Primera trobada del primer govern de coalició

Ja tenim govern (gobierno), i encara tenim president. Avui s'ha reunit per primera vegada el nou govern de l'Estat, la primera experiència en règim de coalició després de la dictadura. Els diferents governs, alternant PP i PSOE, han estat monocolors, alguns d'ells per majoria absoluta del Congrés de Diputats, i d'altres per pactes amb partits minoritaris, normalment el PNB i CiU.

Ara inicien una nova experiència fruit de la necessitat de pactar, després de dues eleccions seguides sense uns resultats clars, que permetessin el PSOE de formar govern sols. Podemos ha treballat a fons i contra tothom, per tal d'aconseguir aquesta coalició. És per això que els militants de Vox, s'escandalitzen tot dient que tenim ministres rojos, comunistes!

La pressió que rebrà el nou president espanyol, per part dels tres partits de la dreta, serà immensa seguint el patró de C's al Parlament català, és a dir, la mala educació i bronca constant, i acudint cada dos per tres als tribunals judicials per intentar frenar les polítiques del PSOE i Podemos, que no ho podran fer al Congrés de Diputats. 

Ara seria l'hora perquè els dos partits polítics al govern, avancessin en polítiques socials compromeses, abans no sigui massa tard i torni la dreta, ara més extrema que mai. Veurem si en seran capaços, ja que la història ens ensenya que no sempre ho han fet.

Quant a Catalunya, la mesa del Parlament, escoltats els seus Lletrats, ha decidit mantenir l'acta de diputat del president Torra, i això també ha fet treure guspires als representants de la dreta espanyola. El PSC ha actuat amb seny, avalant la decisió dels juristes. És un gest a tenir en compte?

Un acte més del camí cap al Referèndum

Els que no tenim coneixements suficientment profunds en dret ens trobem aquests dies una mica perduts, però interessats en entendre com juristes de diferent manera de pensar argumenten els pros i contres de les decisions que podrà prendre el Parlament català, amb majoria sobiranista.

D'alguna manera ens estan oferint unes classes gratuïtes de dret i per tant els ho hem d'agrair. El que no pot ser són algunes declaracions que repetitivament acusen els polítics catalans de feixistes o nazis, una manera molt simple i estúpida de criticar aquells que no pensen com tu. Jo prefereixo els arguments jurídics que puguin desfer els arguments del govern català.

Entenc que hi pugui haver juristes seriosos que estiguin defensant posicionaments oposats, perquè es tracta d'interpretacions. Probablement, doncs, cadascú té la seva part de raó i quan això passa cal una mediació, que en aquests moments se'm fa difícil veure qui l'ha de presidir o dirigir.

De moment ens estem entretenint amb diferents escenificacions amb assistència de fidels seguidors amb la intenció de fer pinya, però amb el perill de mirar-nos massa el melic i creure que tot allò que veiem és la pura realitat.

Reconec les dificultats de l'actual govern i dels parlamentaris sobiranistes d'avançar amb aquest anhel de la independència. És molt fàcil criticar-los quan no som capaços de presentar una alternativa. Amb tot el meu respecte cap a les formacions polítiques que ho intenten, no podem concebre cap tipus de possibilitat que les forces polítiques espanyoles de torn ens puguin permetre res més del que fins ara hem obtingut, amb prou mostres d'atacs sistemàtics a la nostra cultura, a la nostra manera de ser, al fet diferencial dels catalans, ni millors ni pitjors que els altres.

Amb un Tribunal Constitucional amb una lectura més restrictiva que mai dels drets diferencials dels pobles d'Espanya, no ens defensarà a l'hora de convocar un referèndum, ni comptarem mai amb una majoria al Congrés de Diputats i el Senat que permeti una modificació de la Constitució espanyola per fer possible un model polític federalista. 

A veure-les venir entre Catalunya i Espanya

M'imagino que ens haurem d'acostumar a l'espectacle de tennis entre el govern català i l'espanyol, sense poder-hi participar gaire. Cadascú va a la seva intentant jugar el seu paper, pensant en la ciutadania. Uns la que els ha votat i els altres la que volen que els voti. Aconseguir la unitat del PP el PSOE i C's és la millor manera que el 'problema catalan' no els perjudiqui electoralment. A Podemos els deixen de banda perquè han gosat defensar el dret a decidir. Tot un crim!

M'ha cridat l'atenció la iniciativa d'UPyD de presentar una querella criminal contra Forcadell i quatre diputats més del Parlament català. No és que pensi que no hi tinguin dret, ni que sigui una iniciativa sorpresa, sinó que em pensava que el partit ja no existia. Que havia sucumbit sota les urpes de C's.

D'aquestes iniciatives en sortiran. Hi ha pendents les del 'sindicat' Manos Limpias, que no es deixa perdre pistonada, o de Societat Civil Catalana, si han estat capaços de digerir la retirada del seu líder... I a tot això caldrà sumar-hi les amenaces, sentències i escorcolls de torn, que no deixaran tranquils ningú.

Per l'altra banda, m'imagino que hi ha un conjunt d'assessor i juristes que tenen els ulls clavats a manuals i reglaments, per trobar les escletxes que els permetin anar avançant sense prendre gaire mal. La seva destresa serà clau per anar teixint la sortida al llarg túnel del full de ruta. Nosaltres a l'expectativa. Agafar-nos-ho bé i procurar no fer cap pas en fals, però tampoc tancar-nos a l'armari. Som a la tardor i els colors, encara brillants, s'aniran enfosquint per rebre un llarg hivern.