Vigília de la manifestació catalana a Estrasburg

Demà dimarts molts catalans seran a Estrasburg, però no hi seran ni Puigdemont ni Comín. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha rebutjat les mesures cautelars perquè demà els dos eurodiputats catalans s'asseguessin al Parlament Europeu provisionalment, la qual cosa no vol dir que no estudiï a fons el tema per dictar sentència.

Una vegada més amics, companys i familiars es trobaran en una ciutat europea reivindicant els drets dels nostres polítics presos i exiliats. Europa, a qui tenim dipositada més confiança, no s'ho pren a la lleugera i vol evitar un pas en fals. És per això que vol estudiar bé les circumstàncies per poder sentenciar correctament. A Espanya ja sabem que les sentències i amenaces contra els catalans són molt habituals i amb pocs miraments.

Avui contemplem per Internet com han començat a arribar catalans a la ciutat francesa d'Estrasburg. Desitgem que facin honor al concepte que tots volem que tinguin de nosaltres. Reivindicadors, insistents, però educats, no violents i amables. Demà hi haurà una altra ocasió per fer córrer les xifres sobre l'abast de la manifestació catalana.

Ni en els debats es comporten educadament

Confesso que no he seguit cap debat electoral ni penso seguir-ne cap altre que es pugui programar a partir d'avui. No els he seguit ni seguiré perquè n'estic fart dels polítics! De la majoria d'ells i elles, però sobretot d'ells, que continuen sent majoria. Això no treu que el dia 28 d'abril vagi a votar, perquè sempre ho he fet i ho continuaré fent, i no votaré a cap d'ells.

Diuen que Pablo Iglesias va insistir en considerar Rivera un mal educat. Ho puc entendre, perquè se li escau. En primer lloc perquè no té costum de conrear els valors que ens varen ensenyar els nostres pares -no sé si els seus-, entre els quals hi ha de comportar-se amb educació, que no vol dir parar la galta ni ser un mesell, però tampoc ser un impertinent. Per altra banda, Rivera ha demostrat fins ara com és i com actua i, si una cosa destaca en ell, és la injúria, la hipocresia i l'engany.

Tots recordem les promeses incomplertes. Més que incomplertes, haver actuat de manera contrària a la promesa. Ja sé que això ho podem trobar en la majoria de polítics, però ell, que havia de ser el promotor i líder de la regeneració de la política, ha actuat encara pitjor que els altres. Només falta que li enxampem corrupció. Fins ara, però, ha defensat els corruptes quan a ell l'ha convingut.

M'assabentaré de tot el que passi en els debats, sense necessitat de sentir-los mentir i enganyar la gent. Ho deixo als masoquistes i als que viuen de la notícia, sobretot si aquesta és sucosa.

Si en els debats ja no es comporten educadament, què podem esperar de la seva gestió pública?

Els arenyencs no només tenim drets

Si ahir em queixava de com es fan de malament les coses des de l'ajuntament i reclamava que els tècnics municipals fiscalitzessin els treballs per evitar nyaps com l'asfaltat dels carrers del Turó, avui he de parlar d'allò que nosaltres, com a vilatans, fem malament.

Si volem ser exigents amb els altres també ho hem de ser amb nosaltres mateixos. Si els vilatans tenim uns drets que se'ns han de respectar, també tenim unes obligacions que no podem deixar de complir, la majoria d'elles són de sentit comú.

Pensar en que cada veí s'hauria d'escombrar el tram de carrer de casa seva pot fer riure. Ens hem acostumat a que l'ajuntament ja ho neteja. Cadascú que opini el que li sembli millor, però on hem de coincidir és que no tenim cap dret a embrutar l'espai públic pensant que l'ajuntament ja ho netejarà.

És molt còmode obrir la porta de casa i deixar la brossa al portal, sabent que durant la nit ja es recollirà. És cert que paguem unes taxes perquè ens ho recullin, però el cost per a l'ajuntament i, per tant, per a la vila, no és el mateix si traiem el tipus de brossa el dia que toca, a si ho fem quan ens dóna la gana. Aquesta deixadesa es paga i no tenim cap dret a augmentar la despesa quan és tan fàcil fer-ho bé.

Tenim un servei de recollida de voluminosos molt fàcil de sol·licitar. No tenim cap dret a deixar al carrer allò que ens fa nosa quan a nosaltres ens convé. L'espai públic és de tots i no podem fer-ne un mal ús.

Hi ha moltes maneres de fer la guitza o d'actuar sense pensar en els altres, ja sigui no recollint les caques dels gossos o permetent que aquests es pixin a les façanes de les cases dels altres, mai a la nostra, o bé com deia abans, traient la brossa a deshora o llençant tota mena d'objectes al terra. Si no som responsables, solidaris i educats, no aconseguirem millorar la nostra convivència, i en això hi tenim una obligació inexcusable. Només podrem exigir als altres si nosaltres som exigents en nosaltres mateixos.

La hipocresia de polítics d'esquerra

Arran de la visita del papa Francesc al Parlament Europeu hem pogut observar un detall més de la hipocresia de partits que s'autoanomenen progressistes i d'esquerra, però que demostren el seu baix nivell humà i social.

M'imagino que després de la seva actuació, aquests diputats europeus es deuen haver sentit importants i satisfets per la seva bona obra. Als meus ulls són una colla d'hipòcrites que jutgen de manera simplista la visita del papa i les seves paraules que, si d'una cosa s'han de titllar, són de crítica a la societat injusta i de recriminació per l'augment de la pobresa a la Unió Europea, quan els seus partits han contribuït a la situació actual.

Em fan fàstic aquestes postures. Estic d'acord en la defensa de totes les idees, però amb respecte, el mateix que demanen per a ells. És per això que no critico l'eurodiputada Marina Albiol (EUPV) per lluir una samarreta amb el lema "Nosaltres decidim" i el símbol feminista, sinó la plantada dels altres diputats quan entrava el papa a la sala per fer el seu discurs.

Passa que criticar l'Església des de fora és molt fàcil, però només el dia que els partits polítics puguin presentar-nos un historial net i sense màcula podran començar a criticar-la. Li reconec molts errors, passats i presents, i crec que l'exemple de Francesc pot ajudar a dignificar el paper que hauria d'haver representat al llarg de la història.

I aquests partits tan crítics són els que a la desesperada busquen pactar amb els moviments Podemos i Guanyem perquè la seva incapacitat de liderar un projecte d'esquerres efectiu, farà que es vegin arraconats i en perill de desaparèixer. Sisplau, siguem educats, crítics sí, però educats i respectuosos i amb capacitat d'autocrítica també.