Ràbia, impotència, dolor, vergonya... són unes quantes de les sensacions que m’envolten, llegint les notícies dels atemptats a l’Iraq. En un sol dia 163 persones han mort, víctimes de la injustícia i la prepotència d’un món mal anomenat ‘civilitzat’.
Els occidentals vàrem anar a salvar l’honor i deslliurar el poble iraquià de les mans del dictador. Ara no podem viure tranquils, per la càrrega de culpabilitat. Varen ser els nostres governs, per a molts, actuant contra la nostra voluntat, però tots plegats formem part d’occident, i subsidiàriament en som culpables.
Quantes morts encara veurem? quanta ràbia haurem de contenir? quant temps ho patirem?
A casa nostra tenim molts problemes; hem de canviar moltes coses i moltes actituds; hi ha injustícia al nostre voltant, però a l’Iraq les persones moren dia rere dia, sense tenir més responsabilitat que el fet d’haver nascut en un indret i un moment desafortunat; d’haver estat enganyats, sota la falsa aparença de l’alliberament. L’orgull d’occident mata les víctimes d’orient, i nosaltres què fem?
Els occidentals vàrem anar a salvar l’honor i deslliurar el poble iraquià de les mans del dictador. Ara no podem viure tranquils, per la càrrega de culpabilitat. Varen ser els nostres governs, per a molts, actuant contra la nostra voluntat, però tots plegats formem part d’occident, i subsidiàriament en som culpables.
Quantes morts encara veurem? quanta ràbia haurem de contenir? quant temps ho patirem?
A casa nostra tenim molts problemes; hem de canviar moltes coses i moltes actituds; hi ha injustícia al nostre voltant, però a l’Iraq les persones moren dia rere dia, sense tenir més responsabilitat que el fet d’haver nascut en un indret i un moment desafortunat; d’haver estat enganyats, sota la falsa aparença de l’alliberament. L’orgull d’occident mata les víctimes d’orient, i nosaltres què fem?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada