La derrota de Rajoy ha d'obrir la porta a les mesures socials pendents

Rajoy abandona el Congrés de Diputats i se'n va al Registre de la Propietat. Una decisió que hauria de ser més normal del que acostuma a passar en política al nostre país. Mai he cregut en l'ofici de polític i sempre l'he considerat una ocupació temporal. Probablement el mal que pateix la política a Espanya (Catalunya inclosa) és l'excessiu professionalisme de la política.

Us imagineu que Felipe González, Zapatero o Aznar, quan varen perdre les eleccions o es varen retirar de la primera línia de la política, haguessin pres la mateixa decisió que Rajoy?

Ara Espanya ha de recuperar aquelles lleis, sobretot les socials, que el PP es va encarregar de frustrar, a Catalunya a través del Tribunal Constitucional, i a Espanya per la seva majoria el Congrés de Diputats, sempre amb el suport de C's, el partit polític que havia de regenerar la política i fer fora la corrupció, cosa que s'ha acabat demostrant que no era cert, i això els pot fer molt mal de cara a futures eleccions.

Si Zapatero, amb majoria suficient, no va ser capaç de contrarestar la regressió d'Aznar, ara ha de servir d'exemple per no caure en el mateix error i aprofitar l'oportunitat per aprovar lleis progressistes i fer sortir els colors a la cara de C's, perquè es vegi clar que és un partit de dreta extrema i no allò que ens volen fer creure amb un populisme que ratlla l'autoritarisme. 

A la recerca d'arguments per defensar la permanència a Espanya

Aquests dies ens sentim perplexos en veure diferent maneres d'interpretar la llei i d'administrar la justícia en funció de qui són les víctimes o els causants dels mals. Estic d'acord en què algunes de les decisions que no entenem i que els pengem l'etiqueta de parcials es deuen a desconeixement de la llei per part nostra, però se'm fa difícil creure que es tracti de totes aquestes decisions incompreses. 

Potser algú em podrà explicar per què unes persones jutjades i condemnades a presó, poden no entrar-hi per decisió del Tribunal Constitucional, al mateix temps que unes altres, que encara no han estat jutjades, estiguin preses per decisió de la jutgessa de l'Audiència Nacional.

Segurament el sentit comú no serveix per a tot ni a tots els llocs, però jo acostumo utilitzar-lo força en els meus pensaments, reflexions i actuacions. M'adono, doncs, que no sempre funciona, si més no en aquest Estat on la corrupció governa, els violents campen lliures, i els pacífics són empresonats sense judici.

La història recordarà aquests darrers anys de transició democràtica com de regressió democràtica, pèrdua de drets humans i tolerància absoluta a la corrupció. I això no serà només per culpa del partit en el govern, el PP, sinó també d'aquells partits polítics que ho han permès. C's, que es va presentar proclamant tolerància zero a la corrupció, ha fet un gir de 180 graus i manté en el govern el partit més corrupte de la història recent de l'Estat espanyol. El PSOE, que pretén ser l'alternativa de govern al PP, ha fet possible que la repressió contra Catalunya sigui un fet, l'ha aplaudit i pretén que els catalans li donin la clau per poder governar Espanya.

No sé com ho veuen, però si no estic molt equivocat, el futur immediat espanyol és continuar sent governats pel partit de la corrupció generalitzada, sense cap aposta per a una millora de la participació democràtica de la societat civil. Davant d'aquest panorama, qui pot defensar la continuïtat territorial? 

El dret d'Iceta a manifestar-se

Arran de la selfie de Xavier García Albiol amb Millo, Iceta i Montserrat, han estat molts els comentaris que s'han pogut sentir, amb persones a favor i en contra. La fotografia no ha passat desapercebuda i estic segur que serà recordada durant molt de temps.

¿Té dret Miquel Iceta de manifestar-se a favor de l'aplicació de l'article 155 de la Constitució, de la mà del PP, quan fa quatre dies suplicava a Pedro Sánchez que l'alliberés de Rajoy? Doncs sí. El primer secretari del PSC, com el seu president, Àngel Ros, s'han posicionat clarament al bàndol del PP i C's, i en les manifestacions on han participat, han tingut l'acompanyament de radicals amb banderes preconstitucionals i exigint la presó del president català.

Aquesta fotografia, que deixa clar on es troba en aquests moments la direcció del PSC, estic convençut que no ha agradat a tothom. Potser a hores d'ara, ni tan sols agrada al mateix Iceta. La sort que té és que la nostra memòria és efímera. Pocs recorden la defensa dret d'autodeterminació, del PSC de Pere Navarro, no fa pas gaires anys. Uns pocs més recorden aquells mítings de Miquel Iceta a favor de Pedro Sánchez en contraposició a Susana Díaz, per fer fora el PP del govern. 

El PSOE i el PSC han pecat de contradiccions i falta de coherència. De navegar d'un lloc a l'altre sense un discurs seriós de progressisme en una Espanya que ha patit una regressió cap a postulats d'extrema dreta i de manca de llibertats essencials. De tot això en té una bona part de culpa el PSOE, i el PSC a Catalunya, i amb fotografies com la de diumenge passat, ho tindran difícil per guanyar credibilitat davant d'aquells que pateixen el PP, i que necessiten que surti del govern de l'Estat.

La crisi del PP no té aturador

El PP ha estat el gran derrotat d'aquestes eleccions municipals i també autonòmiques. Ha perdut perquè moltes persones han deixat de confiar en ells, però també perquè ha estat un partit que ha actuat sol, barallat amb tothom i incapaç de fer aliances. C's són els únics que li han fet de crossa a Espanya, però a Catalunya, els seus mals resultats no l'han pogut ajudar.

Si no et fas amb ningú, només tens dues opcions: guanyar-ho tot o quedar-te al racó, tot sol. Si ets incapaç de fer amics no esperis que ningú sumi amb tu. El PSC ha salvat els mobles en alguns llocs gràcies a les dues opcions. Ha obtingut la majoria absoluta o bé té altres partits amb qui comparteixen alguns aspectes.

Fa dies que no sento l'Alícia i se'm fa estrany. Està molt acostumada a perdre i sempre tenia excuses per fer perdedors els altres i trobar alguna excusa per continuar satisfeta, o que ho semblés. Aquesta vegada, però li costa reaccionar. A Badalona i Castelldefels hi té excuses. Pot carregar-se els pactes de 'perdedors'. Potser s'adona que ja comencem a riure amb les seves ocurrències.

Recordo una pel·lícula que, de petits, vàrem veure diferents vegades, sempre en castellà "murieron con las botas puestas". La primera vegada la vaig veure a Cantonigròs, on el rector ens feia sessions de cinema els diumenges de l'estiu. Darrerament penso que el PP tindrà la mateixa mort.

No sé si Rajoy i companyia no s'adona que estan en regressió contínua i sense aturador, o bé ja ho dóna per perdut i només pensa en la jubilació. A Catalunya i als que estimem el nostre país i volem alguna cosa més que el que tenim, ens continua castigant i ho farà fins al darrer dia del seu mandat que, si no hi ha cap miracle, serà el mes de novembre d'enguany.