Eurodiputats impresentables

Que un país com Polònia enviï a Brussel·les un diputat com Janusz Korvin-Mikke no vol dir res o vol dir molt! Que un representant polític afirmi que les dones han de cobrar menys que els homes perquè son més dèbils i menys intel·ligents és realment un atac a la intel·ligència de tots nosaltres. Aquesta mentalitat segurament la trobaríem en aquests desgraciats que maten la seva dona. 

La institució, en aquest cas el Parlament europeu, hauria de sancionar-lo inhabilitant-lo. No pot ser que una persona que pensa i declara això pugui tenir estatus de diputat a la cambra europea. Tots plegats som dèbils i porucs i no aprovem lleis que ataquin d'arrel comportaments com aquest. Si fóssim sensats i valents, personatges com aquest diputat, i alguns diputats del Congrés de Madrid no podrien estar asseguts al seu escó.

Però la nostra societat és feble i ens trobem desorientats i és per aquest motiu que sorgeixen amb força els moviments extremistes, els personatges il·luminats que enceguen multituds i són capaços de guanyar eleccions i presidir governs del món occidental. 

Tenim la por al cos a l'expectativa de veure què passarà a Holanda o a França. Si l'extrema dreta serà capaç d'arraconar partits polítics de tradició demòcrata. I si és així de qui serà la culpa? Dels votants d'aquests partits extremistes, xenòfobs i populistes? No serà culpa de totes les persones que no han fet res per evitar que aquestes forces polítiques creixessin?

La pau i l'ordre de la dictadura

Estic segur que a molts us ha cridat l'atenció les paraules d'Albert Rivera arran de la seva visita a Veneçuela. Segons ha afirmat Rivera, a Veneçuela hi ha una cosa pitjor a la dictadura que és la tirania arbitrària, i que això és el que vol aconseguir Podemos a Espanya.

Jo no sortiré a defensar el règim de Maduro, perquè si m'heu llegit sabreu que l'he criticat des del primer dia, però sí que les paraules de Rivera em preocupen, i no només per això que ha dit, sinó pel seu currículum i sintonia de les seves afirmacions constants.

No m'agradaria que Espanya es convertís en la Veneçuela europea, però no em passa pel cap que això pugui passar encara que Podemos aconseguís la majoria absoluta. Es tracta doncs d'unes declaracions alarmistes per atraure el vot d'espanyols porucs o poc il·lustrats.

Sobre el comportament de les persones en una dictadura, i molts l'hem hagut d'experimentar, el que et condiciona és la por i la impossibilitat d'opinar de manera diferent de qui governa. Les majories absolutes a vegades han actuat en aquesta línia, amb diferències importants, però fa por pensar que un candidat democràtic a governar Espanya sigui tan permissiu amb el model dictatorial.

Tampoc ens ha d'estranyar tant si recordem les seves declaracions sobre la immersió lingüística o el concert econòmic del País Basc. El seu model d'Estat és de centralització i per tant d'eliminar competències a les administracions territorials. Quan més centralitzat està el poder, menys capacitat de moviments tenen els ciutadans. No diré que Rivera enyori la dictadura, però de ben segur que hi ha un cert gust a manar sense deixar opinar gaire. Això, en un moment que la dictadura difícilment podria establir-se, és un sistema polític molt negatiu per a les aspiracions de la ciutadania.