Ridícul?

Sap greu continuar parlant de temes purament polítics quan hi ha al darrere tantes morts. El cas és, però, que no podem deixar de denunciar tots els estratagemes que el PP està abocant per no haver d'acceptar que la seva actuació, la del seu home a València, va ser un desastre i que es podien haver salvat moltes víctimes.

Avui la premsa es fa ressò del fiasco de Feijóo a Brussel·les. Segurament aquest xicot no té la talla per estar on es troba i pretendre ser cap del govern espanyol. Aquest afany de carregar totes les culpes a l'adversari, amb conxorxa de jutges i premsa, el deixa amb el cul a l'aire.

Se'l titlla de ridícul, però jo crec que tot plegat va més enllà. No es pot estar jugant amb la gent, quan hi ha hagut tantes morts, i encara menys si es demostra que el president autonòmic no va estar atent a tot el que passava, malgrat els avisos rebuts. Per cert, he llegit que hi ha un jutge que acusa penalment responsables dels centres meteorològics, en la línia de defensar el PP davant de qualsevol adversitat.

M'agradaria saber si algun dia el nostre país serà capaç d'aplicar la justícia de manera objectiva i sense delatar les seves preferències per la dreta i els hereus directes del franquisme. Voldria pensar que sí, que és qüestió de pocs anys, d'un canvi generacional, però temo molt que soc massa optimista i que l'etiqueta perdurarà en el temps. Molts dels defensors de l'autoritarisme no han viscut el franquisme. Han assimilat les seves directrius sigui per herència o per interès de classe.

Una vegada més insisteixo en la necessitat que a Espanya es configuri un partit polític de dretes, que s'allunyi de la corrupció, de la nostàlgia i dels principis que defensa l'extrema dreta, tots ells entorn d'una societat predemocràtica, de manca de respecte a la llibertat d'expressió i els drets fonamentals de la persona. Si no s'aconsegueix, el país anirà de tort, coix d'un peu, sense remei.

Alt risc d'incendis

Diuen que la por guarda la vinya, i ara amb l'alt risc d'incendis seria bona la dita i fer-li cas. Hem pogut presenciar imatges per televisió dels incendis de Grècia i Turquia, bàsicament, i no voldríem que aquestes imatges es repetissin a casa nostra. Avui ens han avisat que estiguem atents i siguem més prudents que mai per evitar ser els causants d'uns incendis, que la pròpia temperatura i sequedat del terreny poden causar.

És molt trist, després de tot el que ha passat, encara pots veure conductors llençant les cigarretes enceses a través de la finestra del cotxe. Quan veus que això ho fa el conductor que va davant teu, no saps com reaccionar. Et fa molta ràbia i no acabes d'imaginar si és negligència o maldat. Se'm fa estrany que un fumador pugui no adonar-se de les conseqüències que la seva acció pot provocar, i és per això que em decanto més aviat per la maldat del protagonista. La poca sensibilitat i la mala educació de qui no té un sentit comú ni una estima per la terra que trepitja, encara que només sigui de passada.

Desitjo que tots plegats tinguem seny i siguem capaços de vetllar perquè els incendis no es reprodueixin a casa nostra. Que estiguem atents als avisos que ens arriben sobre el risc que tenim a sobre, i que ens comportem com a persones civilitzades. Al mateix temps, que no ens tallem a l'hora de denunciar qui es comporti de manera incívica i provoqui encara més risc d'incendi per la seva acció.

Vetllar perquè tothom sàpiga actuar correctament no és fàcil, i és una demostració de les dificultat de viure en societat, compartint espai i temps, en un món que no sempre sabem valorar correctament, i amb unes relacions socials que no sempre són fàcils de mantenir. A vegades sembla que les paraules poden semblar cursis o ridícules, però probablement si tothom fos més sensible i respectuós amb el medi ambient, no hi hauria tants problemes a la nostra societat. Fem un esforç i superem aquestes setmanes que encara queden de risc alt per a incendis, amb l'esperança de guanyar la partida.

Lliçó d'història del president del PP català

Llegeixo que el nou president del PP català, el senyor Alejandro Fernández, compara les persones que retiren símbols franquistes amb els talibans. Ja fa temps que a molts polítics se'ls ha anat l'olla, però em pensava que es tractava de polítics cansats que estan a prop de jubilar-se i no dels que emergeixen per substituir els de sempre.

Desconec la història del senyor Fernández, els seus coneixements polítics, històrics i de la realitat social de casa nostra, però el que ha dit només es pot entendre per ganes de provocar i dir-la encara més grossa, per no quedar despenjat. Ja sabem que avui els polítics han de bramar i dir bajanades si volen sortir als diaris, i el senyor Alejandro Fernández necessita popularitat i ser reconegut.

Diu la notícia que també ha comparat Guifré el Pilós i Jaume I el conqueridor amb Franco. No acabo d'entendre els seus arguments, però m'imagino que deu tenir una base històrica que li permet fer aquestes comparances, malgrat els segles que separen els personatges comparats. De fet la comparativa és força ridícula i al capdavall es tracta d'una intervenció més, sense sentit, amb ganes que sigui comentada i se'n faci ressò.

Probablement el senyor Fernández és una persona molt culta, intel·ligent i capacitada per a la política, però els meus ulls hi veuen una persona interessada, amb ganes de ser protagonista i viure de la política entesa no com a servei a la comunitat, sinó com a plataforma per a l'èxit personal i, evidentment, una persona més propera a l'extrema dreta que no pas a un pensament moderat.

Sensació de desgovern

He pogut constatar que la sensació que tinc de desgovern, d'improvisació, de dubte permanent i manca d'autoritat i credibilitat, com bé comentava ahir en el meu post, està força generalitzada. Ho veus a les xarxes socials, als diaris, a les notícies de televisió. No fa falta fixar-nos ni escoltar els grups de l'oposició, bàsicament C's i PP, que encara tenen menys credibilitat, per adonar-te que no anem bé, que ens falta un lideratge potent, que tingui les coses clares i ens tregui d'aquest atzucac.

Els polítics que tenim a la presó i a l'exili no es mereixen aquest impàs tan llarg i sense que es vegi el final del túnel. Segur que hi ha gent més vàlida que l'actual equip de govern, més desperta i amb capacitat de redirigir tot allò que s'ha torçat, perquè se n'ha torçat unes quantes de coses.

Fa pena el desgavell que hi ha, amb discursos contradictoris, un darrere l'altre. No, president, no anem bé!

Hem dedicat molt temps a lamentar-nos per la baixa categoria moral, ètica i política de molts líders de l'oposició, quan teníem uns dirigents que podíem estar-hi d'acord o no, però semblava que tenien idea d'on volien anar a parar i com. Després és cert que s'ha desmuntat molts castells, que s'aguantaven de manera molt fràgil, però és que ara, continua una oposició ridícula que no es mereix el país, i se li ha afegit un govern que fa aigües.

Hem llançat l'alarma, des de molts punts i per part de moltes persones, però no sabem trobar els serveis de rescat que vinguin a salvar-nos del naufragi. No sóc pessimista. Tant de bo ho fos, però crec que en aquest cas sóc molt realista. No ho podem jugar tot a una carta, la carta de la sort, del messies, de la carambola. Les coses no surten per ells mateixes si no hi ha un bon treball al darrere, i aquest, ara, el trobem a faltar.

En diuen democràcia, però és autoritarisme

Com acostuma a passar en política, la decisió del Tribunal Constitucional és, a parer de cada part, una bufetada a l'altra. En el fons, però, no deixa de ser una intromissió il·legítima d'en Tribunal en contra de la voluntat del poble.

Algunes persones escriuen, com si fos una novetat, que el TC menysté la voluntat de la ciutadania i decideix al marge. Diuen que els catalans, majoritàriament, vàrem votar una opció independentista i que ara el TC, a instàncies del govern espanyol, ho ignora i decideix el que vol. Són dotze magistrats, que ocupen el seu lloc per voluntat política i majoritàriament del PP, que decideixen en lloc de milions de catalans i catalanes.

Però això no és cap novetat, sinó que ja va passar amb l'Estatut d'Autonomia que vàrem referendar els catalanes després de ser aprovat pel Parlament de Catalunya i el Congrés de Diputats espanyol, havent passat les tisores. Si això se n'anomena sistema democràtic, jo tinc molt mal entès què és Democràcia i com es viu en democràcia.

Una vegada més, doncs, la veu dels catalans és menystinguda i se'ns imposa la voluntat dels colonitzadors, per ordre d'un partit polític que em prou feines ha pogut entrar al Parlament català, en unes eleccions a instàncies del seu president, una persona ridícula que els espanyols no es mereixen tenir com a governant.

Canvi de delegat estatal a Catalunya

Potser m'equivocaré, però crec que el canvi de delegat del govern estatal a Catalunya és positiu, no tant pel que pugui oferir-nos, sinó per deixar de perdre el temps en ruqueries. Jo sempre he pensat que el PP català tenia millors candidats per ser designats delegats del govern que no pas la senyora Maria de los Llanos de Luna. L'he trobat sempre molt ridícula i això que el més a prop que l'he tingut ha estat a l'altra banda de la televisió.

Al senyor Josep Enric Millo el coneixem millor i també ens coneix més bé. Té experiència política i abans de militar en el PP havia estat a la UDC, que tampoc és garantia de res, però com a mínim no ha estat intoxicat des d'un principi.

Continuo pensant que el PP català no ens ha defensat mai davant les acusacions i menyspreu de Madrid, però estic segur que Millo, en un altre ambient, actuaria de manera diferent. No crec que pensi el mateix que personatges com l'ex-alcalde de Badalona o l'ex-ministre d'Interior, el "pongo" del PP segons Polònia.

Com que l'activitat política és força frenètica caldrà esperar a veure quins són els seus primers passos per comprovar si l'actitud del nou delegat espanyol a Catalunya varia respecta a la ja ex-delegada. Desitgem que sí, i que sigui per a bé de tots plegats!

Continuo pensant que la figura de delegat a Catalunya, i a qualsevol comunitat autònoma, és innecessari que per alguna cosa tenim un govern propi.