d'aquest mandat, ha estat tots els treballs que hem iniciat a l'Arxiu Municipal. Quan vaig arribar a l'Ajuntament, el 2007, i em vaig fer càrrec, entre altres, de la regidoria d'Administració General, vaig poder observar que l'Arxiu administratiu estava abandonat de manera increïble i fins i tot, jo penso, punible. Des de l'any 1953 els expedients no estaven referenciats i resultava molt complicat poder-los localitzar. La planta baixa de l'Ajuntament, que encara guardava la estructura de residència, amb cuina lavabos i menjador, tenia expedients als armaris i racons. 

Després de les obres realitzades per adaptar la planta baixa a arxiu, i la col·locació d'un parell de mòduls d'armaris compactes, vàrem començar a informatitzar tots els expedients, que a la data d'avui són 12.000 i arriben a finals dels anys vuitanta. Paral·lelament s'ha començat a digitalitzar les fotografies de l'Arxiu, que en aquests moments ja ha arribat a la xifra de 4.000, i fa pocs dies que s'ha començat a digitalitzar els llibres d'actes dels plens municipals que daten de l'any 1599, o la restauració de llibres antics.

Es tracta d'una feina de formigueta, que no es veu ni es nota, des de fora, però que resulta tan important per endreçar la història i permetre treballar amb la documentació arxivada. És una satisfacció personal que m'he permès expressar en aquest post, aprofitant la referència a la conferència que forma part de la commemoració dels 75 anys del nostre arxiu local.